Usuari:Gerard Viader/proves/Llista d'óssos als Pirineus2

Óssos del Pirineu

Cannelle (1989–2004), l'última óssa reproductora autòctona dels Pirineus, dissecada al Museu de Tolosa

Darrera imatge de l'ós Piros viu al Pirineu, al 2016

Óssa amb cadell al Pirineu català

Imatge d'os captada el 2019 per una càmera de fototrampeig

Maqueta d'un ós de talla mitjana a la Casa de l'Ós, a Isil, Pallars Sobirà

Ós bru en captivitat a l'Aran Park (Vall d'Aran)

Ós fotografiat en llibertat al Pirineu.

PirosLife os2.jpg

Article principal: Ós bru als Pirineus

La següent llista d'óssos dels Pirineus és una recopilació exhaustiva dels exemplars d'os bru que viuen o han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980. La llista recull els animals que han estat "batejats", és a dir, que se'ls ha atribuït un nom per tal de facilitar les tasques dels respectius equips de seguiment així com també per donar-los a conèixer en el conjunt de la societat. També s'hi han afegit altres exemplars anònims que van ser morts per l'acció directa de l'home. Altrament, se n'exclouen els cadells i sub-adults que han desaparegut abans d'haver rebut un nom.

El conjunt de programes i accions de reintroducció de l'ós als Pirineus, pertanyent a la subespècie europea (Ursus arctos arctos), ha aconseguit evitar al llarg de les últimes tres dècades la desaparició d'aquesta espècie a la serralada, que es trobava al llindar de l'extinció, revertint una històrica corba demogràfica descendent.

El reforç poblacional, practicat mitjançant la translocació d'espècimens en edat reproductiva des d'Eslovènia, ha permès revifar la natalitat ursina. De forma simultània, l'estatus de protecció especial del qual gaudeix l'ós en els respectius països també ha contribuït a la disminució de la mortalitat per causes externes, en un medi amb força pressió antròpica. Aquests factors han estat claus per a passar d'una situació amb 4 o 5 óssos en tota la serralada el 1995 (abans de les primeres translocacions), fins als 52 exemplars el 2019. Tot i així, no es va estar a temps d'evitar la desaparició de la soca genètica autòctona i actualment només un d'entre tots els óssos que hi ha al Pirineu és portador al 50% de l'estirp pirinenca.

Aquesta població d'óssos bruns continua catalogada en l'última revisió de la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (2018) com en perill greu, l'últim estadi considerat abans de la desaparició definitiva, tot i que la subespècie de l'ós bru europeu a la qual pertany es troba en risc mínim.

Óssos autòctons

Els óssos autòctons dels Pirineus foren els darrers óssos bruns descendents directes del llinatge ursí pirenaic. La diversitat genètica de l'os bru euroasiàtic (Ursus arctos arctos) s'agrupa entorn a dos grans clades, l'oriental (Rússia, Carpats i el nord Escandinàvia) i l'occidental (resta d'Europa). Aquest darrer, alhora es subdivideix en dos sub-clades més. En un hi trobem la soca pirinenca, més properament emparentada amb les dels óssos del Cantàbric i del sud de Suècia. L'altre sub-clade el formen els óssos dels Balcans, els Alps i els Apenins. De fet, la Península Ibèrica i els Balcans foren els dos refugis a Europa on pervisqueren els óssos durant el darrer període glacial, expandint-se posteriorment per tot el vell continent.

Des del seus inicis, el programa de reintroducció ve generant polèmica de forma persistent, donada la reiterada propensió d'alguns exemplars a atacar el bestiar i les arnes de la zona, de forma oportunista. A vegades s'atribueix aquest comportament predatori al fet que els óssos que es troben avui dia al Pirineu són d'origen forani. Tanmateix, està documentat que el mateix ja es produïa entre els óssos autòctons en un passat recent. De fet, aquesta va ser una de les causes de la seva quasi desaparició, ja que sovint posaven en perill la pròpia subsistència d'unitats domèstiques rurals i, per contrarrestar les escomeses dels plantígrads, alguns caçadors i ramaders locals varen practicar-ne la caça i l'enverinament fins a dates recents. Així mateix, els orsallers de l'Arieja, al segle xix, van desenvolupar tot un modus vivendi extraient ossalls de la muntanya per a ensinistrar-los i exhibir-los en fires i festes, de poble en poble. Mentre, els caçadors de ciutat visitaven el Pirineu per participar en batudes del senglar i practicar la caça de grans trofeus, contribuint a empènyer la població autòctona fins a la seva gairebé extinció local. Aquesta darrera situació es perllongà fins que la caça de l'ós va ser formalment prohibida al darrer terç del segle xx.

A inicis dels anys noranta, els óssos havien pràcticament desaparegut del Pirineu Central. Segurament, restaren encara alguns individus dispersos, que deixaren algun rastre al Port de la Bonaigua, al bosc de Bonabé i al pic de la coma del Forn (Pallars Sobirà), o a la serra de Madres (Arieja), tot i que aquests óssos no foren identificats ni sembla que aconseguiren reproduir-se. Ja als Pirineus occidentals la situació es perllongà un temps més, esdevenint una minsa població relicta d'uns pocs mascles sense femelles reproductives a la primera dècada del segle XXI.

La situació va arribar a ser tan precària i el nombre d'exemplars tan ínfim que els especialistes que es dediquen a la recuperació de l'ós a ambdós vessants del Pirineu, a més d'identificar aquests animals amb codis per al seu seguiment, els van començar a "batejar" amb noms propis. Aquesta pràctica també va facilitar la popularització d'aquests exemplars a través dels mitjans de comunicació i les campanyes de sensibilització. Una vegada s'inicià el reforçament de la població autòctona, la pràctica d'anomenar els óssos amb noms propis s'aplicà també als óssos translocats i a molts dels seus descendents.

Nuclis de població

Mapa de la distribució de l'ós bru als Pirineus el 2019 fet a partir de mostres geolocalitzades. S'hi observen els dos nuclis de població: el del Pirineu occidental i el del Pirineu central.

Actualment, la població ursina als Pirineus es distribueix en dos nuclis, al Pirineu Occidental i el Pirineu Central. L'anomenat nucli occidental, amb un nombre molt reduït d'óssos, paradoxalment és el que aixoplugà els darrrers exemplars de població autòctona. La seva àrea de distribució ha gravitat entorn de les altes valls pirinenques d'Aspa i Aussau, al Bearn occità (Departament francès dels Pirineus Atlàntics), d'on els seus exemplars salten amb freqüència a través del massís de Sesques a les valls navarreses de Roncal i Salazar, i a les aragoneses d'Echo i Ansó, (i, en menor mesura també a les valls d'Aragüés del Port i Aísa), a la Jacetània d'Osca. Eventualment, els exemplars d'aquest nucli també han basculat en sentit est, cap a la Bigorra (Departament dels Alts Pirineus), a les valls de Lus e Sent Sauvaire, Cautarés i Arrens). També s'han realitzat incursions puntuals cap a les comarques aragoneses de l'Alt Gállego i el Sobrarb, a Osca).

El nucli del Pirineu Central aglutina la major població ursina a la serralada. Té el seu epicentre en les valls occitanes del Comenge (actual Departament de l'Alta Garona), com la Vall de la Pique, i la Vall d'Aran, a Catalunya. De seguida es van colonitzar les frondoses valls entorn de la cresta fronterera del Pallars Sobirà (valls d'Àneu, Ferrera i de Cardós), del Coserans i el País de Foix (Departament de l'Arieja) i, de forma ocasional, d'Andorra. Alguns individus s'han dispersat fins a indrets més allunyats, com per exemple, la regió boscosa del massís de Madres, a la frontera administrativa entre els departaments de l'Arieja, els Pirineus Orientals (Catalunya Nord) i l'Aude. També hi ha casos d'exemplars que s'han estès cap a l'oest (Bigorra més oriental) i cap al Sud (Ribagorça aragonesa). Esporàdicament, s'han detectat rastres a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i al nord de l'Alt Urgell.

Llista d'óssos

A continuació s'ofereix la llista detallada dels d'óssos que viuen o han viscut en llibertat aquests darrers anys al Pirineu, sense incloure'n exemplars en captivitat. S'ha pogut tenir constància d'aquests animals gràcies als esforços dels equips de seguiment de les entitats i de les respectives administracions públiques involucrades en la recuperació de l'espècie. Les llistes, en format tabular, contenen diferents camps informatius en columnes.

Nom: La columna "Nom" recull el nom amb què ha estat anomenat l'ós. No s'han llistat els animals que no han estat "batejats". Generalment això succeeix amb cadells que no arriben a la fase adulta. En canvi, sí que s'han inclòs animals anònims que es té registre que van ser morts per l'acció de l'home durant el mateix període. Demografia: La columna "Demografia" recull l'any de naixement de l'exemplar i, en cas d'haver mort, l'any en què va morir. També recull el sexe de l'exemplar, "Mascle", "Femella" o "No informat", en cas que es desconegui, i l'edat al morir. Finalment també s'indica la causa probable de la mort i es fa servir un codi de colors, explicat a la secció "Llegenda", on s'especifica si l'exemplar és viu o, en cas d'haver mort, com va morir. Origen: En la columna "Origen" s'han classificat els exemplars segons si són óssos "Autòctons" del Pirineu, "Translocats" des d'Eslovènia, i la data en què foren alliberats, o si són "Descendents" d'aquests però nascuts als Pirineus. S'ha classificat a part l'únic cas documentat de creuament ("Creuat") entre una óssa autòctona i un descendent d'origen eslovè. Descripció: La columna "Descripció" ofereix informacions biogràfiques de l'animal que han pogut ser recollides a partir de fonts diverses.

Per a facilitar la consulta, s'ha segmentat la llista en quatre taules que combinen els criteris espacial i temporal: la primera per als individus residents en el nucli occidental i les altres tres per als del nucli central (una per dècada). Actualment, està començant a haver-hi casos de transvasament d'individus que creuen la carena pirenaica i visiten o passen a residir el nucli ursí oposat. En aquests casos, es tindrà en compte l'últim nucli on l'animal resideixi de forma estable.

