Trio per a piano núm. 2 (Beethoven)
 Retrat de Beethoven de 1801 | |
| Títol original | Piano Trio in G major, Op.1 No.2 (en)  |
|---|---|
| Forma musical | Sonata |
| Tonalitat | Sol major |
| Compositor | L. V. Beethoven |
| Creació | 1793-1795 |
| Data de publicació | 1795 |
| Catalogació | Op. 1, núm. 2 |
| Durada | 32' |
| Part de | Trios, Op. 1 |
| Opus | 1, No. 2 |
| Instrumentació | piano, violí i violoncel |
 
| |
El Trio per a piano núm. 2 en sol major, Op. 1 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, és un trio per a piano, violí i violoncel compost entre 1793 i 1795. Fou publicat l'octubre de 1795 per Artaria a Viena en el conjunt dels tres Trios Op. 1. Estan dedicats al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.[1][2]
Presentació de l'obra
[modifica]Més serè que el Trio núm. 1, el Trio núm. 2 presenta una introducció en adagio escrita a l'estil de Haydn. El tercer moviment, un scherzo, mostra una idea innovadora característica de Beethoven.
Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 32 minuts:[3]
- Adagio, en compàs 3/4 — Allegro vivace, en compàs 2/4, sol major (462 compassos)
- Largo con espressione, en compàs 6/8, mi major (124 compassos)
- Scherzo. Allegro, en compàs 3/4, sol major (130 compassos)
- Finale. Presto, en compàs 2/4, sol major (455 compassos)
Referències
[modifica]- ↑ Cooper, Barry. J.C.Lattès. Dictionnaire Beethoven (en francès), 1991, p. 613. ISBN 978-2-7096-1081-0.
- ↑ Massin, Jean. Fayard. Ludwig van Beethoven (en francès), 1967, p. 845. ISBN 978-2-213-00348-1.
- ↑ «Partitura a Beethoven-haus-bonn». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 juliol 2018].
Trios de Ludwig van Beethoven | ||
|---|---|---|
| Trios per a piano |  | |
| Trios per a corda | ||
