Vés al contingut

Trio de corda, Op. 9 núm. 3 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio de corda núm. 5

Portada de la primera edició, Viena 1799
Forma musicalSonata
TonalitatDo menor
CompositorL. V. Beethoven
Creació1798
CatalogacióOp. 9 núm. 3
Durada23'
Part deTrios de corda, Op. 9 Modifica el valor a Wikidata
Opus9 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0208aa44-daa9-4b0f-8663-889afad5c734 IMSLP: 3 String Trios, Op.9 (Beethoven, Ludwig van) Modifica el valor a Wikidata

El Trio de corda en do menor, Op. 9 núm. 3 és una obra per a violí, viola i violoncel de Beethoven. Fou compost l'any 1796-98 i està dedicat al comte de Brown. Aparegué publicat a l'editorial Traëg. Se'l numera com a Trio de corda núm. 5 de Beethoven.

Anàlisi de l'obra

[modifica]

El trio a cordes és en quatre moviments :

  1. Allegro con spirito
  2. Adagio malparit espressione
  3. Scherzo: Allegro molto vivace
  4. Presto

La durada de l'execució és d'uns 23 minuts.

L'últim trio de l'Op.9, en do menor, aporta més energia i novetat al conjunt, amb un to molt apassionat. La tonalitat de do menor és una de les més importants en Beethoven. Per exemple, tres de les seves sonates per a piano i la Simfonia núm. 5 van ser escrites en do menor.

Aquest trio invoca el poder i el caràcter peculiar d'obres posteriors tan característic de Beethoven. Efectes dinàmics, contrastos bruscos en el ritme i enfrontaments harmònics entre diversos elements de la música proporcionen una sensació d'ansietat. Per contra, l'Adagio porta la pau i la renúncia al do major, amb un episodi més viu enmig del moviment. Tant el Scherzo com el Finale donen continuïtat a la tempesta apassionada i enèrgica del primer moviment.[1]

Referències

[modifica]
  1. Anderson, Keith (2011). "Ludwig van Beethoven (1770–1827): String Trios, Op. 9" Arxivat 2018-07-28 a Wayback Machine. (Liner notes to Beethoven: String Trios, Op. 9, Naxos Records 8572377