Tetraauricuprur
 Tetraauricuprur | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AuCu |
| Epònim | sistema tetragonal, auricuprur i composició |
| Localitat tipus | Sardala, Manasi, Changji, Xinjiang, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.10b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.10b |
| Dana | 1.1.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,96Å; c = 3,67Å; |
| Color | rosa, taronja-rosa |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-005 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Taur |
| Referències | [1] |
El tetraauricuprur és un mineral de la classe dels elements natius. El seu nom deriva del sistema cristal·lí tetragonal i de la seva composició química, semblant a la de l'auricuprur.
Característiques
[modifica]El tetraauricuprur és un aliatge d'or i coure, de fórmula química AuCu. Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de cristalls irregulars, de fins a 600 micròmetres, normalment estriats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz el tetraauricuprur pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en roques màfiques i ultramàfiques que també contenen elements del grup del platí. Sol trobar-se associat a altres minerals com: pirrotina, pirita, calcopirita, or, plata, platí, magnetita, cromita, tremolita, diòpsid, serpentina, clorita, epidota, apatita i zircó.[2] Va ser descobert l'any 1982 a Sardala, Manasi (Xinjiang, República Popular de la Xina).
Referències
[modifica]- ↑ «Tetra-auricupride» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Tetra-auricupride» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 gener 2016].