Equip d'Anglaterra que s'enfrontà a Escòcia a Richmond en 1893.
Jugà el seu primer partit a Glasgow, a l'estadi de Hamilton Cresent, Partick el 1872 contra la selecció escocesa. El resultat final fou empat a 0. Durant prop de 40 anys, Anglaterra només jugà partits contra les altres seleccions britàniques, Escòcia, Gal·les i Irlanda.[3] Els primers partits contra seleccions de l'Europa continental foren el 1908 dins d'una gira per l'Europa Central que l'enfrontà i derrotà a Àustria, Hongria i Bohèmia. La primera derrota enfront d'un equip de fora de les illes Britàniques no arribà fins al 1929, a Madrid contra Espanya (4-3).
La reina Elisabet II lliurant el trofeu com a guanyadors del Mundial de 1966 al capità anglès Bobby Moore
Tot i que la FA s'adherí a la FIFA el 1905, les relacions entre els dos organismes durant la primera meitat de segle xx foren tenses. Les nacions britàniques abandonaren el màxim organisme mundial l'any 1928. Això provocà que Anglaterra no prengués part a les tres primeres edicions de la Copa del Món de Futbol, tot i ser, possiblement el millor conjunt del moment. L'any 1946 s'hi uní de nou. La primera derrota a casa contra un equip no britànic fou contra la República d'Irlanda el 1949 a Liverpool per 0 a 2. Però la derrota més dura la patí l'any següent, durant la disputa de la Copa del Món de Futbol 1950 amb la derrota per 1 a 0 davant dels Estats Units. Tres anys més tard fou derrotada per primer cop a casa per una selecció que no era de les illes. Fou el 25 de novembre de 1953 a Wembley contra la potent Hongria de Sándor Kocsis i Ferenc Puskás. Hongria vencé per 3 a 6. En el partit de tornada, Hongria derrotà de nou a Budapest als anglesos per 7 a 1. El domini anglès del futbol mundial era definitivament esvaït.[4]
La tragèdia de Múnic de 1968, on l'avió del Manchester United patí un accident on moriren grans jugadors com Roger Byrne, David Pegg, Tommy Taylor o Duncan Edwards estroncà un gran conjunt que estava cridat a fer coses importants. No fou fins a quasi deu anys després, quan de la mà de Bobby Charlton, un dels pocs supervivents del desastre, que Anglaterra aconseguí la seva major victòria internacional. Fou a la Copa del Món de 1966, disputada a casa seva, on acabà en primera posició. Des d'aleshores, tot i confeccionar bons equips, i assolir classificacions dignes en grans competicions, mai ha tornat a guanyar un gran títol mundial o europeu amb la selecció.
Escòcia 0–0 Anglaterra 
Irlanda del Nord 0-13 Anglaterra 
Hongria 7–1 Anglaterra 
.jpg)
1930
1934
1938
1950
1954
1958
1962
1970
1974
1978
1982
1990
1994
2002
2010
2014
2018
2022
2030
2034
