Tirrena-Adriàtica 2011 |
Tipus | Tirrena-Adriàtica |
---|
Esport | ciclisme de carretera |
---|
Part de | UCI World Tour 2011 |
---|
Distància de l'esdeveniment | 1.075 km |
---|
Punt de sortida | Marina di Carrara |
---|
Línia d'arribada | San Benedetto del Tronto |
---|
Nombre de participants | 160 |
---|
|
AG2R La Mondiale 2011, Astana 2011, BMC Racing 2011, Euskaltel-Euskadi 2011, Garmin-Cervélo 2011, HTC-Highroad 2011, Katusha 2011, Lampre-ISD 2011, Leopard-Trek 2011, Liquigas-Cannondale 2011, Movistar Team 2011, Omega Pharma-Lotto 2011, Quick Step 2011, Rabobank 2011, RadioShack 2011, Saxo Bank-Sungard 2011, 2011 Team Sky (en) , Vacansoleil-DCM 2011, Acqua & Sapone 2011 (en) i Farnese Vini-Neri Sottoli 2011 |
|
Estat | Itàlia |
---|
Interval de temps | 9 març 2011 – 15 març 2011 |
---|
Número d'edició | 46 |
---|
|
|
Primer lloc | Cadel Evans |
Segon lloc | Robert Gesink |
Tercer lloc | Michele Scarponi |
Venç per punts | Michele Scarponi |
Venç muntanya | Davide Malacarne |
Venç juvenil | Robert Gesink |
Venç per equips | Liquigas-Cannondale 2011 |
|
|
|
|
|
Lloc web | gazzetta.it… |
---|
|
|
|
La Tirrena–Adriàtica 2011 és la 46a edició de la Tirrena-Adriàtica i es disputà entre el 9 i el 15 de març, sent la tercera prova de l'UCI World Tour 2011.
La cursa fou guanyada per l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team), que es vestí de líder en la cinquena etapa i consolidà el lideratge en vèncer en la sisena. Evans guanyà amb 11' de diferència respecte al neerlandès robert Gesink (Rabobank ProTeam). Michele Scarponi, vencedor de la quarta etapa, completà el podi, a 15" d'Evans.
Gesink guanyà la classificació dels joves, Scarponi la dels punts, Davide Malacarne (QuickStep Cycling Team) la de la muntanya i el Liquigas-Cannondale la dels equips.
20 equips prenen part en la Tirrena-Adriàtica, 18 ProTour i 2 equips continentals professionals: Acqua & Sapone i Farnese Vini-Neri Sottoli
La primera etapa és una contrarellotge per equips, totalment plana, de 16,8 km pel barri mariner de Carrara.[1] El Rabobank ProTeam fou el vencedor, amb 9" sobre el Garmin-Cervélo, i Lars Boom el primer líder de la cursa.
Resultats
|
|
|
Classificació general
|
Etapa bàsicament plana, amb dues petites dificultats muntanyoses a la meitat d'etapa. La darrera d'aquestes ascensions es troba a 54 km de l'arribada. L'etapa té dos esprints intermedis.[2]
Resultats
|
|
|
Classificació general
|
Nova etapa bàsicament plana, amb una única ascensió a manca de 25 km per a l'arribada. L'etapa té dos esprints intermedis.[3]
Resultats
|
|
Classificació general
|
En el primer terç de la cursa els ciclistes hauran de superar un coll de 15 km de llargada. Tot seguit l'etapa es suavitza per tornar-se a complicar en el darrer tram, amb dues cotes, la darrera d'elles a sols 1 km per a l'arribada i amb rampes superiors al 10%. L'etapa té dos esprints intermedis.[4]
Resultats
|
|
Classificació general
|
Nova etapa llarguíssima, amb un inici suau per complicar-se a partir de la mitja etapa, amb l'ascensió a tres dificultats muntanyoses. La primera d'elles és un llarg coll de 15 km, mentre que la darrera es troba a sols 6 km per a l'arribada, i com en l'etapa del dia anterior també té rampes superiors al 10%. L'etapa té dos esprints intermedis.[5]
Resultats
|
|
Classificació general
|
Etapa trencacames, amb nombroses pujades, però sols tres d'elles són puntuables. La part final es disputa en un circuit de 19,2 km pels voltants de Macerata al qual han de donar tres voltes. Aquest circuit té un port de muntanya en el qual es troba la meta. L'etapa té dos esprints intermedis.[6]
Resultats
|
|
Classificació general
|
Contrarellotge individual, totalment plana, pel passeig marítim de San Benedetto del Tronto.[7]
Resultats
|
|
Classificació general
|