Sprattus fuegensis
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 195021  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Clupeiformes |
| Família | Clupeidae |
| Gènere | Sprattus |
| Espècie | Sprattus fuegensis Jenyns, 1842 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Espècies | |
.svg){kind=icon}
Sprattus fuegensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupeids.[2]
Descripció
[modifica]- Pot arribar a fer 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
- 13-21 radis tous a l'aleta dorsal i 12-23 a l'anal.
- Nombre de vèrtebres: 52-58.
- Cos de color blau fosc al dors i blanc platejat als laterals i el ventre.
- Totes les aletes són transparents.[3][4]
Depredadors
[modifica]A Xile és depredat pel lluç austral (Merluccius australis), i a les illes Malvines per Cottoperca gobio, Salilota australis, Schroederichthys bivius, l'agullat (Squalus acanthias), Bathyraja brachyurops i Bathyraja griseocauda.[5][6][7][8][9]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, pelàgic-nerític, oceanòdrom[10] i de clima subtropical (38°S-58°S, 70°W-57°W).[3][11]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des de la latitud 40°S fins a la Terra del Foc i les illes Malvines.[3][11][12][13][14]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
- ↑ Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. ISBN 92-5-102340-9.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Arkhipkin, A., P. Brickle, V. Laptikhovsky, L. Butcher, E. Jones, M. Potter i D. Poulding, 2001. Variation in the diet of the red cod with size and season around the Falkland Islands (south-west Atlantic). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 81(6):1035-1040.
- ↑ Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
- ↑ Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
- ↑ Payá, I., 1992. The diet of Patagonian hake Merluccius australis polylepis and its daily ration of Patagonian grenadier Macrouronus magellanicus. P. 753-760. A: A.I.L. Payne, K.H. Brink, K.H. Mann i R. Hilborn (eds.) Benguela trophic functioning. S. Afr. J. Mar. Sci. 12.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ 11,0 11,1 Whitehead, P.J.P., 1985.
- ↑ Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
- ↑ Gru, D.L. i M.B. Cousseau, 1982. Estudio de edad y crecimiento de la sardina fuegina (Sprattus fuegensis) de las costas de la provincia de Santa Cruz e Islas Malvinas. Rev. Invest. Desarr. Pesq. 3:51-58.
- ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
- Pauly, D., 1989. Food consumption by tropical and temperate fish populations: some generalizations. J. Fish Biol. 35 (Suppl. A):11-20.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.