Jo no sé publicar de nou al Viquipèdia. Només sé escriure (redactar) damunt una plana ja editada. Vol dir que no conec com s'editen els sobreíndexs, les autoreferències al viquipèdia, les d'aumon més. Per això demanava algú que m'hi ajudés; no que boicotegés pel que no sé fer. (més avall en torno parlar)
Pel que fa a fonts fiables, ni la legislació esveltista, ni els treballs lexicogràfics que també ho siguin, ni els reculls de vocabulari d'una institució explícitament gonesveltista, ni la premsa delfina, re d'això no ho pot ser de fiable. Com es pot donar per bona una definició de crassofòbia o misocràssia que inclogui el sexisme 'sobrepès'? és a dir, que equipara la grassesa amb la pesantor i, a més, que en diu que és excessiva.
En un món fet un Delfinat, que com a font fiable es reconegui el que ha estat publicat i distribuït, i no re més, independentment de com s'argumenti, és una tautologia perquè l'únic que se'n pugui continuar publicant sigui nova bibliografia i mallagrafia esveltista. Tant més si el Delfinat fa sinèrgia amb el Xarnegat: que vol dir un món on unes (poques) llengües esdevenen més comunicatives a costa de fer menys comunicatives sengles altres; i on unes (poquíssimes) llengües es reparteixen el pastís de la comunicació internacional. Jo he estat expulsat de fòrums de gonaderies que toleren el gras per escriure-hi en català; i he estat ignorat per d'altres catalans que hi passen i que m'hi han llegit, pel pudor de veure un home que gosa escriure-hi en pla i no pas en xarnec; fins i tot quan els gestors no son pas tan xarneguistes com això i no em censuren. El greuge que en resulta a profit de l'Esvelt és que les soles referències que podria donar són les d'una subbranca de l'esveltisme anticontraproduent anglès que ocupa i intoxica la publicitat on caldria trobar el grassisme anglès. En aquesta ocupació pública pren protagonsime editorial la crassofòbia de considerar, si bé amablement, els morbs uns malalts i uns discapacitats, tant més si no han adoptat el rol obès i s'asserenen (s'arrodoneixen), i els grassoners uns fetitxistes; i d'aquí en avall, tots al mateix sac. Per tal que la discriminativa no es faci en l'oposició de grassistes vs. esveltistes, sinó amb la d'esveltistes militants extremistes vs la resta de la humanitat. Del 1969 ençà, fundació de NAAFA per en Bill Fabrey, els anglesos no han creat un llenguatge que elevi a identitarietat la morbositat (la pertinença al sexe gras) i la grassoneria (els morbs com a objecte de desig), homòleg al que el llenguatge convencional bé hi eleva, per sexocentrisme dels termes genèrics (home, salut, bellesa, tot altre), i proliferació lexo-semàntica conseqüent, els altres possibles sexes i sengles sexualitats lliures: els aufils i els primerers; la masculinitat i els baroners, la feminitat i els doners, la joventut i els jovencers -la vellesa i els vellarders és l'altre possible sexe ordinari i sengla sexualitat feta desaparèixer de la llengua en ús. Què vol dir això: que perquè els anglesos no hi parlin, en aquests termes, els catalans no podem? Que són ells qui ens han de donar mastegades les paraules i els conceptes de tot allò que no sigui tan massiu arreu que entri dins la quota aborigen que els catalans ho puguem anostrar amb un bell tret diferencial. Però és que amb la devastació demogràfica que patim, per mor de la política d'extermini gras de règim sanitari que reïx a servar a percentatges residuals el nombre de morbs en la població voltant real i subresidual en la virtual (quota grassa i prou), i doncs que la major part de grassoners i d'aufils que foren en realitat morbs, visquin sense conèixer-se. Que en aquesa panorama, deia, és impossible que la gràssia sigui cosa de masses. Llevat que mai algú, des d'on sigui i amb els mitjans amatents, mal que no siguin ortodoxos, decideixi trencar el cercle viciós dels autoarguments per fet consumat. Perquè és d'aqueixa subbranca del gonesveltisme anticontraproduent anglès que pengen les cites de l'entrada vigent de crassofòbia al viquipèdia.
