Vés al contingut

Festes del Tura

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestes del Tura
Imatge
Map
 42° 11′ N, 2° 29′ E / 42.18°N,2.49°E / 42.18; 2.49
Tipusfesta patronal
esdeveniment recurrent Modifica el valor a Wikidata
EpònimSantuari de la Mare de Déu del Tura Modifica el valor a Wikidata
CommemoraSantuari de la Mare de Déu del Tura Modifica el valor a Wikidata
Vigència1636 Modifica el valor a Wikidata - 
Dia8 de setembre Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Festa d'interès nacional de Catalunya
Data2010

Festa patrimonial d'interès nacional
Data1966
Els Gegants d'Olot

Les Festes del Tura és la festa major d'Olot. El seu nom prové de la patrona de la ciutat, la Verge del Tura, i se celebren pels volts del dia 8 de setembre. Les festes en honor de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, ja es troben documentades al segle xiv, si bé es té notícia d'actes festius que es van organitzar amb motiu d'aquesta diada a partir de 1636, any que està documentada la celebració del correbou, ball a la plaça i seguidilles.[1]

És una de les festes majors estivals més concorreguda de Catalunya i es caracteritza pel gran nombre d'actes i concerts a l'aire lliure. Es desenvolupen íntegrament dins de la ciutat, sobretot al nucli antic. Un dels actes més destacats és el ball de gegants, nans i cavallets a la Plaça Major de la vila. Els Gegants d'Olot, el Gegant i la Gegantessa, encapçalats pel Cap de Lligamosques són les figures més representatives.

Descripció

[modifica]

L'esquema actual de la festa configurat pels actes més tradicionals ja s'estructura a partir de l'any 1850. El dia 8, diada de les Mares de Déu Trobades (la Mare de Déu del Tura n'és una), comença la festa amb una ofrena floral a la imatge, seguida de la Missa Solemne i la processó. Els actes més populars i més esperats pel públic són els que hi participen els gegants, els nans i els cavallets, que a Olot anomenen cabeçuts i cavallets. Els olotins tenen un especial afecte per aquestes figures, que assumeixen popularment la categoria de símbols de la població. Els gegants són les figures més emblemàtiques, les testes són veritables obres escultòriques d'artistes d'anomenada com Miquel Blay i Celestí Devesa. Van acompanyats del famós Lligamosques, un capgròs dels més antics documentats a Catalunya. El conjunt de capgrossos, tots amb testes diferents, té un aspecte molt arcaic i són dels únics que porten llances com era comú al segle xix. Els cavallins enamoren sobretot per les evolucions de la seva dansa.[1]

L'acte central se celebra el migdia del dia de la Mare de Déu del Tura, amb la plaça plena de gent, on els nans, els gegants i els cavallets, per aquest ordre, executen la seva dansa al so de la cobla, en un ritu repetit que tothom coneix i que es desenvolupa amb la màxima sobrietat i solemnitat.[1]

La festa compta també amb tot un seguit d'actes tradicionals com les revetlles; el concurs de carrosses anomenat “Cos Iris”, molt popular al segle xix i principis del XX; les sardanes, el correfoc, la popular Tornaboda i el correbou. La tradició taurina d'Olot ve avalada per comptar amb la segona plaça de braus més antiga de la península. Olot compta també amb un conjunt de gegants, bestiari i capgrossos de barris que tenen el seu paper a la festa participant en la cercavila de la Farandola olotina.[1]

Pel que fa a les activitats nocturnes, destaca la Turinada que està esdevenint la festa nocturna més multitudinària, esbojarrada i popular.[2] Aquesta és una festa/rua que travessa el centre d'Olot acabant al carrer del Tura, on se celebra el Ball de l'Hora, comprimit per la multitud, amb molts decibels, aigua i globus gegants. Tot i no dur gaire més de 15 edicions, la Turinada s'està consolidant com una autèntica tradició olotina.

Altres actes que tenen lloc durant aquests dies són els concerts de música, "La Batalla de les Flors" -desfilada de carrosses i batalla de confeti-, competicions esportives, curses de braus, el correfoc a càrrec de Pim Pam Pum Foc i, darrerament, els "encierrus". Una bona mostra de la participació ciutadana a les propostes festives són també l'Estirada de corda o el concurs de Llançament de Pinyol d'Oliva. Les festes del Tura es clouen cada any amb una gran exhibició pirotècnica seguida de nou pel tradicional Ball dels Gegants, amb espelmes, a la plaça Major.

