Vés al contingut

Revolució hongaresa de 1956

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Revolta de Budapest)
Infotaula de conflicte militarRevolució hongaresa de 1956
Guerra Freda
lang= Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Datadel 23 d'octubre al 10 de novembre de 1956
EscenariRepública Popular d'Hongria
LlocRepública Popular d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
EstatHongria Modifica el valor a Wikidata
ResultatRevolució avortada
CampanyaRevolució a Hongria
Bàndols
Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica

Bandera d'Hongria (1949-1956) República Popular d'Hongria

Revolució hongaresa Revolucionaris hongaresos
Comandants
Bandera de la Unió Soviètica Nikita Khrusxov
Bandera de la Unió Soviètica Iuri Andrópov
Bandera de la Unió Soviètica Ivan Kóniev
Bandera d'Hongria (1949-1956) Ernő Gerő
Bandera d'Hongria (1949-1956) János Kádár
Revolució hongaresa Imre Nagy
Revolució hongaresa Pál Maléter
Forces
31.550 tropes,
1.130 tancs[a]
Nombre desconegut
Baixes
(Només baixes soviètiques)
722 morts
1.251 ferits[3]
2.500 morts (est.)
13.000 ferits(est.)[4]
Mèdia
Modifica el valor a Wikidata

La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica. L'aixecament es coneix avui en Hongria com la Revolució (forradalom).

Els comunistes que ostentaven llavors el poder el van anomenar Contrarevolució (ellenforradalom). Va començar el 23 d'octubre de 1956 amb una gran manifestació en Budapest i va finalitzar el 4 de novembre de 1956 amb l'entrada de l'exèrcit Roig. Però la resistència va durar fins al 10 de novembre.

Preludi

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial, Hongria formà part de les Potències de l'Eix oposades als aliats. El 1941, l'exèrcit hongarès va participar en l'ocupació de Iugoslàvia i la invasió de la Unió Soviètica. El 1944, els exèrcits soviètics van avançar cap a Hongria, i el govern va iniciar unes negociacions d'armistici amb els aliats, les quals van acabar amb l'ocupació d'Alemanya i el canvi de règim. El 1945 les forces hongareses i alemanyes a Hongria van ser derrotades pels exèrcits invasors soviètics.

Després de la segona guerra mundial, els militars soviètics ocuparen Hongria i a poc a poc van anant substituint a la coalició de govern electa encapçalada pels Petits Productors Independents, els Treballadors Agraris i el Partit Cívic amb un Partit Comunista Hongarès dominant el govern.[b] La radical nacionalització de l'economia basada en el model soviètic va produir l'estancament econòmic, la reducció del nivell de vida i un profund malestar.[6] Els escriptors i periodistes foren els primers a expressar crítiques obertes, publicant d'articles crítics en 1955.[5][7] Per el 22 d'octubre de 1956, estudiants de la Universitat Tècnica havieb ressuscitat la prohibida unió d'estudiants MEFESZ,[8] i van realitzar una manifestació el 23 d'octubre, que va desencadenar una cadena d'esdeveniments que van conduir directament a la revolució.[9]

Desenvolupament

[modifica]

El 23 d'octubre, es permet als estudiants de la Universitat Tècnica de Budapest manifestar-se en solidaritat amb l'aixecament obrer de Poznań, Polònia. Tanmateix, volen aconseguir molt més amb aquesta manifestació i expressar els seus propis interessos. La resposta dels hongaresos no tarda i són milers els que s'apunten a la marxa. Aquesta acaba a la plaça Josef-Bem a la vora de Buda, on es dona lectura a les reivindicacions dels estudiants. Encara que no s'utilitza cap reclam, cada vegada són més les persones que acudeixen en massa a l'acte.

Bandera hongaresa sense l'escut comunista en la revolució de 1956

Mentre una part dels manifestants es dirigeix al parlament, la majoria marxa cap a les emissores de la vora de Pest. Allà volen que s'emetin les seves reivindicacions per la cadena estatal. Tanmateix, des de l'emissora s'obre foc contra els manifestants. Aquests aconsegueixen les armes per mitjà dels soldats hongaresos i així poden defensar-se i prendre per assalt l'edifici.

A la tarda es van reunir prop de 300.000 persones davant del Parlament i van exigir llibertat d'expressió i llibertat de premsa, eleccions lliures, més independència de la Unió Soviètica així com el nomenament del comunista reformista Imre Nagy com a cap de l'Estat. Nagy, que va demanar als manifestants que se n'anessin a les seves cases, va ser nomenat pel Comitè Central del Partit Obrer Hongarès sorprenentment aquella mateixa nit president del Govern. En el transcurs de la tarda els manifestants van tombar el monument a Ióssif Stalin.

