Usuari:Douglas190/proves

Biografia

Mary Douglas va néixer el 25 de març del 1921 a San Remo (Itàlia) i va morir el 16 de maig del 2007 a Londres (Regne Unit), filla de Gilbert Tew, funcionari del Servei Colonial Britànic i, Phyllis. Tot i que va néixer a San Remo, va passar la seva infància a Totnes, Devon (Anglaterra). A l’edat de dotze anys, la seva mare va morir i a partir d’aquell moment els seus avis van tenir cura d’ella. Tant ella com la seva germana van anar a una escola catòlica de Roehampton. Ambdues es van criar en un ambient catòlic.

Mary Douglas va estudiar filosofia, ciència política i ciències econòmiques a Oxford i va ser alumna de Max Gluckman i Meyer Fortes. Es va graduar i va acabar els seus estudis més tard del previst, ja que va haver d’interrompre'ls per treballar en la Colonial Office, una agència governamental creada per tal de gestionar els assumptes colonials i les colònies de l’Imperi Britànic, durant la Segona Guerra Mundial.

Pel que fa als seus estudis antropològics, Mary Douglas ha estat influenciada per les següents persones i successos. Arran de la seva infància catòlica, va mostrar interès pel món de les creences, entre altres temes que van ocupar gran part de la seva vida i obra. A més, quan va estudiar a Oxford va conèixer a l’antropòleg Evans-Pritchard, que la va influir pel que fa a la seva vocació per l’antropologia i la va introduir  en el camí africanista, sent el seu mentor teòric i qui la va familiaritzar amb el pensament sociològic francès. Un fet que la va fer endinsar a l’antropologia va ser el seu treball a la Colonial Office durant la Segona Guerra Mundial. Una altra persona que la va influenciar va ser l’etnòleg i assagista Franz Steiner, que la va inspirar el seu interès per les anomalies culturals.

A més d’aquests autors, també va ser influenciada per Durkheim, i això es veu reflectit en la seva obra pel caràcter simbòlic i en la seva idea, atribuïda a Durkheim, de situar i comparar en un mateix pla les cultures considerades “primitives” amb les “modernes”. Altrament, cal remarcar que va ser influenciada per Lévi-Strauss, que s’entreveu, sobretot, en la seva obra obra Pureza y peligro, pel seu caire estructuralista, en el qual vincula allò considerat impur amb allò que “està fora de lloc”. Per tant, aquesta autora va ser influïda tant per la tradició britànica com per l’estructuralisme francés.

A partir de l’any 1949 es va poder dedicar a l’antropologia i es va especialitzar en l’etnografia dels grups de l’Àfrica centre-equatorial. Mary Douglas va fer treball de camp entre els Lele, que estaven situats al Congo Belga (el que avui és la República Democràtica del Congo) en dues ocasions, primer entre 1949 i 1951 i, després, el 1953. Després de la seva estada al camp va escriure una etnografia sobre els patrons d’intercanvi matrimonial, encara que també hi reflecteix el vincle entre estructures socials i modes de pensaments. Aquesta monografia s’anomena The Lele of the Kasai i va ser publicada l’any 1963.

A començaments dels anys cinquanta es va casar amb James Douglas amb el qual va tenir tres fills. Ella es va especialitzar en l’antropologia econòmica i els sistemes simbòlics i rituals. Sobre els seus estudis d’antropologia econòmica cal nomenar el seu llibre The World of Goods (1979), escrit juntament amb Baron Isherwood.

Sobre l’estudi de l’àmbit simbòlic de la cultura cal nomenar dues obres. La primera d’elles és Pureza y peligro, publicada l’any 1966, en la que s'entreveu un enfocament estructuralista i en la que es fa un repàs dels conceptes de contaminació i tabú, entre d’altres relacionats amb aquests, a partir de l’anàlisi del Levític. L’altra obra és Símbolos naturales, publicada l’any 1970. Amb aquesta obra va aconseguir reduir els models de pensaments i conducta dels diferents sistemes culturals a un comú denominador i va presentar una hipòtesi seva: l’ansietat sobre la contaminació i el grau de control corporal estan relacionades al grau de rigidesa de les categories socials.