Pel que fa als retrets de Docosong: jo he provat de redreçar l'entrada 'crassofòbia' (malescrita en xava a l'original) tres vegades. La primera i la tercera sortia el teu nom com a revertidor. El que pot haver passat és que la tercera fos tan simultània que ni hagi sortit a l'historial; car em va sortir l'avís quan encar m'autocorregia; havent ja hagut publicat, per això. En tot cas, no era cap acusació, car pel fil editorial esveltista del Viquipèdia el qui infringeix l'ètica sóc jo, que sóc grassista. Era la constatació; com ja he començat constatant que no sé manegar molts variables de l'edició del Viquipèdia; i no m'exposaré a fer re mal fet que, en acabat, no sàpiga esmenar. De l'altra banda, no crec que, dins la moderació, ningú hagi de donar comptes de com reacciona verbalment quan li han esguerrat la feina de defensar el dret de ser un morb, d'identificar-s'hi o d'estimar-lo; damunt un article que no és sinó l'anticipació -una més de les que ja comencen de pupullar d'uns anys ençà- que cap grassisme no-anglès que hi pugui haver mai s'hagi d'immiscir irrecognoscible dins el calaix de sastre de la subbranca del gonesveltisme anticontraproduent. i no n'ha de donar perquè a diferència del que insinua en Pere, en tocant la gràssia, els drets de l'home continuen essent inopinables. No admeto que l'expressió escrita o oral d'un grassista sigui tractada igual que la d'un esveltista. Perquè la d'aquest és inadmissible, per més fonts fiables i tots altres protocols haguts que pugui aportar a favor de la seva hegemonia inexpugnable.
Continuaré redreçant l'entrada 'crassofòbia' -que no hauria sinó de remetre a l'entrada 'esveltisme'- sempre que em vagui. Perquè el somni té el preu de dir prou. Que al viquipèdia es triïn per als morbs fotos de quan era un aufil; que es doni com a causa de mort d'un morb el seu sexe; que es normalitzi l'ús de termes genèrics per a qualificar aspectes purament delfins, quan se sap que pel mateix Delfinat això manca d'oportunitat i de paritat a l'hora de qualificar-hi aspectes morbosos (relatiu als morbs, vol dir); que els articles mèdics i associats facin apologia de l'extermini gras; que tant aquests com arreu hom faci ús de llenguatge sexista: 'sobrepès' 'obès, obesitat'; l'habitud del qual de retruc prejutja que 'gras' és un insult (talment com el gendrisme fa amb 'vell'); que s'hi defensi l'ablació gàstrica, l'esveltisme neonatal i infantil, i totes altres aberracions; etcètera. Tota la misocràssia editorial plegada s'autoimmunitza per aclaparament i ostentació permanent. Ni anant bé des d'ara mateix, caldrien generacions per fer neteja de tota aquesta immundícia exposada pertot. Jo no espero pas veure-ho en vida; ni és aquest impossible el que em motiva. Però que es vulgui fer passar, com a crítica a una discriminació, una subvariant d'aquesta mateixa discriminació, en tot donar-hi el tractament benentès que convé als principis actius del sexisme discriminador, i ben contrastat i documentat per la pròpia documentació, això ja és cagar-nos al cap i esperar que obrim la boca.
També llegiré o rellegiré els apartats que tots dos m'heu recomanat. i en contrastaré l'aplicació, per exemple, en articles que donin crèdit, implícit o explícit, a la negació de la mort com a fi d'existència; mitjançant donar-ne a la mera possibilitat d'una existència post-mòrtem, quan es relattivitza la mort a ésser un accident metamorfòric d'un ultracòs, o tota altra confabulació mítica interpretada com a probable coneixement verídic. Que suposo que d'aquests no n'hi haurà cap. Que jo sàpiga no hi ha cap mètode, dels que avui dia es tenen per científic, que hagi pogut rebatre mai l'evidència irrefutable que un home deixa d'existir quan mor.
-jordi isant, morb grassoner i grassista. (provaré, si el sistema ho permet, de canviar l'usatger per a posar-hi el meu nom. Sóc grassoner, gràcies a déu, però no me'n dic.)