Mentrestant, la Unió Soviètica havia iniciat la invasió d'Hongria amb 150.000 homes i 6.000 tancs, ordenada per Gueorgui Júkov ministre de defensa soviètic, fins i tot abans que el cap del partit Ernő Gerő li ho hagués sol·licitat.

Imatges de la revolució hongaresa

Com a resultat de la intervenció, els militars es van enfrontar als manifestants produint 3.000 morts durant la revolució i 20.000 durant la repressió posterior. Nagy va ser capturat a l'ambaixada romanesa i executat després d'un judici secret el 1958.

Notes

[modifica]
  1. Les fonts varien àmpliament en el nombre de les forces soviètiques implicats en la intervenció. El Comitè Especial sobre el problema d'Hongria de l'Assemblea General de l'ONU (1957) estima entre 75,000-200,000 les tropes i de 1,600-4,000 tancs,[1] però recents arxius desclassificats soviètics (disponibles a Lib.ru, Biblioteca Maksim Moixko) assenyalen que el nombre de tropes soviètiques era de 31,550, amb 1,130 tancs i peces d'artilleria autopropulsada.[2]
  2. El 1948, els líders dels partits no comunistes havien estat silenciats, havien fugit a l'estranger o havien estat detinguts, i, el 1949, Hongria s'havia convertit oficialment en la Democràcia del Poble. El poder real estava en mans de Mátyás Rákosi, un comunista format a Moscou. Sota el seu règim, Hongria va ser modelada més i més de forma similar al model soviètic. La llibertat d'expressió i la llibertat individual va deixar d'existir.. L'empresonament arbitrari es va convertir en comú i es van dur a terme purgues, tant dins com fora de les files del Partit. En el juny de 1949, el Ministre de Relacions Exteriors, László Rajk, va ser detingut; va ser acusat d'intentar enderrocar l'ordre democràtic i va ser penjat. Moltes altres persones van ser víctimes d'accions similars.(1) Això ho feu més fàcil o senzill per l'aparell de la policia de seguretat de l'Estat o ÁVH, usant mètodes de terror en mans del règim, cosa que es va identificar o associar amb el règim de Rákosi en les ments de la gent.[5]

Referències

[modifica]
  1. UN Special Comittee, 1956, p. 56, para. 183.
  2. Альбертович, Чекмарев Владимир. «Будапешт 1956» (en rus). Arxivat de l'original el 2010-02-09. [Consulta: 1r juliol 2024].
  3. Györkei, Jenõ; Kirov, Alexandr; Horvath, Miklos. Soviet Military Intervention in Hungary, 1956. New York: Central European University Press, 1999, p. 350. ISBN 9639116351.  Arxivat 2024-05-17 a Wayback Machine.
  4. UN Special Comittee, 1956, capítol V, nota al peu 8.
  5. 5,0 5,1 UN Special Comittee, 1956, p. 18, capítol II.
  6. Library of Congress: Country Studies: Hungary, capítol 3 Economic Policy and Performance, 1945–85 Arxivat 2012-06-29 at Archive.is. Consultat el 27 d'agost del 2006.
  7. UN Special Comittee, 1956, p. 122-123, capítol II.
  8. Crampton, R. J.. Eastern Europe in the Twentieth Century-- and After (en anglès). Psychology Press, 1997, p. 295. ISBN 978-0-415-16422-1. 
  9. Szolcsányi, János «Szegedi szikra gyújtotta fel az ’56-os forradalmi lángot» (en hongarès). Magyar Nemzet, 03-11-2005, pàg. 6. Arxivat de l'original el 201-07-21 [Consulta: 30 octubre 2009]. «A forradalom szikrája Szegedről pattant ki, mivel október 16–21. között nem csupán reformgondolatokat, hanem pontokba foglalt politikai követeléseket először itt fogalmaztak meg, és ezek megvalósításához a párttól (MDP, DISZ) független szervezetet alapítottak, országos szintű aktív cselekvési programmal. A küldöttek késedelem nélküli szétrajzása vezetett országos szintű forradalmi megmozdulásokhoz és azok betetőzéséhez, nevezetesen olyan közismert eseményekhez, melyek Budapesten október 23-tól a forradalom és szabadságharc kitöréséhez vezettek (en català: "L'espurna de la revolució va venir de Szeged, del 16 al 21 d'octubre. Aquí es van formular per primera vegada no només idees de reforma, sinó reivindicacions polítiques resumides en punts, i es va fundar una organització independent del partit (MDP, DISZ) per implementar-les, amb un programa d'acció actiu a nivell nacional. La dispersió immediata dels delegats va provocar moviments revolucionaris d'àmbit nacional i la seva culminació, és a dir, fets coneguts que van provocar l'esclat de la revolució i la lluita per la llibertat a Budapest a partir del 23 d'octubre").»

Bibliografia

[modifica]
  • Special Committee on the Problem of Hungary ( PDF) (en anglès). UN General Assembly, 1957. 

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]