Usuari:Medol/Paper del cristianisme en la civilització

Aquesta imatge mostra algunes de les contribucions del cristianisme en la civilització.

El paper del cristianisme en la civilització ha estat íntimament entrellaçat amb la història i la formació de la societat occidental. Al llarg de la seva llarga història, l'Església cristiana ha estat una font important de serveis socials relacionats amb l'escolarització i l'assistència mèdica; inspiració per a l'art, la cultura i la filosofia; i ha jugat un paper influent en la política i la religió. De diverses maneres, ha intentat influir en les actituds occidentals relacionades amb el vici i la virtut en diversos camps. Durant molts segles ha difós els ensenyaments de Jesús dins del món occidental i en altres països. Festes com la Pasqua i el Nadal són festius públics; el calendari gregorià ha estat adoptat internacionalment com el calendari civil; i el calendari mateix es mesura des de la data del naixement de Jesús.

La influència cultural de l'Església ha estat important. Els erudits de l'església van conservar l'alfabetització a Europa occidental després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Durant l'edat mitjana, l'Església es va aixecar per reemplaçar l'Imperi Romà com a força unificadora a Europa. Les catedrals d'aquella època romanen entre les fites més emblemàtiques de l'arquitectura produïda per la civilització occidental. Moltes de les universitats europees també van ser fundades per l'església en aquesta època. Molts historiadors afirmen que les universitats i les escoles catedralícies van ser una continuació de l'interès per l'aprenentatge promogut pels monestirs. La universitat es considera generalment com una institució que té el seu origen en l'entorn cristià medieval, nascut de les escoles de la Catedral. La Reforma va posar fi a la unitat religiosa a Occident, però les obres mestres renaixentistes produïdes per artistes catòlics com Michelangelo, Leonardo da Vinci i Raphael en aquella època es mantenen entre les obres d'art més cèlebres mai produïdes. De la mateixa manera, la música sacra cristiana de compositors com Pachelbel, Vivaldi, Bach, Handel, Mozart, Haydn, Beethoven, Mendelssohn, Liszt, i Verdi es troba entre la música clàssica més admirada en el cànon occidental.

La Bíblia i la teologia cristiana també han influït molt als filòsofs i activistes polítics occidentals. Els ensenyaments de Jesús, com la paràbola del bon samarità, són una de les fonts d'inspiració per a les nocions modernes dels Drets Humans i la societat del benestar que proporcionen els governs occidentals. Durant molt de temps els ensenyaments cristians sobre la sexualitat i el matrimoni i la vida familiar també han estat influents i generen polèmica en els últims temps. El cristianisme va jugar un paper important combatent i contribuint a l'abolició de pràctiques com el sacrifici humà, l'esclavitud, l'infanticidi i la poligàmia. El cristianisme en general va afectar l'estatus de la dona a través de la condemna de la infidelitat conjugal, el divorci, l'incest, la poligàmia, el control de la natalitat, l'infanticidi (les nenes tenien més possibilitat de ser assassinades) i l'avortament. Mentre que l'ensenyament oficial de l'Església considera que les dones i els homes són complementaris (iguals i diferents), alguns "defensors de l'ordenació de dones i altres feministes" argumenten que els ensenyaments atribuïts a sant Pau i als pares de L'Església i els teòlegs escolàstics van contribuir a la noció de la inferioritat de la dona. No obstant això, les dones han tingut un paper destacat en la història occidental a través i com a part de l'església, especialment en l'educació i l'assistència sanitària, però també com a teòlegues i místiques influents.

Els cristians han fet diverses contribucions al progrés humà en una àmplia i diversa varietat de camps, tant en el passat com en el present, incloent la ciència i la tecnologia, la medicina, les belles arts i l'arquitectura, la política, la literatura, la música, la filantropia, la filosofia, l'ètica, el teatre i l'empresa. Segons el llibre 100 anys de Premis Nobel, que estudia el premi Nobel entre 1901 i 2000, el 65,4% dels premis Nobel han identificat el cristianisme en les seves diverses formes com la seva religió preferent. Els cristians orientals (particularment els cristians nestorians) també han contribuït a la civilització islàmica àrab durant els períodes dels Omeies i el Califat Abbàssida traduint les obres dels filòsofs grecs al siríac i després a l'àrab. També van destacar en filosofia, ciència, teologia i medicina.

Algunes de les coses per les quals el cristianisme és criticat inclouen l'opressió de les dones, la condemna de l'homosexualitat, el colonialisme i diversos altres casos de violència. Les idees cristianes han estat utilitzades per recolzar i posar fi a l'esclavitud com a institució. Les crítiques al cristianisme provenen tant de grups no religiosos com de grups religiosos, alguns d'ells cristians.

Política i dret

De minoria perseguida a religió estatal

Icona que representa l'emperador Romà Constantí (centre) i els bisbes del Primer Concili de Nicea (325) aguantant el Credo de Nicea de 381.

El cristianisme va començar com una secta jueva a mitjans del segle I, sorgit de la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret. La vida de Jesús es recull en el Nou Testament de la Bíblia, un dels textos fonamentals de la civilització occidental i inspiració per innombrables obres d'art occidental. El naixement de Jesús es commemora a la festa de Nadal, la seva mort durant el Tríduum Pasqual, i el que els cristians creuen que va ser la seva resurrecció, durant la Setmana Santa. El Nadal i la Pasqua són dies festius a moltes nacions occidentals. Jesús va aprendre els textos de la Bíblia hebrea, amb els seus deu manaments (que més tard van influenciar el dret occidental) i es va convertir en un influent predicador erudit. Va ser un explicador persuasiu de paràboles i un filòsof moral que va instar els seguidors a adorar Déu, actuar sense violència ni prejudicis i tenir cura dels malalts, els famolencs i els pobres. Aquests ensenyaments han estat profundament influents en la cultura occidental. Jesús va criticar els privilegis i la hipocresia al voltant de l'estament religiós, el que va provocar l'ira de les autoritats, que van persuadir al governador romà de la província de Judea, Ponç Pilat, a executar-lo. El Tanakh diu que Jesús va ser executat per fetilleria i per conduir la gent a apostar. A Jerusalem, al voltant de l'any 30, Jesús va ser crucificat.

Els primers seguidors de Jesús, inclosos els sants Pau i Pere, van difondre aquesta nova teologia procedent de Jesús per tot l'Imperi Romà i més enllà, sembrant les llavors per al desenvolupament de l'Església Catòlica, de la qual Sant Pere va ser el primer Papa. El catolicisme, tal com el coneixem, va sorgir a poc a poc. Els cristians sovint s'enfrontaren a la persecució durant aquests primers segles, en particular pel seu rebuig a adorar els emperadors. No obstant això, a través de les sinagogues, comerciants i missioners del món conegut, la nova religió internacionalista va créixer ràpidament en grandària i influència. El seu atractiu singular provenia dels seus valors i la seva ètica.

Valor humà

Les primeres civilitzacions del món eren estats sagrats mesopotàmics governats en nom d'una divinitat o de governants que es consideraven déus. Els governants i els sacerdots, soldats i buròcrates que duien a terme la seva voluntat, eren una petita minoria que mantenia el poder explotant la majoria.

«	Si ens dirigim a les arrels de la nostra tradició occidental, trobem que, en època grega i romana, no tota la vida humana era considerada com inviolable i digne de protecció. Els esclaus i els "bàrbars" no tenien ple dret a la vida i els sacrificis humans i el combat dels gladiadors eren acceptables... La Llei espartana exigia la mort de nens amb malformacions; per a Plató, l'infanticidi era una de les institucions de l'Estat ideal; Aristòtil considera l'avortament com una opció desitjable; i el filòsof estoic Sèneca escriu de manera antiapologètica: "Destruïm la descendència no natural, ofeguem fins i tot els nens que al néixer són febles i anormals... I mentre hi ha veus crítiques a aquest posicionament..., és probable que sigui correcte dir que aquestes pràctiques... eren menys proscrites en l'antiguitat. La majoria dels historiadors de la moral occidental coincideixen que l'augment del... cristianisme va contribuir enormement a la presa de consciència del valor, dignitat i respecte vers la dignitat humana.	»
— Marc Stauch, Text, Cases & Materials on Medical Law

W. E. H. Lecky, sobre la santedat de la vida humana en la seva història de la moral europea, diu que el cristianisme "va formar un nou estàndard, més alt de qualsevol altre que existís al món...". L'expert en ètica cristià David P. Gushee diu que "Les ensenyances sobre la justícia de Jesús estan íntimament lligades a un compromís amb la santedat de la vida...".

John Keown, professor d'ètica cristià, distingeix aquesta doctrina de "santedat de la vida" a partir d'un "enfocament de la qualitat de vida que només reconeix valor instrumental a la vida humana i a un enfocament vitalista, que considera la vida com un valor moral absolut... És l'enfocament de la santedat de la vida... que incorpora una presumpció a favor de preservar la vida, però concedeix que hi ha circumstàncies en què la vida podria no haver de ser conservada a tota costa", i això és el que proporciona la base sòlida per a la legislació sobre qüestions relacionades amb el final de la vida.

Dones

Roma tenia un sistema de castes socials, on les dones "no tenien independència legal ni propietat independent". Els primers anys del cristianisme, tal com Plini el Jove explica en les seves cartes a l'emperador Trajà, hi havia gent de "totes les edats i rangs, i d'ambdós sexes". Plini explica l'arrest de dues dones esclaves que afirmaven ser 'diaconesses' a la primera dècada del segle II. Hi havia un ritu per a l'ordenació de les dones diaques al llibre litúrgic Roman Pontifical, vigent fins al segle xii. Per a les dones diaques, el ritu més antic d'Occident prové d'un llibre del segle viii, mentre que els ritus orientals es remunten al segle III i n'hi ha més.

El Nou Testament es refereix a diverses dones que hi havia en el cercle proper a Jesús. Hi ha diversos relats evangèlics de Jesús amb importants ensenyaments sobre les dones: la seva trobada amb la dona samaritana al pou, la seva unció de Maria de Betània, la seva admiració pública per una vídua pobra que va donar dues monedes de coure al temple de Jerusalem, la seva ajuda a la dona acusada d'adulteri, la seva amistat amb Maria i Marta, les germanes de Llàtzer, i la presència de Maria Magdalena, la seva mare i les altres dones quan va ser crucificat. L'historiador Geoffrey Blainey conclou que "com que la posició de les dones no era alta a Palestina, les bondats de Jesús cap a elles no sempre eren aprovades per aquells que mantenien una tradició estricta".

Segons l'apologista cristià Tim Keller, era comú en el món greco-romà exposar (abandonar) les nenes a causa del baix nivell de les dones en la societat. L'església va prohibir als seus membres de fer-ho. La societat grecorromana no trobava cap valor en una dona soltera, i per tant era il·legal que una vídua passés més de dos anys sense tornar a casar-se. El cristianisme no va obligar a les vídues a casar-se i donar-los suport econòmicament. Les vídues paganes van perdre tot el control de la propietat del seu marit quan es van tornar a casar, però l'església va permetre a les vídues mantenir la propietat del seu marit. Els cristians no creien en la cohabitació. Si un cristià volia viure amb una dona, l'església requeria el matrimoni, i això donava a les dones drets legals i una major seguretat. Finalment, es va prohibir el doble estàndard pagà de permetre que els homes casats tinguessin sexe i amants fora del matrimoni. Els ensenyaments de Jesús sobre el divorci i la promoció de la monogàmia de Pau van començar un procés de millora de l'estatus de les dones perquè les dones cristianes tendissin a gaudir d'una major seguretat i igualtat que les dones de les cultures properes.

Nens

En el món antic, l'infanticidi no era legal, però rarament es perseguia. Es va fer una àmplia distinció entre l'infanticidi i l'exposició infantil, que es practicava amb impunitat a una escala gegantina. L'exposició consistia en abandonar un infant en bosc. Molts nens exposats van morir, però altres van ser captats pels especuladors que els van criar per ser esclaus o prostitutes. No es pot determinar amb certesa fins a quin punt l'infanticidi va derivar dels esforços legals a l'Imperi Romà. "No obstant això, pot afirmar-se amb seguretat que la publicitat del comerç de nens exposats esdevingué impossible sota la influència del cristianisme i que el sentit de la gravetat del crim va augmentar considerablement".

Constantí

L'Edicte de Milà de l'emperador Constantí I el Gran del 313 dC va acabar amb la persecució impulsada per l'Estat contra els cristians de l'Est i la seva pròpia conversió al cristianisme va ser un important punt d'inflexió en la història. El 312, Constantí va oferir la tolerància cívica als cristians i, a través del seu regnat, va impulsar lleis i polítiques d'acord amb els principis cristians: fent que el diumenge esdevingués el "dia de descans" per a la societat romana (tot i que inicialment només era per als habitants de les ciutats) i impulsant en un programa de construcció d'esglésies. L'any 325, Constantí va convocar el Primer Concili de Nicea per obtenir consens i unitat dins del cristianisme, amb vista a establir-la com la religió de l'imperi. La població i la riquesa de l'Imperi romà havien anat desplaçant-se cap a l'est i, cap a l'any 330, Constantí va establir la ciutat de Constantinoble com una nova ciutat imperial que seria la capital de l'Imperi Romà Oriental. El patriarca oriental a Constantinoble va arribar a rivalitzar amb el Papa de Roma i Roma va ser saquejada pels visigots el 410 i els vàndals el 455. Tot i que la continuïtat i l'intercanvi cultural continuaren entre aquests imperis romans occidentals i orientals, la història del cristianisme i la cultura occidental van prendre recorreguts divergents, amb un Gran Cisme que separaria el cristianisme romà i oriental el 1054 dC.