Llegenda de causa probable de la mort

	Mort natural
	Mort accidental
	Infanticidi
	Mort desconeguda
	Mort per atropellament
	Mort per arma de foc
	Mort per enverinament

Nucli dels Pirineus Occidentals

Óssos residents al nucli occidental desde la Dècada de 1980

Nom	Demografia		Origen	Descripció
Papillon		1975–2004 Mascle 29 anys Mort natural	Autòcton	Papillon era un dels últims mascles dominants de la població autòctona i considerat durant molt de temps l'ós més gran del Pirineu. Es calcula que hauria nascut al 1975 aproximadament i que va arribar a pesar 180 kg. Es trobava inicialment a la Vall d'Asp, al Bearn i va ser rastrejat pels especialistes des del 1980, data de la seva primera identificació, fins a la seva mort, als 29 anys. El seu nom és una referència a la pel·lícula Papillon, el protagonista de la qual és un condemnat per assassinat que va superar totes les dificultats i va arribar a vell. Inicialment, es té constància que s'aparellava amb Juliette, però aquesta va morir estimbada el 1983. Més endavant tindria descendència amb Canellle, de qui en naixeria Pyren, al 1995. Se sap que el 1996 va fer una incursió per l'Alt Gállego, a Osca. Papillon també podria ser el pare dels ossalls de Cannelle nascuts al 1998 (Aspe-Oest) i el 2000. El 2002 va desplaçar-se el sud-oest del seu territori per la irrupció de Nere , mascle descendent de la població translocada d'Eslovènia al Pirineu Central. Més tard va ser desplaçat totalment pel nou mascle dominant, que s'aparellà i procrià amb Cannelle. Llavors Papillon es va establir definitivament a Shèsa, a la vall de Lus e Sent Sauvaire (Bigorra - Alts Pirineus). A l'inici no se sabia que l'ós que rondava per la Bigorra era Papillon i es va començar a anomenar aquest exemplar com Luz (perquè se'l va veure molt a llevant, a Luz-Ardiden), però després es va aclarir la seva identitat. Allà l'equip de seguiment va capturar Papillon per equipar-lo amb un radiotransmissor. Pesava 128 kg i tenia la dentadura molt deteriorada. A les poques setmanes, el 25 de juliol, va aparèixer mort per vellesa i una infecció. El seu pes havia baixat fins els 97 kg i no havia menjat res en els darrers quinze dies. Encara que no van provocar la seva mort en un costat hi duia 50 perdigons.
2 óssos morts a Aussau		?–1982 No informat Arma de foc	Autòcton	La premsa es va fer ressó d'un cas celebre succeït a la vall d'Aussau (Bearn). Una femella i el seu cadell de segon any van ser morts en una cacera de senglars a la ribera de Bitet. Segons unes declaracions anònimes, l'óssa pesava 160 kg i el cadell 60 kg i els caçadors, segons la tradició, n'haurien menjat carn, dissecat els caps i colgat les restes. La policia va escorcollar les cases dels caçadors i no van trobar cap resta d'ós, però si deu almesqueres. Els sospitosos no van ser processats. Aquest cas va conmoure l'opinió pública i agafà volada la idea d'endagar un pla de reintroducció de l'espècie a la serralada
Juliette		?–1983 Femella Mort accidental	Autòcton	Juliette era la femella amb la que s'aparellava Papillon. Va morir estimbada per un cingle de 40 metres el 1983. Aleshores Papillon tenia vuit anys i Juliette havia tingut dos cadells. El nom de Juliette és una referència a la tragèdia romàntica Romeu i Julieta, al ser considerada la fidel companya de Papillon, que morí prematurament.
Ós mort a Izaba		?–1983 No informat Enverinament	Autòcton	A la vall de Roncal (Navarra), Fernando Hualde va recollir rumors generalitzats el 1983 (que donà com a probablement certs) d'un ós enverinat amb estricnina per un pastor d'Izaba que va anar a morir a l'estany d'Ezkuarre.
Ós mort a Lascun		?–1986 No informat Enverinament	Autòcton	El 1986 es va comprovar un cas de furtivisme, probablement per enverinament. A la zona de Lascun, al Bearn, va ser trobat un crani i alguns ossos d'ós.
Ós mort a Garde1		?–1988 No informat Arma de foc	Autòcton	Un ós és mort a Garde (Valle de Roncal, Navarra) duran la batuda d'un porc senglar. En una altra font no confirmada s'esmenta: "“pamploneses de pro” había entre los “cazadores” de Garde que mataron un oso".
Ós mort a Garde2		?–1989 No informat Arma de foc	Autòcton	L'octubre del 1989 hi va haver un atac a una ramada d'ovelles a Garde (Valle de Roncal, Navarra) i el pastor ho va anar a dir al veterinari del poble, que era un substitut i no va saber com actuar; el pastor no va donar gaires voltes més, va agafar una escopeta i es va apostar a la muntanya amb un parell de col·legues fins que va passar l'ós. Un cop mort, el van colgar al lloc on el van abatre, vora l'ermita de Zuberoa, molt aprop de la carretera que va cap a Ansó. A Garde, amb poc més de cent habitants, tothom sabia qui la va cometre, però no es va obrir cap investigació al respecte.
Ós mort a Echo		?–1994 No informat Arma de foc	Autòcton	A les valls occidentals d'Aragó (comarca de la Jacetània, Osca) els rastrejadors trobaven sempre abundància de dades fins que la primavera del 1994 aquestes van devallar bruscament. Aquest fet va coincidir amb un rumor reiterat que un ós havia estat abatut, possiblement per algú que hauria actuat per evitar atacs al bestiar. A part dels vilatans, un guarda forestal del poble d'Echo va declarar a la seva seu de treball que sabia del cert que un ós hauria estat mort l'hivern de 1993-1994 i tenia, a més, pistes sobre qui n'havia estat el responsable. Després el guarda es va negar a delatar els infractors.
Claude		?–1994 Femella Arma de foc	Autòcton	Claude era una femella de mida reduïda que va ser morta en una cacera de senglars el 20/11/1994 a Cristallères, a la vall alta d'Aspa (municipi de Bòrça), en el perímetre d'una de les antigues reserves de caça abandonades l'any anterior. Els vuit caçadors van ocultar el cadàver de l'óssa. La notícia no va transcendir fins passats dos anys, el 1997, quan algú va trencar la llei del silenci imperant en aquelles contrades i els caçadors van ser detinguts. Dos d'ells es van fer directament responsables dels fets i van ser processats. Era la primera vegada que es detenia algú per furtivisme al Pirineu. L'antic territori de Claude es situava a l'oest de la vall d'Aspa i segons els experts era la femella que s'aparellava amb Camille, l'últim ós autòcton a sobreviure. En algunes fonts és probable que Claude aparegui amb el nom de Dominique, nom genèric popular amb el que es coneix l'ós al Bearn. Claude és un nom neutre, i fou escollit donat que quan va ser detectada, se'n desconeixia el sexe.
Camille		1983–2010 17 anys Mascle Mort natural	Autòcton	Camille va ser l'últim dels óssos 100% autòctons pirenaics que va sobreviure en tota la serralada. Al 1997 es va dispersar a les Valls de Roncal i Ansó i l'any següent va generar molta polèmica per la mort de bestiar, que aleshores estava molt desprotegit - a diferència del Bearn, on no provocava gairebé baixes. Proves genètiques del seu ADN es corresponen amb les d'un mascle que va néixer el 1983. El departament de Medi Ambient del Govern de Navarra va obtenir mitjançant la col·locació de càmeres automàtiques accionades per infrarojos dues noves fotografies de Camille en una de les seves incursions a la vall de Roncal i al setembre-octubre del 2003 a Izaba per les quals es va esbrinar que mesurava 1,75m d'altura i pesava 200 kg. Una altra fotografia de 1999 va servir per confirmar la seva presència. A l'abril de 2008 es van realitzar per primera vegada diversos albiraments per humans d'aquest ós mitjançant els quals es va poder observar que la sarna que se li va detectar feia any i mig s'havia estès i donada la seva edat se suposava que no duraria amb vida més de dos anys. El 2010 es va certificar la seva desaparició per l'absència d'indicis de la seva presència. Jean-Jacques Camarra tindria identificat aquest ós des del 1981. El seu nom neutral, que tant pot ser masculi com femení a la vegada, es deu a que quan se'l va identificar, durant un temps no se'n va poder determinar el sexe. Avui dia es promociona una ruta eco-turística transfrontera anomenada La Senda de Camille, que ressegueix un circuit circular en set etapes a través del Parc Natural de les Valls Occidentals (Osca) i el Parc Nacional dels Pirineus (Bearn i Bigorra).
Chocolat		1984–2000 Mascle 16 anys Desconeguda	Autòcton	Chocolat va ser un mascle adult de pelatge fosc de més de 90 kg. Podria haver-se traslladat a Bigorra tot i que des de el 2000 no es té certesa que estigués viu. És probable que amb ell es confirmés que hi hagués hagut un naixement el 1991, donat que no és probable que es donés una ventrada de 3 ossalls el 1989 ni que hagués nascut el 1984. O sinó es pot especular amb l'existència d'una altra femella d'origen pirinenc. Elosegi informa que hauria nascut al 1984.
Pestoune		1989–1993 Femella 5 anys Desconeguda (probable execució)	Autòcton	Pestoune va néixer el 1989 i ja el 1991 va provocar grans problemes a l'atacar multitud d'ovelles. El 1992, es va muntar una gran operació per tractar de capturar-la i col·locar-li un transmissor per tenir-la controlada. Però d'alguna manera quan va caure en el llaç va aconseguir escapar. Camarra va ser l'últim que la va veure, el 1993, i des de llavors no se l'ha localitzat. Segurament va ser morta, donat que després d'aquest any el professor Taberlet tampoc va aconseguir trobar el seu genotip. En altres llocs se l'anomena Lagaffe o Gaffe (maldestre), ja que va tenir una conducta anòmala, provocant una gran quantitat d'atacs, el que probablement va provocar la seva execució. Amb tota seguretat era germana de Cannelle. Era una animal de talla mitjana i pèl molt ros.
Cannelle		1989–2004 Femella 15 anys Arma de foc	Autòcton	Cannelle és famosa per ser la darrera óssa reproductora autòctona i haver estat morta per un caçador al novembre de 2004. Fou una femella adulta que gairebé segur va néixer l'any 1989 i amb tota seguretat era germana de Pestoune (Lagaffe). El seu nom (canyella en francès) era una referència al color clar del seu pelatge.Va ser la mare de tots els ossalls nascuts al Pirineu occidental des de 1995 (data del naixement de la seva primera cria coneguda; Pyren - tot i que una font apunta que ja hauria tingut un cadell anterior, al 1992). En total, Cannelle hauria parit quatre o cinc vegades un únic cadell: 1992 (desconegut), 1995 (Pyren), 1998 (Aspe-Oest), 2000 (Ossall mort ) i 2004 (Canelito). El seu primer company fou en Papillon, però aquest va ser desplaçat per Nere fruit del qual va néixer després Canelito. Essencialment freqüentava el massís de Sesques, entre les altes valls d'Aspa i d'Aussau. Va ser executada en una batuda de senglar l'u de novembre del 2004, a la ribera dreta de la Vall alta d'Aspa, en el municipi de Urdòs. La seva darrera cria, Canelito, va quedar òrfena però va sobreviure. Les estimacions de l'edat de Cannelle al morir la situen congruentment en la forquilla entre els 15-16 anys. El seu cos es conserva dissecat en el museu de Tolosa, al Llenguadoc (veure imatge adalt). La mort de Cannelle despertà una onada d'indignació a França. Les entitats conservacionistes havien alertat que Cannelle es trobava a la zona on pretenien realitzar la batuda, però els caçadors van decidir tirar-la endavant . El gener del 2007, René Marquèze, de 64 anys va ser absolt pel Tribunal Correccional de Pau del crim de destrucció d’espècie protegida amb l'eximent de legitima defensa. Però set de les vuit entitats que s'havien presentat com a part civil del procés, van recórrer la decisió. El setembre del 2009, la Cort d'Apel·lació de Pau va reconèixer la responsabilitat del caçador, condemnant-lo a pagar 11.000€ per danys i interessos a les entitats. El caçador va recórrer la decisió, però el juny del 2010 va ser definitivament condemnat per la Cort de Cassació francesa, a pagar 10.000€. El maig de 2013, l’associació de caçadors de la qual formava part Marquèze va ser condemnada a pagar 53.000€ a WWF pels danys morals que va patir.
