Vés al contingut

Cavall Fort

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Revista Cavall Fort)
Aquest article tracta sobre la revista Cavall Fort. Vegeu-ne altres significats a «Cavall fort (joc)».
Infotaula de publicacions periòdiquesCavall Fort

Edifici del carrer Ballèn on es localitza la Fundació Cavall Fort Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici24 desembre 1961 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Nominacions i premis
Premis

Lloc webcavallfort.cat Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial.[1]

Història

[modifica]

Es va crear per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular revista En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. El primer número va sortir el 24 de desembre de 1961,[2][3] tot i que altres fonts havien indicat el dia 6.[4]

En els seus més de 1000 números s'han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans.

Per la revista hi han passat els grans noms de la literatura catalana per a infants i joves (Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, Pep Albanell…) i per a adults (Salvador Espriu, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Tísner…), i també del món de la il·lustració: entre els habituals, Cesc (que s'ha encarregat de fer les portades del número especial de Nadal), Picanyol, Fina Rifà, Pilarín Bayés, Maria Rius, Llucià Navarro, Carme Solé, Montse Ginesta, Jaume Gubianas i Escudé, el ja esmentat Madorell...; esporàdicament, amb col·laboracions de grans firmes com Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Josep Maria Subirachs, Maria Girona, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Joan-Pere Viladecans

Ha estat dirigida per Josep Tremoleda des de la seva creació. Albert Jané el va substituir en el càrrec de 1979 a 1997, de 1998 a 2022 va ser-ne directora Mercè Canela, i des d'aleshores ho és Mònica Estruch.[5]

Forma part de l'Associació Cultural Cavall Fort – Drac MàgicRialles, dedicada des del 1977 a la promoció i el doblatge de films infantils i juvenils, amb l'objectiu d'incrementar l'oferta cinematogràfica i videogràfica en català.[6]

Des de 2008, el Grup de lectors de Cavall Fort organitza una festa a Vic per fer un homenatge a la revista. Les dues primeres edicions van fer-se al voltant del 12 d'octubre.

El dilluns 19 de desembre de 2011, Cavall Fort celebra el 50è aniversari, amb un número especial relacionat amb l'aniversari, i rep el Premi Marta Mata, atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[7]

Alguns dels personatges de còmic i dibuixants popularizats per Cavall Fort

[modifica]

Exposició commemorativa

[modifica]

El desembre de 2011, Cavall Fort va fer cinquanta anys. Amb motiu d'aquest aniversari, la revista va dur a terme diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país.[8]

A través de vuit plafons, l'exposició mostra, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, alhora que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana.[8] Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.[8]

Aquesta exposició compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i de Biblioteques de Barcelona, i es podrà veure a diverses biblioteques d'arreu de Catalunya.[8]

Premis i reconeixements

[modifica]
    • 2004: Premi a una editorial.
    • 2007: Premi a una nova Publicació, a la revista El Tatano.
    • 2008: Premi a la revista més popular, a la revista Cavall Fort.
    • 2011: Premi a la millor revista, a la revista Cavall Fort.[12]
    • 2014: Premi a la millor editorial, a Edicions Cavall Fort.[13]

Altres premis

[modifica]
    • 2005: Premi 2004 de l'Agrupació Dramàtica Barcelona als Cicles de Teatre de Cavall Fort.
    • 2011: Premi Proteus, en la categoria de Cultura i Comunicació, atorgat per l'Editorial Proteus.
    • 2014: Premi Marta Mata atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[7]
    • 2019: Premi Especial La Setmana, atorgat per la Comissió Organitzadora de la 37a edició de La Setmana del Llibre en Català.[14]

Premi Cavall Fort

[modifica]

La Revista Cavall Fort va crear el Premi Cavall Fort l'any 1963, dins el concurs de Poesia de Cantonigròs. Entre 1970 i 1993, va estar inclòs a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, que van ser les que van succeir les festes literàries de Cantonigròs. Més enllà de l'any 1993, la revista va seguir convocant el premi pel seu compte, amb una dotació econòmica provinent de la Fundació Cavall Fort, i que els últims anys ascendeix a un import de 2500 €.

