Vés al contingut

Un pont massa llunyà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUn pont massa llunyà
A Bridge Too Far Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRichard Attenborough Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJoseph E. Levine Modifica el valor a Wikidata
GuióWilliam Goldman i Cornelius Ryan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Addison Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeoffrey Unsworth Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAntony Gibbs Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena20 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada168 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost27.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació50.750.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enA Bridge Too Far Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema d'acció, cinema bèl·lic, pel·lícula basada en un llibre i drama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1944 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0075784 FilmAffinity: 159721 Allocine: 30411 Rottentomatoes: m/bridge_too_far Letterboxd: a-bridge-too-far Mojo: bridgetoofar Allmovie: v7107 TCM: 15854 Metacritic: movie/a-bridge-too-far TV.com: movies/a-bridge-too-far AFI: 56111 TMDB.org: 5902 Modifica el valor a Wikidata

Un pont massa llunyà[1] (títol original en anglès A Bridge Too Far) és una pel·lícula britanico-estatunidenca dirigida per Richard Attenborough, estrenada el 1977 i doblada al català.

Argument

[modifica]

El setembre de 1944, les forces britàniques i americanes reuneixen les seves forces per l'execució de l'operació Market Garden als Països Baixos, enviant 35.000 paracaigudistes a 500 km des de les bases aliades a Anglaterra i deixar-los caure 100 km per darrere de les línies enemigues, per prendre el control dels ponts en una acció llampec i mantenir-los en el seu poder fins a l'arribada de les unitats mecanitzades aliades. El pont d'Arnhem, que resulta ser massa llunyà, creua el Rin i la seva mida permetrà que puguin creuar-lo totes les tropes aliades en la seva marxa cap a Alemanya i envoltar les defenses alemanyes.

Els blindats britànics marxen per la carretera mentre que els comandos intenten unir-se amb els americans que mantenen el pont de Nimega. Les forces aliades tenen la desagradable sorpresa de descobrir un pont destruït pels alemanys, impedint el pas de les seves tropes. Mentrestant, un altre grup britànic és encerclat en el centre de la ciutat d'Arnhem i intenta fugir. Però els alemanys preveuen - contra l'opinió de Hitler - fer saltar el pont abans que de cedir-lo als aliats. Comença una batalla amb un final incert.

Repartiment

[modifica]

Aliats

[modifica]
Actor Personatge Notes
Dirk Bogarde Tinent General Frederick "Boy" Browning Comandant del I Cos Aerotransportat britànic
James Caan Staff Sergeant Eddie Dohun
(basat en Charles Dohun)
Ordenança del capità LeGrand King "Legs" Johnson, 502 PIR 101a Divisió Aerotransportada
Michael Caine Tinent Coronel J.O.E. Vandeleur Comandant del 3r batalló, The Irish Guards, The Guards Armoured Division, XXX Cos, Exèrcit Britànic
Michael Byrne Tinent Coronel Giles Vandeleur comandant del 2n Batalló (cuirassat), The Irish Guards, British Guards Armoured Division.
Sean Connery Major General Roy Urquhart Comandant de la 1a Divisió Aerotransportada britànica
Edward Fox Tinent General Brian Horrocks Comandant del XXX Cos, Segon Exèrcit
Elliott Gould Coronel Robert Stout
basat en Robert Sink)
CO, 506è PIR, 101a Aerotransportada[2]
Gene Hackman Major General Stanisław Sosabowski, CO, 1a Brigada Paracaigudista Independent, Forces Armades Poloneses[3]
Anthony Hopkins Tinent Coronel John Frost CO, 2n Batalló Paracaigudista, 1a Brigada Paracaigudista, 1a Divisió Aerotransportada britànica al pont d'Arnhem
Ryan O'Neal Brigadier General James Gavin CO, 82a Divisió Aerotransportada al pont sobre el riu Maas a Grave, després al canal Maas-Waal i al pont sobre el Waal a Nimega
Robert Redford Maj. Julian Cook CO, 3r Batalló, 504rt PIR, 82a Aerotransportada, assaltà els ponts clau sobre el Canal Maas-Waal i la travessa del riu Waal.
Denholm Elliott Oficial de meteorologia de la Royal Air Force fictici[4]
Peter Faber Capt. Arie D. "Harry" Bestebreurtje Oficial d'enllaç a la 82a Divisió, Oficina de Serveis Estratègics,[5] Reial Exèrcit Neerlandès.[6]
Christopher Good Maj. Carlyle
(basat en Maj. Allison Digby Tatham-Warter)
CO, Companyia A, 2n Batalló Paracaigudista, 1a Brigada Paracaigudista, Arnhem,[7] Exèrcit britànic
Frank Grimes Maj. Fuller
(basat en Brian Urquhart)
Oficial d'Intel·ligència G-2 del 1r Cos Aerotransportat,[8] Quarter General britànic a Moor Park Golf Club, Hertfordshire, Anglaterra
Jeremy Kemp Oficial de la RAF
Nicholas Campbell Capt. Glass
(basat en Captain LeGrand King "Legs" Johnson)
CO, Companyia F, 2n Batalló, 502PIR,[9]
Paul Copley Pte Wicks ordenança del Tinent Coronel Frots, CO, 2n Batalló Paracaigudista, Exèrcit britànic[10]
Donald Douglas Brigadier Gerald Lathbury CO, 1a Brigada Paracaigudista, Exèrcit britànic a Arnhem. Ferit i breument paralític, Lathbury aconseguí recuperar-se completament i escapà durant l'operació Pegasus.
Keith Drinkel Tinent Cornish
(basat en el Capità Eric Mackay, 9è Esquadró Paracaigudista R.E.)
1a Divisió Aerotransportada
Colin Farrell Caporal Hancock 1a Divisió Aerotransportada, ordenança del general Urquart