Pyren		1995–? Mascle Desconeguda	Autòcton	A principis de 1995 va néixer el primer ossall conegut de Cannelle, la darrera óssa reproductora autòctona de tot el Pirineu. Va ser anomenat Pyren i el seu pare era Papillon. L'ourson va ser batejat amb tots els honors el 24/06/1996, pe un jurat nomenat per la Institution Patrimoniale de les Valls, que va fer una enquesta a les escoles. A l'estiu del 1996 Pyren ja era una mascle sub-adult saludable, mentre la seva mare ja festejava de nou amb un mascle. Després se'n va perdre el rastre.
Aspe-Oest		1998–? No informat Desconeguda	Autòcton	El 1998, Cannelle, l'última óssa del Pirineu occidental, va aparèixer amb un ossall de sexe desconegut. El pare, possiblement fos en Papillon. El juliol del 1998 es va detectar la seva presència gràcies a dues fotografies i una observació visual, així com de nombrosos rastres i indicis. Segurament aquest ossall es tractaria del mateix ós de talla mitjana que anys després aparegué misteriosament a la vessant oest de la Vall d'Aspa, i que per això se'l va anomenar Aspe-oest. És identificat mitjançant les petjades, superiors a les de Cannelle. Regularment s'ha mogut per l'oest del torrent pirinenc d'Aspa i a la zona fronterera. També podria tractar-se de Pyren o Chocolat encara que és improbable. El 29 d'agost de 2005 va ser gravat a les 19h al Parc Nacional d'Ordesa en el Municipi de Tella-Sin, al Port de Revilla (comarca de Sobrarb, Osca) enterrant una carronya a molta distància de la seva zona habitual. Per la genètica es va identificar que era un ós autòcton i per les petjades es va concretar que seria Aspe-Oest. També se'l va veure a Sallent de Gállego (comarca de l'Alt Gállego, Osca) el 20 de juny de 2005 a les 8:30h i el dia 23 a les 6h i van trobar rastres seus en la petita vall de Saugue (municipi de Gèdra, Bigorra) el 14 de setembre de 2005. El seu genotip (S1-Pyr4) va ser identificat al Bearn el 2000 a Bòrça i el 2004 a Laruntz. En el seu dia, es va especular també si Aspe Oest i Camille es tractessin, de fet, del mateix ós.
Ossall 2000		2000–2001 No informat 1 any Mort natural	Autòcton	L'any 2000 Cannelle va tenir un ossall. El seu cadàver va ser trobat el 27 de maig del 2001 a la ribera dreta de la part alta de la vall d'Aussau, a Laruntz. La seva mort va poder produir-se abans o després de la hibernació de 2000/2001, per la seva debilitat. Sembla ser que traspassà de mort natural. Probablement hi influí el fet que la tardor anterior fou pobre en baies i en fruits dels faigs, el que podria haver dificultat la supervivència del jove ós. És possible que Papillon en fos el pare.
Nere		1997 Mascle	Descendent	Nere és un dels óssos més emblemàtics del Pirineu. La seva història connecta la política de reintroducció iniciada a França el 1996 amb l'agonia dels últims animals autòctons. La seva mare, Živa, va ser alliberada embarassada en la primera solta, el 1996, i aquell hivern van néixer Neré i Kouki, al Pirineu Central. Les anàlisis genètiques van revelar que el pare de Kouki era Pyros, però el de Nere era un altre ós eslovè. Es demostrava així per primera vegada la multipaternitat o paternitat compartida (òvuls fecundats per pares diversos) en l'ós bru europeu (Ursus arctos arctos). El 10 d'abril de 1998 va ser capturat, quan s'intentava equipar a Živa amb un transmissor. Aleshores se'l va batejar Nere a causa del color fosc del seu pelatge. Sent jove, Nere es va dispersar al 2000 o 2001 a la part occidental, a les valls d'Aspa i Aussau, atravessant la cresta pirenaica o les valls intermitges dels Pirineus centrals (Luz Saint Sauveur, Cauterets i Arrens). Es sap que va passar pel Sobrab aragonès (Osca). El 2003 Nere es va aparellar amb l'única femella supervivent de l'espècie autòctona, Cannelle, morta l'any següent a la Vall d'Aspa (Bearn) pels trets d'un caçador, poc després de parir a Canelito. Nere solia moure's per França, amb visites esporàdiques a les valls del Roncal (Navarra) i les aragoneses d'Ansó, Echo i més rarament Aragüés i Aísa. Després de 14 anys, i de forma sorprenent, el 2016 Neré va tornar als Pirineus Centrals, on també es va detectar al seu fill Canelito. Va estar-hi el 2017 i el 2018, quan les càmeres el van registrar a la vall d'Aran radere d'una óssa. Va arribar fins al Coserans, a l'Arieja, en un altre desplaçament típic d’un mascle gros a la recerca de femelles. Finalment va decidir tornar per passar l'hivern a les valls occidentals i el 2019 va despertar de la hibernació deixant les seves empremtes a un quilòmetre de Echo (Osca). És possiblement el responsable de la desaparició dels dos cadells de Sorita el 2019. La ONCFS francesa ha confirmat que Nere és el pare de 2 cadells (mascle i femella) de l'óssa Aran, nascuts a la Vall d'Aran al 2019/2020.
Canelito		2004 Mascle	Creuat	Canelito és fill de Nere i Cannelle, l'óssa morta per un caçador al novembre de 2004. És l'únic ós actual descendent de la soca pirenenca, però al 50%. El 2000 o el 2001 Nere, descendent d'origen eslovè i nascut als Pirineus centrals, es va dispersar des de la Vall d'Aran fins a la Vall d'Aspa i el 2003 es va aparellar amb l'única femella supervivent de l'espècie autòctona, Cannelle. Aquell hivern, va néixer Canelito. A la primavera del 2004, al sortir del cau, el nou ossall va ser fotografiat amb la seva mare en dues ocasions i gravat en vídeo una altra. Però Cannelle fou morta al novembre del 2004 pels trets d'un caçador a Urdòs. Canelito va quedar orfe quan només tenia entre 8 i 11 mesos, però va sobreviure. Es sap que es va escapar i va encauar-se amb l'arribada de la neu. El 14 de maig de 2005 se'l va localitzar a una zona situada a 7 km en línia recta del lloc on Cannelle va ser abatuda (separada per una muntanya de 2100m). Sembla ser que aleshores se l'anomenava Mohican. Després de 14 anys, i de forma sorprenent, el 2016 Nere va tornar als Pirineus Centrals, on també es va detectar al seu fill, Canelito. Nere finalment va tornar al nucli occidental, però a Canelito se li va perdre la pista, fins que el 2019 va apareixer en una de les gravacions de les càmeres automàtiques de vigilància de l'Oficina Nacional de la Caça i la Fauna Salvatge (ONCFS) de França, situada a Saint-Lary-Soulan als Alts Pirineus. Avui dia es considera que s'ha assentat entre els dos nuclis de població ursina pirenaica i es passeja per les valls de la Bigorra, entre Cautarés i Saint Lary Soulan.
Claverina		2011? Femella	Translocat 04/10/2018	Claverina és una óssa eslovena alliberada per França el 4 d'octubre del 2018 a Eth Saut (Vall d'Aspa, Bearn). En el moment del seu alliberament pesava 140 kg i tenia 5 anys d'edat. Va ser alliberada en mig de grans protestes dels ramaders de la regió. Claverina significa "la gran", "l'hereva". Després de grans desplaçaments, va escollir el vessant sud de la serralada per hibernar. El 29 de maig, va ser detectada a la mateixa zona que el mascle Nere. 4 de juny del 2019 va ser detectada a la vall d'Echo, va estar a prop d'un bosc de faigs de Candanchú i el 2020 va sortir de la hivernació sense descendència.
Sorita		2010? Femella	Translocat 05/10/2018	Sorita és una óssa eslovena alliberada per França el 5 d'octubre del 2018 a Laruntz (Vall d'Aussau, Bearn). En el moment del seu alliberament pesava 150 kg i tenia 5 anys d'edat. Sorita significa "germana petita". Després de moure's molt abans d’establir-se als Alts Pirineus per hibernar, a la primavera del 2020 va aparéixer amb dos ossalls. Però al maig no hi havia cap indici de la supervivència d'aquests i Sorita aparegué sent rondada per un gran mascle, el que fa suposar que la causa de la mort de les cries fos infanticidi. L'ONCFS francesa considera probat que el 2019 es produïren acoplaments entre Sorita i els mascles Rodri i Nere. El 2020 va sortir de la hibernació sense descendència.
2 ossalls de Sorita		2019-2019 No informat Menys d'1 any Infanticidi	Descendent	A l'abril de 2019 s'observà Sorita (reintroduida a l'octubre del 2018) acompanyada de dos ossalls, al municipi de Sasòs, a la zona del pic Ardiden, a prop d'on havia estat fotografiat Canelito. És el primer naixement al Pirineu occidental en 15 anys. L'últim havia estat justament el de Canelito (2004), fill de Cannelle , l'última óssa autóctona. Dissortadament, poc després es confirmà la mort de les dos cries, molt probablement víctimes de la depredació d’un mascle. Els dos ossalls nascuts al cau de la mare, foren vistos per primera vegada el 17 d'abril per un agent de l'ONCFS . L'1 de maig, els agents varen detectar les petjades deixades per la mare i els seus fills, darrers indicis de presència dels dos ossos. En els dies posteriors, la femella va realitzar en poc temps desplaçaments molt llargs per zones amb fort desnivell. Aquests moviments no són compatibles amb les limitades capacitats dels petits de pocs mesos. El seguiment de camp va revelar la presència d’un altre ós molt a prop d'on es trobava Sorita, un mascle adult que inicialment no es va identificar. Finalment, el 8 de maig, se'l va observar acompanyant a Sorita, i sense haver-hi indicis de la presència dels ossalls. L'infanticidi ursí es produeix a vegades quan el mascle cerca que la femella torni a entrar en zel i poder-se emparellar Avui dia Nere és apuntat com el responsable de la desaparició d'aquests cadells.
Rodri		2014 Mascle	Descendent	Rodri és un mascle nascut a la Vall d'Aran el 2014. Va ser fill únic en la tercera ventrada de Bambou (la primera de dos que va tenir amb el mascle Moonboots). Des del 2016 comença a traslladar-se als Pirineus Occidentals (Alts Pirineus, Béarn) on sembla que s’ha instal·lat des d’aleshores. Ha coincidit en la mateixa ruta que Nere i Sorita a la Vall d'Aussau, al Bearn. De fet, fou un dels sospitosos d'haver mort els dos cadells de Sorita a la primavera del mateix any, tot i que el principal sospitós és Nere. L'ONCFSfrancesa considera probat que el 2019 es produïren acoplaments entre Sorita i els mascles Rodri i Nere. Tambe se sospita que Rodri hagués provocat una estampida que resultà amb el despenyament i desaparació d'un gran nombre d'ovelles en un terreny molt escarpat a Cautarés l'estiu de 2019. L'ONCFS francesa també ha confirmat que Rodri va sortir de l'hivernació al Pirineu occidental a la primavera de 2020.

