Simó el Mag
  | |
| Tipus | ésser humà |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Fets dels Apòstols, Fets de Pere, Llegenda àuria i Epistula Apostolorum |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | mestre espiritual i Mag |
| Religió | gnosticisme |
| Nacionalitat | Judea |
| Naixement | Samaria , segle I dC |
| Mort | Roma , 65 dC |
Simó el Mag (en llatí: Simon Magus, en grec antic: Σίμων ὁ μάγος) va ser una figura religiosa que va viure a Samaria cap a la meitat del segle i, quan va morir Jesucrist. Es va enfrontar amb Pere apòstol, tal com es troba anotat als Fets dels Apòstols.[1] És considerat el primer heretge, amb pràctiques màgiques que són difícils de distingir dels fets reals.[2]
Fets dels Apòstols
[modifica]Una referència a Simó el Mag es troba en el capítol 8 dels Fets dels Apòstols, on es relata que Simó, un mag o bruixot de Samaria, va quedar impressionar per les curacions i miracles de l'apòstol Felip i es va convertir al cristianisme. Felip el va batejar. Quan Pere i Joan van arribar a Samaria, molta gent els va anar a veure perquè els imposessin les mans i rebre així l'Esperit Sant. Simó, admirat, els va oferir diners a canvi del poder de transmetre l'Esperit Sant, proposició que els apòstols van rebutjar escandalitzats.[3] D'aquesta proposta de Simó el Mag deriva la paraula simonia, que defineix el pecat consistent a pagar per obtenir prebendes o beneficis eclesiàstics.[4]
Fets de Pere
[modifica]En el text cristià apòcrif dels Fets de Pere trobem una de les històries més conegudes sobre Simó el Mag: quan exhibia els seus poders màgics a Roma, volant davant de l'emperador Claudi, per provar la seva condició divina, els apòstols Pere i Pau van pregar a Déu que parés el seu vol. Simó parà en sec i va caure a terra, i llavors va ser apedregat fins a la mort.[2]
Altres fonts
[modifica]Segons els simonians, que eren seguidors seus i una antiga secta gnòstica, Simó el Mag era déu en forma humana.[2]
Per Justí el Màrtir, era samarità de naixement (potser de la vila de Gitti o Gitthi). Diu que era adorat pels seus seguidors com si fos un déu. Es feia acompanyar sempre per una dona de nom Helena, que havia estat prostituta a Tir, i que Simó hauria convertit. Va elaborar un sistema gnòstic de creences on els seus seguidors l'adoraven com a «primer Déu» i Helena era «la idea primordial que procedia d'ell». A través d'aquesta idea van ser creats tots els éssers, i Simó estava per damunt d'ells.[5] Flavi Josep diu que era jueu de religió, però no és clar que es refereixi a la mateixa persona. Se'l descriu com a versat en màgia i en literatura grega. Hauria estudiat a Alexandria i potser era deixeble de Dositeu, al seu torn deixeble de Joan Baptista. La creença general és que era deixeble i després successor de Dositeu al capdavant d'una secta cristiana, però això no és prou clar.[2]
Ireneu de Lió diu que els seus deixebles tenien una estàtua de Simó que el representava com a Júpiter, i una altra d'Helena amb la figura de Minerva.[6] Justí el Màrtir diu [5]que a Roma hi havia una estàtua en honor de Simó, amb una inscripció que deia: «Simoni Deo sancto». L'estàtua s'ha trobat, i en realitat la inscripció diu: «Semoni Sanco Deo Fidio», una representació del déu sabí Semus Sancus.[2]
Considerat el primer heresiarca, podria ser que en realitat no fos cristià. Hauria escrit algunes obres, però els seus títols són desconeguts i no se n'ha conservat cap. Un dels seus deixebles més coneguts va ser Menandre.[7]
Interpretacions radicals
[modifica]Des de Ferdinand Christian Baur al segle xix, estudiosos com Hermann Detering i Margaret Barket han dit que els atacs a Simó el Mag al segle iv que es llegeixen a les Pseudoclementines poden ser atacs a l'apòstol Pau. Detering creu que els atacs de les Pseudoclementines són literals i històrics, i suggereix que es pot identificar a Simó el Mag com un nom per designar Pau de Tars, que s'hauria anomenat Simó-Pau originalment i expulsat de l'església, i va anomenar-se Pau quan va ser rehabilitat a l'escriure les Epístoles que rectificaven antigues creences.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Acts:8:9–8:24-1000
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 275-276. ISBN 8481641618.
- ↑ «La Paraula es difon». Fets dels Apòstols. Bíblia en línia. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ «Simonia». Gec. [Consulta: 21 febrer 2025].
- ↑ 5,0 5,1 Justí. Apologia, I, 26; XXVI, 1-3
- ↑ Ireneu de Lió. Adversus haereses, I, 23, 4
- ↑ Montserrat Torrents, Josep. Los gnósticos. Madrid: Gredos, 1990, p. 32. ISBN 8424908848.
- ↑ Detering, Hermann. The falsified Paul : early Christianity in the twilight. Madison, N.J.: Insitute for Higher Critical Studies, Drew Theological School, 2003, p. 230.