Alemanys

[modifica]
Actor Personatge Notes
Hardy Krüger SS-Brigadeführer Ludwig
(basat en Heinz Harmel i en Walter Harzer)
Heinz Harmel no volia que el seu nom aparegués a la pel·lícula.
Maximilian Schell SS-Obergruppenführer Wilhelm Bittrich Comandant del II SS Panzerkorps.
Wolfgang Preiss Generalfeldmarschall Gerd von Rundstedt OB Oest
Walter Kohut Generalfeldmarschall Walter Model Grup d'Exèrcits B
Hartmut Becker Centinella alemany
Hans von Borsody General der Infanterie Günther Blumentritt
Lex van Delden SS-Oberscharführer Matthias Aide de Bittrich.
Fred Williams SS-Hauptsturmführer Viktor Eberhard Gräbner Comandant del grup de reconeixement de la 9a Divisió Panzer SS Hohenstaufen.

Neerlandesos

[modifica]
Actor Personatge
Laurence Olivier Dr. Jan Spaander
Liv Ullmann Kate ter Horst
Siem Vroom Cap de la Resistència
Erik van 't Wout Fill del cap de la Resistència
Marlies van Alcmaer Esposa del cap de la Resistència
Mary Smithuysen Vella dama neerlandesa
Hans Croiset Fill de la vella dama neerlandesa
Josephine Peeper Cambrera del cafè
Erik Chitty Organista
Richard Attenborough (cameo) Boig que porta ulleres
Albert van der Harst Metge

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • El rodatge de l'assalt estatunidenc sobre el pont de Nimega va rebre el malnom de "l'Hora del Milió de Dòlars". A causa del dens tràfic, només es podia rodar entre les 8 i les 9 del matí del 3 d'octubre de 1976. Si no s'hagués pogut completar l'escena, s'hagués hagut de reprogamar amb un cost, incloent les hores extres de Redford, d'un mínim d'un milió de dòlars. Per aquest motiu, Attenborough insistí que tots els actors que fessin de cadàvers mantinguessin els ulls tancats.
  • Edward Fox coneixia al general Horrocks d'abans de treballar a la pel·lícula, i el considerava un amic; així doncs, va preocupar-se molt d'interpretar-lo acuradament. Anys després, declararia que el seu retrat de Horrocks era la seva interpretació cinematogràfica favorita.[11]
  • Roger Moore va ser el primer triat per interpretar a Horrocks, però les obligacions contractuals amb 007: L'espia que em va estimar van fer que no hi pogués participar.
  • Sean Connery inicialment rebutjà participar-hi, car pensava que donaria glamour a un desastre militar, però canvià d'opinió després de veure el guió acabat.
  • Robert De Niro va refusar un paper en aquesta pel·lícula per interpretar Taxi Driver per un sou 5 vegades menys important.[12]
  • Tot i que Maximilian Schell parlava anglès de manera fluida, seguí fidel al seu personatge del general Bittrich i només parlà alemany.
  • Steve McQueen inicialment havia d'interpretar al major Julian Cook; però declinà a causa que només volia aparèixer en papers protagonistes i no en projectes de reunió d'estrelles.
  • Audrey Hepburn, que vivia als Països Baixos durant Market Garden va ser la primera elecció per interpretar a "Kate Ter Horst", però declinà a causa del baix salari.
  • Segons la versió en DVD, el general Urquhart no sabia qui era Sean Connery o perquè les seves filles estaven tan excitades pel fet que havia estat l'escollit per interpretar al seu pare a la pel·lícula. Richard Attenborough el trià perquè se semblava molt al jove Urqhart.
  • Michael Caine es queixa que el director Richard Attenborough no li havia dit que diversos tancs que havia darrere del seu cotxe explotarien, de manera que Caine se sorprengué veritablement durant el rodatge.
  • El compositor John Addison va participar en l'operació com a membre del XXX Cos
  • Els crítics de cinema van lamentar que el productor Joseph E. Levine triés a Ryan O'Neal, amb només 36 anys, perquè interpretés un general de l'exèrcit. Curiosament, en realitat el brigadier general James Gavin tenia 37 anys en el moment de la batalla, sent promogut poc després a major general, amb només 37 anys i sent el més jove en obtenir aquest rang.
  • A Bridge Too Far va ser la primera pel·lícula en la que els actors van haver de passar per un campament militar abans del rodatge.
  • Denholm Elliot apareix breument com a oficial de la RAF; on serví durant la II Guerra Mundial.
  • Charles Bronson va ser seriosament considerat pel paper del general Sosabowski.

