Vés al contingut

Mustang (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMustang

Cartell de la versió en català
Fitxa
DireccióDeniz Gamze Ergüven Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Elit İşcan
Nihal Koldaş
Ayberk Pekcan
Burak Yiğit
Günes Sensoy
Tuğba Sunguroğlu
İlayda Akdoğan Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCharles Gillibert Modifica el valor a Wikidata
GuióDeniz Gamze Ergüven i Alice Winocour Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWarren Ellis Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soDamien Guillaume (en) Tradueix i Olivier Goinard Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Chizallet i Ersin Gök Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMathilde Van de Moortel Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCG Cinema Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMozinet Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenQatar, França, Alemanya i Turquia Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 maig 2015 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalturc Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, coming-of-age i cinema independent Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG-13 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTurquia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (2016)
Premi LUX del Parlament Europeu (2015)
Descobriment de l'Any (2015)
Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2015)
Premi del públic a la millor pel·lícula europea (2016)
candidata internacional als Premis Oscar (2016) Modifica el valor a Wikidata


Premis
IMDB: tt3966404 FilmAffinity: 394374 Allocine: 228825 Rottentomatoes: m/mustang_2015 Letterboxd: mustang-2015 Mojo: mustang Allmovie: v640703 Metacritic: movie/mustang TV.com: movies/mustang TMDB.org: 336804
Facebook: MustangFilmUS Modifica el valor a Wikidata

Mustang és una pel·lícula del 2015 dirigida per la cineasta turca Deniz Gamze Ergüven. Es tracta d'una coproducció entre Turquia, França i Alemanya i un episodi està basada en la vida real de la directora.[1] Ha estat doblada i subtitulada al català.[2]

La història es desenvolupa en un remot poble de Turquia, on cinc joves germanes viuen juntes amb la seva àvia. La societat local, repressiva i marcadament patriarcal,[3] no posa les coses fàcil a les germanes, que malgrat els seus enginyosos estratagemes i fugides no sempre aconsegueixen triomfar en la defensa de la seva llibertat.[4]

La pel·lícula fou estrenada el 19 de maig al Festival Internacional de Cinema de Canes de 2015,[5][6] certamen on va guanyar el premi Europa Cinemas Label Award[7] i, el mateix any, el premi Lux. El film fou seleccionat per França com a candidat als Oscar a la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa.[8] Així mateix, també va competir en la mateixa categoria als Globus d'Or del 2016.[9]

Argument

[modifica]

Cinc germanes orfes, adolescents, viuen custodiades per la seva àvia en un poble de Turquia allunyat mil kilòmetres a l'est d'Istanbul i a prop del mar Negre. El dia abans de les vacances escolars la professora s'acomiada emotivament de les alumnes perquè es trasllada a Istanbul. Les germanes retornen a casa, contentes per l'inici de les vacances i acompanyades per la resta d'estudiants de l'escola. Pel camí, els joves, amb les noies muntades a les espatlles, juguen a tirar-se uns i altres a l'aigua. El grup és observat per una veïna del poble.

El rumor arriba i s'escampa ràpidament pel poble, escandalitzat pel comportament de les germanes, considerat obscè. En assabentar-se'n el conservador oncle Erol, enrabiat i fora de si, prohibeix a les germanes sortir de casa i obliga a les dues grans, Sonay i Selma, a sotmetre's a un examen d'himen per verificar la seva virginitat. Les noies són aïllades per l'oncle i l'àvia del món exterior: els treuen telèfons, ordinadors, estris de maquillatge, llibres considerats perillosos. Progressivament, les tanques del jardí són realçades, les finestres enreixades, la casa s'acaba convertint en una presó. Les dones de la família els ensenyen cuina i de tasques domèstiques i, quan comença el nou curs, les noies no vana escola. Malgrat tot, Sonay aconsegueix escapar-se per trobar d'amagades al seu xicot Ekin.

Lale, la petita de les germanes, adora el futbol i demana a Erol permís per anar a l'estadi a veure un partit. Com és d'esperar, l'oncle refusa la seva petició, malgrat que, per una sanció, l'estadi estarà obert només al públic femení i un autobús porta noies del poble al partit. Lale convenç les seves germanes d'escapar-se i anar a veure juntes el partit, que és retransmès en directe per televisió i que genera una gran expectació a Turquia, també al poble.

