Vés al contingut

Trio per a piano, WoO. 37 (Beethoven)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio per piano, flauta i fagot
Forma musicalSonata
TonalitatSol major
CompositorL. V. Beethoven
Creació1786?
CatalogacióWoO. 37
Durada26'
  1. Allegro
  2. Adagio
  3. Thema Andante con variazioni
Instrumentaciópiano, flauta i fagot Modifica el valor a Wikidata

El Trio per piano, flauta i fagot en sol major, WoO. 37, és un trio per a piano de Ludwig van Beethoven. Va ser descobert entre els papers de Beethoven després de la seva mort i es creu que el va compondre en la seva joventut; musicalment, mostra la influència de Mozart. La composició va quedar sense publicar fins que el 1888 ho va fer Breitkopf & Härtel.[1][2] Segons Cooper, Beethoven va compondre l'obra cap el 1786, quan tenia 15 anys.[3] El possible destinatari es creu que era el Comte Friedrich Von Westerholt, un aficionat fagotista; en aquell temps la seva filla, Anna Maria, rebia lliçons de piano de Beethoven.

Moviments

[modifica]

La composició consta de tres moviments:

  1. Allegro
  2. Adagio
  3. Thema Andante con variazioni

Una execució dura al voltant de 26 minuts.

Referències

[modifica]
Fonts

Enllaços externs

[modifica]