Sant Ambrosi i l'emperador Teodosi, Anton van Dyck.

El Papa Gregori el Gran (540–604) en una pintura de Carlo Saraceni del 1610 a Roma.

La notable transformació del cristianisme des de ser una petita secta perifèrica a tenir una gran força a l'imperi, s'il·lustra amb la influència que va tenir sant Ambròs de Milà, bisbe de Milà. Va ser un Doctor de l'Església i una de les figures eclesiàstiques més influents del segle iv, esdevenint clau en la política imperial i en la competició pel tron imperial. Quan l'emperador Teodosi I el Gran va ordenar la massacre punitiva de milers de ciutadans de Tessalònica, Ambròs l'amenaçà públicament, li va negar l'Eucaristia i li va demanar que realitzés una penitència pública, una petició a la qual l'emperador cristià es va sotmetre. Tot i que el paganisme a l'Imperi romà encara no havia acabat, l'episodi va predeterminar el paper de l'Església en la vida política d'Europa en els segles següents.

Teodosi va regnar (encara que fos poc temps) com últim emperador d'un Imperi Romà d'Orient i d'Occident. El 391 Teodosi va intentar bloquejar la restauració de l'altar pagà anomenat de la Victòria, al Senat romà, i va lluitar contra l'emperador Eugeni, que va retre comptes als pagans que li havien donat suport a la seva candidatura per al tron ​​imperial. Així, la Catholic Encyclopedia Enciclopèdia Catòlica parla de Teodosi amb aquestes paraules:

«	un dels sobirants anomenat Gran per consens universal. Va eliminar els últims vestigis del paganisme, va posar fi a l'heretgia arriana a l'imperi, va pacificar als gots, va deixar un famós exemple de penitència per un crim i va regnar com un emperador catòlic just i poderós.	»
— Catholic Encyclopedia, Theodosius I

Segle quart

Durant el segle iv, l'escriptura i la teologia cristiana van millorar fins al punt que es parla d'una "Edat d'Or" de l'activitat literària i acadèmica incomparable des dels temps de Virgili i Horaci. Moltes d'aquestes obres continuen sent influents en política, dret, ètica i altres camps. Un nou gènere de literatura també va néixer al segle IV: la història de l'església.

La Caiguda de Roma

Després de la caiguda de la cultura de Roma occident va tornar a una forma de vida agrària de subsistència. La poca seguretat que hi havia en aquest món va ser proporcionada per l'església cristiana. El papat va ser una font d'autoritat i va donar continuïtat en aquest moment crític. En absència d'un magister militum de Roma, fins i tot el control de les qüestions militars va recaure en el Papa. Gregori el Gran (c. 540-604) va administrar l'església amb una reforma estricta. La figura de l'advocat i administrador format a Roma i el monjo, representen el pas de la perspectiva clàssica a la medieval i va ser pare de moltes de les estructures de la posterior església catòlica romana. Segons la Catholic Encyclopedia, l'Església i l'Estat cooperaven per formar un conjunt unitari, que actuava en dos àmbits diferents, eclesiàstics i seculars, però en el moment de la seva mort, el papat esdevingué el gran poder a Itàlia:

«	El Papa Gregori el Gran esdevingué a Itàlia un poder més fort que el de l'emperador o l'exarca, i va establir una influència política que va dominar la península durant segles. A partir d'aquest moment, les variades poblacions d'Itàlia van mirar al papa, i Roma com a capital papal va continuar sent el centre del món cristià.	»
— Catholic Encyclopedia, St. Gregory the Great

Segles VI-VII

El període entre els anys 500 i 700, que al segle xiv Petrarca va començar a anomenar els Anys obscurs, també es podrien anomenar com els "Anys dels monjos". Els estètics cristians, com sant Benet (480-543), van professar una vida de castedat, obediència i pobresa, i després d'una rigorosa formació intel·lectual i d'una negació pròpia, vivien segons la "Regla de Sant Benet". Aquesta "Regla" es va convertir en el fonament de la majoria dels milers de monestirs que s'estengueren per tot el que és l'Europa moderna; "... sens dubte no hi haurà demora en reconèixer que la Regla de sant Benet ha estat un dels grans fites de la història d'Europa occidental, i que la seva influència i efectes perduren fins als nostres dies".

Els monestirs van ser models de productivitat i recursos econòmics que eren un model i una font de coneixement per les comunitats locals per tot allò relacionat amb la ramaderia, la fabricació de formatges, l'elaboració del vi i diverses habilitats. Van ser refugis per als pobres, hospitals, hospicis per anar a morir i escoles. La pràctica mèdica era molt important en els monestirs medievals, i són coneguts sobretot per les seves contribucions a la tradició mèdica, però també van fer avanços en altres ciències com l'astronomia. Durant segles, gairebé tots els líders seculars eren formats per monjos bàsicament perquè, excepte en el cas dels tutors privats, era l'única educació disponible.

La formació d'aquests grups organitzats de creients, diferents de l'autoritat política i familiar, especialment per a les dones, va impulsar progressivament una sèrie d'espais socials amb certa independència revolucionant la història social.

Període medieval

Segles VIII-X

Carlemany esdevingué rei dels francs el 768. Va conquerir els Països Baixos, Saxònia i Itàlia del nord i central. El 800 Lleó III va coronar-lo com Emperador Romà. De vegades anomenat el "Pare d'Europa," Carlemany va instituir una reforma política i judicial i va dirigir el període que rep el nom de Renaixement Primerenc o Cristià.

Enric IV i Gregori VII a Canossa el 1077, pintat per Carlo Emanuelle

L'historiador de Cristianisme Geoffrey Blainey, va comparar l'Església catòlica en les seves activitats durant l'Edat Medieval a una versió primerenca de l'estat del benestar: "va impulsar hospitals pels vells i orfenats pels joves; hospicis pels malalt de totes les edats; llocs pel leprosos; i albergs o fondes on els pelegrins podrien pagar per un llit econòmic i un àpat". Va subministrar aliments a la població durant les èpoques d'escassetat i distribuir aliments als pobres. Aquest sistema de benestar de l'església estava finançada a través dels impostos a gran escala i amb grans granges i propietats.

Segles XI-XII

A finals del segle xi, a partir dels esforços de Gregori VII, l'Església es va consolidar amb èxit com "una entitat amb autonomia legal i política dins la cristiandat occidental". Durant centenars d'anys, l'Església va mantenir una gran influència sobre la societat occidental; les lleis de l'església eren la única "llei universal... comuna a les jurisdiccions i pobles d'Europa", el que concedia a l'Església una "autoritat preeminent". Amb el seu propi sistema judicial, l'Església conserva la seva jurisdicció sobre molts aspectes de la vida ordinària, incloent l'educació, l'herència, els juraments, els delictes morals i el matrimoni. Com una de les institucions més poderoses de l'edat mitjana, les actituds de l'Església es reflectien en moltes lleis seculars de l'època.

L'Església catòlica era molt poderosa, essencialment internacionalista i democràtica, estructurada i dirigida per organitzacions monàstiques generalment seguint el la regla benedictina. Els homes que sobresortien acadèmicament solien prendre els ordres sagrats i freqüentment es van unir a instituts religiosos. Els que tinguessin habilitats intel·lectuals, administratives o diplomàtiques podrien avançar més enllà de les limitacions habituals de la societat: s'acceptaven els eclesiàstics arribats de les terres llunyanes en els bisbats locals, que connectaven el pensament europeu recorrent grans distàncies. Complexos com l'Abadia de Cluny es van convertir en centres vibrants amb dependències distribuïdes per tota Europa. La gent senzilla també recorria vastes distàncies en els pelegrinatges per expressar la seva pietat i pregar al lloc de les relíquies sagrades.

Inquisició

Article principal: Inquisició

Les Inquisicions eren tribunals religiosos creats originàriament per protegir la fe i la societat per identificar i condemnar els heretges. La Inquisició medieval existí del 1184 a la dècada del 1230 i es va crear per donar resposta als dissidents acusats d'heretgia, mentre la Inquisició papal (dècada del 1230-1302) es va crear per restaurar l'ordre trencat per l'escalada de violència contra els heretges. "La inquisició medieval no va ser una organització arbitrària enginyada i imposada al sistema judicial de la cristiandat per l'ambició o el fanatisme de l'església. Va ser una conseqüència natural, gairebé una evolució inevitable, de les forces establertes al segle xiii... De la mateixa manera que el segle xii va concloure amb l'església plantant cara a una crisi..." Aquesta crisi estava centrada al voltant dels dissidents, el poder sempre creixent de l'estat secular, el poder decreixent del papat, i la desintegració gradual de la cristiandat. Després que les Inquisicions Medievals fossin suspeses, les Inquisicions catòliques com la romana, l'espanyola i les portugueses, van començar amb l'espanyola que duraria quatre segles fins al segle xix.

Segles XIII-XV

Les dones

A la Roma pontifícia del segle xiii, es va retirar la pregària per ordenar les dones com diaques, i l'ordenació es va redefinir per ser aplicada només als sacerdots masculins.

La dona-com-a-bruixa es va convertir en un estereotip a la dècada del 1400 fins que va arribar a formar part d'un codi oficial el 1487 pel papa Innocenci VIII que va declarar que "la majoria de les bruixes són dones". "L'estereotip europeu de la bruixa encarna dues aparents paradoxes: en primer lloc, no va ser produït per les "Àrees fosques bàrbares", sinó durant el Renaixement i el primer període modern; en segon lloc, el cristianisme occidental no va reconèixer la realitat de les bruixes durant segles ni les va criminalitzar fins a l'any 1400." El sociòleg Don Swenson diu que l'explicació d'això pot ser la naturalesa heirocràtica de la societat medieval que va provocar la violència i l'ús de la coerció. "Ha estat molt debatut... si per això foren executades moltes dones... [i les estimacions varien desigualment, però els nombres] petits i grans no ajuden a retratar l'horror i la deshonra infligida a aquestes dones. Aquest tractament proporciona [un dramàtic] contrast amb el respecte que es dona a les dones durant l'era primerenca del cristianisme i en la primera Europa...".

Les dones estaven, en molts aspectes, excloses de la vida política i mercantil; no obstant això, algunes de les principals dones de l'església van ser excepcions. Les abadesses medievals i les superiors femenines de les cases monàstiques eren figures poderoses, la influència de les quals podien rivalitzar amb els bisbes i els abats masculins: "Tractaven amb reis, bisbes i grans senyors en termes d'igualtat perfecta;... eren presents en totes les grans solemnitats religioses i nacionals, en la dedicació de les esglésies, i fins i tot, com les reines, van participar en la deliberació de les assemblees nacionals...". La creixent popularitat de la devoció a la Mare de Déu (mare de Jesús) va aconseguir situar la maternitat virtuosa com un tema cultural central de l'Europa catòlica. Kenneth Clarke va escriure que el "Culte a la Mare de Déu" de principis del segle xii "havia ensenyat a una raça de bàrbars complicats i despietats les virtuts de la tendresa i la compassió".

Els Papes

El 1054, després de segles de relacions tenses, es va produir Gran Cisma d'Orient per diferències doctrinals, que va dividir el món cristià entre l'Església catòlica, amb el centre a Roma i dominant Occident, i l'Església Ortodoxa, amb el centre a Constantinoble, capital de l'Imperi Bizantí.

Les relacions entre les grans potències de la societat occidental: la noblesa, la monarquia i el clergat, eren conflictives. Els papes eren prou poderosos per desafiar l'autoritat dels reis. La Lluita de les Investidures va ser potser el conflicte més significatiu entre l'Església i l'estat a l'Europa medieval. Diversos papes van desafiar l'autoritat de les monarquies sobre el control de les investitures oficials de l'església. La cort de Frederic II, amb seu a Sicília, va viure amb tensió la rivalitat amb el papat pel control del nord d'Itàlia. El Papat va tenir la seu a Avinyó entre el 1305 i el 1378. Això va sorgir del conflicte entre el papat italià i la corona francesa.

"Els papes des del segle xiv fins a la meitat del segle xv van enfocar el seu interès en les arts i les humanitats enlloc de centrar-se en els assumptes morals i espirituals. A més, es preocupaven molt de tenir més poder polític. Van passar a formar part de la política italiana... governant com a prínceps seculars en les seves terres papals. Los seus interessos mundans i les maniobres polítiques flagrants només van intensificar la desaprovació creixent vers el papat i van proporcionar als crítics de l'església més exemples de corrupció i decadència de la institució". Aquest període va produir un art i una arquitectura amb una extravagància creixent, però també la virtuosa simplicitat de sant Francesc d'Assís (que s'expressa al Càntic del germà Sol) i la poesia èpica de La Divina Comèdia de Dante Alighieri. A mesura que l'Església esdevingué més poderosa i rica, molts buscaven reformar-la. Es van fundar les ordres dominicana i franciscana, que van posar èmfasi en la pobresa i l'espiritualitat.

Croada

El 1095, el papa Urbà II va impulsar una Croada per tornar a prendre Terra Santa del domini musulmà.

