La Volta a Catalunya de 2011 és la 91a edició de la Volta a Catalunya, però al mateix temps és la cursa del centerani, ja que la primera edició es disputà el 1911. La cursa es disputà entre el 21 i el 27 de març de 2011.
La participació de la present edició inclou molts ciclistes de primer nivell. Amb tot, el vigent campió, el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha) ha hagut de renunciar a darrera hora a prendre-hi part per culpa d'un quist que li ha sortit a la cama dreta i que li provoca fort dolor i retenció de líquids.[4]
Per començar aquesta edició de la Volta es deixa de banda els pròlegs d'edicions anteriors i s'opta per una etapa en línia que sortint de Lloret de Mar es dirigeix cap al Montseny per creuar l'Alt de Sant Hilari (km 53), de 1a categoria (11,3 km a 5%). Un ràpid descens durà els ciclistes fins a Santa Coloma de Farners, on es troba el primer esprint intermedi del dia. D'aquí es torna cap a Lloret de Mar, on es troba el segon esprint de l'etapa, per anar per la costa cap a Tossa de Mar i l'Alt de Sant Grau (km 129) de 1a categoria (6,3 km al 6%). El descens tornarà els ciclistes cap a Tossa de Mar i Lloret de Mar, on es troba l'arribada, per la sinuosa carretera de la costa.[5]
Etapa que s'inicia a fort ritme i que fins al quilòmetre 22 no veu la primera escapada, formada per Julián Sánchez Pimienta (Caja Rural), Ben Gastauer (AG2R La Mondiale) i Gatis Smukulis (Team HTC-High Road). A poc a poc els escapats engrandiren les diferències respecte al gran grup, sent al pas per l'Alt de Sant Hilari (km 53) de més de 8'. En el llarg descens se'ls uní Javier Ramírez (Andalucía-Caja Granada), que havia saltat pel darrere. La diferència arribà superar els deu minuts durant forces quilòmetres. Això va fer que el pilot comencés a retallar les diferències, sent aquestes, en el moment de coronar l'alt de Sant Grau, també de primera, de poc més de dos minuts. En l'ascens d'aquest darrer port per contacte Ramírez. En el descens el que queda despenjat és Sánchez Pimienta, quedant Smukulis i Gastauer sols al capdavant. A 20 km per a l'arribada encara disposen de 2 minuts. Finalment Smukulis es quedarà sol al capdavant de la cursa i tot i els esforços dels equips dels favorits per retallar la diferència no se'n sortiran. Smukulis guanya l'etapa en solitari i es vesteix amb el mallot de líder. El pilot, encapçalat per Alessandro Petacchi i José Joaquín Rojas, arriba a 28 segons. Tots els favorits van entrar en el grup principal, a excepció de Carlos Sastre i Denís Ménxov, que van pedre més de 13 minuts.[6][7]
Des de Santa Coloma de Farners els ciclistes es dirigiran cap a la costa, tot passant per Caldes de Malavella i Llagostera, fins a arribar a Platja d'Aro, on hi ha el primer esprint del dia (km 42). D'aquí es dirigiran cap a Calonge, on comença l'alt de la Ganga (km 58,2) de 3a categoria (3,7 km al 4%), i la Bisbal d'Empordà i Monells, on poc després s'inicia la segona dificultat del dia, l'alt dels Àngels (km 84) de 1a categoria (6,0 km al 5,5%). D'aquí ja es dirigeixen cap a Banyoles on faran un circuit al qual hauran de donar cinc voltes. En el primer pas per meta hi ha el segon esprint de la jornada.[8]
Al km 4 es produeix la primera escapada del dia, integrada per Rubén Pérez Moreno, Jan Tratnik, José Alberto Benítez, David de la Cruz i Marek Rutkiewicz. La diferència augmenta ràpidament i al pas per Llagostera (km 17) és de 6 minuts, tot i que Tratatnik en queda depenjat. El pilot estabilitza les diferències al voltant dels cinc minuts. Les dues dificultats muntanyoses del dia no fan variar la situació, tot i que la diferència es redueix a poc a poc. Un cop a Banyoles els ciclistes fan un circuit al voltant del llac de Banyoles al qual han de donar 5 voltes. Els escapats veuen com són neutralitzats a manca de tres voltes. El Lampre-ISD no vol que passi com el dia anterior, i volen un esprint massiu perquè Alessandro Petacchi es jugui la victòria. Tot i algun nou intent d'escapada el control pels equips dels esprintadors és total, i finalment la victòria va a parar a mans de Petacchi, que s'imposa a José Joaquín Rojas. Gatis Smukulis manté el lideratge.[9]
