La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV), conscient de l'antiguitat del seu material rodant (la majoria d'abans de la guerra civil espanyola) i de la creixent necessitat de transport en una població cada vegada més gran, va encarregar l'any 1953 a l'empresa catalana MACOSA huit unitats de tren, formades per huit cotxes motors (unitats 1001 a 1008) i huit remolcs (unitats 1051 a 1058). Les unitats de la sèrie 1001 a 1008 eren de construcció metàl·lica, l'accés al vehicle es realitzava a través de dues portes dobles combinades amb uns estreps escamotejables d'accionament pneumàtic. Disposaven de dues cabines de conducció per possibilitar la circulació aïllada. L'interior era molt auster, amb seients i portaequipatges de fusta i amb una capacitat de 64 places assegudes. La il·luminació de la cabina era per bombetes incandescents. El color exterior va anar variant al llarg dels anys. Inicialment van dur el color argentat del metall nu, sense pintar i amb una franja verda per sota de les finestres. L'any 1963 es va procedir a variar el color d'aquests cotxes amb l'unificat verd i franja blanca del parc de la CTFV, que es mantingué fins a l'any 1979, en temps dels Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta (FEVE), van tornar a canviar de colors per l'unificat d'aquesta companyia per la zona mediterrània, blau i franges platejades, més tard van passar a ostentar els colors unificats de FEVE i en incorporar-se l'any 1997 a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), només va variar el logotip.[2]
L'any 1989, FGV decideix allargar un poc més la vida útil de la sèrie 1000 i envia als tallers Miró-Reig d'Alcoi els conjunts 1003-1053, 1006-1056 i 1007-1957 per tal de reconvertir-los en la nova sèrie 3500. Aquesta sèrie 3500 prestaria servei fins a l'any 1995, quan es retiraria completament.[3]
) mm 