"Després de la mort de Mohammad el 632, una sèrie de califes (successors) van dur a terme la gihad enèrgicament contra els seus veïns. Palestina, Síria, Pèrsia i Egipte, que eren les zones més fortament cristianes del món, van caure ràpidament. Al segle viii, els exèrcits musulmans havien conquerit tots els cristians del nord d'Àfrica i Espanya i es van traslladar a França. El 732, a la Batalla de Tours, Charles Martel va derrotar els invasors musulmans i els va tornar a Espanya. Al segle xi, els turcs seljúcides havien conquerit Àsia Menor (la Turquia moderna), que havia estat cristiana des de l'època de Sant Pau. Els dominis de l'antic imperi romà, coneguts pels historiadors moderns com l'Imperi Bizantí, es van reduir fins a quedar en poc més que Grècia. Desesperat, l'emperador a Constantinoble va enviar unes paraules als cristians d'Europa occidental demanant-los que ajudessin als seus germans i germanes de l'Orient". Aquesta va ser la primera croada, però el "Colós del món medieval era l'islam, no la cristiandat" i, malgrat l'èxit inicial, els conflictes, que van durar quatre segles, van acabar finalment en la impossibilitat de recuperar "Terra Santa" i només van impedir la presa del continent europeu.

L'historiador Jonathan Riley-Smith considera que els estudiosos s'estan apartant de la idea que les posteriors croades van ser motivades per motius materials. S'ha produït una imatge més complexa de nobles i cavallers fent sacrificis que ha creat un gran interès per les idees religioses i socials dels laics. La croada ja no es pot definir solament com una guerra contra els musulmans; les croades eren guerres religioses i els creuats es movien per idees; la qüestió del colonialisme ja no es pot considerar digne de discussió seriosa.

Drets humans

"El fonament filosòfic del concepte liberal dels drets humans es pot trobar en les teories de la llei natural", i la majoria del pensament sobre la llei natural es remunta al pensament del frare dominic, Tomàs d'Aquino. Segons Aquino, tota llei es deriva, en definitiva, del que s'anomena «llei eterna»: ordenació de Déu de totes les coses creades. Per a Aquino, l'acció humana és bona o dolenta en funció de si s'ajusta a la raó, i aquesta és la participació a la "llei eterna" per la "criatura racional" que es coneix com a "llei natural". Aquino va dir que la llei natural és el principi fonamental que estructura el teixit de la naturalesa humana. Els secularistes, com Hugo Grotius, més tard van ampliar la idea dels drets humans i van aprofundir-hi. Aquino continua influint en les obres dels principals filòsofs polítics i jurídics.

"...no es pot negar que els drets humans siguin d'origen occidental, no es pot negar perquè es basa moralment en la tradició judeocristiana i la filosofia grecorromana, que van ser codificades a l'oest durant moltes segles, i aquest fet ha assegurat una posició dominant en les declaracions nacionals de les democràcies occidentals, i els ha consagrat en les constitucions d'aquestes democràcies". Howard Tumber diu: "els drets humans no són una doctrina universal, sinó que és la descendent d'una religió particular (cristianisme)". Això no vol dir que el cristianisme hagi estat superior en la seva pràctica o que no hagi tingut "la seva part d'abusos contra els drets humans".

David Gushee diu que el cristianisme té un "llegat tràgicament divers" quan es tracta d'aplicar la seva pròpia ètica. Examina tres casos de la "cristiandat dividida contra si mateixa": les croades i l'intent de França de pacificar el conflicte amb els musulmans; els conqueridors espanyols i la mort de pobles indígenes i les protestes en contra; i la nova persecució i protecció dels jueus.

L'acadèmic, diplomàtic, filòsof i teòleg libanès Charles Malik va ser el responsable de redacció i adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans del 1948.

De la reforma a l'era moderna

Cauvin va predicar a la Catedral de Ginebra.

A l'edat mitjana, l'Església i les autoritats polítiques estaven estretament relacionades. Martí Luter va separar els principis religiosos i polítics en l'escrit anomenat Doctrina de dos regnes. Els creients es van veure obligats a utilitzar la raó per governar l'esfera mundana d'una manera ordenada i pacífica. La doctrina de Lutero del sacerdoci de tots els creients va millorar considerablement el paper dels laics a l'església. Els membres d'una congregació tenien dret a elegir un ministre i, si fos necessari, a votar pel seu acomiadament. Calvino va enfortir aquest enfocament democràtic incloent-hi els laics elegits (ancians de l'església, preveres) en el seu govern representatiu de l'església. Els Hugonot van afegir sínodes regionals i un sínode nacional, els membres del qual eren elegits per les congregacions, amb el sistema d'autogovern de l'església de Cauvin. Aquest sistema va ser assumit per les altres esglésies reformades.

Políticament, Jean Cauvin va afavorir una barreja d'aristocràcia i democràcia. Va apreciar els avantatges de la democràcia: "És un do inestimable, si Déu permet que un poble elegeixi lliurement les seves pròpies autoritats i els seus amos". Cauvin també va pensar que els governants perden el seus drets divins i havien de ser expulsats quan s'aixecaven contra Déu. Per a protegir encara més els drets de la gent corrent, Cauvin va proposar separar els poders polítics en un sistema de verificacions i equilibris. D'aquesta manera, ell i els seus seguidors van resistir l'absolutisme polític i van obrir camí a l'impuls de la democràcia moderna. A més d'Anglaterra, els Països Baixos eren, sota el lideratge calvinista, el país més lliure d'Europa en els segles XVII i XVIII. Va concedir asil a filòsofs com René Descartes, Baruch Spinoza i Pierre Bayle. Hugo Grotius va poder ensenyar la seva teoria de la llei natural i una interpretació relativament liberal de la Bíblia.

D'acord amb les idees polítiques de Calvin, els protestants van crear les democràcies anglesa i americana. A l'Anglaterra del segle xvii, les persones i esdeveniments més importants en aquest procés van ser la Guerra Civil anglesa, Oliver Cromwell, John Milton, John Locke, la Revolució Gloriosa, la Bill of Rights de 1689, i l' Acta de Poblament de 1701. Posteriorment, els britànics van portar els seus ideals democràtics també a les seves colònies, com Austràlia, Nova Zelanda i Índia. Als segles xix i xx, una varietat britànica de la democràcia moderna, la monarquia constitucional, va ser assumida per Suècia, Noruega, Dinamarca i els Països Baixos, així com els països catòlics, Bèlgica i Espanya. A Amèrica del Nord, la colònia Plymouth (Pares pelegrins; 1620) i Colònia de la Badia de Massachusetts (1628) van practicar un tipus propi de democràcia i separació de poders. Aquesta església congregacional estava convençuda que la forma democràtica del govern era la voluntat de Déu. El Pacte de Mayflower va ser un contracte social.

Moralitats sexuals

Historiador Kyle Harper diu

«

"...the triumph of Christianity not only drove profound cultural change, it created a new relationship between sexual morality and society... The legacy of Christianity lies in the dissolution of an ancient system where social and political status, power, and the transmission of social inequality to the next generation scripted the terms of sexual morality."

»

}}

Tots dos els grecs antics i els Romans preocupats i va escriure sobre moralitat sexual dins de categories de bo i dolent, pur i defiled, i ideal i transgressió. Però les estructures ètiques sexuals de societat Romana van ser construïdes damunt estat, i la modèstia sexual va significar alguna cosa diferent pels homes que ell van fer per dones, i pel bé-nascut, que va fer pel pobre, i pel ciutadà lliure, que va fer per l'esclau—per qui els conceptes d'honor, la vergonya i la modèstia sexual podrien ser dites per tenir cap significat en absolut. Els esclaus no van ser pensats per tenir un interior vida ètica perquè podrien anar cap més baix socialment i era generalment utilitzat sexualment; el lliure i bé nascut va ser pensat per encarnar honor social i era per això capaç d'exhibir el sentit bo de la vergonya convinguda a la seva estació. La literatura romana indica els Romans eren conscients d'aquestes dualitats.

La vergonya era un concepte profundament social que era, en Roma antiga, sempre mediated per gènere i estat. "No va ser prou que una muller merament regula el seu comportament sexual en el va acceptar maneres; va ser requerit que la seva virtut en aquesta àrea ser conspicuous." Homes, d'altra banda, va ser permès viu-en mistresses va cridar pallake. Aquest permitted societat Romana per trobar tots dos el control d'un marit del comportament sexual d'una muller un assumpte d'importància intensa i alhora veure el seu sexe propi amb nois joves mentre de preocupació petita. El cristianisme buscat per establir estàndards sexuals iguals per homes i dones i per protegir tot el jove si esclau o lliure. Això era una transformació en la lògica profunda de moralitat sexual.

Pares d'Església primerenca van defensar en contra adulteri, poligàmia, homosexualitat, pederàstia, bestialitat, prostitució, i incest mentre defensant pel sanctity del llit de matrimoni. La prohibició cristiana central contra tal porneia, el qual és un nom sol per aquella varietat de comportaments sexuals, "va col·lidir amb profundament entrenched patrons de Romà permissiveness on la legitimitat de contacte sexual va ser determinada principalment per estat. St.Paul, les vistes del qual esdevenien dominants en Cristianisme primerenc, va fer el cos a un espai consagrat, un punt de mediation entre l'individual i el diví. Atraccióde sexe mateix va lletrejar el estrangement d'homes i dones al nivell molt més profund del seu inmost desitjos. Paul és que munta per damunt sentit que gènere—més que l'estat o el poder o la riquesa o la posició—era el determinant primer en el propriety de l'acte de sexe era momentous. Per bullir l'acte de sexe avall a la majoria de constituents bàsics de mascle i femella, Paul era capaç de descriure la cultura sexual que li envolta dins transformative termes."

La ideologia sexual cristiana és inextricable del seu concepte d'albir. "En la seva forma original, l'albir cristià era una reclamació cosmològica—un argument sobre la relació entre la justícia del déu i l'individu... Mentre el cristianisme esdevenia intermeshed amb societat, la discussió va canviar dins revelant maneres a la psicologia real de volition i els constrenyiments materials en acció sexual... La preocupació aguda de l'església amb volition col·loca filosofia cristiana en els corrents més vius d'imperial Greco-filosofia Romana [on] orthodox els cristians van oferir una versió radicalment distintiva d'ell." Els grecs i els romans van dir les nostres moralitats més profundes depenen en la nostra posició social que és donada a nosaltres per destí. El cristianisme "va predicar un liberating missatge de llibertat. Sigui una revolució en les regles de comportament, però també en el molt imatge de l'ésser humà com a ser sexual, lliure, frail i awesomely responsable per un és propi self a Déu sol. Sigui una revolució en la naturalesa de les reclamacions de la societat en l'agent moral... Hi ha riscos dins que calcula per damunt el canvi en Cristianisme de patrons vells era capaç de començar portant aproximadament; però hi ha riscos, també, en underestimating Christianization com a watershed."

Matrimoni i vida familiar

Els ensenyaments de l'Església també ha solgut "establir[...] L'estat de dones sota la llei". Hi ha hagut algun debat mentre a si l'Església ha millorat l'estat de dones o va obstaculitzar el seu progrés.

Casament ortodox, Catedral de Ss. Cyrill I Methodius, Praga, República Txeca.

Des del principi del tretzè segle, l'Església matrimoni reconegut formalment entre un lliurement consentint, va batejar home i dona com a sagrament—un outward el signe que comunica un regal especial de l'amor del déu . El Consell de Florence dins 1438 va donar aquesta definició, seguint declaracions d'Església més primerenca dins 1208, i va declarar que la unió sexual era una participació especial en la unió de Christ en l'Església. Tanmateix, els Puritans, mentre altament valorant la institució, va veure matrimoni com a "civil", més que un "assumpte" religiós, sent "sota la jurisdicció dels tribunals civils". Això és perquè no van trobar cap precedent bíblic pel clergat que actua cerimònies de matrimoni. Més enllà, el matrimoni va ser dit per ser pel "alleujament de concupiscence" així com qualsevol propòsit espiritual.

Durant el protestant Reformation, Martin Luther i John Calvin va negar el sacramentality de matrimoni. Aquesta unanimitat va ser trencada al 1930 Lambeth Conferència, el quadrennial reunió de l'a tot el món Anglican Communion—creant divisions en aquella denominació.

Sexe abans que el matrimoni no va ser un taboo en el Anglican Església fins al "Hardwicke Acte de Matrimoni de 1753, el qual per primer cop estipulat que tothom dins Anglaterra i Gal·les van haver de casats en la seva església parroquial" Prèvia a aquell temps, "el matrimoni va començar al temps de betrothal, quan els parells viurien i dormir junt. El procés començat al temps del Hardwicke l'acte continuat per tot el 1800s, amb l'estigma que comença per subjectar a il·legitimitat."

Scriptures En el Nou Testament tractant la sexualitat és extensa. Els temes inclouen: el Apostolic Decret ({{{1}}} Acts:15), immoralitat sexual, amor diví (1 Corinthians:13-KJV), mutu self-donant (1 Corinthians:7-KJV), bodily afiliació entre Christ i entre marit i muller (1 Corinthians 6:15–20) i honor versus deshonor d'adulteri (hebreus 13:4).

