Vés al contingut

Unió Esportiva Olot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUnió Esportiva Olot
(ca) Unió Esportiva Olot, S.A.D. Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomOlotins
Vermells
Els de la Garrotxa
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
Creació1921
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaSegona Federació
Instal·lació esportivaEstadi Municipal d'Olot Modifica el valor a Wikidata
Socis1.300 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Presidència Joan Agustí Alfara[1]
Entrenador principal Pedro Dólera[2]
Altres
Color          vermell, blau
Equipament esportiu
EquipamentLuanvi
Lloc webueolot.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UEO1921 X: UEO1921 Instagram: ueo1921 Youtube: UCKSn92ktQZOyeLdiYpH4hFg Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Unió Esportiva Olot, S.A.E. és el club de futbol més representatiu de la ciutat d'Olot (Garrotxa, Catalunya). Fundat amb el nom d'Olot FC el 1921, el Club és conegut bàsicament pel seu primer equip masculí, que competeix a Segona Federació, la quarta categoria del futbol estatal, i el seu primer equip femení, que juga a Primera divisió femenina, la sexta categoria del futbol estatal. A més, compta amb quatre equips de futbol social, quatre equips de futbol inclusiu, desenes d'equips de futbol base, i una secció d'atletisme lligada al Club.[3][4][5]

Les màximes competicions que han comptat amb presència olotina són l'extinta Segona divisió B i la Segona Federació, amb set i dues participacions respectivament.[6][7] A més, l'Olot ha jugat unes 30 temporades a Tercera divisió/Tercera Federació i dotzenes de temporades més a categories regionals.

L'Olot s'implica més enllà de qüestions estrictament esportives, apostant pels valors del futbol popular, la llengua i cultura catalana, la diversitat i inclusió i diferents organitzacions benèfiques de la Garrotxa.[8][9][10] A més, l'Olot només contracta a jugadors pels seus primers equips si han nascut o crescut als Països Catalans o han sigut format al futbol base d'un club de futbol del mateix territori, apostant sobre tot per persones formades a les comarques gironines.[11][12]

Història

[modifica]

Evolució de nom

[modifica]
  • Olot Foot-ball Club (1921-1939)
  • Olot Deportivo (1939-1980)
  • Unió Esportiva Olot (1980-2015)
  • Unió Esportiva Olot, S.A.E. (2015-present)[13]

Inicis del futbol a Olot

[modifica]

Fou cap a l'any 1902 quan es va començar a practicar el futbol a Olot de la mà de Joaquim Peris de Vargas, un futbolista i posterior president del Futbol Club Barcelona.[14] L'estiu de 1912, ell i Joan Gamper, el fundador del club barceloní, impulsen la pràctica del futbol, resultant en la creació de l'Olot Deportivo, amb equipació blanca, el 18 d'agost de 1912, sent-ne el primer president en Josep Joaquim Sacrest i Güytó.[15][16][17][18] Altres membres de la primera directiva eren influents industrials barcelonins de pensament catalanista i lligats als Jocs Florals que també estiuejaven a Olot.[19] Durant les Festes del Tura del mateix any, es va presentar l'equip a la ciutat amb un partit amistós contra el FC Barcelona.[20]

El novembre del 1912 també es va crear l'Sport Club Olotí, promogut pel farmacèutic Antoni de Bolòs i Vayreda i fundat al Centre Catòlic.[21][22][23] Era anomenat l'equip dels carlins i mantenia una rivalitat notable amb l'Olot Deportivo.[24]

Gràcies a nombroses vagues generals a Catalunya i l'inici de la Primera Guerra mundial, els dos clubs de futbol havien desaparegut cap al 1916.[25] En el seu lloc havien aparegut els clubs Sporting Club i Renaixement Sportiu, clubs que tampoc sobreviurien gaire anys. L'any 1919 es construí un nou camp al Casal Marià, i ambdós clubs es van fusionar per formar l'Agrupació Sport d'Olot.[25]

Olot FC

[modifica]

La UE Olot es constitueix ja avançat l'any 1921 i s'efectua el registre a la Federació Catalana de Futbol el 14 de maig de 1922, just abans de la dictadura de Primo de Rivera, amb el nom d'Olot Foot-ball Club.[26] El primer camp que té el club és el Camp de l'Estació.[27] Els primers anys, es juga a les categories provincials i, en general, els resultats no són del tot bons. El club inicia una bona relació amb el RCD Espanyol de Barcelona, que s'allargarà fins als anys seixanta.[28]

