Vés al contingut

Szenicsita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSzenicsita

Szenicsita de la seva localitat tipus
Fórmula químicaCu₃(MoO₄)(OH)₄
Localitat tipusmina Jardinera No. 1, Inca de Oro, Província de Chañaral, Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoriasulfats > molibdats
Nickel-Strunz 10a ed.7.GB.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.GB.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana48.3.5.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 8,44Å; b = 12,52Å; c = 6,06Å;
Colorverd fosc
Duresa (Mohs)3,5 a 4
Lluïssoradamantina, nacrada
Color de la ratllaverd
Diafanitattransparent, translúcida
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,886 nβ = 1,892 nγ = 1,903
Birefringènciaδ = 0,017
Angle 2Vmesurat: 74°, calculat: 74°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1993-011
Any d'aprovació1993
SímbolSze Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La szenicsita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Terry (1947) i Marissa (1950) Szenics, col·leccionistes de minerals nord-americans.

Característiques

[modifica]

La szenicsita és un molibdat de fórmula química Cu₃(MoO₄)(OH)₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1993. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la szenicsita pertany a «07.GB - Molibdats, wolframats i niobats, amb anions addicionals i/o H₂O» juntament amb els següents minerals: lindgrenita, cuprotungstita, UM1999-38-WO:CrV, fil·lotungstita, rankachita, ferrimolibdita, anthoinita, mpororoïta, obradovicita-KCu, mendozavilita-NaFe, paramendozavilita i tancaïta-(Ce).

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta l'any 1993 a la mina Jardinera No. 1, a Inca de Oro, a la província de Chañaral (Regió d'Atacama, Xile). La troballa de la szenicsita es va realitzar en una zona aïllada, d'aproximadament 1 metre cúbic de grandària, en la qual el mineral va ocórrer en cavitats en una matriu rica en molibdenita i en powel·lita rica en coure. Les cavitats estaven farcides amb un material similar a l'argila. Fora de la zona de mineralització es va canviar la szenicsita per lindgrenita, amb la disminució del coure. També ha estat descrita a la mina Carlota (Arizona, Estats Units). A banda dels ja esmentats, sol trobar-se associada a altres minerals com: crisocol·la, brochantita, lindgrenita, or, calcopirita, calcocita, hematites, barita i quars.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Szenicsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2016].
  2. «Szenicsite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 juliol 2016].