Imperi romà

Estructures socials abans que i al dawn del cristianisme en l'Imperi Romà va aguantar que les dones eren inferiors a homes intel·lectualment i físicament i era "naturalment dependent". Athenian Les dones eren legalment classificat com nens malgrat tot d'edat i era la "propietat legal d'algun home en absolut etapes en la seva vida." Les dones en l'Imperi Romà havien limitat drets legals i no podria entrar a professions. Avortament i infanticidi femella van ser practicats per totes les classes. En vida familiar, els homes podrien tenir "amants, prostitutes i concubines" però mullers que van comprometre en els afers extramatrimonials van ser considerats culpables d'adulteri. No va ser rar per dones paganes per ser casat abans de l'edat de pubertat i llavors forçat per consumar el matrimoni amb el seu sovint molt marit més vell. Els marits podrien divorciar les seves mullers a qualsevol temps senzillament per dir la muller per deixar; les mullers no van tenir una habilitat similar de divorciar els seus marits.

Pares d'Església primerenca van defensar en contra poligàmia, avortament, infanticidi, maltractament de menors, homosexualitat, transvestisme, i incest. Tot i que alguns ideals cristians van ser adoptats per l'Imperi Romà, hi ha poca evidència per enllaçar la majoria d'aquestes lleis a influència d'Església. Després de l'Imperi Romà Cristianisme adoptat com la religió oficial, tanmateix, l'enllaç entre els ensenyaments cristians i les lleis familiars Romanes esdevenien més clars.

Per exemple, l'església que ensenya fortament influït el concepte legal de matrimoni. Durant la Reforma Gregoriana, l'Església desenvolupada i codified una vista de matrimoni com a sagrament. En una sortida de societal normes, llei d'Església va requerir el consentiment d'ambdós partits abans d'un matrimoni podrien ser actuats i va establir una edat mínima per matrimoni. L'alçat de matrimoni a un sagrament també fet la unió un contracte obligatori, amb dissolucions overseen per autoritats d'Església. Tot i que l'Església tradició abandonada per permetre dones els mateixos drets com homes per dissoldre un matrimoni, dins pràctica, quan un accusation de la infidelitat va ser feta, els homes eren va concedir dissolucions més freqüentment que dones.

Segons historiador Shulamith Shahar, "[s]ome els historiadors aguanten que l'Església va jugar una part considerable en fostering l'estat inferior de dones en societat medieval en general" per proporcionar una "justificació moral" per superioritat mascle i per acceptar pràctiques com que bat muller. Malgrat aquestes lleis, algunes dones, particularment abbesses, va obtenir poders que mai van ser disponible a dones en societats Romanes o germàniques anteriors.

Tot i que aquests ensenyaments emboldened autoritats seculars per donar dones menys drets que homes, ells forma ajudada també el concepte de chivalry. Chivalry Va ser influït per una actitud d'Església nova cap a Mary, la mare de Jesús. Aquesta "ambivalència sobre dones és molt la naturalesa" va ser compartida per religions més importants en el món Occidental.

Esclavitud

L'Església esclavitud acceptada inicialment mentre part del Greco-teixit social Romà de societat, fent campanya principalment per humane tractament d'esclaus però també amonestant esclaus per comportar-se apropiadament cap als seus mestres. Historiador Glenn Sunshine diu, "els cristians eren les primeres persones dins història per oposar-se esclavitud sistemàticament. Els cristians primerencs van adquirir esclaus en els mercats senzillament per posar-los lliure. Més tard, en el setè segle, el Franks..., sota la influència de la seva reina cristiana, Bathilde, esdevenia el primer regne dins història per començar el procés de outlawing esclavitud. ...En el 1200 és, Thomas Aquinas esclavitud declarada un pecat. Quan el comerç esclau africà va començar en el 1400 és, va ser condemnat temps nombrosos pel papacy."

Durant el període medieval primerenc, els cristians van tolerar enslavement de no-Cristians. Pel final del període Medieval, enslavement dels cristians havien estat mitigats una mica amb l'estès de serfdom dins Europa, encara que francament l'esclavitud existida en colònies europees en altres parts del món. Diversos papes van emetre papal els braus que condemnen mistreatment de enslaved americans Natius; aquests eren en gran part va ignorar. En el seu 1839 brau En supremo apostolatus, XVI de Gregory del Papa condemnat totes les formes d'esclavitud; no obstant això alguns bisbes americans van continuar donar suport esclavitud per diverses dècades. En aquest historic Brau, Papa Gregory va perfilar el seu summation de l'impacte de l'Església en la institució antiga d'esclavitud, començant per reconèixer que els apòstols primerencs havien tolerat esclavitud però hi havia cridat en mestres per "actuar bé cap als seus esclaus... Sabent que el Mestre comú tots dos d'ells i dels esclaus és dins Cel, i que amb Ell allà és cap distinció de persones". Gregory va continuar parlar la implicació de Cristians per i en contra esclavitud a través de les edats:

“ En el procés de temps, la boira de la superstició pagana que és més completament dissipat i les maneres de barbarous les persones havent-hi estat suavitzades, gràcies a Faith operativa per Charity, ell a últim ve aproximadament que, des de diversos segles, hi ha no més esclaus en el número més gran de nacions cristianes. Però – diem amb profund sorrow – hi hi havia per ser trobat després entre els homes Fidels que, shamefully cegat pel desig de sordid benefici, en països solitaris i distants, no va dubtar per reduir a Indis d'esclavitud, negroes i altre wretched pobles, o més, per instituting o desenvolupant el comerç dins els qui havien estat va fer esclaus per altres, per afavorir la seva pràctica indigna. Certament molts Romà Pontiffs de memòria magnífica, Els nostres Predecessors, no va fallar, segons els deures del seu càrrec, per culpar severament d'aquesta manera de suplent com perillós pel benestar espiritual d'aquells compromès en el trànsit i una vergonya al nom cristià; van preveure que arran d'aquest, el infidel els pobles serien més i més enfortit en la seva aversió de la Religió certa. ”

Llatinoamèrica

Sant Peter Claver treballat per l'atenuant del sofriment d'esclaus africans va portar a Amèrica del Sud.

Sigui dones, principalment Amerindian cristià converteix que esdevenia els seguidors primaris de l'Església Llatinoamericana. Mentre l'exèrcit espanyol va ser sabut pel seu malalt-tractament d'Amerindian homes i dones, catòlic missionaries és abonat amb championing tots esforços per iniciar lleis protectores pels Indis i lluitat contra el seu enslavement. Això va començar dins 20 anys de la descoberta del Món Nou per europeus dins 1492 – dins desembre 1511, Antonio de Montesinos, un frare Dominicà, obertament rebuked els governants espanyols de Hispaniola per la seva "crueltat i tirania" dins tractant els nadius americans. King Ferdinand enacted les Lleis de Burgos i Valladolid dins resposta. L'assumpte resultat en una crisi de conscience dins Espanya de #16 segles. Abusos més llunyans contra el Amerindians comès per les autoritats espanyoles van ser denunciades per catòlic missionaries com Bartolomé de Las Casas i Francisco de Vitòria quin va dirigir per debatre en la naturalesa de drets humans i el naixement de llei internacional moderna. Enforcement D'aquestes lleis era lax, i alguns historiadors culpen l'Església per no fent prou a liberate els Indis; altres assenyalen a l'Església com la veu única aixecada en nom de indigenous pobles.

L'esclavitud i el sacrifici humà eren ambdues part de la cultura Llatinoamericana abans dels europeus va arribar. L'esclavitud índia era primer abolit per III de Paul del Papa en el 1537 brau Sublimis Deus quin va confirmar que "les seves ànimes eren tan immortals mentre aquells dels europeus" i ells tampoc haurien de ser robats ni va convertir en esclaus. Mentre aquests edictes poden haver-hi tingut alguns efectes beneficiosos, aquests van ser limitats dins abast. Les colònies europees eren principalment corregut per militar i royally-va fixar administradors, qui rarament parat per considerar ensenyaments d'església quan formant política o aplicant la seva regla. Fins i tot després que independència, va institucionalitzar prejudici i injustícia cap a indigenous les persones van continuar bé al vintè segle. Això ha dirigit a la formació d'un número de moviments a reassert indigenous els cultura i drets civils dels pobles en nació moderna-estats.

Una catàstrofe era wrought al Amerindians per contacte amb europeus. Malalties Mundials velles com smallpox, measles, malària i molts altres estès a través de poblacions índies. "Dins la majoria del Món Nou 90 per cent o més de la població nativa va ser destruïda per ondulatori després d'ondulatori d'anteriorment afliccions desconegudes. Explorers I els colonitzadors no van entrar a una terra buida sinó un emptied un".

Àfrica

L'esclavitud i el comerç esclau eren part d'estats i societats africanes que van subministrar el món àrab amb esclaus abans de l'arribada dels europeus. Diverses dècades prèvies a descoberta del Món Nou, dins resposta a l'amenaça militar seriosa a Europa va plantejar per Musulmans de l'Imperi d'Otomana, Papa Nicholas V hi havia concedit Portugal el correcte a subdue Musulmans, pagans i altre unbelievers en el papal brau Dum Diversas (1452). Sis anys després d'esclavitud africana era primer outlawed per la primera entitat important per fer tan, (Gran Bretanya dins 1833), XVI de Gregory del Papa seguit en un repte a política espanyola i portuguesa, per condemnar esclavitud i el comerç esclau en el 1839 papal brau En supremo apostolatus, i va aprovar el ordination de clergat natiu en la cara de racisme de govern. Els Estats Units finalment outlaw esclavitud africana dins 1865.

Pel proper del segle xix, els poders europeus havien dirigit obtenir control de la majoria de l'interior africà. Els governants nous efectiu introduït-va basar economies que van crear una demanda enorme per alfabetització i una educació occidental—una demanda que per la majoria de Africans només podria ser satisfet per cristià missionaries. Catòlic missionaries va seguir governs colonials a Àfrica, i va construir escoles, hospitals, monestirs i esglésies.

Cartes i aprenentatge

El mapa d'universitats medievals va establir per estudiants catòlics, facultat, monarchs, o sacerdots

La influència de l'Església en aprenentatge i cartes Occidentals ha estat formidable. Els textos antics de la Bíblia profundament ha influït art Occidental, literatura i cultura. Pels segles que segueixen l'esfondrament de l'Imperi Romà Occidental, petit monastic les comunitats eren pràcticament l'únic outposts d'alfabetització en Europa Occidental. A temps, les escoles de Catedral van desenvolupar a les universitats més primerenques d'Europa i l'església té va establir milers de primari, institucions secundàries i terciàries per tot el món en els segles de llavors ençà. L'Església i els clergues també han buscat a temps diferents per censurar textos i becaris. Per això les escoles diferents d'opinió existeixen tan a la funció i influència de l'Església amb relació a aprenentatge i cartes occidentals.

Un veu, primer propounded per Enlightenment filòsofs, afirma que les doctrines de l'Església són enterament supersticiós i ha obstaculitzat el progrés de civilització. Els estats comunistes han fet arguments similars en la seva educació per tal de inculcate una vista negativa de Catholicism (i religió en general) en els seus ciutadans. Els incidents més famosos van citar per tals crítics són l'Església condemnations dels ensenyaments de Copernicus, Galileo Galilei i Johannes Kepler.

Posa de fotografies per un número de Científics notables self-identificat com Cristians: Isaac Newton, Robert Boyle, Francis Bacon i Johannes Kepler.

Dins oposició a aquesta vista, alguns historiadors de ciència, incloent no-Catòlics com J.L. Heilbron, Un.C. Crombie, David Lindberg, Edward Grant, historiador de ciència Thomas Goldstein, i Ted Davis, ha argumentat que l'Església va tenir un significant, influència positiva en el desenvolupament de civilització Occidental. Aguanten que, no només va fer els monjos salven i conrear els romanents de civilització antiga durant les invasions de bàrbar, però que l'Església va promoure aprendre i ciència a través del seu patrocini de moltes universitats que, sota el seu lideratge, va créixer ràpidament dins Europa en els segles xi i xii. Copernicus, Galileo Galilei, i Johannes Kepler tot els va considerar cristià. St.Thomas Aquinas, el teòleg de model de l'Església "," va argumentar que la raó és dins harmonia amb fe, i que la raó pot contribuir a una comprensió més profunda de revelation, i tan animat desenvolupament intel·lectual. El sacerdot de l'Església -científics, molts de qui era Jesuits, ha estat entre les llums davanteres dins astronomia, genètica, geomagnetisme, meteorologia, sismologia, i física solar, esdevenint algun dels "pares" d'aquestes ciències. Els exemples inclouen importants churchmen com el Augustinian abat Gregor Mendel (pioner en l'estudi de genètiques), el frare William de Ockham que va desenvolupar Ockham Navalla, Roger Bacon (un frare Franciscà que era un del primerenc defensa del mètode científic), i sacerdot belga Georges Lemaître (el primer per proposar la teoria de Big Bang). Altres científics de sacerdot notables han inclòs Albertus Magnus, Robert Grosseteste, Nicholas Steno, Francesco Grimaldi, Giambattista Riccioli, Roger Boscovich, i Athanasius Kircher. Encara més nombrós és catòlic laity va implicar dins ciència:Henri Becquerel que va descobrir radioactivitat; Galvani, Volta, Ampere, Marconi, inicia dins electricitat i telecomunicacions; Lavoisier, "pare de química moderna"; Vesalius, fundador d'anatomia humana moderna; i Cauchy, un dels matemàtics que van posar les fundacions rigoroses de càlcul.

