Pseudosinhalita
Pseudosinhalita | |
---|---|
Fórmula química | Mg₂Al₃B₂O9(OH) |
Epònim | sinhalita i pseudo- |
Localitat tipus | skarn de Fe-B de Tayezhnoe (Tayozhnoye), Aldan, Camp d'Aldan, Sakhà, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
Classificació | |
Categoria | borats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AC.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | incolor |
Lluïssor | vítria |
Diafanitat | transparent |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,691 nβ = 1,713 nγ = 1,730 |
Birefringència | δ = 0,039 |
Dispersió òptica | r > v o r < v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1997-014 |
Símbol | Pshl |
Referències | [1] |
La pseudosinhalita és un mineral de la classe dels borats. El seu nom fa referència a la semva semblança òptica, química i estructural amb la sinhalita.
Característiques
[modifica]La pseudosinhalita és un borat de fórmula química Mg₂Al₃B₂O9(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudosinhalita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al skarn de ferro i bor de skarn de Fe-B de Tayezhnoe, a la localitat d'Aldan, a Sakhà (Rússia). També ha estat descrita a la pedrera Stubenberg, a Weiz (Estíria, Àustria). Són els dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie.
Referències
[modifica]- ↑ «Pseudosinhalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juny 2017].