Al començament el premi s'atorgava a reculls de contes que es destinaven als lectors de la revista, però darrerament el premi s'atorga alternativament a un recull de tres contes o a un recull de tres articles de divulgació, amb el públic infantil també com a destinatari. L'any 2001, tot celebrant el 40è aniversari de la revista, el premi s'atorgà a una història de còmic, fet que es va repetir els anys 2008 i 2020, per donar rellevància a un gènere que ha estat present a les pàgines de la revista des del principi.[15]

Premis de narrativa

[modifica]
Any Guanyador/a Títols Número i any de publicació a Cavall Fort
1963 Martí Olaya En Xavier Pruna sempre se'n pensa una.

Operació secreta.

Núm. 23 (1963).

Núm. 41 (1964).

1964 Carles Macià Fer córrer el temps. Saber perdre. El capità 'Black Star'.

La guerra de Sant Joan. El monstre del mar. El bosc.

Núm. 34 (1964). Núm. 38 (1964). Núm. 43 (1964).

Núm. 48 (1964). Núm. 51 (1965).

1966 Ernest Corral Un paraigua de l'inrevés. L'oreneta Maricel. Minuet.

La pilota de colors. Circ a Vilamoixins.

Núm. 78 (1966). Núm. 89 (1967). Núm. 92 (1967).

Núm. 95 (1967). Núm. 107 (1967).

1966 Carme Suqué L'esforç de la guineu. El guia i la guineu. El llop escuat.

Andreu l'hospitalari. Quan neixen les perdius.

Núm. 88 (1967). Núm. 99 (1967). Núm. 103 (1967).

Núm. 117 (1968). Núm. 128 (1968).

1968 Guillem d'Efak Anem a fora vila. El bou d'aigua. Els animals parlen.

L'esparver. El dia que en Beulaigo plorà.

Núm. 135 (1968). Núm. 139 (1968). Núm. 143 (1969).

Núm. 148 (1969). Núm. 152 (1969).

1970 Carme Suqué No en parlarem mai més. Les veus dins el paller.

Ser un home de mar. El ferrer i el rei. Un cavall per a un sant Jordi.

Núm. 192 (1971). Núm. 202 (1971).

Núm. 210 (1971). Núm. 222 (1972). Núm. 226 (1972).

1972 Carmina Portell L'enravenat. Àlvar Núm. 245 (1973). Núm. 248 (1973).
1973 Montserrat Oller El cau meravellós. L'escorpí Núm. 283 (1974). Núm. 292 (1974).
1974 Neus Oliveras Que no em parlin de modistes. Els meus professors. Núm. 304 (1975). Núm. 324 (1976).
1975 Jacint Torrents El pa, l'aigua i la sal. La carta. On és el meu país.

L'aventura de Lord Henry.

Núm. 325 (1976). Núm. 451 (1981).

Núm. 469 (1982).

1976 Jordi Dalmau El monument de tres colors. La circulació dels àngels. Núm. 340 (1976). Núm. 342/343 (1976).
1977 Andreu Sotorra Les cabanes. De quan a la cabana del grassó. Núm. 371 (1978). Núm. 411 (1979).
1978 Joan Barceló Cullerès Per ser famós. Ascensorista. Cues.

La cassola de tros. Miralls.

Núm. 395 (1979). Núm. 397 (1979). Núm. 407 (1979).

Núm. 429 (1980). Núm. 437 (1980).

1979 Andreu Sotorra Sergi Riutort. Cases Noves 19. Ciutat.

Una d'entre tantes històries de la nit.

Haurem de menester les herbes de Sant Joan.

El primer home gelat... Qui matina fa farina.

Núm. 421 (1980).

Núm. 430 (1980).

Núm. 431 (1980).

Núm. 435 (1980). Núm. 448 (1981).

1980 Salvador Comelles Un desembre congelat. I un dia el sol s'adormí. L'Amàlia.

TVV: Notícies de les quatre a Vilanya. Si t'esperes que arribi l'autobús.

Núm. 441/442 (1980). Núm. 464 (1981). Núm. 468 (1982).