Uns anys més tard, a mitjans dels anys setanta i, a causa del seu reconeixement com a antropòloga, va anar als Estats Units, on va ser professora a Nova York durant quatre anys (1977-1981), després a la Universitat de Northwestern  i, finalment va passar tres anys a la Universitat de Princeton. En total va exercir com a professora trenta-sis anys: vint-i-cinc anys al Col·legi Universitari de Londres i onze anys als Estats Units. Durant aquesta època va escriure sobre diferents temes: l’anàlisi dels riscos, l’entorn, l’economia de consum i el benestar, el menjar i el ritual.

L’any 1986 va rebre un doctorat honorari de la Facultat d’Humanitats de la Universitat d’Uppsala, Suècia. Més endavant, l’any 1989 es va convertir en membre de l’Acadèmia Britànica. Tres anys més tard, el 1992 es va convertir en Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (CBE) i l’any 2006 la Reina d’Anglaterra la va nomenar Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic (DBE). Finalment va morir l’any 2007 a causa de complicacions associades a un càncer.

Context històric de l’autora

Mary Douglas va néixer en el període d’entreguerres just tres anys després que finalitzés la Primera Guerra Mundial (1914-1918), i per tant, de la victòria de les forces aliades on hi havia Gran Bretanya, el país on Douglas passà la major part de la seva vida. En aquell any, l’Imperi Britànic es trobava en el moment de màxima extensió territorial, amb territoris als cinc continents: Àfrica, Amèrica, Europa, Àsia i Oceania. Aquest mateix any va finalitzar la guerra angloirlandesa que va portar a la independència la regió autònoma d’Irlanda del sud, ja que al 1922 va esdevenir la República d’Irlanda.

Douglas, doncs, va viure una infància i una adolescència en un context econòmicament pròsper al Regne Unit (tret de la crisi del crac del 1929), fins que va començar els seus estudis universitaris, que és quan va esclatar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Durant la guerra diverses ciutats angleses com Londres foren durament bombardejades i devastades. A més, la situació de les colònies africanes i asiàtiques va perillar, ja que tant Itàlia com el Japó van intentar conquistar o conquistaren algunes de les colònies.

Després de la Segona Guerra Mundial va esdevenir la Guerra freda (1947-1991), on Gran Bretanya es va posicionar en el bàndol capitalista i anticomunista dels E.E.U.U. i es va iniciar un procés de descolonització britànic marcat per la independència de les seves colònies, entre d’altres: Índia, Pakistan i Ceilan (actualment Sri Lanka) el 1947, i cap a la dècada dels seixanta les colònies africanes. Molts d’aquests nous estats independents van ingressar a la Commonwealth. En aquest període és quan Douglas va fer el seu treball de camp amb els Lele.

Quant als Lele, aquest és un grup ètnic de l'actual República Democràtica del Congo, que quan Douglas realitzà el treball de camp era una colònia belga. El Congo representava un interès geoestratègic per les diferents fonts de recursos naturals, i va ser durament i violentament colonitzat. Abans que Douglas anés a fer el treball de camp, el Congo belga va ser l'escenari d'un genocidi i d'altres actes nocius duts a terme per la reialesa belga (sobretot pel rei Leopold II). Així doncs, quan Douglas va fer el treball de camp amb els Lele encara es duien a terme treballs forçats –sobretot pel que fa a l'extracció d'urani, un element molt buscat durant la Segona Guerra Mundial i La Guerra Freda–, i és quan van començar a germinar els moviments nacionalistes que conduirien al Congo i a la seva gent a la independència l'any 1960.

A la dècada del 1970, és quan Douglas exercí de professora universitària als E.E.U.U., aquest país vivia uns moments d’importants moviments socials com el de les dones, els llatins, els afrodescendents o els indígenes nord-americans, a més del moviment antiguerra (sobretot per la Guerra del Vietnam). Aquesta antropòloga visqué als E.E.U.U. fins al 1988, que és quan tornà a una Gran Bretanya dirigida per Margaret Thatcher, la política de la qual va portar al país a una recessió econòmica i al malestar de les classes treballadores. Després que la primera ministra dimitís el 1990, el país patí una crisi estructural que durà fins quasi finals de segle.

Ja entrat al segle XXI l’economia britànica era estable, i arran dels atemptats de l’11-S, Gran Bretanya, aliada amb els E.E.U.U., comença conflictes bèl·lics a l’Orient Mitjà contra l’Afganistan i posteriorment Iraq. Finalment, i fins al 2007, que és quan Mary Douglas morí, destaquen les polítiques antiterroristes augmentades després de l’atac jihadista del 7 de juliol de 2005 a Londres i l’entrada a la crisi econòmica produïda per una bombolla immobiliària.

