Segismundo Bermejo y Merelo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 març 1833  San Fernando (província de Cadis) | ||
| Mort | 2 desembre 1899 (66 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de San Justo | ||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 10 abril 1898 – desembre 1899 Circumscripció electoral: regió de Múrcia | |||
 Ministre de Marina | |||
| 4 octubre 1897 – 18 maig 1898 ← José María Beránger y Ruiz de Apodaca – Ramón Auñón y Villalón → | |||
 Cap de l'Estat Major de l'Armada | |||
| 22 octubre 1896 – 1r abril 1897 ← Fernando Martínez de Espinosa y Echeverri (en)  – Ismael Warleta y Ordovás → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, mariner, escriptor de ciència-ficció | ||
| Partit | Partit Liberal | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | almirall | ||
| Premis | |||
Segismundo Bermejo y Merelo (San Fernando, 9 de març de 1833[1] - Madrid, 2 de desembre de 1899)[2] va ser un marí de guerra i polític espanyol.[3]
Va ser nomenat ministre de Marina el 4 d'octubre de 1897.[1] Sota el seu mandat es va produir el desastre naval de Cavite, després del qual va ser substituït per Ramón Auñón y Villalón, al maig de 1898.[4] Es tractava d'un home que parlava diferents idiomes i que va exercir com a escriptor, amb obres en la seva haver-hi com la novel·la de ciència-ficció El doctor Juan Pérez[5][6] o Faï, escrita en alemany.[7]
Poaseïa la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild,[7] la creu de l'Orde del Mèrit Naval, la creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la creu de l'Orde de Carles III i la Reial de Prússia.[2] Va morir el 2 de desembre de 1899, de matinada,[2] i va ser enterrat l'endemà al cementiri de San Justo.[8]
Va estar en contra de la tornada de Valerià Weyler a Espanya, perquè va creure que si hagués continuat a Cuba es podria haver evitat la independència de la colònia espanyola.[4] Es va considerar que va tenir una perspectiva massa optimista o poc realista respecte de les possibilitats d'Espanya en un enfrontament contra els Estats Units en el conflicte del 98.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ 2,0 2,1 2,2 Heraldo de Madrid «El general Bermejo». Heraldo de Madrid [Madrid], 3.309, X. ISSN: 2171-0090.
- ↑ Tucker, 2009, p. 55-56.
- ↑ 4,0 4,1 Tucker, 2009, p. 55.
- ↑ Dyal, 1996, p. 39.
- ↑ Bermejo, 1880, p. 1-183.
- ↑ La Época «El entierro del contralmirante Bermejo». La Época [Madrid], 17.776, pàg. 2. ISSN: 2254-559X.
- ↑ Tucker, 2009, p. 56.
- ↑ Keenan, 2001, p. 273.
Bibliografia
[modifica]- Revista de Navegación y Comercio «Sección biográfica: el nuevo ministro de Marina». Revista de Navegación y Comercio [Madrid], 215, IX, pàg. 554-556. ISSN: 2171-1313.
- Bermejo, Segismundo. sucesores de N. Ramírez y Cía. El doctor Juan Pérez, 1880, p. 183. OCLC 77729275.
- Dyal, Donald H. Brian B. Carpenter. Historical Dictionary of the Spanish American War (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1996, p. 378. ISBN 9780313288524.
- Keenan, Jerry. Encyclopedia of the Spanish-American & Philippine-American Wars (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 467. ISBN 9781576070932.
- Tucker, Spencer. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars: A Political, Social, and Military History, Volumen 1 (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 993. ISBN 9781851099511.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María Beránger y Ruiz de Apodaca |
Ministre de Marina 1897-1898 |
Succeït per: Ramón Auñón y Villalón |
.jpg)