Molts bé-figures històriques conegudes que van influir la ciència Occidental els va considerar cristià com Copernicus, Galileo, Kepler, Newton i Boyle.

Segons 100 anys de premi Nobel (2005), una revisió de premis Nobel va atorgar entre 1901 i 2000, 65.4% de premi Nobel Laureates, ha identificat Cristianisme en les seves diverses formes com la seva preferència religiosa (423 premis). En general, els cristians han guanyat un total de 78.3% de tots els premis Nobel en pau, 72.5% dins Química, 65.3% en Físiques, 62% dins Medicina, 54% en Economia i 49.5% de tots premis de Literatura.

Antiguitat

David que dicta els Salms, coberta de llibre. Vori, final del segle XI–de segle X.

El cristianisme va començar com a secta jueva en el segle i, i dels ensenyaments de Jesús de Nazareth i els seus seguidors primerencs. Jesús va aprendre els textos de la Bíblia hebrea i esdevenia un predicador vagabund influent. Comptes de la seva vida i els ensenyaments apareixen en el Nou Testament de la Bíblia, un del bedrock textos de Civilització Occidental. El seu orations, incloent-hi el Sermó en el Mont, El Bo Samaritan i el seu declaration en contra la hipocresia "va Deixar ell qui és sense pecar llançat la primera pedra" ha estat profundament influent en literatura Occidental. Moltes traduccions de la Bíblia existeixen, incloent la Bíblia de James del King, el qual és un del més va admirar textos en literatura anglesa. Els Salms poètics i altres passatges de la Bíblia hebrea també ha estat profundament influent en Literatura Occidental i va pensar. Comptes de les accions de els seguidors primerencs de Jesús són continguts dins dels Actes dels Apòstols i les epístoles escrites entre les comunitats cristianes primerenques – en particular la Pauline epístoles que és entre el més primerenc extant documents cristians i textos fundacionals de teologia cristiana.

Després de la mort de Jesús, la secta nova va créixer per ser la religió dominant de l'Imperi Romà i la tradició llarga de beca cristiana va començar. Quan l'Imperi Romà Occidental començava per desintegrar, St Augustine era Bisbe de Hippo Regius. Sigui un filòsof i teòleg que parlen llatins que van viure en la Província d'Àfrica Romana. Les seves escriptures eren molt influents en el desenvolupament del cristianisme Occidental i ell van desenvolupar el concepte de l'Església com a Ciutat espiritual de Déu (en un llibre d'el mateix nom), distint de la Ciutat Terrenal material. Les seves Confessions de llibre, el qual perfila el seu sinful joventut i conversió a Cristianisme, és àmpliament considerat per ser la primera autobiografia de mai escrit en el cànon de Literatura Occidental. Augustine Profundament influït l'esdevenidor medieval worldview.

Imperi bizantí

Panorama d'interior del Hagia Sophia, el patriarchal basílica en Constantinople va dissenyar 537 CE per Isidore de Miletus, el primer compilador d'Archimedes diverses feines. La influència dels principis d'Archimedes de la geometria sòlida és evident.

Les escriptures de l'antiguitat Clàssica mai deixada de per ser conreat en Byzantium. Per això, la ciència bizantina era en cada període de prop connectat amb filosofia antiga, i metafísica. En el camp d'enginyeria Isidore de Miletus, el matemàtic grec i arquitecte del Hagia Sophia, va produir la primera recopilació d'Archimedes treballa c. 530, i és a través d'aquesta tradició, va mantenir viu per l'escola de matemàtiques i enginyeria va fundar c. 850 durant el "Renaixement bizantí" per Leo el Geòmetra que tals feines són sabudes avui (veu Archimedes Palimpsest). De fet, geometria i les seves aplicacions (arquitectura i instruments d'enginyeria de guerra) va quedar un specialty del Byzantines.

El frontispici de la Viena Dioscurides, el qual mostra un conjunt de set famós physicians

Encara que beca lagged durant els anys foscos que segueixen les conquestes àrabs, durant el tan-Renaixement bizantí cridat al final del primer mil·lenni becaris bizantins re-els va afirmar esdevenint experts en els desenvolupaments científics dels Àrabs i Perses, particularment dins astronomia i matemàtiques. El Byzantines és també abonat amb diversos avenços tecnològics, particularment dins arquitectura (p. ex. el pendentive dom) i warfare tecnologia (p. ex. Foc grec).

Tot i que a diversos temps el Byzantines consecucions magnífiques fetes en l'aplicació de les ciències (notablement en la construcció del Hagia Sophia), i tot i que van conservar molt del coneixement antic de ciència i geometria, després del segle vi els becaris romans d'Orient van fer poques contribucions novelles a ciència en termes de teories noves en desenvolupament o estenent les idees d'autors clàssics.

En el segle final de l'imperi, els gramàtics bizantins eren aquells principalment responsable per portar, en persona i per escrit, antic estudis gramaticals i literaris grecs a Itàlia de Renaixement primerenc. Durant aquest període, l'astronomia i altres ciències matemàtiques van ser ensenyades en Trebizond; la medicina va atreure l'interès de gairebé tots els becaris.

En el camp de llei, Justinian és reformes va tenir un efecte clar en l'evolució de jurisprudència, i Leo III Ecloga va influir la formació d'institucions legals en el món eslau. En el segle x, Leo VI l'Assenyat aconseguit el complet codification de la totalitat de llei bizantina en grec, el qual esdevenia la fundació de tota llei bizantina subsegüent, generant interès al dia present.

Preservació d'aprenentatge Clàssic

El Llibre de Kells. Becaris d'Església celta molt per conservar els textos d'Europa antiga a través de les Edats Fosques.

Durant el període de la història europea sovint cridada les Edats Fosques que van seguir l'esfondrament de l'Imperi Romà Occidental, becaris d'Església i missionaries va jugar una funció vital dins conservant coneixement d'Aprenentatge Clàssic. Mentre l'Imperi Romà i la religió cristiana sobreviscuda en un cada cop més Hellenised forma en l'Imperi Bizantí centrat a Constantinople en l'Est, la civilització Occidental va patir un esfondrament de l'alfabetització i l'organització que segueixen la caiguda de Roma dins 476ANUNCI. Els monjos van buscar refuge als serrells llunyans del món sabut: com Cornwall, Irlanda, o el Hebrides. La beca cristiana disciplinada va portar damunt en aïllat outposts com Skellig Michael dins Irlanda, on els monjos cultes esdevenien alguns de l'últim preservers en Europa Occidental de les feines poètiques i filosòfiques d'antiguitat Occidental. Per al voltant 800ANUNCI produïen illuminated manuscrits com el Llibre de Kells, per quin aprenentatge vell era re-comunicat a Europa Occidental. El Hiberno-la missió escocesa dirigida per monjos irlandesos i escocesos com St Columba Cristianisme estès enrere a Europa Occidental durant les Edats de Mig, establint monestirs a través d'Anglaterra anglosaxona i el Frankish Imperi durant les Edats de Mig.

Thomas Cahill, en el seu 1995 llibre Com la Civilització Salvada irlandesa, va abonar Monjos irlandesos amb haver-hi "salvat" Civilització Occidental:

«

[A]s the Roman Empire fell, as all through Europe matted, unwashed barbarians descended on the Roman cities, looting artifacts and burning books, the Irish, who were just learning to read and write, took up th great labor of copying all western literature – everything they could lay their hands on. These scribes then served as conduits through which the Greco-Roman and Judeo-Christian cultures were transmitted to the tribes of Europe, newly settled amid the rubble and ruined vineyards of the civilization they had overwhelmed. Without this Service of the Scribes, everything that happened subsequently would be unthinkable. Without the Mission of the Irish Monks, who single-handedly re-founded European civilization throughout the continent in the bays and valleys of their exile, the world that came after them would have been an entirely different one-a world without books. And our own world would never have come to be.

»

Segons historiador d'art Kenneth Clark, per alguns cinc segles després de la caiguda de Roma, virtualment tots els homes d'intel·lecte van unir l'Església i pràcticament ningú en Europa occidental exterior de monastic els poblaments van tenir l'habilitat de llegir o escriure. Mentre becaris d'església a temps diferents també textos clàssics destruïts sentien era contrari al missatge cristià, sigui ells, virtualment sol en Europa Occidental, qui va conservar textos de la societat vella.

Europa tan Occidental esdevenia més ordenada un altre cop, l'Església va quedar una força de conducció dins educació, instal·lant escoles de Catedral que comencen en les Edats de Mig Primerenques com centres d'educació, el qual esdevenia universitats medievals, el trampolí de molts de les consecucions més tardanes d'Europa Occidental .

Índex Librorum Prohibitorum

Pàgina de títol d'Índex Librorum Prohibitorum (Venècia 1564).

L'Índex Librorum Prohibitorum ("Llista de va Prohibir Llibres") era una llista de publicacions va prohibir per l'Església catòlica. La promulgació de l'Índex marcat el "tombant-punt en la llibertat d'investigació" en el món catòlic. El primer Índex va ser publicat dins 1559 per la Congregació Sagrada de la Inquisició Romana. L'última edició de l'Índex va aparèixer dins 1948 i la publicació de la llista va deixar de 1966.

El avowed l'objectiu de la llista era per protegir la fe i moralitats del fidel per impedir la lectura de llibres immorals o treballa contenir errors teològics. Els llibres van pensar per contenir tals errors van incloure algunes feines científiques per astrònoms davanters com Johannes Kepler Epitome astronomiae Copernicianae, el qual era en l'Índex de 1621 a 1835. Les diverses edicions de l'Índex també contingut les regles de l'Església que relaciona a la lectura, venent i pre-emptive censura de llibres.

Llei de cànon encara recomana que feines respecte de sagrat Scripture, teologia, llei de cànon, història d'església, i qualssevol escriptures que especialment religió de preocupació o moralitats bones, ser entregat al judici del local Normal.

Alguns de les feines científiques que eren en edicions primerenques de l'Índex (p. ex. en heliocentrism) molt de temps ha estat routinely ensenyat a universitats catòliques a tot el món. Giordano Bruno, les feines de les quals eren en l'Índex, ara té un monument dins Roma, va aixecar sobre les objeccions de l'Església al lloc on va ser cremat viu a la participació per heresy.

Funció protestant dins ciència

Segons el Merton la tesi allà era una correlació positiva entre l'augment de puritanisme i protestant pietism per una banda i ciència experimental primerenca en l'altre. El Merton la tesi té dues parts separades: En primer lloc, presenta una teoria que canvis de ciència a causa d'una acumulació d'observacions i millora en metodologia i tècniques experimentals; secondly, posa envia l'argument que la popularitat de ciència dins Anglaterra de #17 segles i la demografia religiosa de la Societat Reial (els científics anglesos d'aquell temps eren predominantment Puritans o altres protestants) pot ser explicat per una correlació entre Protestantisme i els valors científics. En la seva teoria, Robert K. Merton Enfocat en Puritanisme anglès i alemany Pietism mentre havent-hi estat responsable pel desenvolupament de la revolució científica dels segles XVII i XVIII. Merton Explicat que la connexió entre religiós affiliation i interès dins la ciència era el resultat d'una sinergia significativa entre els valors de protestant de l'asceta i aquells de ciència moderna. Els valors protestants van animar recerca científica per permetre ciència per estudiar la influència del déu en el mundial i per això proporcionant una justificació religiosa per recerca científica.

Astronomia

Telescopi d'Observatori del Vaticà en Castel Gandolfo.

Històricament, l'Església catòlica ha estat un important un patrocinador d'astronomia, no menys a causa de la base astronòmica del calendari per quins dies sagrats i la #pasqua són determinats. No obstant això, la majoria de cas famós d'un ser de científic provat per heresy va sorgir en aquest camp de ciència: el judici de Galileo.

L'interès de l'Església dins l'astronomia va començar amb purament preocupacions pràctiques, quan en el XIII de Gregory de Papa de segle xvi va requerir astrònoms per corregir pel fet que el calendari Julià hi havia caigut fora de sync amb el cel. Des de l'equinocci de Primavera va ser lligat a la celebració de Pasqua, l'Església va considerar que aquest steady moviment en la data de l'equinocci era indesitjable. El resultant el calendari Gregorià és el calendari civil internacionalment acceptat utilitzat per tot el món avui i és una contribució important de l'Església catòlica a Civilització Occidental. Va ser introduït per XIII de Gregory del Papa, després que qui el calendari va ser anomenat, per un decret va signar el 24 de febrer de 1582. Dins 1789, l'Observatori de Vaticà va obrir. Va ser mogut a Castel Gandolfo en el 1930s i el Vaticà va Avançar Telescopi de Tecnologia va començar fer observació dins Arizona, EUA, dins 1995.

Detall del tomb de XIII de Gregory del Papa que celebra la introducció del Calendari Gregorià.

Galileo que fa front a la Inquisició Romana per Cristiano Banti (1857).