UE Olot

[modifica]

La Guerra Civil espanyola paralitza els campionats de futbol, i l'any 1939, després de la guerra, l'equip passa a anomenar-se Unión Deportiva Olot, en un intent d'incorporar seccions esportives a l'entitat, a part del futbol. El nou règim franquista obliga a l'entitat a canviar els colors de l'entitat (dels blaugrana al blanc) pels seus vincles amb el Futbol Club Barcelona i incorporar la bandera espanyola al fons de l'escut.[29]

Durant aquesta època l'Olot comença a obtenir resultats i alguns ascensos importants. La temporada 1946-47 se celebra el 25è aniversari del club. La temporada 1956-57, per reestructuració de categories, l'equip pot jugar, per primera vegada, a Tercera Divisió espanyola, i s'abandona el color blanc pel vermell a la samarreta i el blau al pantaló. Es fa una molt bona temporada i s'arriba a jugar la promoció d'ascens a Segona Divisió, contra el Club Esportiu Europa, però no s'aconsegueix pujar de categoria. La temporada 1958-59 es torna a jugar la promoció però, de nou, no s'aconsegueix l'ascens.

Durant els anys noranta el Club, ja catalanitzat amb el nom actual d'Unió Esportiva Olot, comença la seva decadència i passa de jugar a Tercera Divisió la temporada 1993-94, a tocar fons la temporada 2004-05, quan baixa a Primera Regional. La temporada 2008-09 s'obté l'ascens de Primera Regional a Preferent Territorial, consolidant un equip que té l'objectiu de recuperar les categories perdudes i potenciar el futbol base de l'entitat. La temporada 2009-10 s'inicià, a les instal·lacions de l'entitat, l'escola de tecnificació del Futbol Club Barcelona destinada a les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Aquesta temporada, l'equip quedà en segona posició de Preferent Territorial, i supera la promoció d'ascens a Primera Catalana després de superar a la Unió Atlètica d'Horta per 2-0 a l'anada a Olot i empatar a 0 a Horta.[30] La temporada següent, a Primera divisió catalana, l'equip aconsegueix l'ascens a la Tercera Divisió.[31] La temporada del retorn a Tercera, l'equip va obtenir un 10è lloc, i la següent temporada aconseguia ser campió del grup 5.[32] En la fase d'ascens, aconseguia després de tres rondes l'anhelat ascens a Segona divisió B per primera vegada en la història del Club, superant a l'Arandina castellà a la ronda final amb derrota 3-2 a l'anada i remuntada de 5-1 a la tornada.[33] El 25 d'abril de 2015 es va constituir com a Societat Anònima Esportiva.[34]

La temporada 2015-16 es perd la categoria i es retorna un cop més a la Tercera divisió. Durant la temporada següent al descens i després d'una temporada per emmarcar, l'equip aconsegueix l'ascens en la primera eliminatòria de play-off davant de l'Sporting de Gijón B (0-1, 1-1).

El juliol de 2022, com a culminació dels actes del centenari de l'entitat, la UE Olot va disputar un partit contra el Futbol Club Barcelona, en el que seria el primer partit, amistós, de pretemporada 2022-23. L'amistós acabà en empat 1-1.[35][36]

Símbols

[modifica]

Uniforme

[modifica]

L'uniforme de l'Olot ha canviat significativament al llarg dels anys.[13] Va començar jugant amb una equipació similar a la del FC Barcelona, perquè els seus fundadors tenien lligams amb el club de la capital, però van haver de deixar de lluir els colors blau i grana des de l'any 1939 perquè la dictadura franquista volia esborrar totes les referències al FC Barcelona i al catalanisme.[29][28] Per això, va adoptar una indumentària senzilla, formada pels colors blanc i negre. El 1956, va poder tornar a jugar de blau i grana, però sense incloure barres d'aquests colors a la samarreta, sinó jugar amb una samarreta vermella, pantalons blaus i mitjons vermells o blaus. A grans trets, l'equipació de l'Olot no ha canviat d'ençà aquell any.[37]

1922-1935
1935-1939
1939-1952
1952-1956
1956-1966
1966-1975
1975-1992
actual
  • Uniforme titular: Samarreta vermella, pantalons blaus i mitges vermelles.
  • Segon uniforme: Samarreta negra, pantalons negres i mitges negres.