Nucli dels Pirineus Centrals (Dècada de 1990)

Óssos nascuts o translocats a la Dècada de 1990 als Pirineus Centrals

Nom	Demografia		Origen	Descripció
Ós mort a Es Bordes		?–1990 No informat Arma de foc	Autòcton	Al gener de 1990, un grup de caçadors va matar un ós a la zona d'Era Encantada, al bosc de Sanglo Sapartega (municipi d'Es Bordes, Vall d'Aran) durant una batuda del senglar. Tota la vall ho va saber, però va imperar la llei del silenci: ningú ho va denunciar i mai es va iniciar cap investigació. Va ser el darrer ós mort que es té registre als Pirineus centrals abans de l'inici del programa de reintroducció.
Živa		1989?–2009 Femella 20 anys Desconeguda	Translocat 19/05/1996	Živa és una óssa eslovena reintroduïda per l'estat francès al municipi de Mèles, al Comenge (Alta Garona), el 19 de maig de 1996. Llavors tenia sis anys d'edat i pesava 104 kg. Al 2007 donà a llum a dos cadells, Kouki i Nere. Posteriorment les anàlisis genètiques haurien demostrat que Kouki era fill de Pyros i Nere d'un altre pare eslovè, amb el que es demostraria la paternitat compartida (òvuls fecundats per diversos pares) en l'espècie. De retruc, com que van néixer abans que Pyros fos translocat, es demostrava que Pyros i Živa ja s'havien aparellat a Eslovènia. No se la va veure més des del 2009, any en que se la dona per morta. Živa (pronunciat Giva, en eslovè), significa "viu", nom que li donaren els tècnics que la capturaren en homenatge al programa europeu Life que financià l'operació. Živa és una de les 3 mares genitores dels óssos actuals dels Pirineus. Al ser la mare de Nere, Živa és l'àvia paterna de Canelito, nascut al 2004 al Bearn i últim portador de l'estirp pirenàica (per part de mare).
Melba		1992?–1997 Femella 6 anys Arma de foc	Translocat 06/06/1996	Óssa eslovena reintroduïda per l'estat francès al municipi de Mèles, al Comenge (Alta Garona), aprop de la Vall d'Aran, el 6 de juny de 1996. En el moment del seu alliberament tenia cinc anys d'edat, pesava 98 kg i estava embarassada. A l'inici de la primavera següent, va sortir del cau amb tres cadells (Medved, Boutxi Caramelles). Les anàlisis genètiques van demostrar que el pare dels tres cadells era Pyros, però havien nascut abans que aquest fos translocat, al maig del 1997 . Això implicava que Pyros i Melba ja s'havien aparellat als boscos d'Eslovènia el 1996, just abans que Melba fos translocada. Al juliol Medved va morir per causes naturals. I el 27 de setembre de 1997 Melba va ser morta a trets en una batuda del senglar a les 10 del matí al coll de Matet, a Vedinhs e Garraus a l'Alta Garona. El caçador, un jove de 21 anys aficionat a les escopetes, va al·legar defensa pròpia i no se li va imputar cap càrrec. Els tres cadells van quedar orfes amb menys d'un any. Melba va ser una de les 3 mares genitores dels óssos vius als Pirineus, essent especialment cabdal per a la recuperació de l'espècie. La seva filla Caramelles ha tingut almenys 18 cadells (14 amb Pyros) des del 2001. El nom de Melba fou un homenatge a Melles, el municipi de l'Alta Garona, on se la va deixar anar i que havia acollit positivment el programa de reintroducció.
Pyros		1988–2019 Mascle 30 anys Mort natural	Translocat 02/05/1997	Pyros fou el primer gran mascle que va ser translocat d'Eslovènia mitjançant el programa de reintroducció. Ho feu el 2 de maig del 1997, un any després de Živa i Melba. En el moment del seu alliberament, al muncipi francès de Melles (al Comenge, Alta Garona) pesava 235 kg i tenia 9 anys d'edat. El seu nom és una barreja de les paraules Pirineus i Fos, municipi de l'Alta Garona. S’ha reproduït en 17 ocasions entre 1997 i 2013 amb 6 femelles diferents, i ha tingut 31 fills directes coneguts, dels quals la meitat arribaren a l'edat adulta. En aquest període, Pyros s'hauria creuat amb Ziba (1 fill), Melba(2 fills), Caramelles (filla seva de Melba; mínim, 14 fills); Caramellita (neta seva, filla de Caramelles; 3 fills); Hvala (5 fills); Bambou (filla de Hvala i d'ún altre ós eslovè; 4 fills); Pollen (filla de Hvala i d'ún altre ós eslovè; 1 fill). L'última óssa que quedà en estat de Pyros fou Fadeta, el 2014, que també era filla seva i de Bambou). Pràcticament tots els mascles en edat reproductora són parents directes seus. El 2014, l’únic mascle no emparentat amb ell, Balou, va morir sense descendència demostrada en aquell moment. Per tractar de trencar la dinàmica de consanguinitat als Pirineus i el monopoli reproductor de Pyros, que comporta el risc de pèrdua de vigor reproductor de la població i el sorgiment de malalties, el 2016 el govern català va reintroduir Goiat, un altre mascle eslovè. Els tècnics afirmen que Pyros, no volia rivals a la hora de festejar i obligava als altres mascles a mantindre's allunyats de les femelles en zel. De fet, quan aquests trobaven algun rastre del mascle dominant en un arbre, enlloc d'esfregar també la seva olor, passaven de llarg. Pyros habitava sobretot a la Vall d'Aran, al Pallars Sobirà, al Comenge (Alta Garona) i al Coserans (Arieja). Se'l va poder observar per última vegada el 2017, a la Vall d'Aran. Dos anys després, el 2019, quan tenia gairebé 30 anys, se'l va donar definitivament per mort. Aleshores es va calcular que hi havia 55 óssos al Pirineu (vius o morts) descendents del gran macle (contant fills, nets i besnets), el que representa el 75% dels exemplars nascuts al Pirineu des de que va arribar.
Kouki		1997–2001 Mascle 4 anys Desconeguda	Descendent	Kouki era fill de Pyros i Živa, i és el germà de ventrada de Nere. Els cadells van néixer als Pirineus a l'hivern del 1996/1997, abans de l'arribada de Pyros, el que implica que la fecundació de Kouki es produí també a Eslovènia. El seu nom fou escollit per votació dels lectors del Journal de Mickey, un magazine infantil francès, entre una llista proposada pels nens de les escoles de la vessant nord del Pirineu Central.Ja d'adult, Kouki va compartir el territori amb Boutxy: a Andorra i les muntanyes més a l'est. A partir de 1999 se'ls va veure reiteradament a Escolobre, al País de Salt (Aude) per sobre de la zona boscosa del massís de Madres. Sovint se'ls podia veure junts tot i que cap d'ells era progenitor de l'altre ni germà de ventrada, sinó germanastres per part de pare. L'última vegada que es van obtenir indicis de la seva presència fou al 2002.
Boutxi		1997–2009 Mascle 13 anys Desconeguda	Descendent	Nascut l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran (fill de Pyros i Melba), Boutxi era germà de ventrada de Medved i Caramelles. El seu nom és un homenatge al municipi de Boutx, a l'Alta Garona. Melba ja estava embarassada quan fou translocada i els cadells van néixer als Pirineus abans de l'arribada de Pyros, al maig del 1997, el que implica que la fecundació dels tres germans es produí a Eslovènia. Medved moriria al juliol per debilitat i poc després, Boutxi i Caramelles van quedar orfes amb pocs mesos de vida, donat que la seva mare va ser morta a trets per un caçador al setembre del 1997. Posteriorment, Boutxi es va dispersar i va expandir l'àrea de distribució dels óssos a la serralada cap a l'est. A partir de 1999 se'l va veure compartint territori amb Boutxi reiteradament a Escolobre, al País de Salt (Aude) per sobre de la zona boscosa del massís de Madres. Sovint se'ls podia veure junts, tot i que cap d'ells era progenitor de l'altre ni germà de ventrada, sinó germanastres per part de pare. Se'l va localitzar mitjançant anàlisi genètica el 2006. Però no es tenen notícies seves des de fa anys. L'última vegada que es van obtenir indicis de la seva presència fou al 2009.
Caramelles		1997 Femella	Descendent	Caramelles va néixer l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran (filla de Pyros i Melba). Fou germana de ventrada de Boutxi i Medved. Es dona el cas que aquesta ventrada havia nascut als Pirineus abans de l'arribada de Pyros, al maig del 1997, el que implica que la fecundació dels tres germans es produí a Eslovènia. Medved va morir al juny del 97 i Caramelles i Boutxi van quedar orfes amb menys d'un any, donat que Melba va ser morta a trets al setembre. El nom de Caramelles és un homenatge al municipi de Melles, a l'Alta Garona. Després de la seva emancipació, es va establir als afores del territori de la seva mare, entre el Coserans i Catalunya. Caramelles ha tingut almenys 18 cadells, en 10 ventrades, entre el 2001 i el 2019. Pyros, el seu pare, és el mascle que l'ha fecundat més vegades: en 8 ocasions, resultant 14 cadells. Els darrers foren engendrats per Pepito i Flocón. El seu primer fill va ser un ossall mascle anomenat Salau 2001, i que es va trobar mort a causa d'una caiguda. Les següents ventrades foren el 2002 (un dels dos cadells era Caramellita), el 2003 (vistos al maig de 2004), el 2006, el 2010 i el 2012. A finals del 2016, l'equip de seguiment comptabilitzava que Caramelles tenis dos ossalls més d'un any i que Pyros, de nou, n'era el pare. El 2017 va tenir dos cadells més amb Pepito. El trio va ser captat per una càmera de fototrampeig al municipi de l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. En el cens del 2020, també s'informa que Caramelles ha tingut dues cries més. L'ONG Pays de l'Ours informa que els cadells serien un mascle i una femella, vistos al terme de Couflens, al Coserans (Arieja) i que el pare seria en Flocón. Caramelles és la mare dels següents óssos identificats amb nom propi: Salau 2001, Caramellita (2002), Salau 2004, Bonabé (2006), Pelut i Plume (2010), Alós i Isil (2012), i Boet i Esmolet (2014).
Medved		1997–1997 Mascle <1 any Mort natural	Descendent	Medved va néixer l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran (la mare era Melba, del pare no se'n tenen dades). Fou germà de ventrada de Boutxi i Caramelles. Medved va morir per debilitat entre el 2 i l'11 de juliol de 1997. El seu nom significa "ós" en eslovè (literalment, "menjador de mel").

