Behierita
 Behierita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ta(BO₄) |
| Epònim | Jean Béhier (en)  |
| Localitat tipus | Manjaka (Ampatika; Sahananana), Vall de Sahatany, Camp de pegmatites de Sahatany (Mt Ibity area), Regió de Vakinankaratra, Província d'Antananarivo, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/A.05 |
| Dana | 24.1.2.1 |
| Heys | 9.6.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,21Å; c = 5,48Å; |
| Color | rosa grisós |
| Exfoliació | diferent/bona en {110} i {010} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 7 a 7,5 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 7,86(5) g/cm³ (mesurada); 7,91 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1960 |
| Símbol | Béh |
| Referències | [1] |
La behierita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom de Jean Béhier (1903-1965), mineralogista francès del Servei Geològic de Madagascar, qui va trobar el mineral l'any 1959.
Característiques
[modifica]La behierita és un borat de fórmula química Ta(BO₄). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 7 i 7,5. És l'anàleg de tàntal de la schiavinatoïta. És el segon mineral amb tàntal essencial i bor després de l'holtita. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural dels Estats Units.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la behierita pertany a «06.AC - Monoborats, B(O,OH)₄, amb i sense anions addicionals; 1(T), 1(T)+OH, etc.» juntament amb els següents minerals: sinhalita, pseudosinhalita, schiavinatoïta, frolovita, hexahidroborita, henmilita, bandylita, teepleïta, moydita-(Y), carboborita, sulfoborita, lüneburgita, seamanita i cahnita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Manjaka, al camp de pegmatites de Sahatany de la vall homònima, a la regió de Vakinankaratra (Província d'Antananarivo, Madagascar), on sol trobar-se associada a altres minerals com: turmalina, quars, pol·lucita, fluorapatita amb manganès, lepidolita i albita. També ha estat descrita a altres indrets de l'illa africana, i a les pegmatites de Pine River, al comtat de Florence, a Wisconsin (Estats Units).
Referències
[modifica]