Escut

[modifica]
Primer escut de la UE Olot
Primer escut de la UE Olot

L'escut de l'Olot no ha romàs el mateix al llarg de la seva trajectòria, adoptant tres dissenys bàsics diferents.[38][39] El primer escut va ser creat durant la fundació del Club l'any 1921 i va ser inspirat a l'escut del FC Barcelona, no només per la seva forma, sinó també pels elements a l'interior de l'escut.[29] Va ser format per una senyera, element de la bandera d'Olot i símbol de Catalunya i la catalanitat, a la part alta esquerrana; una ala, símbol de la ciutat d'Olot i present al seu escut, a la part alta dretana; el nom del Club en aquell moment, Olot F.C., a la part central; una pilota, indicant el caràcter esportiu del Club, a la part baixa esquerrana; i barres blaves i granes, els colors del Club, a la part baixa dretana.

Després de l'arribada de la dictadura franquista, l'Olot va haver de canviar el seu escut i reempleçar-ho per un disseny sense referències a l'escut del FC Barcelona. Així, el disseny general va canviar considerablement. L'ala olotina va obtenir una posició més prominent dins l'escut, en detriment de la senyera. Les barres blaves i granes van desaparèixer, com també la pilota, mentre que el nom del Club -ja canviat a U.D. Olot- es va presentar amb una forma diferent. A més, l'escut va ser envoltat de la bandera d'Espanya. Malgrat alguns canvis de disseny menors i la descastellanització d'alguns elements de l'escut, aquest escut va ser utilitzat fins al segle XXI.[38][39]

El 2009, l'Olot va anunciar un canvi d'escut, dissenyat pel dissenyador olotí Jordi Vayreda i el seu equip.[40] L'escut va combinar elements dels dos escuts anteriors amb elements nous. Per primer cop, l'Olot va adoptar un escut rodó, que a la part central consistia en una pilota, una senyera i l'ala d'Olot, envoltades d'un cercle vermell amb el nom complet del Club i el seu any de fundació.[38][39]

Himne

[modifica]

El 2009, l'Olot va presentar el seu himne oficial, obra del grup de pop-rock garrotxí Teràpia de Shock.[41] La lletra, plena de referències a Olot i la Garrotxa, és la següent:[42]

De les ribes del Fluvià
De la vall i dels vessants
N’ha sortit una pedrera
amb la força del volcans.
Nostre club és lluitador
i sortim als tots els camps
faci fred, faci calor
amb la força dels Gegants.
I amb el club que ens manté units
lluitarem tot el partit,
cridarem molt i molt fort:
U, u, Olot!

Aquí mai perdem l’alè
animant els jugadors
que si juguen com ells saben
els farem tots els honors.
Tant si es guanya com si es perd
quan s’acabi el partit
que ningú acoti el cap
que a Olot tots inflem el pit.
I amb el club que ens manté units
lluitarem tot el partit,
cridarem molt i molt fort:
U, u, Olot!

La ciutat està orgullosa
d’un club de tanta volada
per això tots portem l’escut
amb una ala tatuada.
I amb el club que ens manté units
lluitarem tot el partit,
cridarem molt i molt fort:
U, u, Olot!
I amb el club que ens manté units
lluitarem tot el partit,
cridarem molt i molt fort:
U, u, Olot!

Mascota

[modifica]

El 2024 es va presentar la mascota oficial de l'Olot, inspirada en un volcà en erupció en referència al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.[5] La mascota hi és present a molts partits a l'Estadi Municipal d'Olot.

Instal·lacions

[modifica]
L'Estadi Municipal d'Olot
L'Estadi Municipal d'Olot

Estadi Municipal d'Olot

[modifica]
Article principal: Estadi Municipal d'Olot

L'Olot disputa els seus partits a l'Estadi Municipal d'Olot, inaugurat l'any 1954 després d'haver jugat tota la seva història al Camp de l'Estació.[28][27] L'estadi municipal té una capacitat per 4.000 persones, disposa de gespa natural i té unes dimensions de 104,5 x 68m.[43]

Camps Municipals del Morrot

[modifica]

Els Camps Municipals del Morrot es troben a pocs metres de l'Estadi Municipal d'Olot i són els camps de joc i d'entrenament de tots els equips del Club a part del primer equip masculí.[43]

Dades del club

[modifica]