Nucli dels Pirineus Centrals (Dècada de 2000)

Óssos nascuts o translocats a la Dècada de 2000 als Pirineus Centrals

Nom	Demografia		Origen	Descripció
Salau 2001		2001–2001 Mascle <1 any Mort accidental	Descendent	Salau 2001 fou la denominació amb la que s'identificà el cadell que Caramelles va tenir aquell any. En Pyros n'era el pare. Salau 2001 era un cadell mascle i fou l'únic de la ventrada. Hauria mort accidentalment abans d'arribar al primer any de vida.
Caramellita		2002 Femella	Descendent	Caramellita va néixer el 2002, filla de Pyros i Caramelles (en la segona ventrada de la seva mare amb el mascle dominant del Pirineu). Va tenir un germà de ventrada. que no va sobreviure el primer any de vida. El nom de Caramellita és una referència al de sa mare. Se la aconsidera una de les femelles que viuen més a l'est dels Pirineus i ha tingut 8 cadells entre el 2006 i el 2017. Es va creuar 3 vegades amb Pyros, dels que naixeren tres fills únics, al 2006, el 2010 i el 2013. Posteriorment, ha tingut 5 fills més de Pepito en 2 ventrades: el 2015, tres ossalls, i el 2017, dos més. Precisament, al juny del 2017 les cameres van localitzar-la amb els seus ossalls a la Vall de Cardós, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Al recompte del 2019 Caramellita apareix com un óssa adulta.
Salau 2004		2004–2004 Mascle <1 any Mort accidental	Descendent	Salau 2004 és com es coneix un dels dos ossalls de la tercera ventrada que Caramelles tingué amb Pyros, el 2014. Salau 2004 va morir en un accident. El seu únic germà de ventrada (sense nom) tampoc sobrevisqué al primer any de vida.
Bonabé		2006 Mascle	Descendent	Bonabé va néixer al 2006. És fill de la quarta ventrada de Caramelles, engendrada per Pyros. Moonboots és el seu únic germà de ventrada. Bonabé és fill i a la vegada nét de Pyros, que era el pare de la seva mare. El seu nom fa referència al Tuc de Bonabé, un cim de Catalunya a prop del lloc de la seva primera observació. Apareix citat com un dels set mascles adults vius el 2015. El 2017 s'informa de la seva presència a Catalunya. El 2019, encara es reporta que estigui viu. Se'l considera una mascle adult discret, cada vegada més actiu al llarg dels anys, però encara no té descendència coneguda.
Moonboots		2006–2015 Mascle 9 anys Desconeguda	Descendent	Moonboots va néixer al 2006. Fou un dels cadells de la quarta ventrada de Caramelles, engendrada per Pyros. Bonabé era el seu únic germà de ventrada. Moonbots era fill i a la vegada nét de Pyros, que era el pare de la seva mare. El seu nom li va posar l'equip de seguiment, en referència a les petjades que un cop va deixar a la neu i que eren desproporcionadament grans després de que es fongués la neu.En vida, Moonboots va tenir, com a mínim 9 fills de tres ósses diferents amb les que s'aparellà alternativament durant quatre anys. Moonboots va fecundar Hvala, que parí Gaia i Chataigne, el 2013, i Flocón i Aran, el 2015. El 2014, fou la vegada de Balou, que va tenir Rodri, i de Nhéu, que parí Réglisse. El 2015, aquestes dues ósses foren fecundades de nou pel fill de Pyros i li deixaren fills pòstums el 2016. Bambou va donar a llum a Tuc i Beret, mentre que Nhéu va tenir una ventrada de tres: a Blizzard, Gribouillei Nougat. Aquests dos últims óssos, però, no està clar si el pare n'era en Pyros o en Moonboots. El 2015 fou l'últim any que es va tenir notícia de Moonboots i se'l donà per desaparegut.
Palouma		2003?–2006 Femella 3 anys Mort accidental	Translocat 25/04/2006	Nascuda a la reserva de caça de Jelen (Eslovènia), a l'hivern del 2004, Palouma va ser translocada amb tan sols dos anys i mig. Va ser capturada el 24 d'abril del 2006 amb un fusell amb dard hipodèrmic i alliberada al dia següent al Pirineu francès. Estava patrocinada per Renaud i Romane Serda. El seu nom és una referència al massís de Paloumère entre l'Alta Garona i l'Arieja. Estava previst que fos alliberada a Arbas pero finalment ho fou al municipi de Burgalays (Alta Garona), degut als incidents causats pels anti-óssos. Va morir poc després al caure d'un cingle el 23 o 24 d'agost del 2006. El seu cos va ser trobat sense vida el 25 del mateix mes a l'Alt Vall de Louron (comuna de Loudenvielle, als Alts Pirineus)
Françska		1990?–2007 Femella 17 anys Atropellament	Translocat 28/04/2006	Françska va ser capturada a Medved amb un llaç tipus Aldrich a la nit del 26/04/2006. Va ser alliberada el dia 28 a Banhères de Bigorra (Alts Pirineus). Pesava 110 kg, Primer es va indicar que tenia 6 anys tot i que després es va saber que en tenia 17. Fou patrocinada per Laurent Baffie i Véronique Sanson. Va ser batejada pels eslovens, en homenatge al seu país d'acollida. Després de la seva primera hibernació es va traslladar a una zona intermèdia entre la població "autòctona" i la reintroduïda. El juliol del 2007 va ser perseguida aferrissadament pels ramaders al atribuir-se-li la mort de més de 150 ovelles. L'óssa es va veure obligada a sortir de la seva àrea, acostant-se perillosament a una carretera. Va morir després d'una col·lisió amb un camió de l'exèrcit francès el 9 d'agost de 2007 a la RN21 a Biger (entre Lourdes i Argelès-Gazost). Llavors es va descobrir que també tenia ferides de perdigons d'un mes abans, .
Hvala		2000?–2018 Femella 18 anys Desconeguda	Translocat 17/05/2006	Hvala va ser capturada a Eslovènia el 15 de maig del 2006 amb un fusell amb dard hipodèrmic i alliberada a Arbas (Alta Garona) el 17 de maig. Pesava 100 kg i tenia 7 anys d'edat. Tot i que hi ha dubtes de si va néixer al 1998 o a l'hivern del 2001. La seva translocació va rebre el patrocini de Carla Bruni i Sanseverino. El seu nom es pronuncia "Ouala" i significa "Gràcies" en eslovè. Hvala, va arribar embarassada d'Eslovènia i va tenir dos ósses (Pollen i Bambou) a l'hivern del 2006/2007. Hvala s'assentaria amb la seva descendència als municipi de Melles, Sent Lari i Santenh (Arieja). El 23 d'octubre del 2008 tingué una trobada amb un caçador durant una batuda del senglar al Portet, a la Vall d'Aran. Assetjada i acorralada per gossos i batedors, Hvala va agredir lleugerament a un caçador, el que provocà un gran enrenou i una aferrissada i desproporcionada persecució. Posteriorment Hvala es va creuar repetidament amb Pyros, amb qui va tenir 5 dels 11 cadells que va parir als Pirineus: dos cadells al 2009 (Nhéu i Noisette) i tres cadells el 2011 (Callisto, Soulane i Pepito). Amb Moonboots tindria 4 ossalls més: un parell el 2013 (Chataigne i Gaia) i un altre el 2015 (Flocón i Aran). En el balanç del 2020 se la va donar definitivament per morta, donat que fou detectada per última vegada el 2017.
Balou		2002?–2014 Mascle 3 anys Mort accidental	Translocat 02/06/2006	Balou fou capturat a la reserva de Jelen amb un fusell amb dard hipodèrmic la nit del 31 de maig a l'1 de juny del 2006. Va ser alliberat a Arbast (Alta Garona), el 2 de juny del 2006 . Tenia només 4 anys i pesava 88 kg. Estava patrocinat per Fanny Ardant i Gérard Depardieu. El seu nom és una referència a l'ós de la novel·la de El llibre de la selva. Balou es va moure per tot el Pirineu Central entre l'Alta Garona, l'Arieja i el municipi de l'Alt Aneu, al Pallars Sobirà. El 7 setembre de 2008 va se ferit d'un tret a la pota davantera dreta durant una batuda de senglar a Pradas, Arieja. Una foto posterior el mostrava que coixejava, però amb bon aspecte. Balou va ser l'ós més detectat pels equips de seguiment. Va ser vist en 99 ocasions i les últimes imatges de vídeo enregistrades daten del 24 de maig del 2014 a Melles, intentant acostar-se a un grup de femelles. Va morir per l’impacte d’un llamp entre el 4 i el 6 de juny de 2014, en aquest mateix municipi de l'Alta Garona. Balou no va aconseguir guanyar contra Pyros, el mascle dominant, la partida per l'hemonia reproductiva, però les anàlisis genètiques van poder demostrar que és el pare de Cachou, l'ossall de Plume nascut el 2015.
Sarousse		2000?–2020 Femella 21 anys Arma de foc	Translocat 21/08/2006	Sarousse fou una óssa eslovena translocada el 21 d'agost del 2006 a Arbast (Alta Garona). Pesava 112 kg i tenia 7 anys d'edat. Va ser patrocinada per Alain Chamfort i Valérie Lemercier. Se la va batejar en referència al nom local d’uns espinacs salvatges. Poc després del seu alliberament va perdre el collaret emissor i va ser capturada de nou i reintroduïda al novembre de 2007 a Marinhac. Posteriorment, estigué tres anys assentada a la Vall d'Aran, fins que el 2010 es desplaçà cap al sud i s'inslal·là al massís del Turbó, a la Ribagorça aragonesa, un lloc relativament aïllat del principal corredor ursí, que discorre a la vessant nord del Pirineu Central (Alta Garona-Vall d'Aran-Arieja). Sarousse no tingué descendència, fet que els experts atribuïen a un problema reproductiu que l'hauria portat a allunyar-se de zones per on ronden els mascles. El 2017, va tornar a perdre el collaret de seguiment. Esporàdicament, atacava a ramats i rusc de la Ribagorça i de tant en tant apareixia en les imatges captades per les càmeres de fototrampeig instal·lades pels tècnics de la patrulla de l'ós del govern d'Aragó. Aquests en feien el seguiment mitjançant restes de petjades i excrements i manifestaren que es tractava d'un animal molt esquiu. Al recompte del 2019 Sarousse constava com a viva. Aquell any, l'ós Goiat, va passar pel seu territori, amb el qual s'havia aparellat diverses vegades. Va ser captada per última vegada per una càmera de fototrampeig el setembre del 2020 a la zona de Espés Alto, al municipi de Les Paüls. El 29 de novembre del 2020 fou morta per un caçador en una batuda del senglar amb gossos, en un bosc de la Vall de Bardaixí a la falda del Turbó. El caçador, un veí de la zona, anomenat Jesús i de 63 anys, al·legà disparar en defensa pròpia. El cas està sent investigat pel Seprona.
Pollen		2007–2011 Femella 5 anys Desconeguda	Descendent	Pollen va néixer a l'hivern del 2006/2007, entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran. El seu pare era un ós eslovè que va fer fecundar la seva mare, Hvala abans que aquesta fos translocada en la lleva del 2006. La seva germana de ventrada fou Bambou. Els seus noms van ser escollits per una votació realizada per l'ONG francesa Pays de l'Ours.Se sap que Pyros el mascle dominant del Pirineu, es creuà reiterades vegades amb la mare i les filles, així com amb altres ósses. Amb Pollen va tenir una osseta el 2011, que fou anomenada Vila. Tot i que no està clar quan va morir Pollen, l'última vegada que es van obtenir indicis de la seva presència fou el 2011.
Bambou		2007 Femella	Descendent	Bambou va néixer a l'hivern del 2006/2007, entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran. El seu pare era un ós eslovè que va fer fecundar la seva mare, Hvala abans que aquesta fos translocada en la lleva del 2006. La seva germana de ventrada fou Pollen. Els seus noms van ser escollits per una votació realizada per l'ONG francesa Pays de l'Ours. Bambou va tenir 9 cadells de 5 ventrades entre el 2010 i el 2019. Amb Pyros es va aparellar dues vegades i va tenir 4 cadells: dos el 2010 (Fadeta i Floreta) i dos més el 2012 (Bouba i Patoune). El 2014 va procrear amb Moonboots, d'on naixeria Rodri i el 2016 tornaria a creuar-se amb Moonboots d'on naixerien Tuc i Beret. El 2017 les informacions la situen de nou a la vessant catalana de la serralada. I en el recompte del 2020, també apareix com que hagués tingut dues cries més. Els cadells haurien nascut el 2019 i serien de sexe i pare indeterminats.
Nhéu		2009 Femella	Descendent	Nheu va néixer el 2009 en la segona ventrada als Pirineus de Havla. El seu pare és Pyros. Era germana de ventrada de Noisette. Es cita com a femella adulta fora de Catalunya el 2017. És una óssa que amb el pas dels anys ha anat desplaçant la seva àrea cada cop més cap a l'est. El nom Nheu ("neu" en occità) va ser escollit pels nens de les escoles de la Vall d'Aran i el Pirineu Central francès. De moment, ha tingut 7 fills en 3 ventrades entre el 2014 i el 2018. Moonboots en seria el pare de les dos primeres, naixent Réglisse, el 2014, i Blizzard, Gribouille i Nougat, el 2016 (Pyros tal vegada fos el pare d'aquests dos últims). Es probable que Nougat no sobrevisqués a l'any de vida. En qualsevol cas, aquell any 2016 van néixer una desena d'ossos a la serrralada, xifra que fou conmemorada com un veritable fet històric. El 2018, Nhéu va parir tres cadells més (fills d'en Pepito, encara sense nom social). Tots tres són mascles, però un d'ells se'l dona per desaparegut. Al recompte del 2019 apareix com un óssa adulta en vida.
Noisette		2009–2012 Femella 3 anys Desconeguda	Descendent	Noisette va néixer el 2009 en la segona ventrada als Pirineus de Hvala. El seu pare era en Pyros i era germana de ventrada de Nhéu. Va morir o desapareixer el 2012, quan tenia tres anys i era tan sols una femella sub-adulta El nom Noisette (avellana, en francès) va ser escollit pels nens de les escoles de la Vall d'Aran i el Pirineu Central francès.