Context teòric

L'any 1970 l'antropologia francesa al costat de la nord-americana ja havien adquirit molta importància, superant al seu torn algunes de les tendències de l'antropologia britànica. A partir dels anys cinquanta, els corrents nord-americanes i franceses comencen a prendre protagonisme i és al llarg de la dècada dels setanta que els antropòlegs comencen a interessar-se per la recerca del coneixement simbòlic.

És durant aquesta mateixa etapa que els antropòlegs francesos intenten buscar les lògiques internes a través de les quals s'estructura el pensament religiós i simbòlic. L'enfocament estructuralista, impulsat pel professor i antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, s'erigia com la millor forma d'analitzar i comprendre sistemàticament allò que a primera vista semblava arbitrari i lliure d'un ordre social. En l'àmbit anglosaxó, influenciada pels autors francesos, trobem alguns treballs sobre sistemes de representació simbòlica i ritual de M. Douglas.

Pel que fa a l'autora en concret, és indiscutible que tot aquest context teòric va influir d'alguna manera en la seva percepció de les societats i la seva cultura, però la influència més directa i clara és la d'Evans-Pritchard. Va ser de la mateixa forma influïda per la sociologia de Durkheim i l’estructuralisme de Lévi-Strauss fins a arribar a desenvolupar el camp simbòlic que ja estava molt present en les obres del sociòleg francès.

Mary Douglas es presenta com una autora que comparteix la tradició britànica i d'altra banda inclou l'estructuralisme francès. Es podria dir que és una autora funcional-estructuralista, encara que no està molt definida la seva postura per les seves obres sabem que compartia una visió simbòlica estructural a més d'haver adoptat una gran influència del funcionalista Evans-Pritchard.

Douglas, influenciada per l'anàlisi estructural de Lèvi-Strauss, es va ocupar especialment en identificar pautes simbòliques i expressives que no es perceben directament o que són difícilment visibles, busca l'implícit arribant-se a interessar fins i tot per l'inconscient. Quan examina aspectes que tenen a veure amb el social (els béns econòmics, el parentiu) els tracta primordialment com a formes simbòliques, cosa que fins a l'estructuralisme no es plantejava dins de la disciplina antropològica.

En les ciències socials nord-americanes els simbolistes no recolzaven el funcionalisme sociològic, d'altra banda l'antropologia anglesa també es va qüestionar les relacions estructural-funcionalista a més de la política colonial de Gran Bretanya.

Dins d'aquesta antropologia qüestionadora del colonialisme, d'origen francès, hi havia certa intenció reformista i renovadora molt influenciada per les teories marxistes.

Símbolos naturales: Exploraciones en cosmología

Símbolos naturales: Exploraciones en cosmología és un llibre que consta d’uns agraïments, una introducció, deu capítols i la bibliografia i que amb un total de dues-centes nou pàgines i, a partir de diferents casos etnogràfics elabora un esquema de quatre tipus de societats associades a quatre cosmologies on depenent del tipus de control de grup/quadrícula divergeixen en el coneixement del jo, en la concepció del cos o tendeixen a les conductes antiritualistes i mil·lenaristes.

Resum per capítuls

L’antropòloga britànica en el primer capítol de l’obra, anomenat “El rechazo ritual” afirma que un dels problemes més greus del nostre temps és la falta d’adhesió a uns símbols comuns i intenta esbrinar la raó i comprendre perquè hi ha una tendència a rebutjar els rituals, a l’antiritualisme, estudiant aquest fenomen i el ritualisme. L’autora exposa que per esbrinar la causa del antiritualisme s’ha de relacionar aquest amb, el que ella anomena, uns determinants socials (forma de subsistència, relació amb la comunitat…)  que estan subjectes a la interpretació i percepció dels símbols, és a dir, que el canvi de condicions socials acompanya a la interpretació i percepció dels símbols. I, a partir d’això, considera que el ritualisme està més desenvolupat allà on l’acció simbòlica es considera més eficaç.