Temporades

[modifica]
  • Temporades a Segona divisió B (7): 2013-14 a 2015-16 i 2018-19 a 2020-21
  • Temporades a Segona Federació (2): 2022-23 i 2024-25
  • Temporades a Tercera Divisió (28): 1956-57 a 1961-62, 1964-65 a 1969-70, 1978-79 a 1984-85, 1987-88 a 1991-92, 1993-94, 2011-12 a 2012-13 i 2016-17
  • Temporades a Tercera Federació (2): 2021-22 i 2023-24
  • Temporades a Primera Divisió catalana (8): 1992-93, 1994-95 a 1999-2000 i 2010-11
  • Temporades a Primera catalana (11): 1970-71, 1973-74 a 1975-76, 1977-78, 1985-86 a 1986-87, 2000-01, 2003-04 a 2004-05 i 2009-10
  • Temporades a Primera Regional A (17): 1945-46 a 1950-51, 1962-63 a 1963-64, 1971-72 a 1972-73, 1976-77, 2001-02 a 2002-03 i 2005-06 a 2008-09
  • Temporades a Primera Regional B (9): 1940-41, 1942-43 a 1944-45 i 1951-52 a 1955-56
  • Temporades a Segona Categoria (2): 1939-40 i 1941-42

Classificacions a la Lliga espanyola

[modifica]

L'Olot ha militat un total de 39 temporades a categories estatals: set a Segona divisió B, dues a Segona Federació, 28 a Tercera Divisió i dues a Tercera Federació, a més d'un total de 47 temporades a categories regionals sota diverses denominacions.[6][7]

  • 1939-40: 2a Categoria (1r) Lliga Ascens
  • 1940-41: Preferent (4t) Descens
  • 1941-42: 2a Categoria (1r) Lliga Ascens
  • 1942-43: 1a Regional B (8è)
  • 1943-44: 1a Regional B (4t)
  • 1944-45: 1a Regional B (2n) Ascens
  • 1945-46: 1a Regional A (3r)
  • 1946-47: 1a Regional A (6è)
  • 1947-48: 1a Regional A (13è)
  • 1948-49: 1a Regional A (20è)
  • 1949-50: 1a Regional A (16è)
  • 1950-51: 1a Regional A (16è) Descens
  • 1951-52: 1a Regional B (16è)
  • 1952-53: 2a Regional (4t)
  • 1953-54: 2a Regional (5è)
  • 1954-55: 2a Regional (6è)
  • 1955-56: 2a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1956-57: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1957-58: 3a Divisió (7è)
  • 1958-59: 3a Divisió (3r)
  • 1959-60: 3a Divisió (7è)
  • 1960-61: 3a Divisió (11è)
  • 1961-62: 3a Divisió (15è) Descens
  • 1962-63: 1a Regional (1r) Lliga
  • 1963-64: 1a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1964-65: 3a Divisió (18è)
  • 1965-66: 3a Divisió (3r)
  • 1966-67: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1967-68: 3a Divisió (7è)
  • 1968-69: 3a Divisió (8è)
  • 1969-70: 3a Divisió (20è) Descens
  • 1970-71: Reg. Preferent (17è) Descens
  • 1971-72: 1a Regional (3r)
  • 1972-73: 1a Regional (1r) Lliga Ascens
  • 1973-74: Reg. Preferent (8è)
  • 1974-75: Reg. Preferent (12è)
  • 1975-76: Reg. Preferent (14è) Descens
  • 1976-77: 1a Regional (2n) Ascens
  • 1977-78: Reg. Preferent (1r) Lliga Ascens
  • 1978-79: 3a Divisió (7è)
  • 1979-80: 3a Divisió (14è)
  • 1980-81: 3a Divisió (11è)
  • 1981-82: 3a Divisió (8è)
  • 1982-83: 3a Divisió (1r) Lliga
  • 1983-84: 3a Divisió (12è)
  • 1984-85: 3a Divisió (20è) Descens
  • 1985-86: Reg. Preferent (11è)
  • 1986-87: Reg. Preferent (4t) Ascens
  • 1987-88: 3a Divisió (3r)
  • 1988-89: 3a Divisió (5è)
  • 1989-90: 3a Divisió (13è) Descens
  • 1990-91: 3a Divisió (15è)
  • 1991-92: 3a Divisió (19è) Descens
  • 1992-93: 1a Catalana (2n) Ascens
  • 1993-94: 3a Divisió (19è) Descens
  • 1994-95: 1a Catalana (13è)
  • 1995-96: 1a Catalana (16è)
  • 1996-97: 1a Catalana (14è)
  • 1997-98: 1a Catalana (6è)
  • 1998-99: 1a Catalana (19è) Descens
  • 1999-00: Pref. Territorial (15è) Descens
  • 2000-01: 1a Territorial (8è)
  • 2001-02: 1a Territorial (2n) Ascens
  • 2002-03: Pref. Territorial (13è)
  • 2003-04: Pref. Territorial (9è)
  • 2004-05: Pref. Territorial (16è) Descens
  • 2005-06: 1a Territorial (6è)
  • 2006-07: 1a Territorial (3r)
  • 2007-08: 1a Territorial (3r)
  • 2008-09: 1a Territorial (1r) Lliga Ascens
  • 2009-10: Pref. Territorial (2n) Ascens
  • 2010-11: 1a Catalana (1r) Lliga Ascens
  • 2011-12: 3a Divisió (8è)
  • 2012-13: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 2013-14: 2a Divisió B (14è)
  • 2014-15: 2a Divisió B (13è)
  • 2015-16: 2a Divisió B (18è) Descens
  • 2016-17: 3a Divisió (1r) Lliga Ascens
  • 2017-18: 2a Divisió B (15è)
  • 2018-19: 2a Divisió B (10è)
  • 2019-20: 2a Divisió B (7è)
  • 2020-21: 2a Divisió B (17è) Descens
  • 2021-22: 3a Federació (2n) Ascens
  • 2022-23: 2a Federació (15è) Descens
  • 2023-24: 3a Federació (1r) Lliga Ascens
  • 2024-25: 2a Federació
  • - Campionat de Lliga
  • - Ascens
  • - Descens