Nucli dels Pirineus Centrals (Dècada de 2010)

Óssos nascuts o translocats a la Dècada de 2010 als Pirineus Centrals

Nom	Demografia		origen	Descripció
Plume		2010–2019 Femella 3 anys Desconeguda	Descendent	Plume fou una femella que va néixer el 2010, filla de Pyros i Caramelles, en la cinquena ventrada d'aquesta óssa i el seu pare biològic. Així doncs, Pyros també era l'avi matern de Plume. El germà de ventrada de Plume fou en Pelut. El nom de Plume va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.Se li coneixen tres cadells. El 2014 ja deuria assolir l'edat adulta o sub-adulta, doncs es va creuar amb Balou, que morí aquell mateix any, i del que en naixeria un fill pòstum Cachou, sortint del cau a la primavera del 2015. Les anàlisis genètiques confirmaren que Cachou, era llavors l’únic ossall no emparentat amb Pyros per linea patrilineal, i una de les esperances per trencar el monopoli reproductiu del mascle dominant a la serralada. A finals del 2016, Plume era comptabiltzada com una de les deu femelles adultes a la serralada, i que anava acompanyada amb una ossall de dos anys, (Cachou). El 2017 es té registre del seu pas per Catalunya. També es té constància que aquell any va tenir dos cadells més, que no foren "batejats" i un dels quals moririra el 2018. Segons sembla, el pare d'aquesta ventrada seria en Pepito. Al recompte del 2019, Plume apareix com un óssa adulta sense especificar-ne la ubicació. El 2019 se la donà per desapareguda.
Pelut		2010 Mascle	Descendent	En Pelut és un ós mascle que va néixer el 2010, d'una ventrada de 2 cadells de Caramelles, que s'havia aparellat per cinquena vegada consecutiva amb el seu pare Pyros. O sigui, Pelut és fill i a la vegada net per part de mare del gran mascle del Pirineu. Plume fou la seva germana de ventrada. El nom Pelut (“home dels boscos" en occità) va ser escollit mitjançant mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.Des del 2014, s’ha establert a Catalunya i, més concretament, al límit sud de la serralada, encara que de vegades creui el costat francès. Se n'ha tingut constància reiterada en els recomptes oficials del 2015 el 2019. Es sospita que Pelut sigui el pare de la osseta de Fadeta, apareguda a la primavera del 2016 (sense nom). També es té registre que va tenir un fill mascle amb Patoune a l'any següent (també sense nom). Els dos animals encara estarien vius.
Boavi		2010 Femella	Descendent	Boavi és una óssa nascuda el 2010. Fou filla única de la segona ventrada de Caramellita. El seu pare seria en Pyros, que era a la vegada el seu besavi matern. El seu nom fa referència al Pla de Boavi, aprop de Tavascan, proper al lloc de la seva primera observació. La seva àrea es situa a la vessant catalana, aprop d’Andorra, ocupant així la part més oriental de la zona de presència d'óssos al Pirineu. Fins a la data, ha tingut 4 fills: 2 el 2014, de pare desconegut i morts probablement per infanticidi al mateix any; i 2 més el 2016, fills d'en Pepito. D'aquests, un és en Sardo, mentre que l'altre fou un ós sub-adult (sense nom) que morí als dos anys d'edat. Boavi es cita com a femella adulta amb pas per Catalunya el 2017. A finals del 2016, es vita que se la va veure amb dos ossets d'un any. Al recompte del 2019 apareix com un óssa adulta viva.
Fadeta		2010 Femella	Descendent	Fadeta és una óssa que nasqué a la Vall d'Aran el 2010. Els seus pares serien Pyros i Bambou. És la germana de ventrada de Floreta. El nom Fadeta (“Fada petita" en occità) va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els 4 cadells nascuts el 2010. És una óssa facilment reconeixible pels equips de seguiment per les marques clares visibles a banda i banda del coll. Utilitza un territori relativament petit, a la Vall d’Aran. Fins a la data, Fadeta ja ha tingut 5 ossalls. De sub-adulta, fou fecundada pel seu pare, creuament del que en sortiren dos ossetes el 2014. Una d'aquestes fou Auberta, que havia estat trobada al poble d’Aubèrt (Vall d’Aran) a la primavera del 2014 sola i sense la seva mare. Auberta fou criada en semicaptivitat, però no va sobreviure abans que pogués ser alliberada. La germana d'Auberta, Salient, moriria el 2016 per infanticidi. També és probable que l'executor de la seva mort fos en Pelut, que és el probable pare de l'ossall que Fadeta va tenir aquell any. A finals del 2016, es comptava Fadeta (amb un cadell d'un any) entre les deu femelles adultes. Aquest tercer cadell (New 18-17), encara no té nom, tot i que encara és viu i se'l considera un mascle sub-adult. A la primavera 2019 se la va observar amb 2 cadells més, de sexe i pare desconeguts, però a la vista de les observacions, durant la rutina de la primavera del 2018, podria ser que Goiat, Nere o Cachou en siguin el pare.
Floreta		2010-2012 Femella 2 anys Desconeguda	Descendent	Floreta és una óssa que nasqué el 2010 del creuament entre Pyros i Bambou, a la Vall d'Aran. És la germana de ventrada de Fadeta. Se la va donar per morta el 2011 o el 2012. El nom Floreta (“Flor petita" en occità) va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.
Pepito		2011 Mascle	Descendent	Pepito va neixer el 2011, fill de Hvala i Pyros. És germà de ventrada de Callisto i Soulane i sembla que heretà del seu pare la voràgine procreadora. Tot i que encara és jove, és el segon mascle, darrera de Pyros, amb major nombre de descendents coneguts (18 fills, en vuit ventrades de sis ósses). Hauria procreat amb Caramellita, el 2015 (tres ossalls: Bulle, Fifonet i Fosca) i amb Boavi, el 2016 (dos més: Sardo i una osseta que mori el 2018). Només el 2017 haurien nascuts 8 fills seus de 4 ventrades: amb Caramelles (dos ossetes); amb Caramellita, de nou, (dos ossalls); amb Plume, (un ossall i una osseta) i amb Isil (dos ossetes). El 2018 va tenir tres ossalls mascles amb Nhéu i el 2019 en nasqueren dos mascles més (un d'aquests seria Douillous, l'ossall que va ser trobat sol i famèlic, posteriorment, rescatat i reintroduït). Sembla doncs que Pepito s'ha fet amb el lloc de mascle dominant als Pirineus Centrals. La seva àrea d'abast va augmentar considerablement el 2015, especialment a la part oriental de la zona francesa. El 2017 se'n va detectar la seva presància a Catalunya i el 2019 continuava viu.
Callisto		2011 Femella	Descendent	Callisto és una óssa que va néixer el 2011, filla de Hvala i Pyros. És germana de ventrada de Pepito i Soulane. No se li coneix descendència. Molt sedentària, és habitual a la zona que limita amb els departaments de l'Arieja i l'Alta Garona. El 2017, se la cita com a femella adulta fora de Catalunya. Al recompte del 2019 també apareix com un óssa viva. El seu nom fa referència a Cal·listo (Callisto en francès), nimfa de la mitologia grega, transformada per Zeus en la constel·lació de l'Óssa Major.
Soulane		2011–2012 Femella 1 any Desconeguda	Descendent	Soulane fou una osseta que va néixer el 2011, filla de Hvala i Pyros. Era germana de ventrada de Pepito i Callisto. Va morir durant la seva infància, el 2011 o el 2012
Vila		2011–2011 Femella <1 any Desconeguda	Descendent	Vila fou una cadell femella, filla de Pollen i Pyros, que nasqué el 2011. L'osseta morí durant el seu primer any de vida. Fou l'única descendència de Pollen, que desaparegué també el 2011.
Alós		2012–2013 Mascle 1 any Mort accidental	Descendent	Alós fou un cadell mascle que nasqué al cau de Caramelles el 2012, la sisena ventrada que tingué aquesta óssa amb el seu pare, el mascle dominant Pyros. La germana de ventrada d'Alós fou Isil. Alòs va morir el 2013 per causa d'un accident. El nom d'aquest parell fa referència al poble d'Alós d'Isil, a l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on van ser vistos per primera vegada.
Isil		2012–2019? Femella <7 anys Desconeguda	Descendent	Isil és una óssa que nasqué el 2012 de la sisena ventrada que Caramelles tingué amb el seu pare, el mascle dominant Pyros. El germà de ventrada d'Isil fou Alós, que traspassà l'any següent a causa d'un accident. El nom d'aquest parell fa referència al poble d'Al·lòs d'Ísil a l'Alt Àneu dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on van ser vistos per primera vegada. Aquesta femella adulta marca presència regularment entre el Coserans i Catalunya. Va tenir quatre ossalls amb en Pepito en dos ventrades: el 2017 (dos ossetes) i el 2019 (dos ossalls mascles), un dels quals seria Douillous, l'ossall extraviat. En una font ja se la dona per morta el 2019.
Bouba		2012–2014 Femella 2 anys Desconeguda	Descendent	Bouba fou una femella que nasqué el 2012, filla de Bambou i Pyros(la segona ventrada d'aquesta parella). La seva germana és Patoune, que encara viu, a diferència de Bouba que morí sub-adulta el 2014. Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular a internet (12.500 vots) el 2014.
Patoune		2012 Femella	Descendent	Patoune és una femella que va néixer el 2012, filla de Bambou i Pyros (la segona ventrada d'aquesta parella). La seva germana és Bouba, que traspassà el 2014. Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular a internet (12.500 vots) el 2014. A finals del 2016, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat comptava deu femelles adultes, entre les quals Patoune. Patoune no constava en el recompte del 2017, però sembla que posteriorment hi ha hagut indicis de la seva supervivència i encara no se la considera baixa. Tampoc se li coneixia descendència fins que el 2019 es va detectar una óssa desconeguda, ja adulta, que les anàlisis demostraren que era filla seva i de Pelut. Aquest animal (New-2019-01) no se sap del cert si va néixer el 2015 o el 2017.
Becero		2013–2013 Mascle <1 any Mort accidental	Descendent	Becero fou l'únic cadell que Caramellita tingué amb Pyros el 2013 (tercera reproducció d'aquesta parella). L'ossall va morir al mateix any a causa d'un accident.