Els astrònoms famosos Nicholas Copernicus, qui va posar el sol al centre dels cels el 1543, i Galileo Galilei, qui va experimentar amb la tecnologia nova del telescopi i, amb el seu ajut va declarar la seva creença que Copernicus era correcte – era ambdós catòlics practicants – de fet Copernicus era clergue catòlic. Tot i així l'establiment d'església en aquell temps aguantat a les teories van enginyar en pre-Grècia cristiana per Ptolemy i Aristotle, el qual va dir que el cel revolved al voltant de la terra. Quan Galileo va començar per afirmar que la terra de fet revolved al voltant del sol, ell per això trobat ell desafiant l'establiment d'Església alhora on la jerarquia d'Església també aguantada temporal poder i va ser compromès en el repte polític actual de l'augment de Protestantisme. Després que discussions amb Papa VIII Urbà (un home que hi havia escrit admiringly de Galileo abans d'agafar papal oficina), Galileo va creure que pugui evitar censure per presentar els seus arguments dins forma de diàleg – però el Papa van agafar delicte quan va descobrir que alguns de les seves paraules pròpies eren parlats per un caràcter en el llibre que era un capsigrany i Galileo va ser demanat un judici abans de la Inquisició.

En aquest la majoria d'exemple famós citat per crítics de la postura de l'Església catòlica " cap a ciència", Galileo Galilei va ser denunciat dins 1633 per la seva feina en el model heliocèntric del sistema solar, anteriorment proposat pel clergue polonès i intel·lectual Nicolaus Copernicus. La feina de Copernicus hi havia estat suprimit de facto per l'Església, però les autoritats catòliques eren generalment tolerant de discussió de la hipòtesi com llarg mentre va ser retratat només com a ficció matemàtica útil, i no descriptiu de realitat. Galileo, per contrast, va argumentar del seu unprecedented observacions del sistema solar que el sistema heliocèntric no va ser merament un model abstracte per calcular moviments planetaris, però de fet correspost a realitat física – que és, va insistir els planetes realment orbiten el Sol. Després que anys d'observació telescòpica, consultes amb els Papes, i discussions verbals i escrites amb astrònoms i clerics, un judici era convened pel Tribunal de la Inquisició Romana i Universal. Galileo va ser trobat "vehementment sospitós de heresy" (no "culpable de heresy," mentre és freqüentment misreported), va col·locar sota arrest domiciliari, i tot de les seves feines, incloent qualssevol escriptures futures, va ser prohibit. Galileo hi havia estat aguaitat amb la tortura i altres científics catòlics van caure silenciosos en l'assumpte. René contemporani gran Descartes de Galileo va parar publicar dins França i va anar a Suècia. Segons polonès-historiador britànic de ciència Jacob Bronowski:

“ L'efecte del judici i l'empresonament era per posar una aturada total a la tradició científica en el mediterrani. Des d'ara la Revolució Científica moguda a Europa Del nord. ”

Papa John Paul II, el 31 d'octubre de 1992, remordiment expressat públicament per les accions d'aquells Catòlics que malament van tractar Galileo en aquell judici. Cardenal John Henry Newman, en el dinovè segle, va reclamar que els qui ataquen l'Església pot només punt al Galileo cas, el qual a molts historiadors no prova l'oposició de l'Església a ciència de llavors ençà molts del churchmen en aquell temps va ser animat per l'Església per continuar la seva recerca.

Evolució

Des de la publicació de Charles Darwin és En l'Origen d'Espècies dins 1859, la posició de l'Església catòlica en la teoria de l'evolució a poc a poc ha estat refinada. Per aproximadament 100 anys, hi hi havia cap authoritative pronouncement en el tema, encara que molts comentaris hostils van ser fets per figures d'església local. Per contrast amb moltes objeccions protestants, els assumptes catòlics amb teoria evolutiva han tingut poc per fer amb mantenir el literalism del compte en el Llibre de Genesis, i sempre ha estat concernit amb la qüestió de com l'home va venir per tenir una ànima. Modern Creationism ha tingut poc suport catòlic. En el 1950s, la posició de l'Església era un de neutralitat; pel segle xx tardà la seva posició evolucionada a un d'acceptació general en aquests darrers anys. Tanmateix, l'església insisteix que l'ànima humana era immediatament infused per Déu, i la realitat d'un avantpassat sol (monogenisme cridat generalment) per la raça humana.

Today, la posició oficial de l'Església és un força exemple no específic de theistic evolució, declarant que fe i descobriments científics pel que fa a l'evolució humana no és dins conflicte, encara que els éssers humans són considerats com a creació especial, i que l'existència de Déu és requerida per explicar ambdós monogenisme i el component espiritual d'orígens humans. Cap infallible declarations pel papa o un Ecumenical el consell ha estat fet. La posició oficial de l'Església catòlica és força no-específic, declarant només que fe i l'origen del cos material de l'home "de l'assumpte de vida preexistent" no és dins conflicte, i que l'existència de Déu és requerida per explicar el component espiritual de l'origen de l'home.

Molts Cristians de fonamentalista, tanmateix, retenir la creença que el compte Bíblic de la creació del món (mentre oposat a evolució) és literal.

Recerca de cèl·lula de tija embrionària

Recentment, l'Església ha estat criticada pel seu ensenyant que recerca de cèl·lula de tija embrionària és una forma d'experimentació en éssers humans, i resultats en l'assassinat d'una persona humana. Molta crítica d'aquesta posició ha estat en els terres que la doctrina obstaculitza recerca científica; fins i tot algun conservatives, agafant un utilitarian posició, ha assenyalat fora d'aquells la majoria d'embrions de quines cèl·lules de tija són collits és "resquícies" d'en vitro fertilització, i aviat seria discarded si utilitzat per tal recerca o no. L'Església, per contrast, ha coherentment upheld el seu ideal de la dignitat de cada vida humana individual, i argumenta que és tan malament per destruir un embrió mentre sigui per matar un ésser humà d'adult; i que per tant avenços dins llauna de medicina i ha de venir sense la destrucció d'embrions humans, per exemple per utilitzar adult o cèl·lules de tija umbilical a lloc de cèl·lules de tija embrionària.

Art, arquitectura, literatura, i música

La Creació d'Adam per Michelangelo del sostre del Sistine Capella.

Sant Thomas Aquinas era un dels becaris grans del període Medieval.

Un italià de #18 segles depiction del Parable del Bo Samaritan. Els temes bíblics han estat un tema constant d'art Occidental.

Ludwig furgoneta Beethoven, va compondre moltes Masses i feines religioses, incloent la seva Novena Oda de Simfonia a Joy.

Molts estats ortodoxos Orientals en Europa Oriental, així com a algun grau els estats musulmans de la Mediterrània oriental, va conservar molts aspectes de la cultura i l'art de l'imperi per segles després. Un número dels estats contemporanis amb l'Imperi Bizantí era culturally influït per ell, sense de fet sent part d'ell (el "bizantí commonwealth"). Aquests van incloure Bulgària, Sèrbia, i el Rus, així com alguns estats no ortodoxos com la República de Venècia i el Regne de Sicily, el qual va tenir corbates properes a l'Imperi Bizantí malgrat ser en altres aspectes part de cultura europea occidental. L'art produït pels cristians ortodoxos Orientals que viuen en l'Imperi d'Otomana és correu cridat "sovint-bizantí." Tradicions artístiques segures que van originar en l'Imperi Bizantí, particularment en relació amb pintura d'icona i arquitectura d'església, és mantingut dins Grècia, Sèrbia, Bulgària, Macedonia, Rússia i altres països ortodoxos Orientals al dia present.

Diversos historiadors abonen l'Església catòlica per quin consideren per ser el brilliance i magnificence d'art Occidental. "Fins i tot encara que l'església arquitectura i art #dominar, no va impedir arquitectes i artistes de experimenting..." Els historiadors refereixen a l'oposició compatible de l'Església occidental a bizantí iconoclasm, un moviment contra representacions visuals del diví, i la seva insistència damunt construint estructures befitting adoració. Les contribucions importants inclouen el seu cultiu i patronatge d'artistes individuals, així com desenvolupament del Romanesque, Gòtic i estils de Renaixement d'art i arquitectura. Artistes de renaixement com Raphael, Michelangelo, Leonardo da Vinci, Bernini, Botticelli, Fra Angelico, Tintoretto, Caravaggio, i Titian, era entre un multitude d'innovador virtuosos patrocinat per l'Església. Augustine És repetit referència a Saviesa 11:20 (el déu "ordenat totes les coses per mesura i número i pes") va influir les construccions geomètriques d'arquitectura gòtica, el scholastics' els sistemes intel·lectuals van cridar el Summa Theologiae quin va influir les escriptures de Dante, la seva creació i teologia sacramental que ha desenvolupat una imaginació catòlica que influeix escriptors com J. R. R. Tolkien I William Shakespeare, i naturalment, el patronatge dels papes de Renaixement per les feines grans d'artistes catòlics com Michelangelo, Raphael, Bernini, Borromini i Leonardo da Vinci.

Historiador d'art britànic Kenneth Clark va escriure que primera "edat gran d'Europa Occidental de la civilització" era a punt per començar al voltant de l'any 1000. De 1100, va escriure, catedrals i abadies monumentals van ser construïdes i decorat amb escultures, hangings, mosaics i treballa pertànyer un del més gran epochs d'art i proporcionant contrast dur al monotonous i cramped condicions de normal vivint durant el període. Abat Suger de l'Abadia de St. Denis és considerat un influent primerenc patron d'arquitectura gòtica i va creure que l'amor de bellesa va portar les persones més properes a Déu: "L'atenuar augments de ment a veritat a través d'aquell quin és material". Clarke crida això "el fons intel·lectual de totes les feines sublims d'art del segle pròxim i de fet ha quedat la base de la nostra creença del valor d'art fins que avui".

Més tard, durant El Renaixement i Comptador-Reformation, els artistes catòlics van produir molts del unsurpassed obres mestres d'art Occidental – sovint temes Bíblics inspirats en: de David de Michelangelo i Pietà escultures, a Da Vinci Últim Supper i Raphael és diverses Madonna pintures. Referint a un "gran outburst d'energia creativa com va tenir lloc dins Roma entre 1620 i 1660", Kenneth Clarke va escriure:

[W]ith Una excepció sola, els artistes grans del temps eren tots sincer, adaptant-se Cristians. Guercino Gastat molt dels seus matins dins oració; Bernini freqüentment va anar a retirs i va practicar els Exercicis Espirituals de Sant Ignatius; Rubens assistit a Concentra cada matí abans de començar feina. L'excepció era Caravaggio, qui era com l'heroi d'un joc modern, exceptua que va passar per pintar molt bé. Aquest conformisme no va ser basat damunt por de la Inquisició, però en la creença perfectament senzilla que la fe que hi havia inspirat els sants grans de la generació de precedir era alguna cosa per quin un home hauria de regular la seva vida.

Dins música, els monjos catòlics van desenvolupar les primeres formes de notació musical Occidental moderna per tal d'estandarditzar litúrgia per tot l'a tot el món Església, i un cos enorme de música religiosa ha estat compost per ell a través de les edats. Això va dirigir directament a l'aparició i desenvolupament de música clàssica europea, i els seus molts derivats. L'estil de Barroc, el qual encompassed música, art, i arquitectura, era particularment animat pel correu-Reformation l'església catòlica com a tal forma oferta un mitjà d'expressió religiosa que remenava i emocional, va pretendre estimular religiós fervor.

La llista de compositors catòlics i música sagrada catòlica que té un lloc prominent en cultura Occidental és extens, però inclou Ludwig furgoneta l'oda de Beethoven a Joy; Wolfgang Amadeus Mozart Ave Verum Corpus; Franz Schubert Ave Maria, César Franck Panis Angelicus, i Antonio Vivaldi Gloria.

Semblantment, la llista dels autors catòlics i les feines literàries és vasts. Amb una tradició literària spanning dos millennia, la Bíblia i Papal Encyclicals ha estat constants del cànon catòlic però incomptable altres feines històriques poden ser llistades mentre noteworthy en termes de la seva influència en societat Occidental. D'Antiguitat tardana, St Augustine Confessions de llibre, el qual perfila el seu sinful joventut i conversió a Cristianisme, és àmpliament considerat per ser la primera autobiografia mai escrita en el cànon de Literatura Occidental. Augustine Profundament influït l'esdevenidor medieval worldview. El Summa Theologica, escrit 1265–1274, és el millor-feina coneguda de Thomas Aquinas (c.1225–1274), i tot i que inacabat, "un dels clàssics de la història de filosofia i un de les feines més influents de literatura Occidental." És pretès com a manual per principiants dins teologia i un compendium de tot dels ensenyaments teològics principals de l'Església. Presenta el raonament per gairebé tots els punts de teologia cristiana en el De l'oest. La poesia d'èpica de l'italià Dante i la seva Comèdia Divina de les Edats de Mig tardanes és també considerat immensely influent. L'estadista anglès i filòsof, Thomas Més, va escriure la Utopia de feina seminal dins 1516. St Ignatius Loyola, una figura clau en el comptador catòlic-reformation, és l'autor d'un llibre influent de les meditacions sabudes com els Exercicis Espirituals.

En Catholicism, "el doctor de l'Església" és un nom és donat a un sant de qui escriptures l'Església sencera és aguantada per tenir avantatge gran derivat i a qui "aprenentatge eminent" i "gran sanctity" ha estat atribuït per un proclamation d'un papa o d'un ecumenical consell. Aquest honor és donat rarament, i només després de canonization.