A casa, la tia veu a la televisió de la cuina que les cinc germanes es troben a l'estadi. Les dones de la família tallen l'electricitat del poble per evitar que se sàpiga la fuga de les germanes. Quan tornen, per evitar mals majors, l'àvia decideix fer-les casar al més ràpidament possible però la més gran, Sonay, amenaça d'organitzar un escàndol si no la deixen casar amb el seu xicot Ekin. La família acaba cedint a la seva petició.

Selma, la segona, és casada amb Osman, un jove que detesta. A la nit de la boda, la família d'Osman exigeix inspeccionar els llençols de la núvia, per veure si estan tacats de sang. Com que no ho estava, el sogre, amb la pistola a la cintura, exigeix a Selma de presentar-se immediatament a l'hospital per sotmetre's a un nou examen de l'himen.

La pròxima promesa a la força és Ece, la tercera germana. Tanmateix, l'oncle n'abusa sexualment. Desesperada, Ece té una relació sexual amb un desconegut al seient darrer del cotxe de l'oncle. Durant un sopar, és enviada a la seva habitació pel seu comportament insolent. A l'habitació, la jove es suïcida.

Les dues pròximes germanes a ser casades són Nur i Lale. Mentre la família planeja les bodes, esdevé evident que l'oncle també abusa sexualment de Nur, amb el consentiment implícit de l'àvia. El vespre del casament, Lale posa en pràctica el que fa temps que planeja: dues germanes fugen de casa i, amb l'ajuda d'un camioner amic de Lale, aconsegueixen arribar a Istanbul, on demanen ajuda a la seva professora de l'escola.

Repartiment

[modifica]
Tuğba Sunguroğlu el 2016
Intèrpret Personatge
Güneş Şensoy Lale
Doğa Doğuşlu Nur
Elit İşcan Ece
Tuğba Sunguroğlu Selma
İlayda Akdoğan Sonay
Nihal Koldaş àvia
Ayberk Pekcan l'oncle Erol
Erol Afşin Osman

Palmarès

[modifica]
Premi / Festival de Cinema Categoria Nominacions Resultat
Premis Oscar[10] Millor pel·lícula de parla no anglesa nominada
Premis César César a la millor primera pel·lícula guanyadora
Austin Film Critics Association[11] Millor pel·lícula estrangera nominada
Millor òpera prima nominada
Unió de la crítica de cinema de Bèlgica (UCC)[12] Grand Prix nominada
Quinzena de realitzadors - Festival Internacional de Cinema de Canes de 2015[13] Europa Cinemas Label guanyadora
Càmera d'Or Deniz Gamze Ergüven nominada
Palma Queer nominada
21è Critics' Choice Awards[14] Millor pel·lícula estrangera nominada
Associació de Crítics de Cinema Dallas–Fort Worth[15] Millor pel·lícula estrangera nominada (4t lloc)
28a edició dels Premis del Cinema Europeu[16] Millor pel·lícula europea nominada
Premi Europeu Discovery of the Year - Prix FIPRESCI guanyadora
Florida Film Critics Circle (FFCC)[17] Millor pel·lícula estrangera nominada
Globus d'Or del 2016[18] Millor pel·lícula de parla no anglesa nominada
30a edició dels Premis Goya[19][20] Goya a la millor pel·lícula europea guanyadora
31 edició dels Premis Independent Spirit[21] Independent Spirit a la millor pel·lícula de parla no anglesa nominada
Premi Louis Delluc[22] Millor primera pel·lícula nominada
21a edició dels Premis Lumières[23] Millor pel·lícula guanyadora
Millor actriu novella Güneş Nezihe Şensoy, Doğa Zeynep Doğuşlu, Elit Işcan,
Tuğba Sunguroğlu i Ilayda Akdoğan 		guanyadora
Millor primera pel·lícula guanyadora
Millor guió Deniz Gamze Ergüven i Alice Winocour nominada
Millor fotografia David Chizallet guanyadora
Millor música Warren Ellis nominada
Premi LUX[24] guanyadora
Premis Online Film Critics Society de 2015[25] Millor pel·lícula estrangera nominada
20a edició dels Premis Satellite[26] Millor pel·lícula estrangera nominada
Festival Internacional de Cinema d'Estocolm[27] Millor guió Deniz Gamze Ergüven i Alice Winocour guanyadora
Festival Internacional de Cinema d'Odessa[28] Grand Prix - Duke d'Or guanyadora
Washington D.C. Area Film Critics Association[29] Millor pel·lícula estrangera nominada

