Sulfoborita

Sulfoborita
Cristall de sulfoborita del Kazakhstan
Fórmula química	Mg₃[B(OH)₄]₂(SO₄)(OH,F)₂
Epònim	sulfat, Borat i composició química
Localitat tipus	Westeregeln, Egeln, dipòsit de potassa de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AC.55
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AC.55
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/A.07
Dana	27.1.5.1
Heys	10.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Grup puntual	mm2 - piramidal
Color	incolor, vermellós; incolor en llum transmesa
Exfoliació	diferent/bona en {110}; fair en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4 a 4,5
Diafanitat	transparent
Densitat	2,38 a 2,45 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,527 nβ = 1,536 nγ = 1,551
Birefringència	δ = 0,024
Angle 2V	mesurat: 79°, calculat: 78°
Dispersió òptica	r > v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1893
Símbol	Sbo
Referències

La sulfoborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la seva composició química.

Característiques

La sulfoborita és un borat de fórmula química Mg₃[B(OH)₄]₂(SO₄)(OH,F)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5. És un mineral relacionat amb la cahnita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sulfoborita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta en el dipòsit de sal de Westeregeln, a Egeln, a Saxònia-Anhalt, Alemanya. També ha estat descrita a la localitat alemanya de Wittmar (Baixa Saxònia), a Zheleznogorsk, a l'óblast d'Irkutsk (Rússia), al dipòsit de bor d'Inder i al dom de sal de Chelkar, al Kazakhstan, i a les localitats de Scarborough i Whitby, a Anglaterra.