Trios per a piano, Op. 1 (Beethoven)
Aparença
(S'ha redirigit des de: Trios per a piano op. 1 (Beethoven))
Retrat de Beethoven de 1801 | |
Forma musical | Sonata |
---|---|
Tonalitat | Mi♭ major, Sol major, Do menor |
Compositor | L. V. Beethoven |
Creació | 1793-1795 |
Catalogació | Op. 1, núm. 1-3 |
Format per | Trio per a piano núm. 1en mi bemoll major, Trio per a piano núm. 2 i Trio per a piano núm. 3 |
Opus | 1 |
Instrumentació | piano, violí i violoncel |
Els tres Trios per a piano, violí i violoncel, Op. 1, de Ludwig van Beethoven van ser compostos entre 1793 i 1795.[1] Foren interpretats per primera vegada a casa del Príncep Lichnowsky, a qui estan dedicats. Van ser publicats tots junts el 1795 a Viena. Són:
- Trio per a piano núm. 1 en mi bemoll major
- Trio per a piano núm. 2 en sol major
- Trio per a piano núm. 3 en do menor
Op. 1 núm. 1 en mi bemoll major
[modifica]- Allegro, en mi bemoll major (compàs 4/4).
- Adagio cantabile, en la bemoll major (compàs 3/4).
- Scherzo. Allegro assai, en mi bemoll major (el trio en la bemoll major) (compàs 3/4).
- Finale. Presto, en mi bemoll major (compàs 2/4).
El primer moviment s'inicia amb una figura similar a la del tercer moviment del Concert per a piano núm. 20 de Mozart.
- Adagio (compàs 3/4) - Allegro vivace (compàs 2/4). En sol major.
- Largo amb espressione, en mi major (compàs 6/8).
- Scherzo. Allegro, en sol major (el trio en si menor) (compàs 3/4).
- Finale. Presto, en sol major (compàs 2/4).
- Allegro con brio, en do menor (compàs 3/4).
- Andante cantabile con variazioni, en mi bemoll major (compàs 2/4).
- Minuetto. Quasi allegro, en do menor (el trio en do major) (compàs 3/4).
- Finale. Prestissimo, en do menor però acabant en do major (compàs 2/2).
Referències
[modifica]- ↑ Beethoven's Trios for string instruments, wind instruments and for mixed ones. Arxivat 2019-01-27 a Wayback Machine. All About Beethoven. Accés el 10-12-2011
- François-René Tranchefort, Guide de la musique de chambre, ed. Fayard 1990 p. 720. Existeix edició en castellà.