En el segon capítol, “Hacia una experiencia interna”, l’autora es proposa a comparar l’antiritualisme en un context secular amb l’antiritualisme en un context religiós, arribant a la conclusió, mitjançant l’aplicació de la teoria lingüística de Bernstein (en la qual, per una banda, distingeix dues categories bàsiques de la parla, una que reforça l’ordre social i una altra que fa explícita les percepcions individuals de cadascú i, per l’altra, dos tipus de codis lingüístics que corresponen a dos tipus de control familiar) a l’anàlisi ritual, que la causa de l’antiritualisme de la classe mitjana europea i americana d’avui pot estar relacionada amb el procés de socialització.

En el tercer capítol, “El irlandés de las marismas”, l’autora analitza el ritual de l’abstinència de carn del divendres dels irlandesos dels merismes, afirmant, que com a ritual té un significat i una funció simbòlica, ja que les normes dietètiques s’han d’interpretar com un conjunt d’estructures simbòliques. En aquest, l’abstinència de carn representa, segons Douglas, un símbol de solidaritat i d’adhesió a la pròpia cultura.

En el quart capítol, “Cuadrícula y grupo”, Douglas afirma que el ritual s’utilitza per transmetre informació i mantenir una forma social determinada. Per tant, en una societat on la coherència social no sigui un valor amb molta importància, hi haurà una absència de ritualitat, ja que, aquesta, segons l’autora serveix per crear solidaritat. Així doncs, l’autora es veu en la necessitat de trobar un mitjà per comparar el valor que se li atorga als diferents grups a l’organització i al control social a partir de l’estudi i comparació dels aspectes i sistemes de control de la cosmologia, partint dels estudis de Bernstein. Aquesta necessitat queda satisfeta a partir de la formulació de la quadrícula en la qual es representa la gradualitat de la pressió que el grup exerceix sobre l’individu i, la tendència cap al control de la persona.

Mary Douglas s'atura a estudiar el cos i el control al qual se li sotmet a les societats denses. Segons Douglas, influenciada en l’obra per autors com Lévi Strauss, Durkheim, Mauss i el lingüista Bernstein  entre d’altres,  el cos humà, és el mirall de la societat, de manera que és lògic que una societat que controla molt als seus membres, també controli els cossos d'aquests.

En el cinquè capítol, “Los dos cuerpos”, l’autora fa distinció del que anomena ‘‘els dos cossos’’, que s’interrelacionen i ofereixen una perspectiva estructural i simbolista: el cos social, que condiciona la manera en què es percep l’altre cos, el cos físic. El cos social és compartit per un gran conjunt de persones que estan d’acord amb controlar els cossos físics per preservar la normalitat i naturalitat construïda del seu propi món, d’aquesta forma la interacció entre tots dos cossos limita l'expressió del subjecte mitjançant normes i classificacions simbòliques que acaben sent apreheses com a naturals i lògiques. Douglas busca trobar les conductes i actituds culturals respecte a la cura i l'expressió del cos de cada societat. D'aquí que, per exemple, en la nostra societat hi hagi un ferri control sobre el somni, l’alimentació, l’exercici, la teràpia, per mitjà de rigoroses normes d'etiqueta.

En el sisè capítol, “Ejemplos casuísticos”, Douglas parla de les fortes imposicions que reben els cossos, especialment el de les dones. Expressa que, dona i home, serf i senyor són conceptes oposats, sent les dones i els serfs els que se situen en els cultes perifèrics o marginals i els homes i senyors els que ocupen posicions centrals de poder. Se segueix parlant de les fortes limitacions i obligacions que recauen en els cossos de les dones i argumenta que en aquelles cultures on  les dones apareixen constretes per rígides divisions en els rols de gènere tendeixen a albergar formes no institucionals per a canalitzar el descontentament, en aquest cas, la protesta en contra del fort control dels homes, es fa visible mitjançant l’abandonament corporal.

L'autora en el següent capítol, “El problema del mal” es dedica a  examinar  aquelles societats petites i tancades, concretament compara els diferents graus de control de dues tribus nilòtiques; la dels Nuer i la dels Dinka. Es troba que en aquests pobles d'Àfrica, utilitzen les calamitats i desgràcies personals per a mantenir l'ordre moral. La bruixeria, llavors, tal com expressa l’autora, és l’instrument  de control per mitjà del qual poden explicar-se totes les desgràcies i poden identificar-se als individus que manifesten una conducta desviada.

