Tiberio Ávila Rodríguez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1843  Viana do Bolo (Ourense) | ||
| Mort | 15 juliol 1932 (88 anys) Barcelona | ||
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |||
| 1901 – | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 20 març 1893 – 1r juliol 1895 Circumscripció electoral: Barcelona | |||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 5 juny 1873 – 8 gener 1874 ← Aurelio Enríquez González Circumscripció electoral: Comarca de Valdeorras | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, pintor, farmacèutic, advocat, professor | ||
| Ocupador | Escola de Belles Arts de Barcelona | ||
| Partit | Partit Republicà Centralista | ||
Signatura  | |||
Tiberio Ávila Rodríguez (Viana do Bolo, 28 d'octubre de 1843 – Barcelona, 15 de juliol de 1932) fou un polític republicà, advocat, farmacèutic i pintor gallec.[1]
Biografia
[modifica]Va emigrar a Madrid per a estudiar farmàcia i treballar a l'Hospital de la Princesa de Madrid. Quan es produí la revolució de 1868 Sagasta va subhastar la farmàcia i el cessà; Ávila aprofità aquest fet per a llicenciar-se en dret civil i canònic alhora que estudiava art a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando gràcies a una beca de la Diputació d'Ourense. Fou company d'Antoni Maura i Montaner i José Sánchez Guerra y Martínez. Es va fer amic d'Amadeu I de Savoia quan li va fer un retrat, però quan aquest va abdicar es va fer republicà. De fet, fou elegit diputat pel districte de Valdeorras a les eleccions generals espanyoles de 1873.[2] Durant el seu mandat fou secretari de Nicolás Salmerón.[1] Com a president de la Sociedad Abolicionista va participar en una iniciativa parlamentària per a prohibir les curses de braus.[3]
El 1874, quan fracassà la Primera República Espanyola, Ávila es va retirar a Galícia. Però després va retornar a Madrid per treballar d'advocat. El 1888 va signar el Manifiesto Republicano. Lògicament, es va acostar al centralisme de Salmerón mentre actuava de secretari de la direcció del seu Partido Republicano Centralista.[1]
Es va instal·lar a Barcelona, on el 1890 fou nomenat professor i més tard catedràtic d'Anatomia artística,[4] de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on treballà fins a la seva jubilació el 1931. Un dels seus deixebles més famosos va ser Pablo Picasso.[5] En aquesta època també va dirigir la publicació La República i fou el president del Centro Nacional Español. El 7 d'abril de 1892, juntament amb Francisco Bastón i Cortón, fundà el Centre Gallec de Barcelona.[6] Fou escollit novament diputat per Barcelona a les llistes d'Unió Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1893,[2] i el 1897 va entrar a la comissió permanent del partit Fusión Republicana (que havia substituït el Partido Centralista). A més a més, el 1901 fou escollit també regidor de l'ajuntament.[1]
Va prendre iniciatives perquè es posi en pràctica campanyes de vacunació popular, es creï una borsa de treball, eximir Barcelona del pagament d'impostos a causa dels amplis terrenys oberts amb l'enderroc de les antigues muralles així com per la construcció de l'Hospital Militar de Barcelona.[1]
El novembre del 2007 es va descobrir una placa commemorativa al Centre Gallec de Barcelona.[7] A l'ocasió de la festa de san Froilà el 3 d'octubre del 2009 es van inaugurar a la barri d'Horta de Barcelona en la seva memòria els «Jardins Tiberio Àvila».[8][6] El 2010 la diputació d'Ourense va encarregar els autors Manoel Carrete i Xulio Cougil de realitzar-ne una biografia.[9] El 2011 es va inaugurar un museu dedicat a ell a la seva localitat natal.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mestre, 1998, p. 81.
- ↑ 2,0 2,1 «Ávila Rodríguez, Tiberio» (en castellà). Historico de diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2016].
- ↑ «El hombre que pidió la abolición de la tauromaquia» (en castellà). Adiante Galicia, 29-07-2014.
- ↑ «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca Gracmon, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
- ↑ Cobas, María «Viana estudia ampliar su nueva sala a Tiberio Ávila» (en castellà). La Voz de Galicia, 12-02-2011.
- ↑ 6,0 6,1 Díaz, Antonio. «O alcalde de Barcelona inaugurou o xardín que leva o nome de Tiberio Ávila» (en gallec). Crónicas de la Emigración, 13-10-2009. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ L.R. «El Centro Galego de Barcelona homenajea al vianés Tiberio Ávila» (en castellà). La Región, 25-11-2007.
- ↑ Rlm «Jardines de Tiberio Ávila» (en castellà). Efemerides, 20-12-2009.
- ↑ «A Deputación publica unha biografía de Tiberio Ávila, decano dos emigrantes galegos en Barcelona» (en gallec). Ourense Digital, 30-06-2010. [Consulta: 1r novembre 2016].
- ↑ «Viana crea un museo sobre Tiberio Ávila en la torre» (en castellà). La Voz de Galícia, 11-02-2011. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ Cruz, José. «La obra de Tiberio Ávila llega a la torre de su Viana natal» (en castellà). La Región, 12-02-2011. [Consulta: 27 gener 2024].
Bibliografia
[modifica]
- Carrete, Manoel; Cougil, Xulio. Tiberio Ávila: un ourensán de Viana (en gallec). Ourence: Deputación Ourense, 2010, p. 195. ISBN 9788469280874.
- Mestre i Campi, Jesús (director). «Àvila i Rodríguez, Tiberi». A: Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147. ISBN 84-297-3521-6.
- Rodríguez Samaniego, Cristina «L'Anatomia artística a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els casos de Jeroni Faraudo (1823-1886) i de Tiberio Ávila (1843-1932)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Vol. 26, 2012.