Lüneburgita

Lüneburgita
Fórmula química	Mg₃[B₂(OH)₆](PO₄)₂·6H₂O
Epònim	Lüneburg
Localitat tipus	Volgershall, Lüneburg, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.AC.60
Nickel-Strunz 9a ed.	6.AC.60
Nickel-Strunz 8a ed.	Vc/B.03
Dana	43.5.11.1
Heys	10.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Color	blanc a marronós o verd
Exfoliació	pobre/indiferent
Duresa (Mohs)	2
Densitat	2,05 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,520 a 1,522 nβ = 1,540 a 1,541 nγ = 1,545 a 1,548
Birefringència	δ = 0,025 a 0,026
Angle 2V	mesurat: 63°, calculat: 52° a 60°
Dispersió òptica	diferent a forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Lbu
Referències

La lüneburgita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de la localitat de Lüneburg, a Alemanya, la seva localitat tipus.

Característiques

La lüneburgita és un borat de fórmula química Mg₃[B₂(OH)₆](PO₄)₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es gtroba en masses aixafades i nòduls amb fines estructures fibroses o terrossa. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lüneburgita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, behierita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, seamanita i cahnita.

Formació i jaciments

Es troba en argiles amb minerals evaporítics com l'halita, la silvita o la polihalita entre altres, i també s'ha trobat en dipòsits de guano. Va ser descoberta l'any 1870 a Volgershall, a la localitat de Lüneburg, a la Baixa Saxònia alemanya.

Enllaços externs

• Galeria d'imatges