Palmarès

[modifica]

Tornejos estatals

[modifica]

Tornejos regionals

[modifica]

Presidents

[modifica]

Al llarg de la seva història, l'Olot ha tingut 37 presidents.[44]

  • Antonia Mota (1922-23)
  • Eugeni Vayreda i Aulet (1923)
  • Eveli Barnadas i Vila (1923-25)
  • Ramon de Roca i Bassols (1925-26)
  • Joan Plantalech (1926-27)
  • Hermenegild Danés (1927-30)
  • Joan Vilanova (1930-31)
  • Jaume Parés (1931-32)
  • Emili Guell i Monturiol (1932-34)
  • Joan Parache (1934-36)
  • Joan Plantalech (1936-39)
  • Josep Maria Descals i Hostench (1939-41)
  • Joan Arnau i Sargatal (1941-43)
  • Frederic Trullàs i Vila (1943-44)
  • Francesc Mas i Pau (1944-46)
  • Domènec Güell i Elias (1946-47)
  • Francesc Mas i Pau (1947-48)
  • Ramon Pons i Vila (1948-49)
  • Salvador Berga i Rovira (1949-52)
  • Jaume Peracaula (1952-54)
  • Joan Campos (1954-55)
  • Germà Canalda i Adell (1955-57)
  • Josep Maria Llach i Puig (1957-58)
  • Josep Maria Descals i Hostench (1958-59)
  • Joan Puigbert i Fontfreda (1959-60)
  • Ramon Pons i Vila (1960-63)
  • Joan Prunés i Borràs (1963-70)
  • Joan Agustí i Reixach (1970-71)
  • Germà Canalda i Adell (1971-72)
  • Joan Salvador i Castellà (1972-76)
  • Pere Blanch i Roura (1976-85)
  • Joan Roca i Mora (1985)
  • Jordi Pallàs i Arqué (1985-86)
  • Joan Badosa i Puijula (1986-93)
  • Joan Bassols i Avellana (1993)
  • Jordi Bassagañas i Palomeras (1993-96)
  • Jaume Olivas i Álvarez (1996-97)
  • Jordi Borrell (1997-99)
  • Eduard Arbós (1999-2001)
  • Ramon Fontseca (2001-05)
  • Lluís Masias (2005-07)
  • Joan Agustí i Alfara (2007-)

Directiva

[modifica]

L'any 2024, la directiva de l'Olot està formada per les següents persones:[45]

  • President: Joan B. Agustí Alfara
  • Vicepresident primer: Dionís Cros Martínez
  • Vicepresident segon: Albert Pallàs Dorca
  • Vicepresident tercer: Enric Vila Planagumà
  • Vicepresidenta quarta: Núria Fité Grabalosa
  • Vicepresidenta cinquena: Magalí Ruiz Trubat
  • Secretària: Silvia Martí Bosch
  • Tresorer: Eudald Morera Salis
  • Vocal: Joan Salvador Arespa
  • Vocal: Josep Maria Ros Serrat
  • Vocal: Yolanda Vilalta
  • Vocal: Manel Fernández Carmona
  • Vocal: Abel Solé Planas
  • Vocal: Pere Reixach Riera
  • Vocal: Jordi Masó

