S'estén per l'extrem occidental de la plana de l'Alt Empordà, a l'esquerra del riu Fluvià, que fa de línia divisòria amb el municipi veí de Sant Mori. Anys enrere era conegut amb el nom de Palau Sardiaca,[3] topònim derivat del domini que van tenir els ardiaques de la diòcesi de Girona, senyors del castell. A partir del segle xiv apareixen com a senyors els ardiaques de Besalú, que van abandonar Palau durant la guerra civil catalana del segle xv.[4]
El nucli més gran de població és a Santa Eulàlia. Hi ha el centre administratiu. És un grup de cases amb elements dels segles XVI i XVIII, al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.