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Un pont massa llunyà». [Consulta: 24 desembre 2017].
  2. Atacà el pont de Zon i penetra a Eindhoven per trobar-se amb les tropes britàniques
  3. Arribà amb la tercera onada al nord de Nijemegen i avançà cap a Arnhem
  4. El General Browning no aconseguí oficials d'enllaç de la RAF I la USAAF pel I Cos Aerotransportat Britànic. Al llibre, Ryan diu que Sosabowski parlà amb l'oficial en cap d'enllaç, tinent coronel George Stevens.
  5. «Capt. Arie D. Bestebreurtje - World War II Special Operations Soldier». [Consulta: 29 desembre 2017].
  6. escaping in 1941 to UK he studied at the Royal Military Academy, and later in Edinburgh he was trained as an OSS agent and assigned to operations behind in occupied Holland.
  7. El Major no va morir a causa de les seves ferides, sent capturat, traslladat a l'hospital de St. Elisabet i després aconseguí evadir-se mitjançant l'Operació Pegasus amb la Resistència Neerlandesa, tornant a posicions aliades amb les restes de la seva compnayia Evasion Report: 21st September - 23rd October 1944 [1]
  8. p.132, Ambrose, Immerman
  9. He was initially wounded by a rifle bullet in the right shoulder. The following is taken from War Stories website [2] History vs Hollywood - Captain Legs Johnson "Medics made him lie down and set up an IV with plasma flowing into him. Medical jeeps bearing stretchers were evacuating wounded two at a time, to a field hospital in Zon. Since many of the wounded were hit more seriously than himself, Legs kept delaying his own evacuation, telling the medics to convey the others first. Even when Legs was finally loaded, he was still telling them to delay and take others. Against his objections, he was placed across the hood of the Jeep on a stretcher and then the Jeep scratched-off, headed for Zon. At that time, a German MG42 machine-gun fired at the Jeep from over 500 yards distance. One round entered Legs' helmet and tore into his head. He lost consciousness and would not wake -up until weeks later.
    At the hospital in Zon, Legs was briefly examined and since he was unconscious and his brains were exposed, he was relegated to the 'dead pile' of troopers who were wounded so seriously that they had no chance to survive.
    Later that afternoon, Sgt Charles Dohun (Hollywood changed his first name to EDDIE), who was Legs' runner [orderly] wandered over to the hospital for a specific purpose. He knew that the captain had a substantial amount of cash in his billfold and he didn't want a stranger from another unit to get it.
    Dohun spotted Captain Johnson in the dead pile and examined him-when he discovered that Legs was still breathing, he carried him into an operating room and ordered the surgeon to save him. When the doctor refused, Dohun pointed a souvenir Luger at him and threatened to shoot him (he did not use a .45 as shown in 'A Bridge Too Far', but a .45 looks more impressive).
    The operation was successful. "Legs" regained consciousness six weeks later in a hospital, "deaf, dumb, blind, and with a steel plate in my head." As of this writing (October, 2005), Legs is still alive in Florida. Charles Dohun survived World War II and lived in N.C. until his death about 15 years ago.
    Regarding the Hollywood Depiction
    When I interviewed Legs Johnson in the late 1990s, he commented on how he and Sgt Dohun were portrayed in 'A Bridge Too Far', the 1977 Hollywood version of Cornelius Ryan's book about Operation Market Garden.
    "Legs" said :"In the movie, I was a little, scared guy, and Dohun was a great big guy. Hell, in real life I would've made TWO of Dohun."
    Cornelius Ryan described in his book, how Sgt Dohun was placed under arrest for threatening to shoot the surgeon. I have not learned the identity of that doctor, but he did NOT pardon the sgt, as shown in the film. Sgt Dohun was taken before LTC Steve Chappuis (later Brigadier General (Ret.) Steve A. Chappuis), the 2/502 C.O. and "Silent Steve" placed him under arrest for one minute. As Dohun stood at attention before his desk, the LTC looked at his watch for sixty seconds, then told Dohun he could go.
    Captain Hugh 'Duke' Roberts, the second battalion S-1 of the 502 PIR, was among the few individuals who knew the story of how Dohun had ordered the doctor to perform the operation, at gunpoint. Duke wrote a letter to Mrs Johnson,(Legs' wife), explaining how Sgt Dohun had been responsible for saving his life. When Cornelius Ryan was researching 'A Bridge Too Far', Mrs Johnson sent that letter to Ryan, which is how the author became aware of the story.
  10. Although ordered to load his shotgun, dinner jacket, and golf clubs into the staff car in the movie, seemingly to bring with him on the operation, these would eventually arrive in the 'Sea Tail' via Normandy beaches.
  11. «A Bridge Too Far (1977) British Film Institute». [Consulta: 19 octubre 2009].
  12. Secrets de rodatge, els fons de les pel·lícules cultes americanes Allociné p.182 - Absolum - 2006 - ISBN|2916186069

Enllaços externs

[modifica]