Gaia		2013 Femella	Descendent	Gaia és una óssa que nasqué el 2013 al cau de Hvala, que s'havia reproduït amb Moonboots. Fou la quarta ventrada de la seva mare (la primera amb Moonboots). Chataigne fou la seva germana de ventrada. El seu nom és una referència a la personificació de la Terra a la mitologia grega i va ser escollit, juntament amb el de la seva germana mitjançant votació popular a internet el 2014. Gaia es detecta regularment entre el Comenge, la Vall d'Aran i el Coserans. Al recompte del 2017 consta com a femella adulta fora de Catalunya. I el 2019 encara se la considera viva. No se li coneix descendència.
Chataigne		2013 Femella	Descendent	Chataigne (castanya, en francès) és una óssa que nasqué el 2013 al cau de Hvala, que s'havia reproduït amb Moonboots. Fou la quarta ventrada de la seva mare (la primera amb Moonboots). Gaia fou la seva germana de ventrada. Els noms d’aquest parell van ser escollits mitjançant votació popular a internet el 2014. De sub-adulta, aquesta óssa s’instal·là entre la Vall d’Aran i el Comenge. El 2017 es cita com a femella adulta fora de Catalunya, bé com en el recompte del 2019. Se sap que ha tingut tres fills. El 2017, en va tenir el primer, de pare desconegut, i que probablement hauria estat mort per infanticidi. I el 2018, dos més, engendrats per Boet, un dels quals, Mellous, defallí el 2019, probablement per causes naturals, després d'una fallida reintroducció; mentre l'altre (sense nom), sembla encara és viu.
Boet		2014 Mascle	Descendent	Boet és un mascle que va néixer el 2014, fruït de la setena ventrada de Caramelles amb Pyros, que també era el pare d'aquesta. És el germà de ventrada d'Esmolet Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular organitzada per la Casa de l'Ós (1.273 propostes). Boet és una referència al Pla de Boet, topònim del municipi d'Alins, al Pallars Sobirà. Caramelles amb els seus dos cadells del 2014 van ser captats per una càmera de fototrampeig al municipi de l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.Boet es cita com a mascle jove (sub-adult) fora de Catalunya el 2017. El 2018, naixeren dos fills seus al Comenge (segona ventrada de Chataigne), un dels quals, Mellous, hauria defallit el 2019 per causes probablement naturals. L'altre (sense nom), sembla encara està viu. El 2019 Boet se'l compta com a viu.
Esmolet		2014 Mascle	Descendent	Esmolet és un mascle que va néixer el 2014, fruït de la setena ventrada de Caramelles amb Pyros, que també era el pare d'aquesta. És el germà de ventrada de Boet Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular organitzada per la Casa de l'Ós (1.273 propostes). Esmolet és un mot pallarès que significa "persona llesta i estrambòtica". Caramelles amb els seus dos cadells van ser captats el 2014 per una càmera de fototrampeig al municipi de l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El 2015, després que el nucli familiar es dispersés, va romandre uns temps a l’Arieja amb el seu germà, i després es va establir entre el Coserans i Catalunya. Esmolet es cita com a mascle jove (sub-adult) amb pas per Catalunya el 2017. Al recompte del 2019 ja consta com un mascle adult. De moment, no se li coneix descendència.
Réglisse		2014 Femella	Descendent	Réglisse va néixer el 2014, al cau de Nhéu. Fou el primer cadell d'aquesta óssa i no tingué germans de ventrada. El seu pare és en Moonboots. El nom de Réglisse (regalèssia, en francès) va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i que comptà amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots. Se la va detectar per primera vegada el 2015 a l'Arieja, al territori habitual de la seva mare. En el recompte del 2017 se la cita com a femella adulta fora de Catalunya. Aquell any, després d’haver sigut vista amb un mascle, s’esperava que tingués els seus primers cadells, però això no es va poder confirmar i fins a la data no se li coneix descendència.
Auberta		2014–2014 Femella <1 any Mort natural?	Descendent	Auberta va néixer el 2014, fruit de la primera ventrada de Fadeta (la primera i única que fou engendrada pel mascle Pyros). Tingué una germana de ventrada (Salient) que morí el 2016 víctima d'infanticidi. El cas d'Auberta també fou tràgic doncs quan tenia uns pocs mesos de vida trobada aprop del poble d'Aubèrt, a la Vall d'Aran, a l'estiu, sola i sense la seva mare. Després de recuperar-se en un centre en semi-captivitat, va morir el 20 de novembre, tres mesos després de ser trobada. Tot i que l’intent de reintroduir-la era positiu, l’interès de ficar-li un emissor a sota la pell per conèixer els seus moviments una vegada fos alliberada, li va produir la mort una setmana després de ser intervinguda. El desenllaç va provocar les crítiques d'entitats ecologistes que demanaren de revisar el protocol d'actuació de cara a futurs casos similars.
Salient		2014–2016 Femella 2 anys Infanticidi	Descendent	Salient fou la germana d'Auberta, Aquestes dues foren els primers cadells de Fadeta, que havia estat fecundada pel mascle Pyros).. Nasqueren a la Vall d'Aran, a la ventrada del 2014 (l'única de Fadeta que fou engendrada pel mascle Pyros). Salient morí el 2016 per infanticidi. També és probable que l'executor de la seva mort fos en Pelut, que és el probable pare de l'ossall sense nom (New 18-17) que Fadeta va tenir el 2016 i que avui dia encara es considera viu.
Bulle		2014 Mascle	Descendent	Bulle nasqué el 2015. És filla de Caramellita i Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Fifonet i Fosca. Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós al Pirineu francès. Es cita com a femella jove (sub-adulta) amb pas per Catalunya el 2017. i al recompte del 2019 apareix com un óssa adulta. No se li coneix descendència. A diferència del nom dels seus dos germans, el nom de Bulle va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots.
Fifonet		2015–2019 Mascle 4 anys Desconeguda	Descendent	Fifonet nasqué el 2015. Era fill de Caramellita i Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Bulle i Fosca. Els nom va ser escollit en un procés participatiu entre els nens de les escoles del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Fifonet és un mot pallarès per designar qui sembla que fa molta feina i no fa res. Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós al Pirineu francès. Es cita com a Mascle jove (sub-adult) fora de Catalunya el 2017, però se'l va donar per desaparegut el 2019, quan només tenia 4 anys. En el recompte del 2020, ja se'l donava per mort. No se li coneix descendència.
Fosca		2015 Femella	Descendent	Fosca nasqué el 2015. És filla de Caramellita i Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Bulle i Fifonet. El nom va ser escollit en un procés participatiu entre els nens de les escoles del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Fosca és una referència al topònim de la Vall Fosca, al Pallars Jussà. Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós al Pirineu francès. Es cita com a femella jove (sub-adulta) fora de Catalunya el 2017 i el 2019, encara se la considera en aquest grup demogràfic. Fins a la data, no se li coneix descendència.
Flocón		2015 Mascle	Descendent	Flocón és el descendent de Hvala i Moonboots que nasqué el 2015. Era la cinquena i darrera ventrada que tingué aquesta óssa mítica reintroduïda d'Eslovènia al 2006 (la segona amb Moonboots). La seva germana de ventrada és l'Aran. Flocón apareix nombrat com a mascle jove (sub-adult) fora de Catalunya el 2017. Al recompte del 2019 ja se'l considera un mascle adult. De fet, també s'informa que el 9 de juny del 2019 es van veure al terme de Couflens, al Coserans (Arieja) a l'óssa Caramelles amb dos cadells (un mascle i una femella), el pare dels quals seria en Flocon. El nom de Flocón va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots.
Aran		2015 Femella	Descendent	Aran és una femella descendent de Hvala i Moonboots que nasqué el 2015. Era la cinquena i darrera ventrada que tingué aquesta óssa mítica reintroduïda d'Eslovènia al 2006 (la segona amb Moonboots). El germà de ventrada d'Aran és en Flocón. Es cita com a femella jove (sub-adulta) amb pas per Catalunya el 2017. Tot i que el 2019 no se la va veure el 2020 se l'ha detectada viva i acompanyada per primera vegada per un parell de cadells. Les anàlisis genètiques de l'ONFCS han confirmat que el pare serie en Nere. Serien un mascle i una femellla.
Cachou		2015–2020 Mascle 5 anys Enverinament	Descendent	Cachou va néixer a l'hivern del 2014/2015 al cau de Plume, l'óssa que s'havia creuat amb Balou uns dies abans que aquest ós tralocat d'Eslovènia morís atansat per un llamp. Cachou fou l'únic fill de Balou i no va tenir germans de ventrada. El seu nom va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015 a les escoles de l'Alta Garona i a internet. i fa referència a les pastilles de regalèssia Le Cachou (antiga marca comercial francesa). Balou era l’únic mascle en edat reproductora no emparentat amb Pyros. Després que va morir, el 2014, es van posar moltes esperances en que el seu fill pòstum, Cachou, es pogués reproduir. Però Cachou també va morir, al 2020, sense que hagi deixat descendència coneguda. El 2019 Cachou era considerat pels equips de seguiment com un mascle sub-adult. A la tardor d'aquell any se li atribuïren diversos i reiterats a atacs a bestiar equí a la Vall d'Aran que generaren alarma pública. El malestar entre els ramaders provocà que els polítics es reunissin a Madrid per a estudiar la revisió del Protocol d'Intervenció amb óssos i permetre la possible extracció del medi d'exemplars problemàtics. A l'octubre, els tècncis del Conselh Generau d'Aran assajaren l'ús d'aversius químics en carronyes de cavalls per tal de forçar un canvi d'hàbits alimenticis de Cachou. Aquesta estratègia sembla que sortí efecte. Però el 9 d'abril, poc temps després que hagués despertat de la hibernació, Cachou aparegué mort al fons d'un barranc, al terme de Les Una autopsia preliminar encomanada pel Conselh a la UAB apuntava a una posible baralla amb un altre ós, però les entitats ecologistes ho questionaren al haver-hi indicis d'enverinament en el cadàver. Finalment el jutjat de Vielha va decretar el secret de sumari (el primer que s'obria per la mort d'un ós a l'estat). El 18 de novembre un agent de medi ambient de la Vall d'Aran, que formava part de la patrulla de l'ós des de feia pocs mesos, fou detingut en el curs de les investigacions judicials. El dia següent, se'l deixà en llibertat amb càrrecs, acusat d'un crim contra la fauna, rebel·lació de secrets i prevaricació. La investigació va concloure que Cachou hauria estat enverinat amb un anticongelant (etilenglicol). Un cop aixecat parcialment el secret de sumari, s'ha sabut que a través d'un grup de WhatsApp anomenat Plataforma Anti-Ós, amb més d'un centenar de membres, s'hauria ordit el pla per acabar amb la vida de Cachou. Sis persones estarien sent investigades. En algunes de les comunicacions intervingudes per ordre judicial, s'han constatat el contacte del líder dels investigats amb persones a França igualment interessades en la mort de més plantígrads.