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Interview with 'Mustang' director Deniz Gamze Ergüven». (anglès)
  2. ↑ «Mustang». Ésadir.cat. [Consulta: 13 setembre 2022].
  3. ↑ «Mustang. Para rastreadores de experiencias únicas». [Consulta: 7 setembre 2016]. (castellà)
  4. ↑ «Mustang review: The Virgin Suicides in Anatolia is a sweet, sad Turkish delight». [Consulta: 7 agost 2015]. (anglès)
  5. ↑ «The Directors' Fortnight 2015 selection!». Quinzaine des Réalisateurs. Arxivat de l'original el 2015-04-23. [Consulta: 21 abril 2015]. (anglès)
  6. ↑ Justin Chang. «Cannes: Directors' Fortnight Unveils 2015 Lineup». Variety, 21-04-2015. [Consulta: 21 abril 2015]. (anglès)
  7. ↑ Rebecca Ford. «Cannes: 'Embrace of the Serpent' Tops Directors' Fortnight Awards». Hollywood Reporter, 22-05-2015. [Consulta: 22 maig 2015]. (anglès)
  8. ↑ Ford, Rebecca. «Oscar Nominations: The Complete List». The Hollywood Reporter, 14-01-2016. [Consulta: 14 gener 2016].
  9. ↑ ; Yahr, Emily«Golden Globes nominations 2016: Complete list and analysis; Schumer, Stallone nominated; Carol leads with five». [Consulta: 10 desembre 2015]. (anglès)
  10. ↑ «Oscar Nominations: The Complete List», 14-01-2016. (anglès)
  11. ↑ «2015 Awards», 30-12-2015. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2016. [Consulta: 30 gener 2016]. (anglès)
  12. ↑ «"Le fils de Saul", Grand Prix de l'Union de la Critique de Cinéma» (en francès). RTBF, 10-01-2016. [Consulta: 10 gener 2016]. (francès)
  13. ↑ «"Quinzaine des réalisateurs 2015"».
  14. ↑ «Critics' Choice Movie Awards», de desembre 2015. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: 30 gener 2016]. (anglès)
  15. ↑ «Dallas-fort Worth Film Critics Name "spotlight" Best Picture Of 2015», 15-12-2015.
  16. ↑ «European Film Awards Winners 2015: Paolo Sorrentino's 'Youth' Scoops Best Film, Director & Actor For Michael Caine». Deadline. (anglès)
  17. ↑ «'Carol' leads 2015 Florida Film Critics Circle Awards Nominations», 22-12-2015. (anglès)
  18. ↑ «Carol, Netflix Lead Golden Globes Nomination». Variety, 10-12-2015.
  19. ↑ «Premios Goya 30 - Los nominados». Academia de Cine. (castellà)
  20. ↑ «'The Bride' Leads Spain's Goya Award Nominations». The Hollywood Reporter. [Consulta: 28 desembre 2015]. (anglès)
  21. ↑ «‘Carol,’ ‘Spotlight,’ ‘Beasts of No Nation' Lead Spirit Awards Nominations». Film Independent, 24-11-2015. (anglès)
  22. ↑ «Philippe Faucon's ‘Fatima’ Wins Louis Delluc Prize for Best French Film». Variety, 16-12-2015. (anglès)
  23. ↑ «Prix Lumières 2016 : "Mustang" poursuit son irrésistible ascension». MetroNews, 09-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-02-11. [Consulta: 15 abril 2020]. (francès)
  24. ↑ «Mustang is the winner of this year's LUX Film Prize». European Parliament. (anglès)
  25. ↑ «2015 Awards (19th Annual)». [Consulta: 14 desembre 2015]. (anglès)
  26. ↑ «Satellite Awards Nominees Unveiled». The Hollywood Reporter, 01-12-2015. (anglès)
  27. ↑ «Stockholm Film Festival Announces 2015 Award Winners». Stockholm Film Festival. Arxivat de l'original el 2015-12-14. [Consulta: 22 novembre 2015]. (anglès)
  28. ↑ «Award winners 2015». oiff.com.ua. Arxivat de l'original el 2015-11-22. [Consulta: 22 novembre 2015].
  29. ↑ «WAFCS Awards». Arxivat de l'original el 2021-09-21. [Consulta: 30 gener 2016]. (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mustang_(pel·lícula)&oldid=34139072»