Núm. 470 (1982). Núm. 486 (1982).

1983 Ma. Dolors Alibés Contestadors automàtics. Situacions insòlites. Sucamulla.

Un nas màgic. Teràpia de grup.

Núm. 515 (1984). Núm. 518 (1984). Núm. 525 (1984).

Núm. 536 (1984). Núm. 537/538 (1984).

1985 Ma. Assumpció Ribas Entre la biga i la teulada. L'estranya malaltia del besavi.

Amb els ulls tapats. L'arbre de les pilotes. Un regal d'aniversari.

Núm. 572 (1986). Núm. 583 (1986).

Núm. 587 (1987). Núm. 595 (1987). Núm. 597 (1987).

1987 Roser Iborra El brot blau. En Florenci i les ametistes. L'esperança.

El cas del bedoll didàctic. Arbres humans de fulla caduca.

Núm. 620 (1988). Núm. 622 (1988). Núm. 624 (1988).

Núm. 627 (1988). Núm. 631 (1988).

1989 Lluís Bosch Albert Hola, em dic Ramon. Digues-me Tòfol. El perdedor.

Canviar de casa. La setmana del senyor Tomeu.

Núm. 672 (1990). Núm. 675 (1990). Núm. 677 (1990).

Núm. 679 (1990). Núm. 684 (1991).

1991 Miquel Massaguer El verí de la professió. La Mercè de les orenetes. Rata de biblioteca.

De sorolls, Joans i ases n'hi ha per totes les cases.

Com un pom de flors.

Núm. 712 (1992). Núm. 716 (1992). Núm. 718 (1992).

Núm. 720 (1992).

Núm. 723 (1992).

1993 Josep Maria Casals Pintors. Vinlandia. Photographos.

Crécy. Mordecai.

Núm. 772 (1994). Núm. 779 (1995). Núm. 777/778 (1994).

Núm. 776 (1994). Núm. 774 (1994).

1995 Lluís Bosch Albert El darrer viatge del llop. On anem de vacances? El vol de la truita.

La cacera de l'Ernest. El descobridor del Poble Sec.

Núm. 821 (1996). Núm. 813 (1996). Núm. 817/818 (1996).

Núm. 819 (1996). Núm. 815 (1996).

1997 Joan Armangué Com qui espera el mar. Dues cartes d'amor sense segell.

Lentament. La poma del desig. Potser arribaré tard.

Núm. 859 (1988). Núm. 856 (1998).

Núm. 865/866 (1998). Núm. 870 (1998). Núm. 861 (1998).

1999 David Nel·lo Les baldufes. Willy Trawler, el nàufrag. La higiene. Núms. 901, 907, 917 (2000).
2000 Antoni Garcia Llorca L'any de les mosques. L'any que van apedregar els pastors.

L'any de la Mar Salada.

Núms. 929/930, 936, 941 (2001).
2003 Joan de Déu Prats El poeta del vent. Roger Petons. El cuiner – Fricandó. Núms. 997, 1005, 1012 (2004).
2005 Manel Ballart Ombres d'una nit d'estiu. Palmeres de menta. Un món paral·lel. Núms. 1053, 1054, 1055 (2006).
2007 Josep Grau Bové El vaixell de fusta. El vaixell de Nikos. El vaixell de Pau Garriga. Núms. 1093, 1095, 1097/1098 (2008).
2009 Adriana Nicolau

Jiménez

Ulls negres. L'olor calenta de les herbes al sol. Camí de sol. Núms. 1140, 1143, 1147 (2010).
2011 Albert Garriga Pujol Balma. Farina. Polsim. Núms. 1192, 1195, 1198 (2012).
2013 Albert Garriga Pujol Cirerer. Fraror. Perfums. Núms. 1238, 1240, 1247 (2014).
2015 Teresa Guiluz Vidal Sadal, el mariner. L'enigma. El jove príncep. Núm. 1286 (2016).
2017 Teresa Broseta Fandos La nouvinguda. Un silenci perfecte. Una nit sense son. Núms. 1334, 1336, 1339 (2018)
2019 Quim Crusellas La crida de la selva. La llengua dels enamorats. La màgia del sonall. Núms. 1383, 1387, 1389 (2020).
2020[16] Màriam Ben-Arab Un pla (edició del premi dedicada al còmic) Núm. 1406 (2021)
2021 Oriol Garcia Molsosa
2023 Albert Garcia Catalan

Premis de divulgació

[modifica]
Any Guanyador/a Títols Número i any de publicació a Cavall Fort
1967 Jordi Dalmau Jo vull ser periodista. Jo vull ser assistenta social.

