Vés al contingut

Stanley Spencer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Copyright? El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor.
Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts.

El text o fragment del text apareix a: https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/470/mode/2up?q=Spencer%2C+Stanley
Data: Pau Cabot · Discussió 11:25, 17 des 2024 (CET)

Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi {{subst:Avís copyvio web|pg=Stanley Spencer|url=https://archive.org/details/oxforddictionary0000unse_e5v2/page/470/mode/2up?q=Spencer%2C+Stanley}}--~~~~
Plantilla:Infotaula personaStanley Spencer
Imatge
(circa 1917-1918) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juny 1891 Modifica el valor a Wikidata
Cookham (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Canadian Red Cross Memorial Hospital (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
Formació professionalMaidenhead Technical Institute i Slade School of Fine Art
FormacióUniversity College de Londres
Slade School of Fine Art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Burghclere Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, enginyer, artista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Representat perBridgeman Art Library (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorLouis i Mary Behrend
Obra
Obres destacables
La resurrecció: Cookham[1]
Altres
TítolKnight Bachelor Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHilda Spencer (1925–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Discogs: 2241169 Goodreads character: 1011275 Find a Grave: 4071 Modifica el valor a Wikidata
La construcció naval al Clyde: els forns (1945)

Sir Stanley Spencer (1891-1959) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del segle xx.[1]

Biografia

[modifica]

Visqué gairebé tota la vida a Cookham (Berkshire), d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics.[2] La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants: el seu pare, per exemple, era mestre de música i organista, i va compaginar aquestes activitats amb els seus estudis religiosos i les seues lectures de la Biblia.[3] La vida de Spencer era força imaginativa per aquella època, ja que volia "agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer".[1] Per a ell, la religió cristiana era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de William Blake.[1]

Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School of Fine Art de Londres (1908-1912)[2] i va exposar per primera vegada algunes de les seues obres a l'exposició postimpressionista de Roger Eliot Fry que es va celebrar el 1912.[3] Serví a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial (del 1915 al 1918),[2] primer al Beaufort War Hospital de Bristol, més tard a la batalla del Somme[4] i després a Macedònia,[1] on va romandre fins que va emmalaltir de malària.[3] Fou nomenat artista oficial de guerra el 1918, però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a Hampshire (1927-1932), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia.[1] La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de Giotto di Bondone a Pàdua, però Spencer pintava a l'oli, no pas al fresc, i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà.[1] No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (El refugi) se li va acudir "mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís".[5] Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre i el 1927 va exposar per primera vegada en solitari a la Galeria Goupil de Londres.[3] La peça central d'aquesta exposició fou La resurrecció: Cookham (1924-1926, Tate, Londres), la qual, quan va ésser exposada, fou saludada pel crític de The Times com "el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle". I continuava: "El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un prerafaelita donés la mà a un cubista".[1]

Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la Segona Guerra Mundial, en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al Clyde (Museu Imperial de la Guerra), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de sir l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els anys trenta s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.[1]

El 1935 dimití com a membre de la Royal Academy of Arts quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el 1950. El 1937 es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort.[1] La part de la seua obra dedicada a la seua vida amb Hilda Carline es compon d'escenes de temàtica més amable (en comparança amb les obres que va fer de Patricia), composició estàtica i figures enigmàtiques, les quals abandonen les perspectives inestables característiques de les obres dels anys trenta i quaranta.[3] Amb Cartes d'amor (1950, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Madrid), Spencer va iniciar una sèrie d'obres dedicades a la seua exmuller (morta aquell mateix any).[3] En canvi, alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida i que l'emparenten amb Balthus,[3] sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de El nu de la pota de be (Tate, 1937).[1]

Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.[1]

Estil

[modifica]

Estilísticament parlant, les fonts en què s'inspira l'obra de Spencer són dispars i abasten des del coneixement dels mestres del primer Renaixement fins a l'obra dels prerrafaelistes. El seu perfil ha estat moltes vegades comparat al de William Blake (poeta i gravador del segle XIX), tant per l'originalitat del caràcter de la seua obra en el seu context històric com per la influència religiosa dels seus quadres.[3] En el cas de la seua obra més cèlebre, La resurrecció: Cookham, alguns dels seus crítics la van arribar a considerar la síntesi de l'harmonia prerrafaelista i de l'experimentació cubista. Aquesta obra és representativa de la producció religiosa de Spencer, tant pel tractament figuratiu de l'escena com per la seua localització (similar a altres de temàtica religiosa en el seu Cookham natal).[3] En definitiva, la seua pintura (tret de paisatges[6] i retrats realistes) va evolucionar cap a un realisme modificat amb singulars i expressives deformacions fins a obtindre efectes gairebé místics, tot i que en les seues darreres obres va tendir cap a una mena de misticisme pansexual.[7]

Obres destacades

[modifica]


  • Dues noies i un rusc (1910, retrat, 48 × 48 cm, col·lecció privada)
  • John Donne arribant al cel (1911, 37 × 40'5 cm, col·lecció privada)


