Vés al contingut

Segismundo Bermejo y Merelo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSegismundo Bermejo y Merelo
Imatge
Segismundo Bermejo en febrer de 1898, a La Ilustración Española y Americana. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 març 1833 Modifica el valor a Wikidata
San Fernando (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 desembre 1899 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
10 abril 1898 – desembre 1899
Circumscripció electoral: regió de Múrcia
Ministre de Marina
4 octubre 1897 – 18 maig 1898
← José María Beránger y Ruiz de ApodacaRamón Auñón y Villalón →
Cap de l'Estat Major de l'Armada
22 octubre 1896 – 1r abril 1897
← Fernando Martínez de Espinosa y Echeverri (en) TradueixIsmael Warleta y Ordovás → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, mariner, escriptor de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Carrera militar
Rang militaralmirall Modifica el valor a Wikidata
Premis

Segismundo Bermejo y Merelo (San Fernando, 9 de març de 1833[1] - Madrid, 2 de desembre de 1899)[2] va ser un marí de guerra i polític espanyol.[3]

Va ser nomenat ministre de Marina el 4 d'octubre de 1897.[1] Sota el seu mandat es va produir el desastre naval de Cavite, després del qual va ser substituït per Ramón Auñón y Villalón, al maig de 1898.[4] Es tractava d'un home que parlava diferents idiomes i que va exercir com a escriptor, amb obres en la seva haver-hi com la novel·la de ciència-ficció El doctor Juan Pérez[5][6] o Faï, escrita en alemany.[7]

Poaseïa la gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild,[7] la creu de l'Orde del Mèrit Naval, la creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica, la creu de l'Orde de Carles III i la Reial de Prússia.[2] Va morir el 2 de desembre de 1899, de matinada,[2] i va ser enterrat l'endemà al cementiri de San Justo.[8]

Va estar en contra de la tornada de Valerià Weyler a Espanya, perquè va creure que si hagués continuat a Cuba es podria haver evitat la independència de la colònia espanyola.[4] Es va considerar que va tenir una perspectiva massa optimista o poc realista respecte de les possibilitats d'Espanya en un enfrontament contra els Estats Units en el conflicte del 98.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Revista de Navegación y Comercio, 1897, p. 554.
  2. 2,0 2,1 2,2 Heraldo de Madrid «El general Bermejo». Heraldo de Madrid [Madrid], 3.309, X. ISSN: 2171-0090.
  3. Tucker, 2009, p. 55-56.
  4. 4,0 4,1 Tucker, 2009, p. 55.
  5. Dyal, 1996, p. 39.
  6. Bermejo, 1880, p. 1-183.
  7. 7,0 7,1 Revista de Navegación y Comercio, 1897, p. 556.
  8. La Época «El entierro del contralmirante Bermejo». La Época [Madrid], 17.776, pàg. 2. ISSN: 2254-559X.
  9. Tucker, 2009, p. 56.
  10. Keenan, 2001, p. 273.

Bibliografia

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
José María Beránger y Ruiz de Apodaca
Ministre de Marina

1897-1898
Succeït per:
Ramón Auñón y Villalón