En el vuitè capítol, “Normas impersonales”, Douglas diferencia entre les societats reduïdes i tancades on la bruixeria dicotomitza l’experiència entre allò bo i allò malvat i les societats obertes on l’experiència queda classificada a través de condicions competitives i de desigualtat. Aleshores l’autora fa un esquema taxonòmic on diferencia quatre cosmologies diferents segons el tipus de societat: societat de quadrícula i grup fort (cosmos considerat just, regulador i complex), societat de grup reduït (importància de l’enfrontament entre forces del bé i el mal i de la bruixeria), societat de quadrícula forta basada en la competició entre líders (cosmologia de l’èxit) i les societats on les masses estan sotmeses a normes impersonals (cosmologia pragmàtica, materialista i realista amb tendència al mil·lenarisme).

En el novè capítol, “El control de los símbolos”, l’autora es proposa descobrir l’implícit en les diferents cosmologies estudiant la relació entre el jo i la societat i exposa com els mitjans d’expressió i les cosmologies restringeixen el coneixement del jo. Les variacions que observa en les diferents societats les atribueix al control del grup –amb menys control el jo queda lliure de qualsevol imposició social, amb més control el jo queda envoltat de contextos morals– i en el tipus de quadrícula –si és forta hi ha una afirmació del valor de les coses materials, si és dèbil hi ha una afirmació dels valors espirituals–.  Aquest esquema l’utilitza per entendre el rebuig de la ritualitat en les diverses societats i assevera que l’antiritualisme és la llengua de la rebel·lió i el relaciona amb els sistemes de quadrícula forta. L’autora també fa una crítica als moviments antiritualistes i mil·lenaris contemporanis perquè es mostren a través de símbols inarticulats i indiferenciats i rauen en processos estèrils.

En el desè i últim capítol, “Fuera de la caverna”, l’autora fa un símil entre el mite de la caverna de Plató amb els codis lingüístics predeterminats per l’estructura social, ja que aquests limiten el lliure exercici. Aleshores fa referència als codis elaborat i restrictiu de Bernstein i relaciona les diferents maneres de comprendre el cos amb aquests darrers i amb la classificació de les societats citada en el capítol 8. A més, l’autora també relaciona la concepció del cos amb les dicotomies matèria/esperit o cos/ment o societat/individu –prioritzar l’esperit a la matèria suposa defensar les llibertats de l’individu, defensar la unió d’aquests implica acceptar que l’individu està subordinat per naturalesa a la societat. Per últim Douglas diu que potser resulta difícil demostrar la seva tesi per la seva complexitat, exposa que l’antiritualisme contemporani consisteix en l’adopció d’un conjunt de símbols naturals en lloc d’un altre i detalla com s’ha de jutjar qualsevol situació social.

Bibliografia

Autor sense referencia clara, (2017). Mary DOUGLAS- Banco de lecturas. Banco de lecturas. https://bancodelecturas.wordpress.com/2017/04/08/mary-douglas/

Autor sense referencia clara, (2017).  G26: Mary Douglas (1921-2007)- Universidad de Cantabria. Open course ware Universidad de Cantabria. https://ocw.unican.es/mod/page/view.php?id=875

Naharro, J.M. (2011). Mary Douglas << Teorías Antropológicas. Teorías Antropológicas. http://teoriasantropologicas.com/2011/03/11/mary-douglas/

Gran Enciclopèdia Catalana (2019). Gran Bretanya. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0030805.xml

Gómez Pellón, E. (2017). Introducción a la antropología social y cultural. https://ocw.unican.es/pluginfile.php/2201/mod_resource/content/1/Antropologos.pdf

McKenna, A. (Març 22, 2007). Belgian Congo. A Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 de juny de 2021]. https://www.britannica.com/place/Belgian-Congo

Reynoso.C, (2020). Corrientes teóricas en Antropología: Perspectivas desde el Siglo XXI. Universidad de Buenos Aires.http://carlosreynoso.com.ar/archivos/articulos/Reynoso-Antropologia-Siglo-XXI.pdf

U.S Department of State (2005). Outline of U.S History. https://web.archive.org/web/20080612003100/http://www.america.gov/publications/books/history-outline.html

Van den Brule, Á. (2016, maig 1). La Brutal vida de Leopoldo II, uno de los peores villanos de la Historia. El Confidencial. 18 de juny de 2021. https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-05-01/la-brutal-vida-de-leopoldo-ii-uno-de-los-peores-villanos-de-la-historia_1192510/

Douglas, M. (1970) Símbolos naturales: exploraciones en cosmología. Madrid: Alianza editorial