  • Joaquim entre els pastors (1913, 51 × 38 cm, Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa, Wellington, Nova Zelanda)
  • La traïció (primera versió) (1914, 39'5 × 50'5 cm, col·lecció privada)
  • Cookham (1914, 45'1 × 54'6 cm, Carlisle City Museum and Art Gallery)
  • Estudi per a una resurrecció (1914-1920, 49 × 38 cm, col·lecció privada)
  • Sense títol (1914-1922, 18'4 × 18'4 cm, col·lecció privada)
  • Mending Cowls, Cookham (1915, 15'2 × 15'2 cm, col·lecció privada)
  • Swan Upping at Cookham (1915-1919, 148 × 116'2 cm, Tate, Londres)
  • Fent una creu roja (1919, 17'8 × 23 cm, col·lecció privada)
  • Rentant roba (1919, 183 × 218'4 cm, col·lecció privada)
  • At Bourne End (1920, 45 × 65 cm, col·lecció privada)
  • Cockmarsh (1920, 26 × 35'5 cm, col·lecció privada)
  • El pont (1920, paisatge, 121'5 × 122'5 cm, Tate Britain, Londres)
  • Carregant matalassos (1920-1921, 31 × 44'5 cm, col·lecció privada)
  • The Quarry Woods, Cookham (1920-1921, 43 × 33 cm, col·lecció privada)
  • ' ()
  • ' ()
  • Fernlea, Cookham (1920-1922, retrat, 25'5 × 35'5 cm, col·lecció privada)
  • Gent a la vora del riu (1920-1922, inacabat, 50'6 × 106'3 cm, col·lecció privada)
  • Crist bolcant la taula dels canvistes (1921, 75 × 60 cm, Stanley Spencer Gallery, Cookham, Berkshire, Anglaterra)
  • L'expulsió dels canvistes (1921, 14'6 × 33 cm, col·lecció privada)
  • Santa Verònica eixugant la cara de Jesús (1921, 75 × 60 cm, Stanley Spencer Gallery, Cookham)
  • L'espasa del Senyor i de Gedeó (1921, 62 × 56 × 21'5 × 45'5 cm, Tate, Londres)


  • The Tarry Stone. Cookham (1929, 56 × 83'8 cm, col·lecció privada)
  • Turk's Boatyard. Cookham (1930, 64 × 77 cm, Tate, Londres)
  • El pati del ferrer. Cookham (1932, 70 × 76'2 cm, col·lecció privada)
  • Paisatge. Burghclere (1933-1934, 50'8 × 71 cm, col·lecció privada)
  • Rowborough. Cookham (1934, 76'2 × 61 cm, col·lecció privada)
  • ' ()
  • ' ()
  • Clipped Yews (1935, 76'2 × 50'8 cm, Aberdeen Art Gallery, Escòcia)
  • Cockmarsh Hill. Cookham (1935, col·lecció privada)
  • Cookham Look (1935, 50'8 × 61 cm, Art Gallery of New South Wales, Sydney, Austràlia)
  • Zermatt (1935, 50'8 × 61 cm, Carrick Hill Trust, Hayward Bequest, Adelaida, Austràlia)
  • ' ()
  • Carxofes en flor (1936, 35'5 × 45'7 cm, col·lecció privada)
  • The Jubilee tree. Cookham (1936, 91'5 × 76'2 cm, Art Gallery of Ontario, Toronto, el Canadà)


  • Casa de camp a Wangford (1937, 50'8 x 76'2 cm, col·lecció privada)
  • ' ()
  • ' ()
  • Cookham Moor (1937, 61 × 91'5 cm, col·lecció privada)
  • Fishing Boats. St Ives (1937, 50'8 × 61 cm, col·lecció privada)
  • Hivernacle i Jardí (1937, 76'2 × 50'8 cm, Ferens Art Gallery, Kingston upon Hull)
  • The Harbour. St Ives (1937, 53 × 70 cm, Carrick Hill Trust, Hayward Bequest, Adelaida, Austràlia)
  • Wet Morning. St Ives (1937, 53 × 70 cm, Carrick Hill Trust, Hayward Bequest, Adelaida, Austràlia)


  • View from the Tennis Court. Cookham (1938, 56 × 71 cm, col·lecció privada)


  • Garden View. Cookham Dene (1938, 91'4 × 61 cm, Art Gallery of South Australia, Adelaida, Austràlia)
  • Paisatge amb magnòlia. Club d'Odney (1938, 91'5 × 61 cm, National Gallery of Canada, Ottawa, el Canadà)


  • Marsh Meadows. Cookham (1943, 71 × 94 cm, Birmingham Museum and Art Gallery)
  • ' ()
  • ' ()
  • ' ()
  • Garden Scene. Port Glasgow (1944, 76'2 × 50'8 cm, Art Gallery of New South Wales, Sydney, Austràlia)
  • Goose Run. Cookhan Rise (1949, 76'2 × 50'8 cm, col·lecció privada)


Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Encyclopædia Britannica (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Enciclonet (castellà)
  4. ↑ Spencer, Stanley. Stanley Spencer's Great War Diaries. Pen & Sword Military, 2008. ISBN 9781844157785. [1]
  5. ↑ Diccionario enciclopédico de arte y arquitectura Arxivat 2016-04-19 a Wayback Machine. (castellà)
  6. ↑ Parissien, Steven (ed.), 2011. Stanley Spencer and the English Garden. Londres: Paul Holberton Publishing. ISBN 9781907372124. [2]
  7. ↑ Biografías y Vidas (castellà)

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stanley_Spencer&oldid=34366868»