Trinitario Ruiz Capdepón
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 agost 1836 Oriola (País Valencià) |
Mort | 13 febrer 1911 (74 anys) Madrid |
Ministre d'Ultramar | |
14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888 | |
Ministre de la Governació | |
11 de desembre de 1888 – 5 de juliol de 1890 | |
4 de novembre de 1894 – 2 de març de 1895 | |
4 d'octubre de 1897 – 4 de març de 1899 | |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
6 de juliol de 1893 – 4 de novembre de 1894 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
16 de febrer de 1869 – 22 de juny de 1872 | |
← - | |
Circumscripció | Xàtiva |
Governador del Banc d'Espanya | |
agost de 1905 – juny de 1906 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat, catedràtic |
Ocupador | Universitat de València |
Partit | Partit Liberal |
Família | |
Fills | Trinitario Ruiz Valarino, Manuel Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 agost 1836 Oriola (País Valencià) |
Mort | 13 febrer 1911 (74 anys) Madrid |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
12 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878 | |
← - | |
Circumscripció | Xiva |
4 de juny de 1879 – 25 de juny de 1881 | |
Circumscripció | Sueca |
30 d'agost de 1881 – 31 de març de 1884 | |
Circumscripció | Oriola |
13 d'abril de 1886 – 7 de març de 1887 | |
Circumscripció | Sueca |
13 d'abril de 1886 – 29 de maig de 1903 | |
Circumscripció | Oriola |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat, catedràtic |
Ocupador | Universitat de València |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Família | |
Fills | Trinitario Ruiz Valarino, Manuel Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino |
Trinitario Ruiz Capdepón (Oriola, 20 d'agost de 1836 - Madrid, 13 de juliol de 1911) fou un polític i advocat valencià, pare de Trinitario Ruiz Valarino, Vicente Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino.
Biografia
[modifica]Estudià batxillerat a Oriola i Múrcia i el 1858 es llicencià en dret a la Universitat de València. Exercí com advocat a València i fou professor de la Facultat de Dret. De la mà del seu oncle, Tomás Capdepón Martínez, ingressà a la Unió Liberal, dirigí els diaris La Unión i El Valenciano (1863) i presidí l'Ateneu Científic i Literari de València.
Durant la revolució de 1868 formà part de la Junta Revolucionària de València i va fundar el Partit Constitucional i els diaris Diario de Valencia i El Constitucional. Fou elegit diputat pel Partit Constitucional pel districte de Xàtiva a les eleccions generals espanyoles de 1869, 1871 i 1872. En el Congrés dels Diputats es va alinear amb Práxedes Mateo Sagasta i donà suport la candidatura al tron espanyol d'Amadeu I, a qui va visitar a Florència amb una comissió per a oferir-li el tron.
Després de la restauració borbònica fou elegit diputat per Xiva de Bunyol a les eleccions generals espanyoles de 1876 i per Sueca a les de 1879. El 1881 fou nomenat governador civil de València i poc després fou elegit diputat per Oriola pel nou Partit Liberal, que va succeir al Partit Constitucional. Novament elegit diputat per Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1886, va organitzar des d'aleshores una xarxa clientelar al districte que li assegurarà la reelecció en el districte a les eleccions de 1891, 1893, 1896, 1898, 1899, 1901 i 1903, fent del seu partit la força hegemònica al Baix Segura.
Durant aquests anys, amb els governs de Práxedes Mateo Sagasta, fou fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya, Ministre d'Ultramar el 1888, Ministre de Governació el 1888-1890, 1894-1895 i 1897-1899 i Ministre de Justícia el 1893-1894. En la seva tasca ministerial destaca la llei electoral de 1890. El 1903 fou nomenat senador vitalici, i també fou governador del Banc d'Espanya (1905-1906) i membre del Consell d'Estat.
Referències
[modifica]- Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat
- Fotografia
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Víctor Balaguer i Cirera |
Ministre d'Ultramar 1888 |
Succeït per: Manuel Becerra Bermúdez |
Precedit per: Segismundo Moret y Prendergast Alberto Aguilera Fernando Cos-Gayón y Pons |
Ministre de Governació 1888 - 1890 1894 -1895 1897 - 1899 |
Succeït per: Francisco Silvela y de la Vielleuze Fernando Cos-Gayón y Pons Eduardo Dato e Iradier |
Precedit per: Eugenio Montero Ríos |
Ministre de Gràcia i Justícia 1893 - 1894 |
Succeït per: Antoni Maura i Montaner |
Precedit per: Manuel Allendesalazar Muñoz |
Governador del Banc d'Espanya 1905-1906 |
Succeït per: Fernando Merino Villarino |
- Polítics oriolans
- Advocats valencians contemporanis
- Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Governadors civils de València
- Governadors del Banc d'Espanya
- Professors de la Universitat de València
- Diputats pel districte de Xàtiva
- Diputats pel districte de Xiva
- Diputats pel districte d'Oriola
- Naixements del 1836