Personatges de les festes

[modifica]

Els Gegants d'Olot, nans o cabeçuts i cavallets o cavallins, juntament amb la resta de la faràndula, com l'Àliga Vella, l'Àliga Nova, el Bou, el Drac del Carme, el Pollastre, el Conill amb els dos Conillets, la Vaca Simforosa, el Gat, el Porc i el Xai, en Clam, els gegants i cap de lligamosques de Sant Miquel; els gegants de Sant Francesc, els gegants de la Caixa; els gegants, cabeçuts, cavallets i cap de lligamosques de sant Cristofol i mas Bernat; els gegants de Pequín, el Cucut i la Xurruca, el Pubill i la Pubilla, l'Apotecari i Senyora, els Gegants i cap de Lligamosques de l'Art Cristià (que actualment no surten); el Nen de Rialles i els Sols, la Cabreta del Cornamusam, en Croscat i la Margarida i la Bisaroca; en Jepet i la Cisqueta, el Gallarut, els capgrossos de l'Eixample, el Santonegro, el Mussol i els mussolets, són en diverses ocasions d'aquestes dates els protagonistes en els diversos cercaviles que volten pels carrers d'Olot.

Reconeixements

[modifica]

L'any 1996 es va declarar com a Festa Tradicional d'Interès Nacional[3] i l'any 2010 (el mes de novembre) la van declarar com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. El 12 de novembre de 2012, va rebre el premi ARC com a millor programació musical de Festa Major.

Cartell

[modifica]

Un dels elements essencials de les Festes del Tura és el cartell. Històricament hi ha hagut èpoques que el cartell era encarregat a un artista rellevant de la ciutat i altres èpoques que s'elegia a través d'un concurs on qualsevol persona pot presentar la seva proposta de cartell i un jurat l'elegeix. Actualment s'alternen els dos models, un any s'encarrega directament i l'any següent es fa concurs de cartells.[4] Els cartellistes han estat:

Pregoners

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Gencat «Festes del Tura d'Olot». Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, 2011 [Consulta: 9 abril 2014].
  2. ↑ La Turinada i el Ball de l'Hora d'Olot es fan grans
  3. ↑ Festes tradicionals d'interès nacional Arxivat 2012-01-06 a Wayback Machine., gencat.cat
  4. ↑ 4,0 4,1 Monturiol, Antoni. Més d'un segle de cartells de festes del Tura d'Olot : 1859-1998. Olot: Ajuntament, 1998. ISBN 84-7216-064-5. 
  5. ↑ «El pintor Juli Batallé ha fet el cartell d'aquest any». Diari de Girona, 17-07-2018.
  6. ↑ «El cartell de les Festes del Tura ja té autor». Diari de Girona, 21-05-2009.
  7. ↑ «Olot presenta el cartell de Rafel Griera per a les Festes del Tura d'aquest any». Diari de Girona, 16-07-2010.
  8. ↑ «https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/07/15/olot-presenta-cartell-festes-del-tura/501404.html». Diari de Girona, 15-07-2011.
  9. ↑ «Presentació cartell Festes del Tura: Rita Martorell i les ales d'Ícar». Diari de Girona, 11-07-2012.
  10. ↑ «Olot descobreix el cartell de les properes Festes del Tura». GarrotxaDigital.cat, 25-07-2013.
  11. ↑ «El cartell de Festes del Tura 2014 és un ‘selfie’ dels Gegants d’Olot fet per l’artista Àngel Rigall». GarrotxaDigital.cat, 15-07-2014.
  12. ↑ «Els gegants són els protagonistes del cartell de les Festes del Tura 2015». Nació Garrotxa, 23-07-2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Pep Sau és l’autor del cartell de les Festes del Tura 2018 i la Carnavalesca farà el pregó». GarrotxaDigital.cat, 24-07-2018.
  14. ↑ Technologies, iDisc Information. «La gegantessa, protagonista del cartell de les Festes del Tura 2022». [Consulta: 5 agost 2022].
  15. ↑ Technologies, iDisc Information. «Els cavallets són els protagonistes del cartell de Festes del Tura 2023». [Consulta: 29 agost 2023].
  16. ↑ Technologies, iDisc Information. «Tavi Algueró i Àngel Rigall, pregoners de les Festes del Tura». [Consulta: 5 agost 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festes del Tura
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festes_del_Tura&oldid=33844418»