Els caces de quarta generació representen els conceptes de disseny de la dècada del 1970. Deixant de banda els principis de disseny de la generació anterior basada en la velocitat i els míssils de llarg abast, se centren de nou en la maniobrabilitat per al combat aeri tancat i disposen de canó intern per reduir la secció radar equivalent (RCS). Aquesta generació està en servei des de ladècada del 1980 fins els anys 2010.
Aquesta quarta generació i mitja és un terme definit pel Govern dels Estats Units per un caça que disposa de radar AESA, enllaç de dades ( data link ) d'alta capacitat, aviònica millorada i la capacitat per desplegar previsibles armes futures. [3] Algunes fonts poden referir-se a aquest grup com a generació 4++(russes) o 3 ª generació (xineses). Encara que diversos dels caces d'aquesta generació tenen una secció radar equivalent (RCS) reduïda, això no els converteix necessàriament en caces completament furtius o de cinquena generació.
↑ Chengdu Aircraft Corporation, famous for developing the fourth-generation J-10 fighter]
↑ P. Parameswaran, "US, Russia, Xina Vying To Sell Fighters in Àsia", Defense News (defensenews.com homepage) , published 23 Març 11 : 47 EDT (15:47 GMT), URL: http://www.defensenews.com/story.php?i=3441039, Retrieved 05 November 2009. Quote from article: "Pakistan, for example, is co-developing a very low cost fourth-generation FC-1 fighter