Jo vull ser guia turístic. Jo vull ser advocat. Jo vull ser A.T.S.

Jo vull ser grafista.

Núm. 110/111 (1967). Núm. 113 (1968).

Núm. 122 (1968). Núm. 125 (1968). Núm. 129 (1968).

Núm. 135 (1968)

1971 Jordi Dalmau El teu amic el cotxe, un punt d'energia. L'explosió que no fa mal.

Gimnàs de quatre temps. El joc de mans... i peus. Tothom a Montjuïc.

Núm. 227 (1972). Núm. 229 (1972).

Núm. 233/234 (1972). Núm. 235 (1972). Núm. 236 (1972)

1972 Carmina Portell Pony Express Núm. 243 (1972)
1981 Jordi Dalmau Compteu amb els dits, la dansa dels grans números.

Tots juguem amb l'arquitectura. El braç i la màniga de l'ajuntament.

La natura diu mira’m, mira’m i no em toquis. Un terra com un puzle.

I demà, què crearem?

Núm. 477 (1982).

Núm. 484 (1982). Núm. 486 (1982).

Núm. 488 (1982). Núm. 491 (1983).

Núm. 494 (1983)

1986 Margarida Padilla El saber. La informació. Mesurar o comptar.

El llenguatge de la màquina. Cibernètica

Núm. 606 (1987). Núm. 607 (1987). Núm. 608 (1987).

Núm. 611 (1988). Núm. 612 (1988)

1988 Enric Benavent El circ, és la gent del circ! L'impossible no existeix.

L'espectacle més gran del món. Fem malabarisme!

Els pallassos són de nassos.

Núm. 644 (1989). Núm. 645 (1989).

Núm. 646 (1989). Núm. 647 (1989)

Núm. 648 (1989)

1990 Carles Riera Fonts Una gran col·lecció de papallones. Concurs de gossos d'Atura.

Un ramat d'ovelles. L'art de fer taps (I). L'art de fer taps (II)

Núm. 692 (1991). Núm. 696 (1991).

Núm. 701 (1991). Núm. 703 (1991). Núm. 704 (1991)

1992 Josep M. Bosch Ignés Els secrets de la nit, Una escapada al món de la foscor.

L'òrbita de la terra i les constel·lacions.

La rotació i la translació terrestres. Ens familiaritzem amb l'entorn.

A través del telescopi.

Núm. 735 (1993).

Núm. 737/738 (1993).

Núm. 740 (1993). Núm. 742 (1993).

Núm. 744 (1993)

1994 David Paloma De viatge a Noruega, el país dels fiords. El país dels trolls.

Edvard Grieg: El gran músic norueg.

Esglésies de fusta de l'Edat Mitjana. Expliquem-nos històries.

Núm. 791 (1995). Núm. 792 (1995).

Núm. 795 (1995).

Núm. 796 (1995). Núm. 797 (1995)

1996 Ernest Costa Savoia Naturalesa i homes, Constructors de paisatges.

Com es fa un paisatge: l'exemple del Delta de l'Ebre.

Les aparences enganyen. Del xampany a les suredes.

L'evolució dels boscos.

Núm. 831 (1997).

Núm. 833/834 (1997).

Núm. 835 (1997). Núm. 836 (1997).

Núm. 837 (1997)

1998 Montserrat Tenas

Busquets

Anem a jugar! Jocs romans. Les termes romanes Núm. 877 (1999). Núm. 883 (1999). Núm. 894 (1999)
2002 Roger Casas

Ulldemolins

La Capadòcia: màgia de la natura. Les illes Eòlies.

