Tepe Gaura

Tepe Gaura
	(ar) تيبي غاورا
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Governació de Nínive (Iraq)
	36° 29′ N, 43° 15′ E / 36.48°N,43.25°E

Tepe Gawra o Tepe Gaura és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Nínive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive. S'han excavat 16 nivells d'ocupació que van entre vers el 5000 aC i el 1500 aC. Inclou el temple decorat amb pilastres i esquerdes més antic dels coneguts. El període de Gauwra o cultura de Gaura (3500 aC - 2900 aC) porta el nom d'aquest lloc. El nom Gaura o Gawra deriva del kurd i vol dir "munt gran".

Arqueologia

El munt té 120 metres de diàmetre i 22 metres d'altura. Fpu explorat per Austen Layard abans de 1850.^[1] i després excavat el 1927, 1931 i 1932 (8 mesos en total) per arqueolegs americans ^[2] ^[3] ^[4] ^[5] ^[6] ^[7]

Cronologia relativa

Referències

↑ A. H. Layard, Nineveh and Its Remains, John Murray, 1849
↑ E. A. Speiser, Excavations at Tepe Gawra 1, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1935.
↑ Arthur Tobler,. Excavations at Tepe Gawra 2, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1950
↑ E. A. Speiser, New Discoveries at Tepe Gawra and Khafaje, American Journal of Archaeology, vol. 41, no. 2, pp. 190-193, 1937
↑ The Expedition to Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(2), pp. 59-66, 1931
↑ Developments at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(3/4), pp. 94-95, 1932
↑ Excavations at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(5), pp. 126-130, 1932
↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^9,0 ^9,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

Mitchell S. Rothman, Tepe Gawra: The Evolution of a Small, Prehistoric Center in Northern Iraq, University Museum Publications, 2001, ISBN 0924171898
P. Butterlin (éd.), A propos de Tepe Gawra, le monde proto-urbain de Mésopotamie - About Tepe Gawra: a proto-urban world in Mesopotamia, Brepols Publishers, 2009, ISBN 978-2-503-53002-4
T. E. Davidson and Hugh McKerrell, The Neutron Activation Analysis of Halaf and 'Ubaid Pottery from Tell Arpachiyah and Tepe Gawra, Iraq, vol. 42, no. 2, pp. 155–167, 1980
E. A. Speiser, The Bearing of the Excavations at Tell Billa and at Tepe Gawra upon the Ethnic Problems of Ancient Mesopotamia, American Journal of Archaeology, vol. XXXVI, pp. 29–35, 1932

Enllaços externs

Excavatinf Tepe Gawra in the archives of the University of Pennsylvania Museum Arxivat 2020-06-21 a Wayback Machine.
Fotos de Gaura del Oriental Institute Arxivat 2012-10-07 a Wayback Machine.

[1] A. H. Layard, Nineveh and Its Remains, John Murray, 1849

[2] E. A. Speiser, Excavations at Tepe Gawra 1, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1935.

[3] Arthur Tobler,. Excavations at Tepe Gawra 2, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 1950

[4] E. A. Speiser, New Discoveries at Tepe Gawra and Khafaje, American Journal of Archaeology, vol. 41, no. 2, pp. 190-193, 1937

[5] The Expedition to Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(2), pp. 59-66, 1931

[6] Developments at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(3/4), pp. 94-95, 1932

[7] Excavations at Tell Billa and Tepe Gawra, Bulletin of the University Museum, University of Pennsylvania, vol. 3(5), pp. 126-130, 1932

[8] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-9] 9,0 ^9,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[10] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[11] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[12] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[13] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Cronologia del període neolític^[8] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ Índia	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[9] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[10]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[11]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[10]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[9]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[12]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[9]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[13]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[13]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh] Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4