Vés al contingut

Chelidonichthys capensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trigla capensis)
Infotaula d'ésser viuChelidonichthys capensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15623244 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènereChelidonichthys
EspècieChelidonichthys capensis Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1829)
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimTrigla capensis Modifica el valor a Wikidata

Chelidonichthys capensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels tríglids. És inofensiu per als humans i la seua carn és de qualitat excel·lent.[2]

Descripció

[modifica]

Fa 75 cm de llargària màxima (normalment, en fa 35).[2][3]

Alimentació

[modifica]

Menja peixos i crustacis.[2][4]

Depredadors

[modifica]

A Sud-àfrica és depredat per Merluccius capensis, Merluccius paradoxus, l'ós marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus pusillus)[5] i el peix martell (Sphyrna zygaena).[6][7][8][9][10]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (17°S-45°S) que viu entre 10-390 m de fondària.[2]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba des de Cape Fria (Namíbia) fins a Maputo (Moçambic).[2][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 16 anys.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 FishBase (anglès)
  3. ↑ Richards, W.J., 1981. Triglidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 4. pag. var.
  4. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  5. ↑ David, J.H.M., [1987]. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  6. ↑ FishBase (anglès)
  7. ↑ Meyer, M. i M.J. Smale, 1991. Predation patterns of demersal teleosts from the Cape south and west coasts of South Africa. 2. Benthic and epibenthic predators. S. Afr. J. mar. Sci. 11:409-442.
  8. ↑ Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  9. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  10. ↑ Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42.
  11. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  12. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  13. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  14. ↑ Fricke, R., 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.
  15. ↑ Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa) Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
  16. ↑ Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, [París]; i UNESCO, París. Vol. 2.
  17. ↑ Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  18. ↑ Torres, F.S.B. Jr., 1991. Tabular data on marine fishes from Southern Africa, Part II: Growth parameters. Fishbyte 9(2):37-38.
  19. ↑ Van der Elst, R., 1981. A guide to the common sea fishes of southern Africa. C. Struik, Ciutat del Cap. 367 p.
  20. ↑ Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap, Sud-àfrica. 398 p.
  21. ↑ Wood-McPhail, A.-S., 1997. Exploitation, biology and management of Cape gurnard Chelidonichthys capensis (Order: Scorpaeniformes, Family: Triglidae) in South Africa. MSc. Dissertation, Rhodes University.
  22. ↑ Booth, A.J., 1997. On the life history of the lesser gurnard (Scorpaeniformes: Triglidae) inhabiting the Agulhas Bank, South Africa. J. Fish Biol. 51:1155-1173.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bykov, V.P., 1983. Marine fishes: chemical composition and processing properties. Amerind Publishing Co. Pvt. Ltd., Nova Delhi. 333 p.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Hecht, T., 1977. Contributions to the biology of the cape gurnard, Trigla capensis (Pisces: Triglidae): age, growth and reproduction. Zool. Afr. 12(2):373-382.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelidonichthys capensis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chelidonichthys_capensis&oldid=32886184»