Entrevista Joan Budó, Centre Reproductor de Tortugues de l'Albera

Núm. 973 (2003). Núm. 979 (2003).

Núm. 982 (2003)

2004 Xavier Bohigas

Janoher

Les fredes nits serenes de l'hivern. Ulleres que s'entelen.

Escalfa l'abric?

Núm. 1021 (2005). Núm. 1022 (2005).

Núm. 1023 (2005)

2006 Albert Garcia Catalán El falcó veí de la ciutat. Pere Comas i el canvi climàtic.

Revolta a la bassa

Núm. 1070 (2007). Núm. 1075 (2007).

Núm. 1077 (2007)

2010 Roger Porta Alabau Kauris, els gegants del bosc novazelandès.

Parc Nacional de Dartmoor. La Vall de la Mort.

Núm. 1169/1170 (2011).

Núm. 1172 (2011). Núm. 1174 (2011)

2012 Adriana Nicolau

Jiménez

R. L. Stevenson i L'illa del tresor.

Michael Ende, La història interminable.

Lewis Carrol, Alícia en el país de les meravelles 

Núm. 1212 (2013).

Núm. 1214 (2013).

Núm. 1216 (2013)

2014 Carolina Campillo

Campbell

El submarinisme: L'home com un peix a l'aigua!

Cnidaris, la vida amb tentacles! Fotografiar el mar que es mou.

Núm. 1261 (2015).

Núm. 1263 (2015). Núm. 1267 (2015)

2016 Màrius Moneo Un nom musical. Un geni juganer. Un Samsó de debò.
2018 Oriol Canosa
2022 Elena Domingo Basora

Referències

[modifica]
  1. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
  2. Larreula, Enric. Les Revistes infantils catalanes de 1939 ençà. Barcelona: Edicions 62, 1985, p.10. ISBN 9788429722741. 
  3. Faulí, Josep. Repertori d'una recuperació: aportació : premsa en català, 1939-1976. L'Abadia de Montserrat, 2006, p.91. ISBN 9788484157816 [Consulta: 9 novembre 2022].  Arxivat 2022-11-09 a Wayback Machine.
  4. «Aparició de “Cavall Fort”». Cronologia dels Països Catalans i del món. Grup Enciclopèdia. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 9 novembre 2022].
  5. «Coses que passen». Cavall Fort, 1445. Arxivat de l'original el 2024-06-03 [Consulta: 6 desembre 2020].
  6. Riera Pujal, Jordi. «El comic en catalán, de la postguerra a la transición» (en castellà). Tebeoesfera. Arxivat de l'original el 26 de maig 2022. [Consulta: 26 maig 2022].
  7. 7,0 7,1 Abella, Anna «50 anys de 'Cavall Fort'». El Periódico, 03-12-2011. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2017 [Consulta: 7 desembre 2015].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «"Cavall Fort: tan divertit com un joc"». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
  9. «Cavall Fort rep el Premi Nacional de Cultura». Naciodigital.cat, 21-02-2011. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2011. [Consulta: 22 febrer 2011].
  10. Guardonats Guardó Marta Mata Arxivat 2013-01-16 a Wayback Machine..
  11. «Cavall Fort guanya el premi Muriel Casals de comunicació». Arxivat de l'original el 2023-12-11. [Consulta: 11 desembre 2023].
  12. Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. Arxivat de l'original el 2012-03-03. ISSN: 2014-010X [Consulta: 3 març 2012].
  13. «La revista tarragonina ‘Auriga’ entre les millors revistes del 2013 segons les associacions d'editors en català». Diari T21, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 3 de juny 2024 [Consulta: 15 març 2020].
  14. «Relleu a la presidència de la Setmana». La Setmana del Llibre en Català, 15-09-2019. Arxivat de l'original el 28 de maig 2020. [Consulta: 15 març 2020].
  15. «Cavall Fort». Arxivat de l'original el 2016-10-24. [Consulta: 23 febrer 2016].
  16. Fort |, Cavall. «Màriam Ben-Arab, guanyadora del Premi Cavall Fort 2020 – Cavall Fort». Arxivat de l'original el 2020-12-01. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]