Vés al contingut

Maximilian Schell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaximilian Schell

(1970) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 2014 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Innsbruck (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri central de Viena Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic
Universitat de Basilea
Universitat de Zúric
Bern Academy of Arts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor de teatre, actor de cinema, actor, guionista, productor de cinema, autobiògraf, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata - 2014 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNatàlia Andreitxenko (1985–2005)
Iva Mihanović Modifica el valor a Wikidata
ParesHermann Ferdinand Schell Modifica el valor a Wikidata  i Margarethe Noé von Nordberg Modifica el valor a Wikidata
GermansCarl Schell
Maria Schell
Immy Schell Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001703 Allocine: 11666 Rottentomatoes: celebrity/maximilian_schell Allmovie: p110140 TCM: 171336 IBDB: 59263 TMDB.org: 12150
Discogs: 2227441 Find a Grave: 124443228 Modifica el valor a Wikidata

Maximilian Schell (Viena, 8 de desembre de 1930 — Innsbruck, 1 de febrer de 2014)[1] fou un actor suís[2] nascut a Àustria[3] Schell va guanyar un premi Oscar pel seu paper en la pel·lícula Els judicis de Nuremberg de 1961.[4] Com a actor va participar en més de 90 pel·lícules, va fer incomptables papers teatrals i també va ser productor i director de cinema.

Biografia

[modifica]

Schell nasqué a Viena, Àustria, fill de Margarethe (cognom de soltera Noe von Nordberg), una actriu i de Hermann Ferdinand Schell, un poeta i novel·lista suís propietari d'una farmàcia.[5][6] Els seus pares eren catòlics romans.[6] La germana de Schell, Maria Schell, també és actriu. El pare de Schell mai es va entusiasmar perquè el jove Maximilian es convertís en actor com la seva mare, sentint que això no podia portar a la "felicitat real". No obstant això, Schell va estar envoltat d'actuació en la seva primera joventut:

« Vaig créixer en un ambient de teatre i ho vaig donar per fet. Recordo el teatre, de petit, com la majoria de la gent recorda la cuina de la seva mare. La interpretació estava al meu voltant, i la poesia també. Vaig debutar al teatre als tres anys, a Viena.[7] »

La família Schell va fugir de Viena el 1938 per allunyar-se de Hitler després de l' Anschluss, quan Àustria va ser annexada per l'Alemanya nazi.[8] Es van reassentar a Zuric, Suïssa, on Maximilian va servir a l'exèrcit. Començà a actuar al Teatre de Basilea.[9]

A Zuric, Schell "va créixer llegint els clàssics ", i quan tenia deu anys va escriure la seva primera obra.[10] Schell recorda que de petit, creixent envoltat de teatre, donava per feta la interpretació i al principi no volia ser actor: "El que volia era ser pintor, músic o dramaturg", com el seu pare.[10]

Schell va anar més tard a la Universitat de Zuric durant un any, on també va jugar a futbol i va formar part de l'equip de rem, juntament amb escriure per a diaris com a periodista a temps parcial per obtenir ingressos. Després del final de la Segona Guerra Mundial, es va traslladar a Alemanya on es va matricular a la Universitat de Munic i va estudiar filosofia i història de l'art. Durant les pauses, de vegades tornava a casa a Zuric o s'allotjava a la granja de la seva família al camp per poder escriure en reclusió:

« El meu pare i el meu oncle hi cacen cérvols, però a mi no m'agrada caçar. M'agrada caminar pel bosc sol. L'any 1948 i 1949, quan vaig escriure part de la meva primera novel·la, que no he mostrat mai a ningú, em vaig aïllar durant tres mesos en una de les cabanes de caça, sense telèfon, sense electricitat, amb calor només d'una gran llar de foc.[7] »

Aleshores, Schell va tornar a Zuric, on va servir a l'exèrcit suís durant un any, després del qual va assistir a la sisena formació de la University College School, Londres, durant un any abans de tornar a entrar a la Universitat de Zuric un any més, i més tard, el Universitat de Basilea durant sis mesos. Durant aquest període, va actuar professionalment en petites parts, tant en obres clàssiques com modernes, i va decidir que a partir d'aleshores dedicaria la seva vida a la interpretació en lloc de seguir estudis acadèmics:

« Llavors vaig decidir, o ets un científic o un artista... Per a mi és molt més important... per admirar i sentir i ser estimulat i inspirat... L'art surt del caos, no d'una anàlisi mecànica. Així que tan bon punt em vaig decidir, ja no tenia sentit continuar estudiant i obtenir un títol. És com un premi; no vol dir res en si mateix... Un títol universitari és només un títol. No crec que un artista hagi de tenir un títol. Ja era hora que em concentrés a actuar.[7] »

Al setembre de 2008 l'empresa pública de correus austríaca va emetre un segell postal en el seu homenatge, il·lustrat amb un retrat de l'actor realitzat pel pintor Arnulf Rainer.[11]

Vida personal

[modifica]
Leonard Bernstein i Schell durant una sèrie de televisió el 1983

Durant la dècada de 1960, Schell va tenir una relació de tres anys amb Soraya Esfandiary-Bakhtiary, antiga segona esposa de Mohammad Reza Pahlavi, l'últim xa de l'Iran. També es rumorejava que estava compromès amb la primera supermodel afroamericana Donyale Luna a mitjans dels anys seixanta. El 1971 va tenir una aventura amb Neile Adams, segons ella.[12] El 1985, va conèixer l'actriu russa Natalya Andrejchenko, amb qui es va casar el juny de 1985; la seva filla Nastassja va néixer el 1989.[13] Després del 2002, separat de la seva dona (de qui es va divorciar el 2005), Schell va mantenir una relació amb la historiadora de l'art austríaca Elisabeth Michitsch. El 2008 es va relacionar sentimentalment amb la cantant d'òpera alemanya Iva Mihanovic, que era 48 anys més jove que ell. Finalment es van casar el 20 d'agost de 2013.

Schell va ser un pianista semiprofessional durant gran part de la seva vida. Tenia un piano quan vivia a Munic i va dir que tocaria durant hores alhora pel seu propi plaer i per ajudar-lo a relaxar-se: "Em sembla que necessito descansar. Un actor ha de fer pauses entre el treball, per renovar-se, per llegir, per caminar, per tallar llenya."[7]

El director Leonard Bernstein va afirmar que Schell era un "pianista notablement bo". El 1982 en un programa filmat per a la cadena de televisió estatunidenca PBS, Schell va llegir les cartes de Beethoven a l'audiència abans que Bernstein dirigís la Filharmònica de Viena tocant simfonies de Beethoven.

El 1983, ell i Bernstein van ser co-presentadors d'una sèrie de televisió d'11 parts, Bernstein/Beethoven, amb nou simfonies en directe, juntament amb converses entre Bernstein i Schell sobre les obres de Beethoven.

En altres ocasions, Schell va treballar amb el director italià Claudio Abbado i la Filharmònica de Berlín, que va incloure una interpretació a Chicago d’Èdip Rei d’Igor Stravinsky i una altra a Jerusalem d’A Survivor from Warsaw d’Arnold Schoenberg.[14] Schell també va produir i dirigir diverses òperes en directe, inclosa Lohengrin de Richard Wagner per a l’Òpera de Los Angeles. Va treballar en el projecte cinematogràfic Fidelio de Beethoven, amb Plácido Domingo i Kent Nagano.[15]

Schell va ser professor convidat a la Universitat del Sud de Califòrnia i va rebre un doctorat honorari de l'Institut Spertus per a l'aprenentatge i el lideratge jueu de Chicago.[15]

Mort

[modifica]

Schell va morir als 83 anys l'1 de febrer de 2014, a Innsbruck, Àustria, després d'una malaltia sobtada i greu.[16] El servei de notícies de televisió alemany Tagesschau va informar que havia estat rebent tractament per a una pneumònia.[17] Al seu funeral van assistir Waltraud Haas, Christian Wolff, Karl Spiehs, Lawrence David Foldes, Elisabeth Endriss i Peter Kaiser. La seva tomba es troba a Preitenegg/Caríntia (Àustria), on es trobava la casa familiar i on ell i la seva germana van viure la resta de les seves vides.