Els arts han estat fortament creences protestants inspirades en. Martin Luther, Paul Gerhardt, George Wither, Isaac Vats, Charles Wesley, William Cowper, i molts altres autors i els compositors van crear església bé coneguda himnes. Músics com Heinrich Schütz, Johann Sebastian Bach, George Frederick Handel, Henry Purcell, Johannes Brahms, i Felix Mendelssohn-Bartholdy feines grans compostes de música. Els pintors prominents amb fons protestant eren, per exemple, Albrecht Dürer, Hans Holbein el més Jove, Lucas Cranach, Rembrandt, i Vincent furgoneta Gogh. La literatura mundial va ser enriquida per les feines d'Edmund Spenser, John Milton, John Bunyan, John Donne, John Dryden, Daniel Defoe, William Wordsworth, Jonathan Falciot, Johann Wolfgang Goethe, Friedrich Schiller, Samuel Taylor Coleridge, Edgar Allan Poe, Matthew Arnold, Conrad Ferdinand Meyer, Theodor Fontane, Washington Irving, Robert Browning, Emily Dickinson, Emily Brontë, Charles Dickens, Nathaniel Hawthorne, Thomas Stearns Eliot, John Galsworthy, Thomas Mann, William Faulkner, John Updike, i molts altres.

Desenvolupament econòmic

Francisco de Vitòria, un deixeble de Thomas Aquinas i un pensador catòlic que va estudiar l'assumpte pel que fa als drets humans de va colonitzar nadius, és reconegut per les Nacions Unides com a pare de llei internacional, i ara també per historiadors d'economia i democràcia com a llum davantera pel De l'oest democràcia i desenvolupament econòmic ràpid.

Joseph Schumpeter, un economista del vintè segle, referint al Scholastics, va escriure, "és ells qui ve més proper que fa gaire altre grup a haver-hi estat el 'fundadors' d'economia científica." Altres economistes i historiadors, com Raymond de Roover, Marjorie Grice-Hutchinson, i Alejandro Chafuen, també ha fet declaracions similars. Historiador Paul Legutko de Stanford la universitat va dir que l'Església catòlica és "al centre del desenvolupament dels valors, idees, ciència, lleis, i institucions que constitueixen què cridem civilització Occidental."

Feina protestant ethic

El concepte protestant de Déu i home permet creients per utilitzar tot el seu Déu-facultats donades, incloent-hi el poder de raó. Allò significa que són permesos per explorar la creació del déu i, segons Genesis 2:15, ús de marca d'ell dins una manera responsable i sostenible. Per això un clima cultural va ser creat que molt realçat el desenvolupament del humanities i les ciències. Una altra conseqüència de la comprensió protestant d'home és que els creients, dins agraïment per la seva elecció i redemption en Christ, és per seguir Déu commandments. Indústria, frugality, cridant, disciplina, i un sentit fort de responsabilitat és al cor del seu codi moral. En particular, Calvin va refusar luxe. Per això, craftsmen, industrialists, i altres homes de negocis eren capaços de reinvertir la part més gran dels seus beneficis dins la maquinària més eficaç i la majoria de mètodes de producció moderns que van ser basats damunt progrés en les ciències i tecnologia. Com a resultat, la productivitat va créixer, el qual va dirigir a va augmentar beneficis i va habilitar empresaris per pagar sous més alts. D'aquesta manera, l'economia, les ciències, i la tecnologia va reforçar cadascú altre. La possibilitat de participar en l'èxit econòmic d'invencions tecnològiques era un incentiu fort a ambdós inventors i inversors. La feina protestant ethic era una força important darrere del unplanned i uncoordinated acció de massa que va influir el desenvolupament de capitalisme i la revolució industrial. Aquesta idea és també sabut com el "protestant ethic tesi."

Episcopalians I Presbyterians tendir per ser considerablement més ric i més ben educat (tenint més llicenciat i correu-graus de llicenciat per càpita) que la majoria altres grups religiosos dins Amèrica, i és desproporcionadament representat en el superior assoleix de negoci americà, llei i política, especialment el Partit Republicà. Números grans del més ric i famílies americanes opulentes com el Vanderbilts i Astors, Rockefeller, Du Pont, Roosevelt, Forbes, Whitneys, el Morgans i Harrimans és Mainline famílies protestants.

Justícia social, que dona cura, i el sistema d'hospital

Historiador d'hospitals, Guenter Risse, diu que l'Església spearheaded el desenvolupament d'un sistema d'hospital geared cap al marginalized.

L'Església catòlica ha contribuït a societat a través de la seva doctrina social que té va guiar dirigents per promoure justícia social i proporcionant cura al malalt i pobre. En orations com el seu Sermó en el Mont i històries com El Bo Samaritan, Jesús va cridar en seguidors a Déu d'adoració, acte sense violència o prejudici i cura pel malalt, afamat i pobre. Tals ensenyaments són la fundació d'implicació d'Església catòlica en justícia social, hospitals i cura de salut.

Els historiadors enregistren que, previ a Cristianisme, el món antic va deixar poca traça de qualsevol esforç benèfic organitzat. Caritat cristiana i la pràctica d'alimentar i roba el pobre, visitant presoners, donant suport les vídues i els nens orfes ha tingut escombrant impacte.

Albert Jonsen, Universitat de Washington historiador de medicina, diu “el segon gran escombrar de la història mèdica comença al final del quart segle, amb el fundant del primer hospital cristià a Caesarea en Cappadocia, i conclou al final del catorzè segle, amb medicina bé ensconced en les universitats i en la vida pública de les nacions d'emergir d'Europa.” Després de la mort de Eusebios dins 370 i l'elecció d'Alfàbrega mentre bisbe de Caesarea, l'alfàbrega va establir la primera sopa formal cuina, hospital, homeless refugi, hospici, poorhouse, orfenat, centre de reforma per lladres, el centre de les dones per aquella prostitució de deixar i molts altres ministeris. L'alfàbrega era personalment implicat i invertit en els projectes i el procés que dona tot de la seva riquesa personal per finançar els ministeris. Alfàbrega ell posaria en un davantal i feina en la cuina de sopa. Aquests ministeris van ser donats lliurement malgrat tot de religiós affiliation. L'alfàbrega rebutjada per fer qualsevol discriminació quan va venir a persones que van necessitar l'ajuda que diu que “els sistemes digestius del Jew i el cristià és indistinguishable.” "...Hi ha una semblança cridanera entre [l'alfàbrega és] ideals i aquells de temps moderns. ...Certament sigui el més modern entre els pioners de monasticism, i per aquesta raó, si per cap altre, la seva feina té un interès permanent."

Charity ha ara esdevenir una pràctica universal.

L'Església catòlica va establir un sistema d'hospital en Europa Medieval que era diferent de l'hospitalitat merament recíproca dels grecs i familiar-va basar obligacions dels Romans. Aquests hospitals van ser establerts per proveir a "grups socials particulars marginalized per pobresa, sickness, i edat," segons historiador d'hospitals, Guenter Risse.

El Fugger Família d'Augsburg, Alemanya qui era banquers, fa 500 anys va fundar un del primer allotjament social projectes en el món, el qual existeix till avui.

Revolució industrial

"Després de la Batalla de Gravelotte. Les Germanes franceses de Pietat de St. Borromeo Arribant en el camp de batalla a succor el wounded." Unsigned lithograph, 1870 o 1871.

La Revolució Industrial va portar moltes preocupacions sobre el deteriorating condicions laborables i de vida de treballadors urbans. Influït pel Bisbe alemany Wilhelm Emmanuel Freiherr von Ketteler, dins 1891 Papa Leo XIII va publicar el encyclical Rerum novarum, els quals posen en context ensenyament social catòlic en termes que van refusar socialisme però va defensar el control de condicions laborables. Rerum Novarum Argumentat per l'establiment d'un sou de vida i el correcte de treballadors per formar sindicats.

Quadragesimo anno Va ser emès per Papa Pius XI, el 15 de maig de 1931, 40 anys després que Rerum novarum. Leo diferent, qui va adreçar principalment la condició de treballadors, Pius XI concentrat en les implicacions ètiques de l'ordre social i econòmic. Va demanar la reconstrucció de l'ordre social basat en el principi de solidaritat i subsidiarity. Va anotar perills importants per dignitat i llibertat humana, sorgint de unrestrained capitalisme i comunisme totalitari.

Els ensenyaments socials de Papa Pius XII repeteix aquests ensenyaments, i aplicar-los dins detall més gran no només a treballadors i propietaris de capital, però també a altres professions com polítics, educadors, casa-mullers, pagesos bookkeepers, organitzacions internacionals, i tots els aspectes de vida incloent-hi l'exèrcit. Anant allèn Pius XI, ell també ensenyaments socials definits en les àrees de medicina, psicologia, esport, televisió, ciència, llei i educació. Pius XII va ser cridat "el Papa de Tecnologia per la seva disposició i habilitat d'examinar les implicacions socials d'avenços tecnològics. La preocupació dominant era el va continuar drets i dignitat de l'individu. Amb el començament de l'edat espacial al final del seu pontificat, Pius XII va explorar les implicacions socials de satèl·lits i exploració espacial en el teixit social de humanity demanant un sentit nou de comunitat i solidaritat en lleuger d'existir papal ensenyaments en subsidiarity.

El Methodist Església, entre altres denominacions cristianes, era responsable per l'establiment d'hospitals, universitats, orfenats, cuines de sopa, i escoles per seguir l'ordre per estendre de Jesús la Notícia Bona i servir totes les persones. En nacions Occidentals, els governs cada cop més han agafat amunt finançant i organització de serveis de salut pel pobre però l'Església encara manté una xarxa massiva de proveïdors de cura de la salut a través del món. En el De l'oest, aquestes institucions són cada cop més corregut per posar-persones després de segles de ser corregut per sacerdots, monges i germans, Dins 2009, els hospitals catòlics en els EUA van rebre aproximadament un de cada sis pacients, segons l'Associació de Salut catòlica. Austràlia de Salut catòlica és el més gran no-agrupació de proveïdor del govern de salut, comunitat i serveis de cura envellida, representant aproximadament 10% del sector de salut. Dins 1968, les monges o els sacerdots eren els executius de cap de 770 dels 796 hospitals catòlics d'Amèrica . Per 2011, ells presided per damunt 8 de 636 hospitals.

Mentre amb schooling, les dones han jugat una funció vital dins corrent i staffing institucions de cura cristiana – en Methodist hospitals, deaconesses qui va entrenar tan infermeres staffed els hospitals, i en hospitals catòlics, a través d'instituts religiosos com les Germanes de Pietat, Poques Germanes del Pobre i Germanes de St. Mary – i ensenyament i nursing ha estat vist com "les vocacions de les dones ". Buscant per definir la funció jugada per religiós en hospitals a través d'història americana, el New York Times va anotar que les monges van ser entrenades per "veure Jesús en la cara de cada pacient" i allò:

“ Tot i que la seva influència és sovint descrit tan intangible, les monges van mantenir els seus hospitals van enfocar damunt servint el needy i va portar una tranquil·litat espiritual que guarint-se prevaldria per damunt benefici, les autoritats en cura de salut catòlica diuen. ”

Educació

El número d'institucions catòliques mentre de 2000

Institucions	#
Parròquies i missions	408,637
Primari i instituts	125,016
Universitats	1,046
Hospitals	5,853
Orfenats	8,695
Cases per l'ancià i minusvàlid	13,933
Ambulatoris, leprosaries, nurseries i altres institucions	74,936

Activitat missionera per l'Església catòlica sempre ha incorporat educació de evangelized pobles mentre part del seu ministeri social. La història mostra que en evangelized terres, les primeres persones per operar les escoles eren Catòliques Romanes. Dins alguns països, l'Església és el proveïdor principal d'educació o significativament formes de govern dels suplements d'educació. Actualment, l'Església opera el món més gran no-sistema escolar governamental. Molts de la majoria d'universitats influents de la civilització Occidental van ser fundades per l'Església catòlica.

Un Pew estudi de Centre aproximadament religió i educació al voltant del món dins 2016, trobat que Cristians ranked com el segon grup religiós més educat al voltant en el món després que Jews amb una mitjana de 9.3 anys de schooling, i el més alt d'anys de schooling entre els cristians trobats dins Alemanya (13.6), Nova Zelanda (13.5) i Estònia (13.1). Els cristians eren també trobat per tenir el segon número més alt de llicenciat i correu-graus de llicenciat per càpita mentre en números absoluts ranked en primer lloc (220 milions). Entre les diverses comunitats cristianes, Singapur outranks altres nacions en termes de Cristians que obtenen un grau universitari en institucions d'educació més alta (67%), va seguir pels Cristians d'Israel (63%), i els Cristians de Georgia (57%). Segons l'estudi, Cristians dins Amèrica del Nord, Europa, Orient Mitjà, Asia i Àfrica Del nord-regions d'Oceà Pacífic són altament educat de llavors ençà molts de les universitats mundials van ser construïts pel historic Esglésies cristianes, a més de l'evidència històrica que "els monjos cristians van construir biblioteques i, en els dies abans d'imprimir prem, va conservar les escriptures més primerenques importants van produir en llatí, grec i Àrab". Segons el mateix estudi, els cristians tenen una quantitat significativa d'igualtat de gènere en assoliment educatiu, i l'estudi suggereix que un de les raons és l'encoratjament dels Reformistes protestants dins promovent l'educació de dones, el qual va dirigir a l'erradicació d'analfabetisme entre femelles en comunitats protestants. Segons el mateix estudi "allà és un gran i pervasive buit en assoliment educatiu entre Musulmans i Cristians en sub-Saharan Àfrica" com els adults musulmans en aquesta regió són lluny menys educat que el seu cristià counterparts, amb els becaris que suggereixen que aquest buit és a causa de les facilitats educatives que van ser creades per cristià missionaries durant l'era colonial per creients amics.