Primer equip

[modifica]

Plantilla 2024-25

[modifica]

Plantilla i cos tècnic del primer equip masculí.[46][47]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Catalunya Pol Ballesté
3 DEF Catalunya Joan Maynau
4 DEF Catalunya Roger Barnils
5 MIG Catalunya Pau Juvanteny
6 DEF Catalunya Oriol Ayala
7 DAV Catalunya Pau Salvans
8 MIG Catalunya David López
9 DAV Catalunya Marc Mas
10 MIG Catalunya Guillem Terma
11 MIG Catalunya Pedro del Campo
12 DEF Catalunya Gerard de Marco
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Catalunya Jan Danés
14 DAV Catalunya Arnau Forés
15 DEF Mali Yaya Sidibé
16 MIG Catalunya Uri González
17 DAV Catalunya Joaquín Peñalver
18 DAV Comunitat de Madrid Chema Moreno
19 DAV Catalunya Óscar Gonpi
20 MIG Catalunya Albert Torras
21 MIG Catalunya Jordi Manzano
22 DEF Catalunya Robert Costa

Cos tècnic

[modifica]
  • Entrenador: Pedro Dólera
  • Segon entrenador: Roger Vidal
  • Preparador físic: Marc Nierga
  • Entrenador de porters: Francesc Cabrera "Patet"
  • Delegat: Carles Curós
  • Cap fisioteràpia: Ramon Vilà
  • Fisioterapeuta: Biel Llagostera
  • Cap de premsa: Uri Boix
  • Encarregat de material: Myron Ilchinsin

Femení

[modifica]

Història

[modifica]

La secció femenina de l'Olot va ser fundada l'any 2017 i va iniciar amb una estructura que consistia en quatre equips diferents, un equip sènior i tres equips de futbol base de diferents edats.[48] La secció va desenvolupar amb els anys i la temporada 2024-25 ja compta amb sis equips diferents.[4]

Primer equip

[modifica]

Classificacions a la Lliga espanyola

[modifica]
  • 2017-18: 2a Catalana (1r) Lliga Ascens
  • 2018-19: 1a Catalana (6è)
  • 2019-20: 1a Catalana (5è)
  • 2020-21: 1a Catalana (?)
  • 2021-22: 1a Catalana (?) Descens
  • 2022-23: 2a Catalana (1r) Lliga Ascens
  • 2023-24: 1a Catalana (?)
  • 2024-25: 1a Catalana
  • - Campionat de Lliga
  • - Ascens
  • - Descens

Plantilla 2024-25

[modifica]

Plantilla i cos tècnic del primer equip femení.[49][50]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Catalunya Marta Tarrés
2 MIG Catalunya Anna Morchón
4 DEF Catalunya Aina Falgarona
6 DEF Catalunya Aina Solà
7 DEF Catalunya Ainoa Montoya
8 DEF Catalunya Corina Durante
9 DAV Catalunya Laia Carreras
10 MIG Catalunya Nicol Ribas
11 DAV Catalunya Núria Soler
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Catalunya Txell Morchón
14 MIG Catalunya Aisetou Bajaha
15 DAV Catalunya Asesetu Trawally
18 DEF Catalunya Elena Viñas
20 DAV Catalunya Juna Grau
21 DEF Catalunya Ènia López
22 MIG Catalunya Núria Merchán
23 DAV Catalunya Ari Cat
- DEF Catalunya Cristina de la Fuente
Cos tècnic
[modifica]
  • Entrenador: Eduardo Garcia
  • Segon entrenador: Nelson Raviña

Futbol base

[modifica]

L'Olot disposa d'una àmplia estructura de futbol base, amb tres equips de futbol onze femení, sis equips de futbol onze masculí, dos equips de futbol set femení i 10 equips de futbol set masculí.[3][4][5] Els equips de futbol base disputen els seus partits i entrenaments als Camps Municipals del Morrot.[43]

Dimensió social i política

[modifica]

L'any 2005, una nova directiva va iniciar un projecte social sostenible per a desenvolupar el Club a més dimensions que no només l'esportiva.[28] Així, els valors que defineixen la línia política de l'Olot són competitivitat, compromís, esperit d'equip, humilitat i respecte i integració de persones.[51] Aquest últim valor social el pretén realitzar a través d'integració lingüística, l'ús d'un model de joc elaborat pròpiament, l'ensenyament dels valors propis del Club i l'oferta de beques i patrocinis pels diferents jugadors al futbol base sense distinció d'origen, cultura o nivell econòmic.[8] Pels mateixos motius, el Club ha creat diversos equips per nens d'entorns amb risc d'exclusió i per nens amb diferents discapacitats.[52] A més, el Club ha participat en iniciatives contra la homofòbia, contra el assetjament escolar i a favor de la inclusió i diversitat.[53][9]

