Anyuiïta
 Anyuiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | AuPb₂ |
| Localitat tipus | conca dels rius Bol'shoi Anyui i Kolimà, Txukotka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AA.15  |
| Dana | 1.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,39(2) Å; c = 5,61(3) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | gris platejat |
| Tenacitat | mal·leable |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris plom |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 13,49 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987-053 |
| Any d'aprovació | 1989 |
| Símbol | Any |
| Referències | [1] |
L'anyuiïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom del riu Anyui (Txukotka, Rússia), on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]L'anyuiïta és un element químic de fórmula química AuPb₂, on el plom pot ser reemplaçat per una mica d'antimoni. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i forma grans polimetàl·lics arrodonits i allargats de fins a 0,9 mil·límetres, amb contorns ròmbics o quadrats. Típicament se'n troba en forma de grans fins o de manera massiva.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz l'anyuiïta pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, coure, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en placers, derivat de petites masses ultramàfiques-gabroides en formacions dunita-harzburgita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: plom, or, ilmenita, magnetita, cromoespinel·la, hematites, pirita, calcopirita, apatita, hunchunita o pirrotina.[2] Va ser descoberta l'any 1989 a la conca dels rius Bol'shoi Anyui, a la província de Kolimà (Rússia). També se n'ha trobat a la Xina, França, Kazakhstan i Polònia.