Carrera

[modifica]
Schell el 2006

Schell va fer el seu debut a Hollywood l'any 1958 en la pel·lícula bèl·lica The Young Lions. Schell va actuar fent papers de l'època nazi com The Man in the Glass Booth; Counterpoint (1968); Un pont massa llunyà; Cross of Iron; The Odessa File; Julia; i Els judicis de Nuremberg, actuà en altres papers a Krakatoa, East of Java; The Black Hole; The Freshman; John Carpenter's Vampires; Topkapi; Stalin; Candles in the Dark; Erste Liebe; Deep Impact; i amb les minisèries de la televisió, Peter the Great (1986), on actuà amb Vanessa Redgrave i Laurence Olivier.

Schell va produir My Sister Maria el 2002, un documental íntim sobre la seva germana, l'actriu Maria Schell. A la pel·lícula, fa una crònica de la seva vida, la seva carrera i, finalment, la capacitat disminuïda a causa de la malaltia. La pel·lícula, feta tres anys abans de la seva mort, mostra la seva fragilitat mental i física, que la va portar a retirar-se del món.[18] El 2002, un cop acabada la pel·lícula, tots dos van rebre els premis Bambi, i van ser honrats pels seus èxits de tota la vida i en reconeixement a la pel·lícula.[15]

Schell és el padrí de l'actriu Angelina Jolie, filla de Jon Voight (amb qui actuà a The Odessa File) i Marcheline Bertrand.

Filmografia

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mor l'actor Maximilian Schell, guanyador d'un Oscar». La Vanguardia, 02-02-2014.
  2. ↑ Johnstone, Iain. The Arnhem Report: The story behind A Bridge Too Far, 1977. ISBN 0352397756. «I'm Swiss, but I was born in Austria.» 
  3. ↑ Johnstone, Iain. The Arnhem Report: The story behind A Bridge Too Far, 1977, p. 29. ISBN 0352397756. «I'm Swiss, but I was born in Austria» 
  4. ↑ «¿Vencedores o vencidos? (El juicio de Nuremberg) (1961) Película - PLAY Cine» (en castellà), 09-03-2017. [Consulta: 18 maig 2021].
  5. ↑ Maximillian Schell Film Reference biography
  6. ↑ 6,0 6,1 Biodata/Profile
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Ross, Lillian and Helen. The Player: A Profile of an Art, Simon & Schuster (1961) pàgines 231–239
  8. ↑ "Artists of Holocaust Symphony: 'The Train' " Arxivat 10 April 2019 a Wayback Machine., 22 November 2004
  9. ↑ Maximillian Schell bio at Yahoo! Movies
  10. ↑ 10,0 10,1 Lillian Ross; Helen Ross. The Player A Profile Of An Art. Simon And Schuster, 1961. 
  11. ↑ «Stamp: Maximilian Schell (Austria 2008)». [Consulta: 18 maig 2021].
  12. ↑ Malone, Aubrey. Hollywood's Second Sex. McFarland, 2015. ISBN 9780786479788. 
  13. ↑ «Maximilian Schell obituary». the Guardian, 02-02-2014.
  14. ↑ "Artists of Holocaust Symphony: 'The Train' " Arxivat 2019-04-10 a Wayback Machine., 22 novembre 2004
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 "Maximilian Schell: The Actor of the Millenium", Bohème Magazine Online, 2003
  16. ↑ Associated Press in the New York Times, 01-02-2014 [Consulta: 1r febrer 2014].
  17. ↑ Maximillian Schell is Dead at Tagesschau (German language). Retrieved 1 febrer 2014
  18. ↑ Reimer, Robert C. and Carol J., The A to Z of German Cinema, Rowman and Littlefield (2008) pàgines 258–260
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maximilian_Schell&oldid=33622552»