Tuc		2016 Mascle	Descendent	Tuc va néixer el 2016 fruit de la unió entre Bambou i Moonboots. Era la quarta ventrada d'aquesta óssa (la segona que tingué amb Moonboots). La seva germana de ventrada és na Beret. La família va ser vista per primera vegada el juny del 2016 a la Vall d’Aran i després al Pallars Sobira. El nom de Tuc fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya. Tuc apareix citat com un mascle jove (sub-adult) amb pas per Catalunya el 2017. Al recompte del 2019, Tuc continua constant com un mascle sub-adult. El 2019, la ONCFS ha detectat el seu rastre a l'Arieja més oriental, aprop del Capcir i del massís de Madres. Fins a la data, no se li coneix descendència.
Beret		2016 Femella	Descendent	Beret va néixer el 2016 fruit de la unió entre Bambou i Moonboots. Era la quarta ventrada d'aquesta óssa (la segona que tingué amb Moonboots). El seu germà de ventrada és en Tuc. La família va ser vista per primera vegada el juny del 2016 a la Vall d’Aran i després al Pallars Sobira. El nom de Beret fa referència al Pla de Beret, un topònim de la Vall d'Aran i fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya. Es cita com a femella jove (sub-adulta) amb pas per Catalunya el 2017. Al recompte del 2019, Beret apareix com una femella sub-adulta. Fins a la data, no se li coneix descendència.
Blizzard		2016 Mascle	Descendent	Blizzard va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat. Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment. Al recompte del 2019 de l'ONG Pays de l'Ours Blizzard apareix com un mascle sub-adult.
Gribouille		2016-2020 4 anysMascle Arma de foc	Descendent	Gribouille va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat. En el cas d'aquests dos últims, no se sap del cert si el pare fou en Moonboots o en Pyros. Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment. A França, Gribouille és originalment un personatge popular que es llença a l’aigua per por de la pluja. Aquest ós no va ser detectat el 2017 i el 2018 i se'l va considerar desaparegut, però es va tornar a detectar el 2019. Al recompte d'aquell any, Gribouille apareix com un mascle sub-adult. A inicis de juny del 2020, Gribouille va apareixer mort en una zona boscosa propera a las pistes d'esquí de Guzet, al terme d'Uston, al Coserans (Arieja). El departament va presentar una denúncia per aquests fets perquè l’os és una espècie protegida. Seguidament es va desfermar una gran polèmica quan la filial francesa de Sea Sheperd, una ONG conservacionista, va oferir grans quantitats de diners com a recompensa a qui oferís pistes que facilités esbrinar la identitat dels autors del crim. L'autopsia de l'animal, realitzada a Tolosa, confirmà que hauria estat abatut a trets. Per compte d'aquest cas, la ministra francesa de la transició ecològica, Élisabeth Borne, va demanar a Espanya informacions sobre el resultat de l'autòpsia de Cachou, que havia estat mort dos mesos abans a Les, a la Vall d'Aran, a menys de 100 km d'Ustou.
Nougat		2016–2019 Mascle 3 anys Desconeguda	Descendent	Nougat va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat. Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment. El 2019 es va deixar de tenir evidències de la seva supervivència.
Sardo		2016 Mascle	Descendent	Sardo és fill de Boavi, en la seva segona ventrada del 2016. El seu pare seria en Pepito. Hauria tingut una germana de ventrada (sense nom), però aquesta no fou detectada el 2018 i 2019 i se la considera morta. El seu nom fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya. Al recompte del 2019 Sardo apareix com un mascle sub-adult.
Goiat		2004? Mascle	Translocat 06/06/2016	Goiat és un mascle alliberat el 2016, procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia. En aquell moment tenia entre 9-12 anys i pesava 205 kg. El seu nom significa noi jove o fadrí en pallarès. El motiu de la translocació d'aquest plantígrad és la necessitat d’un mascle que trenqui la dominància reproductora de Pyros, que és pare, avi o besavi de més de 30 óssos a la serralada. L'objectiu, doncs, és aportar més variabilitat genètica i disminuir el risc d'endogàmia, que pot conduir a una pèrdua de vigor reproductor en la població i l'aparició d'enfermetats genètiques. El trasllat de Goiat va començar a les 2:30 del 6 de juny i va arribar al Pirineu català a les 20.30 del mateix dia. Va ser alliberat al Bosc de Bonabé, a Isil, Pallars Sobirà, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Al alliberar-lo li van instal·lar emissors convencionals a les orelles, a més d'un collar emissor GPS per poder-lo ubicar en tot moment. Sembla que a l'estiu acostuma a freqüentar La Barousse i Louron, als Alts Pirineus francesos, i després s’incorpora a la Vall d’Aran per passar l’hivern. El 2017, es van disparar les alarmes perquè a més dels atacs típics a bestiar oví, caprí i vacú, es van detectar atacs de Goiat a bestiar equí, sobretot a la Vall d'Aran, arribant a matar una éuga de 700 kg. El 2018 la problemàtica prosseguí i les mesures dissuasòries que s'havien pres, com l'ús de bales de goma o de tancats elèctrics resultaren "ineficients", fet pel qual es començà a debatre la possibilitat d'extreure'l del medi. A l'octubre s'efectuà una espectacular operació amb helicòpter per canviar-li la bateria del collar GPS i el novembre s'aprovà el Protocol d'intervenció d'óssos al Pirineu, amb l'objectiu d'orientar l'actuació davant d'exemplars amb conductes atípiques i resoldre situacións conflictives. El 2019 es van reforçar les mesures aversives i aquell any Goiat va realitzar un gran viatge pels dos Pallars, la Ribagorça i el Sobrarb aragonès, retornant a la Vall d'Aran per l'Alta Garona. Aquest desplaçament exploratori de Goiat provocà que l'àrea geogràfica amb presència provada d'ós bru als Pirineus s'ampliés en 3.000 km2 respecte l'any anterior. Tanmateix, aquell estiu es va saber que Goiat acumulava més de cent caps de bestiar morts en els seus tres anys a la serralada. Les seves incursions erràtiques van desfermar una campanya anti-ós a tot el vessant sud dels Pirineus, amb manifestacions per diverses valls, articulades per una plataforma transpirenenca que aglutinà més de 40 associacions ramaderes i sindicals de Catalunya, Aragó i Navarra, i que culminà amb una gran manifestació el 22 d'agost a Ainsa, al Sobrarb. A la tardor del 2020 s'ha tingut constància que Goiat es va alliberar del collar GPS, que se li havia canviat el 2018, i que facilitava les tasques de seguiment i auditoria de danys al bestiar. Fins la data, Goiat és l'únic exemplar d'ós bru translocat per la Generalitat de Catalunya. Tot i que freqüenta el territori de diverses femelles, encara no hi ha indicis que tingui descendència.
Mellous		2018–2018 Femella <1 any Mort Natural?	Descendent	Mellous va néixer el 2018, al cau de Chataigne. El seu pare era en Boet. Era la segona ventrada de Chataigne (la primera, amb un ós desconegut) i en nasqué un germà de Mellous (sense nom), que sembla que encara està viu. Mellous va ser trobada per un resident al terme de Fos, a l'Alta Garona, el 5 de juliol del 2018. Estava sola, deshidratada, sense la seva mare i deuria tenir només 6 o 7 mesos. Va ser atesa i alimentada per tècnics de l'Oficina Nacional de Caça i Fauna Salvatge (ONCFS). Pocs dies després la van equipar amb un transmissor i va ser alliberada "en una zona capaç de proporcionar-li les condicions de seguretat, tranquil·litat i recursos més favorables, i on la seva potencial mare havia estat localitzada poc abans". L'ONG Pays de l'Ours-Adet la va batejar amb un nom que fa referència a Melles, el terme municipal on va ser alliberada, al costat de Fos. Tanmateix, va morir abans d'acabar el mes, probablement de mort natural.
Douillous		2019 Mascle	Descendent	Douillous és un cadell mascle d'ós nascut durant l'hivern del 2018/2019 en el cau d'Isil. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, que havia estat engendrada de nou per en Pepito. Douillous té un germà de ventrada que, de moment no té nom. Douillous va ser trobat sol, sense la seva mare, el 10 de juny del 2019 en el terme municipal de Couflens, al Coserans (Arieja), aprop de la frontera. L'examen clínic de l'animal va concloure que tenia cinc mesos i pesava 8,25 quilos, estava desnodrit i patia anèmia però no tenia cap ferida. El seu estat de debilitat no li permetia desplaçar-se correctament. Després de la seva captura va ser portat a un tancat d'una casa particular amb autorització administrativa per a la conservació d'animals salvatges, per a poder-lo retornar al seu hàbitat natural. Però uns dies més tard es va escapar fent un forat per sota d'una tanca de ferro. Finalment va ser atrapat després d'una persecució al mig del camp. El 22 de setembre, els agents de (ONCFS) van procedir a tornar al bosc l'ossall de vuit mesos.

Vegeu també

• Ós bru als Pirineus
• Reintroducció de l'ós als Pirineus

Enllaços externs

• Programa PirosLIFE Catalunya, per la consolidació d'una població d'óssos als Pirineus centrals
• S.O.S. Óssos Pirineu
• Casa de l'Ós – Consorci de Turisme de les Valls d'Àneu
• Població actual d’óssos al Pirineu – DEPANA

Pirineus2 Categoria:Pirineus Categoria:Fauna de la península Ibèrica Categoria:Llistes d'animals