Etapa reina de la present edició de la Volta. Amb sortida a Sant Esteve d'en Bas els ciclistes prenen direcció a Olot per tot seguit afrontar les rampes del primer port de muntanya del dia, l'alt de Coubet (km 17,5), de 1a categoria (9,8 km a 5,5%), que enllaça amb l'alt de Santigosa, que en aquesta ocasió no puntua. El descens els durà a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll i Ribes de Freser, on hi ha el primer esprint intermedi del dia (km 52,7). Tot seguit comença la llarga Collada de Toses (km 78,4), de 1a categoria (24,4 km a 4,0%). Un llarg descens, passant per La Molina, Prats i Sansor, un segon esprint intermedi (km 111,5) els durà fins a la Seu d'Urgell, on agafaran la carretera d'Andorra. A Andorra els ciclistes enllaçaran tres ports de muntanya de manera consecutiva: l'alt de la Comella (km 161,8), de 1a categoria (4,3 km al 8,0%), l'alt de la Massana (km 171,2), de 2a categoria (3,7 km al 5,0%) i la meta, situada a Vallnord, sector Pal (km 183,9), de Categoria especial (8,2 km al 6,5%).[11]
L'etapa comença a un ritme viu, sent Nairo Quintana el primer a intentar una escapada. Junt amb Steven Kruijswijk coronaran en primera posició l'Alt de Coubet, amb 10" sobre el gran grup. Poc després se'ls uneixen Sebastien Minard i Johny Hoogerland, i amb el descens ja finalitzat també Thomas Peterson i José Vicente Toribio. La diferència comença a eixamplar-se i al pas per Ribes de Freser és ja de 7'. Al pas per la collada de Toses la diferència s'ha reduït a 5' i a 3' 20" a la Seu d'Urgell fins a ser agafats en el descens de l'alt de la Comella. El Saxo Bank-Sungard lidera el gran grup i controla la situació per facilitar la feina al seu líder, Alberto Contador. A manca de 5 km Contador ataca i en un primer sols Levi Leipheimer el pot seguir, tot i que finalment també es veurà despenjat. Contador guanya l'etapa amb 23" sobre Michele Scarponi i Leipheimer. Contador es converteix en el nou líder de la cursa i de la classificació de la muntanya, mentre que José Vicente Toribio fa el mateix amb la classificació dels punts.[12]
Etapa majoritàriament en descens des de La Seu d'Urgell fins al Vendrell, tot passant per Organyà, Coll de Nargó, Oliana, on hi ha el primer esprint del dia (km 38,4), Ponts, Artesa de Segre, Agramunt i Tàrrega, on hi ha el segon esprint del dia (km 108,7). A la sortida de Ciutadilla s'inicia l'única dificultat muntanyosa del dia, l'alt de Passanant-Belltall (km 126,7), de 3a categoria (6,5 km al 4,0%). El descens duu els ciclistes cap a Sarral, El Pla de Santa Maria, Rodonyà i una vegada superat l'alt de Santa Cristina (no puntuable) ja encaran la ciutat de El Vendrell.[13]
El gran grup ha rodat compacte fins a les primeres rampes de la primera ascensió on s'ha format l'escapada del dia per quatre corredors: Jelle Vanendert, Francesco Masciarelli, Chris Froome i Rémi Cusin. Saxo Bank-Sungard els permet agafar fins als cinc minuts d'avantatge fins al segon port del dia. A 50 quilòmetres de l'arribada entra a ajudar el Movistar Team i a mesura que s'acosta la línia de meta a Tarragona s'uneixen Team RadioShack i Lampre-Fondital, Anul·lant l'escapada a 4 quilòmetres del final. Un cop llençat l'esprint, en una recta amb un fort pendent al seu tram final, Samuel Dumoulin guanya l'etapa i Alberto Contador manté el liderat.[15]
L'etapa va sortir ràpida de nou, donat que hi havia un esprint intermedi a la Canonja. Es produeixen continus atacs i no serà fins a passar el primer port del dia que podrà marxar una fuga. La componen Bauke Mollema, Kanstantsín Siutsou i Darwin Atapuma. Tot i que Mollema que estava a tan sols un minut a la general es despenja per tal que l'escapada pugui prendre temps. Finalment els equips amb esprínters imposen la seva llei, caçant l'escapada a pocs quilòmetres de l'arribada i llençant un esprint que culminarà José Joaquín Rojas.[16]
Jornada marcada per la pluja en el seu inici i per una caiguda als primers quilòmetres que ha trencat el pilot en dos deixant diversos favorits com Ivan Basso o Michele Scarponi en el segon grup. Aquesta situació de cursa ha bloquejat la possibilitat de quallar les escapades fins que no s'han unit els dos grups. Sis homes han aconseguit llavors avançar-se al pilot essent Thomas Rohregger, Mathieu Perget, Ievgueni Petrov, Xabier Zandio, Ivan Rovni i Adrián Palomares. La màxima diferència que han aconseguit ha estat un minut i mig. Al primer pas per meta al circuit de Barcelona la diferència era de 50 segons, quedaven quatre voltes per tal que els equips amb esprínters tiressin a baix la fuga. A una volta pel final la diferència era de 10 segons i no va ser fins a 200 metres de l'arribada que no van aconseguir unir-se amb la fuga. Finalment Samuel Dumoulin guanya a la línia traçada al Pla de Palau.[17]
Catalunya 
Andorra
Michele Scarponi (ITA) (Lampre-ISD)
Daniel Martin (IRL) (Garmin-Cervélo)
Nairo Quintana (COL) (Colombia es Pasión)
Team RadioShack (USA)
166,9
Gatis Smukulis
169,3
183,9
Manuel Antonio Cardoso
Samuel Dumoulin
Cadel Evans
Kevin Seeldraeyers
Bauke Mollema
Team Sky