Una altra part del projecte social sostenible de l'Olot és la implicació amb diferents associacions benèfiques de la Garrotxa, com Càritas Garrotxina, Integra, Banc de teixits i sang, Tea Garrotxa i Òmnium Cultural.[8][9][54] Alguns d'aquestes organitzacions llueixen a les equipacions oficials del Club, porten la botiga oficial del Club, reben ajudes econòmiques i socials del Club, organitzen partits solidaris amb el Club o són el punt d'atenció del soci del Club.

L'Olot també s'implica amb els desenvolupaments esportius, commercials i institucionals al futbol català. El Club defensa preus d'entrada populars, millora de relació entre els clubs de futbol amb menys potencial i el seu entorn social, millor transparència per part d'altres clubs i federacions de futbol i millor equilibri econòmic entre els diferents clubs de futbol de la mateixa categoria.[10][55][56]

Catalanisme

[modifica]

L'Olot publica la seva pàgina web i totes les seves publicacions a les xarxes socials només en català i col·labora amb Òmnium Cultural, una de les principals organitzacions civils que treballa per la promoció de la llengua i cultura catalana.[57][9][53] Aquesta implicació lingüística no només es basa en les conviccions de la junta directiva, sinó també en els orígens del Club, vist que els seus fundadors tenien relacions estretes amb els directius del FC Barcelona i tenien conviccions catalanistes.[29][28] A més, una condició per poder jugar a un dels primers equips de l'Olot és la d'haver nascut o crescut als Països Catalans o haver de ser format al futbol base d'un club de futbol dels Països Catalans, aplicant un criteri de proximitat, és a dir, una aposta més forta per jugadors formats a les comarques gironines.[11][58][12] Així, l'Olot pretén mantenir els recursos al territori dels seus orígens i fer créixer la ciutat d'Olot, les ciutats al seu voltant i la resta de Catalunya.

