Vés al contingut

Verderol anisat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuVerderol anisat
Clitocybe odora Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
OrdreTricholomatales
FamíliaTricholomataceae
GènereClitocybe
EspècieClitocybe odora Modifica el valor a Wikidata
P.Kumm., 1871
Nomenclatura
BasiònimAgaricus odorus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus moschatus (J.F. Gmel., 1792)
  • Agaricus odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus odorus var. odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus trogii (Fr., 1838)
  • Agaricus virens (Scop., 1772)
  • Agaricus viridis (Huds., 1778)
  • Clitocybe odora var. alba (J.E. Lange, 1930)
  • Clitocybe trogii ((Fr.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe virens ((Scop.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe viridis ((With.) Gillet, 1874)
  • Geophila aeruginosa ((Curtis) Quél., 1886)
  • Gymnopus odorus ((Bull.) Gray, 1821)
  • Lepista odora ((Bull.) Harmaja, 1976)
  • Rubeolarius odorus ((Bull.) Raithelh., 1981)[1]
Verderol anisat
Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica).
Un altre exemplar

El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[2]

Etimologia

[modifica]

Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[3][4]

Morfologia

[modifica]
  • Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
  • Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
  • Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
  • Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
  • Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[5][6][7][8]

Hàbitat

[modifica]

Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[9][10][11]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[12]

Comestibilitat

[modifica]

És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[13][6][14]

Risc de confusió amb altres espècies

[modifica]

El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[15]

Propietats medicinals

[modifica]

Sembla que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[16][17]

Referències

[modifica]
  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
  4. bolets.info Arxivat 2010-09-24 a Wayback Machine. (català)
  5. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  6. 6,0 6,1 Bolets de les illes Balears (català)
  7. MushroomExpert.Com (anglès)
  8. FirstNature Arxivat 2010-12-26 a Wayback Machine. (anglès)
  9. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
  10. ZipCodeZoo (anglès)
  11. RedNaturaleza (castellà)
  12. David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4
  13. Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
  14. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  15. fungipedia.es Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. (castellà)
  16. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  17. Medicinal Mushrooms (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]

Enllaços externs

[modifica]