Europa

Pythagoras Damunt un de les arquivoltes a Chartres Catedral. De les escoles de Catedral d'Europa Medieval van créixer molts de les universitats modernes d'Europa .

L'abric d'armes de la Universitat d'Oxford, baring el llatí motto El Senyor és la meva Llum. Les universitats d'Europa eren essencialment una invenció catòlica.

L'Església catòlica va fundar el De l'oest primeres universitats, el qual va ser precedit per les escoles van subjectar a monestirs i catedrals, i generalment staffed per monjos i frares.

Dins 530, Sant Benedict va escriure el seu monastic Regla, el qual esdevenia un projecte per l'organització de monestirs pertot arreu Europa. Els monestirs nous van conservar habilitat clàssica i habilitats artístiques mentre mantenint cultura intel·lectual dins de les seves escoles, scriptoria i biblioteques. Així com proporcionant un focus per vida espiritual, van funcionar tan agrícoles, econòmic i centres de producció, particularment en regions remotes, esdevenint important conduits de civilització.

El Cluniac reforma de monestirs que havien començat dins 910 sparked estès monastic creixement i renovació. Els monestirs van introduir collites i tecnologies noves, fostered la creació i preservació de literatura i creixement econòmic promogut. Monestirs, els convents i les catedrals encara operats virtualment totes les escoles i biblioteques.

Escoles de catedral van començar en les Edats de Mig Primerenques com centres d'educació avançada, alguns d'ells finalment evolucionant a universitats medievals. Durant les Edats de Mig Altes, Chartres la catedral va operar el famós i influent Chartres Escola de Catedral.

Les universitats van començar saltar amunt en ciutats italianes com Salerno, el qual esdevenia una escola mèdica davantera, traduint la feina de grec i Àrab physicians a llatí. Bologna La universitat esdevenia el més influent de les universitats primerenques, el qual primer especialitzat dins llei de cànon i llei civil. Universitat de París, especialitzant en tals temes mentre teologia, va venir a rival Bologna sota la supervisió de Notre Dame Catedral. Universitat d'Oxford dins Anglaterra més tard va venir a rival París dins Teologia i Salamanca la universitat va ser fundada dins Espanya dins 1243. Segons l'historiador Geoffrey Blainey, les universitats van beneficiar de l'ús de llatí, la llengua comuna de l'Església, i el seu internationalist assolir, i la seva funció era per "ensenyar, argumenta i raó dins d'un marc cristià". Les universitats medievals d'Occidental Christendom era bé-integrat a través de tot d'Europa Occidental, va animar llibertat d'investigació i va produir una varietat gran de becaris bons i filòsofs naturals, incloent Robert Grosseteste de la Universitat d'Oxford, un primerenc expositor d'un mètode sistemàtic d'experimentació científica; i Sant Albert el Gran, un pioner de recerca de camp biològic

En el segle xiii, mendicant els ordres van ser fundats per Francis de Assisi i Dominic de Guzmán quin va portar vida religiosa consagrada a enquadraments urbans. Aquests ordena també jugat una funció gran en el desenvolupament d'escoles de catedral a universitats, els avantpassats directes de les institucions Occidentals modernes. Teòlegs escolàstics notables com el Thomas Dominicà Aquinas treballat a aquestes universitats, el seu Summa Theologica era una consecució intel·lectual clau en la seva síntesi de Cristianisme i pensament aristotèlic.

La universitat va assolir Europa central pel segle xiv, amb la fundació d'institucions els agrada Universitat de Praga i Cracow Universitat.

L'espanyol St Ignatius Loyola fundat la Societat de Jesús (Jesuits) dins 1540. Inicialment un ordre missioner, el Jesuits va agafar aprenentatge Occidental i la fe catòlica a Índia, Japó, Xina, Canadà, Central i Amèrica del Sud i Austràlia. L'ordre esdevenia cada cop més implicat dins educació, fundant escoles, universitats i universitats a través del globus i educant tals becaris Occidentals notables, intel·lectuals, artistes i estadistes mentre René Descartes, Matteo Ricci, Voltaire, Pierre de Coubertin, Senyor Arthur Conan Doyle, James Joyce, Alfred Hitchcock, Bing Crosby, Robert Hughes i Bill Clinton.

Segons l'historiador Geoffrey Blainey, la universitat esdevenia un hallmark de Civilització cristiana, encara que, escriu, "dins el segle més recent potser cap institució ha fet més per promoure una vista alternativa o secular del món".

Educació en Llatinoamericà va començar sota la direcció de missionaries qui va ser patrocinat per la corona espanyola. La política reial va estipular que el Amerindians va haver de missionaries però no van haver de convertir. Indis que van acordar escoltar al missionaries no va ser sotmès per treballar per encomenderos alguns de qui era notori per condicions brutals.

Amèrica del Nord

Els estudiants que estudien a fora de Wolfington Sala Jesuit Residència, Universitat de Georgetown, EUA.

Un número d'universitats catòliques, les escoles i les universitats han estat formades en els Estats Units. El religiós tolerance establert per la Revolució americana va habilitar el clergat catòlic de Maryland per fundar Universitat de Georgetown, la universitat catòlica més vella d'Amèrica , dins 1789 i esdevingui un Jesuit institució dins 1805. Sant Katharine Drexel heretat una fortuna i va establir les Germanes del Sagrament Beneït per Indis i Colored Persones (ara sabut com les Germanes del Sagrament Beneït), va fundar escoles a través d'Amèrica i va començar Xavier Universitat de Luisiana dins Nova Orleans dins 1925 per l'educació d'americans africans.

Australasia

Sant Mary MacKillop, el primer sant d'Austràlia . A través de molts segles, les dones catòliques han fundat els instituts religiosos van dedicar a l'educació del pobre.

De fundacions de segle xix, el sistema d'educació catòlic dins Austràlia ha crescut per ser el segon sector més gran després que escoles de govern amb al voltant 21 per cèntim de tot institut enrolments. L'Església ha establert primària, secundari i institucions educatives terciàries. St Mary MacKillop era un 19è-segle monja australiana que va fundar un institut religiós educatiu, les Germanes de St Joseph del Cor Sagrat, i dins 2010 esdevenia el primer Australià per ser canonised com a sant. L'educació catòlica és també significant en nacions d'Oceà Pacífic Del sud veïnes: 11% d'estudiants de Nova Zelanda assisteixen a escoles catòliques

Pel proper del segle xix, els poders europeus havien dirigit obtenir control de la majoria de l'interior africà. Els governants nous efectiu introduït-va basar economies que van crear una demanda enorme per alfabetització i una educació occidental—una demanda que per més Africans només podria ser satisfet per cristià missionaries. Catòlic missionaries governs colonials seguits a Àfrica, i va construir escoles, hospitals, monestirs i esglésies.

Amb un número alt de baptismes d'adult, l'Església està creixent més ràpida dins Àfrica que a qualsevol lloc més. També opera un número més gran d'escoles catòliques per parroquial aquí (3:1) que en altres àrees del món.

Asia

Dins Índia, per damunt 25,000 escoles i les universitats són operades per l'Església.

Funció protestant dins educació

Universitat Harvard, històricament un de diverses escoles d'universitari afavorides per l'elit protestant. Vist aquí és el 1836 Harvard alumni processó.

Mentre els Reformistes van voler tots els membres de l'església per ser capaç de llegir la Bíblia, educació damunt tots els nivells aconseguien un impuls fort. Educació obligatòria per ambdós nois i les noies va ser introduït. Per exemple, els Puritans que van establir Colònia de Badia del Massachusetts dins 1628 va fundar Universitat Harvard només vuit anys més tard. Set del primer nou de quin és cridat les universitats colonials van ser fundades pels cristians que inclouen Universitat de Colòmbia, Universitat Marró, Rutgers Universitat i Yale Universitat (1701); un dinovè llibre de segle en "Universitats dins Amèrica" diu, "Vuitanta tres per cent de les universitats dins [els EUA] va ser fundat per cristià philanthropy." Pennsilvània també esdevenia un centre d'aprendre mentre un de les universitats no concretament cristià.

Un número gran de mainline els protestants tenen va jugar protagonismes dins molts aspectes de vida americana, incloent política, negoci, ciència, els arts, i educació. Van fundar la majoria dels instituts davanters del país d'educació més alta. Princeton Era un Presbyterian fundació.

El protestantisme també va iniciar traduccions de la Bíblia a llengües nacionals i així donat suport el desenvolupament de literatures nacionals.

Bibliografia

• Bitel, Lisa. Women in early medieval Europe, 400–1100. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-59207-0. 
• Bokenkotter, Thomas. A Concise History of the Catholic Church. Doubleday, 2004. ISBN 0-385-50584-1. 
• Chadwick, Owen. A History of Christianity. Barnes & Noble, 1995. ISBN 0-7607-7332-7. 
• Drake, Stillman. Galileo at Work. Chicago: University of Chicago Press, 1978. ISBN 0-226-16226-5. 
• Drake, Stillman. Galileo: Pioneer Scientist. Chicago, MI: University of Toronto Press, 1990. ISBN 0-8020-2725-3. 
• Duffy, Eamon. Saints and Sinners, a History of the Popes. Yale University Press, 1997. ISBN 0-300-07332-1. 
• Dussel, Enrique. A History of the Church in Latin America. Wm. B. Eerdmans, 1981. ISBN 0-8028-2131-6. 
• Le Opere di Galileo Galilei, Edizione Nazionale (en italian). 1890–1909; reprinted 1929–1939 and 1964–1966. Florence: Barbera. ISBN 978-88-09-20881-0.  A searchable online copy is available on the Institute and Museum of the History of Science, Florence, and a brief overview of Le Opere is available at Finn's fine books, and here.
• Ferro, Mark. Colonization: A Global History. Routledge, 1997. ISBN 978-0-415-14007-2. 
• Froehle, Bryan; Mary Gautier. Global Catholicism, Portrait of a World Church. Orbis Books for the Center for Applied Research in the Apostolate, Georgetown University, 2003. ISBN 978-1-57075-375-6. 
• Hall, John; Neitz, Mary Jo; Battani, Marshall. Sociology on Culture. Londres: Routledge, 2003. ISBN 978-0-415-28484-4. 
• Hannam, James. God's Philosophers: How the Medieval World Laid the Foundations of Modern Science. Icon Books Ltd, 2009. ISBN 978-1848310704. 
• Hastings, Adrian. The Church in Africa 1450–1950. Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0-19-826399-9. 
• Holmes, J. Derek; Bickers, Bernard W. A Short History of the Catholic Church. Londres: Burns & Oates Ltd, 2002. ISBN 978-0-86012-308-8. 
• Johansen, Bruce E. The Native Peoples of North America. Rutgers University Press, 2006. ISBN 0-8135-3899-8. 
• Koschorke, Klaus; Ludwig, Frieder; Delgado, Mariano. A History of Christianity in Asia, Africa, and Latin America, 1450–1990. Wm B Eerdmans Publishing Co, 2007. ISBN 978-0-8028-2889-7. 
• Kreeft, Peter. Catholic Christianity. Ignatius Press, 2001. ISBN 0-89870-798-6. 
• Le Goff, Jacques. Medieval Civilization. Barnes & Noble, 2000. ISBN 978-0-7607-1652-6. 
• Murray, Chris. Dictionary of the Arts. New York: Facts on File, 1994. ISBN 978-0-8160-3205-1. 
• Nathan, Geoffrey S. The Family in Late Antiquity: The Rise of Christianity and the Endurance of Tradition. Nova York: Routledge, 2002. ISBN 978-0-203-00669-6. 
• Noble, Thomas; Strauss, Barry. Western Civilization. Houghton Mifflin Company, 2005. ISBN 0-618-43277-9. 
• Noll, Mark. The Civil War as a Theological Crisis. University of North Carolina Press, 2006. ISBN 0-8078-3012-7. 
• Orlandis, José. A Short History of the Catholic Church. 2nd English. Blackrock, County Dublin: Four Courts Press, 1993. ISBN 978-1-85182-125-9. 
• Power, Eileen. Medieval women. Cambridge University Press, 1995. ISBN 0-521-59556-8. 
• Shahar, Shulamith. The Fourth Estate: A History of Women in the Middle Ages. Nova York: Routledge, 2003. 
• Sharratt, Michael. Galileo: Decisive Innovator. Cambridge: Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-56671-1. 
• Stark, Rodney. The Rise of Christianity. Princeton University Press, 1996. ISBN 978-0-691-02749-4. 
• Stearns, Peter. Gender in World History. Routledge, 2000. ISBN 978-0-415-22310-2. 
• Thomas, Hugh. The Slave Trade: The Story of the Atlantic Slave Trade, 1440–1870. Simon and Schuster, 1999. ISBN 978-0-684-83565-5. 
• Witte, John. From Sacrament to Contract: Marriage, Religion, and Law in the Western Tradition. Louisvill, KY: Westminster John Knox Press, 1997. ISBN 978-0-664-25543-5. 
• Woods Jr, Thomas. How the Catholic Church Built Western Civilization. Regnery Publishing, Inc, 2005. ISBN 0-89526-038-7. 

>