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format]https://www.garrotxadigital.cat/noticia/221189/joan-agusti-president-de-la-ue-olot-hem-demostrat-que-quan-estem-en-igualtat-de-mitjans-so
  2. ↑ [enllaç sense format]https://www.ueolot.com/2024/06/04/pedro-dolera-continuara-portant-la-batuta/
  3. ↑ 3,0 3,1 «Fundació Unió Esportiva Olot». Federació Catalana de Futbol. [Consulta: 27 setembre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Organigrama». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Guardiola, Guillem. «La mascota de la Unió Esportiva Olot ja és una realitat». Garrotxa Digital, 10-09-2024. [Consulta: 13 setembre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Històric de temporades». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Unió Esportiva Olot» (en castellà). Fútbol Regional. [Consulta: 28 setembre 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Compromisos de la UEO». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Col·laboració amb entitats socials». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Posicionament de la UE Olot 2024». UE Olot, 02-01-2024. [Consulta: 30 setembre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Origen dels nostres jugadors». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 «La UE Olot consolida el seu projecte de proximitat amb una aposta ferma per les comarques gironines». Garrotxa Digital, 02-08-2018. [Consulta: 30 setembre 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Unió Esportiva Olot» (en castellà). La Futbolteca. [Consulta: 24 febrer 2017].
  14. ↑ Llorens Vila, 1997, p. 13.
  15. ↑ Hemeroteca Mundo Deportivo. 9 de maig de 1912
  16. ↑ Hemeroteca Mundo Deportivo. 6 de juny de 1912
  17. ↑ Hemeroteca Mundo Deportivo. 19 de setembre de 1912
  18. ↑ Hemeroteca Mundo Deportivo. 14 de novembre de 1912
  19. ↑ Llorens Vila, 1997, p. 14.
  20. ↑ Llorens Vila, 1997, p. 15.
  21. ↑ El Fusell, edició del 5 de setembre de 1914[Enllaç no actiu]
  22. ↑ «Olot 17000. Els nous olotins». Arxivat de l'original el 2006-02-19. [Consulta: 15 abril 2010].
  23. ↑ Hemeroteca Mundo Deportivo. 15 de gener de 1914
  24. ↑ Llorens Vila, 1997, p. 18.
  25. ↑ 25,0 25,1 Llorens Vila, 1997, p. 20.
  26. ↑ «L'esport més universal». Revista de Girona, 276, pàg. 38.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Commemoració dels cent anys de la inauguració del camp de futbol de l’Estació». Ajuntament d'Olot, 29-12-2022. [Consulta: 29 setembre 2024].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 «Història». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «La Unió Esportiva Olot, un club amb vincles històrics amb el FC Barcelona». FC Barcelona, 12-07-2022. [Consulta: 27 setembre 2024].
  30. ↑ El Olot hace valer su veteranía y sube de nuevo de categoría Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine., Mundo Deportivo (14 de juny de 2010)
  31. ↑ L'Olot torna a ser equip de Tercera, Diari de Girona (16 de maig de 2011)
  32. ↑ Ponce, José Luis. «L'Olot revoluciona el futbol gironí» (en castellà). Mundo Deportivo, 21-05-2013. [Consulta: 30 setembre 2024].
  33. ↑ El Olot consigue un ascenso histórico, Mundo Deportivo
  34. ↑ Boix Bufias, Oriol. «Ja som Societat Anònima Esportiva». UE Olot, 25-04-2015. [Consulta: 27 setembre 2024].
  35. ↑ Navarro, C «Kessie y Pablo Torre dejan buenas sensaciones en el estreno culé». Marca, 13-07-2022 [Consulta: 13 juliol 2022].
  36. ↑ Pérez, Tatiana «L’Olot culmina el Centenari amb la visita del Barça». Diari de Girona, 13-07-2022 [Consulta: 14 juliol 2022].
  37. ↑ «La nostra samarreta». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 «El nostre escut». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 Vayreda, Jordi «Proposta». Disseny nou escut Unió Esportiva Olot [Olot], 2009.
  40. ↑ «La U.E. Olot tindrà nou escut». Nació Digital, 02-07-2009. [Consulta: 27 setembre 2024].
  41. ↑ «L'Olot celebra demà els èxits de la temporada». Nació Digital, 26-06-2009. [Consulta: 27 setembre 2024].
  42. ↑ «El nostre himne». UE Olot. [Consulta: 27 setembre 2024].
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 «Instal·lacions». UE Olot. [Consulta: 29 setembre 2024].
  44. ↑ Llorens Vila, 1997, p. 301-307.
  45. ↑ «Consell d'Administració S.A.E.». UE Olot. [Consulta: 29 setembre 2024].
  46. ↑ «Sènior masculí». UE Olot. [Consulta: 28 setembre 2024].
  47. ↑ «Cos tècnic». UE Olot. [Consulta: 28 setembre 2024].
  48. ↑ Roma, Raimon. «L'Olot aposta pel futbol femení». Diari de Girona, 08-08-2017. [Consulta: 28 setembre 2024].
  49. ↑ «Sènior femení». UE Olot. [Consulta: 28 setembre 2024].
  50. ↑ «Cos tècnic». UE Olot. [Consulta: 28 setembre 2024].
  51. ↑ «Valors de la UEO». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  52. ↑ «100% de la societat». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  53. ↑ 53,0 53,1 Puigvert, Aniol. «La Unió Esportiva Olot es compromet amb la llengua». Garrotxa Digital, 28-02-2023. [Consulta: 30 setembre 2024].
  54. ↑ Masachs, Xevi. «L’Olot i la lluita contra els impossibles». L'Esportiu de Catalunya, 01-03-2023. [Consulta: 30 setembre 2024].
  55. ↑ «Maneres de fer país». L'Esportiu de Catalunya, 13-07-2022. [Consulta: 30 setembre 2024].
  56. ↑ «Joan Agustí, satisfet del tomb de resultats que ha fet l'equip amb Mandiola i crític amb la FCF i la RFEF». Garrotxa Digital, 18-05-2022. [Consulta: 30 setembre 2024].
  57. ↑ «Portada». UE Olot. [Consulta: 30 setembre 2024].
  58. ↑ Agustí Alfara, Joan «Unió Esportiva Olot». Pregó de Festes del Tura [Olot], setembre 2021, pàg. 2.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Llorens Vila, Carles. Història de la Unió Esportiva Olot. Olot: El Bassegoda i Unió Esportiva Olot, abril 1997. ISBN 978-84-86239-80-0. 
  • Planella, David; Sebastián, Joel. Unió Esportiva Olot. L'altre futbol. Olot: Unió Esportiva Olot, amb el suport de la Diputació de Girona, 2022. ISBN 978-84-18857-45-4. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Esportiva_Olot&oldid=34259857»