Vés al contingut

Trio de corda, Op. 9 núm. 1 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio de corda núm. 3

Portada de la primera edició, Viena 1799
Forma musicalSonata
TonalitatSol major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1798
Data de publicació1798 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 9 núm. 1
Durada24'
Part deTrios de corda, Op. 9 Modifica el valor a Wikidata
Opus9 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 899e038c-262f-4367-a287-88e0f552715c IMSLP: 3 String Trios, Op.9 (Beethoven, Ludwig van) Modifica el valor a Wikidata

El Trio de corda en sol major Op. 9 núm. 1, és una obra de Beethoven per a violí, viola i violoncel. Fou composta entre 1796 i 1798 i està dedicada al comte Johann Georg von Browne. Va aparèixer publicada el juliol de 1798 per l'editor Traëg. Se'l numera com a Trio de corda núm. 3 de Beethoven.

Estructura i anàlisi de l'obra

[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Adagio - Allegro con brio
  2. Adagio ma non tanto e cantabile
  3. Scherzo: Allegro
  4. Presto

La durada d'execució és d'uns vint quatre minuts.

El més vigorós dels tres trios és potser aquest primer en sol major, amb la riquesa temàtica dels moviments ràpids i elaboracions gairebé simfòniques, especialment en el primer Allegro. L'Adagio en mi major s'assembla en la seva bellesa i l'ambient malenconiós a altres moviments lents escrits per Beethoven en aquella època. El trio acaba amb un brillant i virtuós Presto.[1]

Referències

[modifica]
  1. Anderson, Keith (2011). "Ludwig van Beethoven (1770–1827): String Trios, Op. 9" Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. (Liner notes to Beethoven: String Trios, Op. 9, Naxos Records 8572377