Tachó
(es) Garaje Tachó, SA  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | marca comercial fabricant d'automòbils |
| Indústria | indústria automotriu |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 1950 |
| Fundador | Antoni Tachó i Pedrós |
| Data de dissolució o abolició | 1953 |
| Reemplaçat per | PTV |
| Activitat | |
| Produeix | microcotxe |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Persona rellevant | Guillem Tachó i Pedrós |
Tachó fou la marca comercial de dos prototipus de microcotxe que fabricà l'empresa Garaje Tachó, SA a Manresa, Bages, entre el 1950 i 1953. Aquells dos microcotxes, anomenats Ballena i Coca, varen ser els predecessors de la marca PTV, la qual nasqué com a resultat de l'associació de Maurici Perramón, els germans Tachó (Antoni, Guillem i Josep) i Josep Vila.
Història
[modifica]El 1932, Antoni Tachó i Pedrós va fundar a Manresa el "Garaje Tachó", un taller de reparació d'automòbils i motocicletes que amb les anys esdevingué agència oficial Montesa i concessionari Renault. Quan el seu germà Guillem -qui s'havia format als tallers Salomó de Mataró i a la Hispano Suiza de Barcelona- es va incorporar al negoci, tots dos començaren a dissenyar i fabricar carburadors, accessoris, recanvis i especialment gasògens, els quals comercialitzaven amb les marques "Tachó" i "Titán".[1]
Tachó Ballena
[modifica]Aprofitant l'enginy de Guillem, els Tachó endegaren la construcció del seu primer prototip de vehicle. Dissenyat inicialment com a tricicle (dues rodes al davant i una al darrere), abans d'acabar-ne el desenvolupament decidiren de fer-lo de quatre rodes. Era un cotxe més aviat petit, però la seva elegant carrosseria i les seves formes el feien semblar més gran, fins al punt que l'anomenaren "Ballena". Anava equipat amb un motor posterior boxer de dos temps i 648 cc refrigerat per aire amb doble carburador que lliurava 18 CV a 4.000 rpm.[2] Entre els mesos juny i agost de 1950 el cotxe fou registrat i matriculat a Barcelona, amb el número de placa B-80347,[1] i aviat esdevingué el vehicle familiar dels Tachó: la família el feia servir fins i tot per a desplaçar-se a Alacant, i en alguna ocasió el varen fer participar en alguna competició esportiva comarcal.
Tachó Coca
[modifica]El 1953, els Tachó iniciaren el disseny i fabricació del seu segon prototip, aquesta vegada de dimensions una mica més petites i equipat amb un motor monocilíndric de 247 cc i 13 CV amb 3 velocitats i marxa enrere, al qual anomenaren "Coca". Tot i ser estèticament més senzill que el seu antecessor, el Coca resultà ser un utilitari cridaner i reeixit a les curses, de manera que pocs anys després fou la base del futur PTV. Durant el novembre de 1953 fou matriculat a Barcelona, amb el número de placa B-86282. Fou poc després quan l'empresari Josep Vila i Maurici Perramón varen proposar als germans Tachó (a més d'Antoni i Guillem, el més petit Josep), de produir en sèrie aquell cotxe. Tots ells arribaren a un acord i el 1956 fundaren l'empresa Automóviles Utilitarios, SA (AUSA), que fabricà els recordats PTV a Manresa fins al 1961.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «TACHÓ (Antoni, Guillem y Josep Tachó Pedrós) - (1.950 - 1.953)» (en castellà). autopasion18.com. [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑ «TACHÓ, Manresa Barcelona» (en castellà). grupo7.com. [Consulta: 5 maig 2016].
Fabricants de microcotxes dels Països Catalans | |
|---|---|
| Microcotxes | AISA (1952-1954) · Aleu (1952-1956) · Badía (1952) · Biscúter (1954-1960) · Camilo (1943) · Capella (1954) · Centauro (1952) · Cimera (1949-1959) · Clúa (1953-1960) · David (1951-1957) · Delfín (1958) · Dunjó (1955) · F.G.L.(1959) · FH (1956-1960) · Huracan (1958) · JBR (1947) · Jurka (1954) · Kapi (1950-1956) · Kover-Capilla (1953) · Maquitrans/MT (1957) · Narcla (Anys 50) · Pinguy (1958-1959) · PTV (1956-1961) · Pulga (1952) · Reddis (Anys 50) · Reina/Junior (1955-1956) · Rieju (1955) · Salomó (1948) · Samoes (1955) · Tachó (1950-1953) · Topolino (1951) |
| Prototipus | |
| Motors | |
