Vicent Marco Miranda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Vicente Marco Miranda  20 març 1880 Castelló de la Plana (Plana Alta) | ||
| Mort | 23 desembre 1946 (66 anys) València | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Cementeri General de València | ||
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |||
| 11 juliol 1931 – 2 febrer 1939 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: València (província) | |||
.svg){kind=small} Governador civil de la província de Còrdova | |||
| 17 abril 1931 – 20 maig 1931 ← Manuel Salvadores de Blas – valor desconegut → | |||
 Batle de València | |||
| 14 abril 1931 – 17 abril 1931 ← José Maestre Laborde-Boix – Agustín Trigo Mezquita → | |||
| Regidor de l'Ajuntament de València | |||
| 12 abril 1931 – valor desconegut | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Valencians | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, periodista | ||
| Partit | Esquerra Valenciana (1935–1939) Partit d'Unió Republicana Autonomista (1931–1934) | ||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra Civil espanyola | ||
| Família | |||
| Fills | Vicente Marco | ||
 | |||
Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Fou un destacat militant blasquista; des del 1905 formà part de la redacció d'El Pueblo, del qual Fèlix Azzati i Descalci el nomenà redactor en cap. Fou regidor i cap de la minoria republicana a l'Ajuntament de València fins a l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera.
En proclamar-se la República el 1931 fou escollit alcalde de València, però al cap de poc fou nomenat governador civil de Còrdova.[1] En les eleccions de 1933, fou elegit diputat pel Partit d'Unió Republicana Autonomista,[2] integrat en el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, que formà govern amb la CEDA. Tanmateix, disconforme amb el gir dretà del seu partit i impressionat per la repressió de la Revolta d'Astúries, el 1934 se'n va escindir i fundà Esquerra Valenciana amb Juli Just i Gimeno, Faustí Valentín i Torrejón i Vicent Alfaro i Moreno. Amb aquest partit republicà i valencianista, es presentà dins la candidatura del Front Popular a les eleccions de 1936 i tornà a ser diputat. Formà part de la minoria parlamentària d'Esquerra Catalana, a causa de les seves bones relacions amb Esquerra Republicana de Catalunya.
Durant la Guerra Civil Espanyola es va mantenir fidel a la Segona República Espanyola, i en acabar s'hagué d'amagar a Borriana, malalt, d'on marxà per a establir-se al barri de la Malva-rosa, València.
El seu fill, Vicente Marco Orts (València, 5 de març del 1916 - Madrid, 30 d'agost del 2008), va ser periodista radiofònic, i del 1954 al 1982 fou conductor del programa Carrusel Deportivo de la Cadena SER.
Obres
[modifica]- Las conspiraciones contra la Dictadura (Relato de un testigo). Madrid: Zeus, 1936.
- Las conspiraciones contra la Dictadura. (1923-1936). Relato de un testigo. Pròleg d'Alfons Cucó. Madrid: Tebas, 1975.
- Memorias de Vicente Marco Miranda. In illo tempore (1942). València: Consell Valencià de Cultura, 2005. Il·lustracions. Col. «Monografies».
- Cuatro gatos (Memorias 1939-1942). «Nota previa sobre mi padre, Vicente Marco Miranda», per Félix Marco Orts; «Prólogo» per Vicent Franch Ferrer. València: Institució Alfons el Magnànim, 2008. Col. «Biblioteca d'Autors Valencians» 53.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.339. ISBN 9788495484802.
- Francesc Viadel Vicent Marco Miranda Arxivat 2015-10-01 a Wayback Machine., Fundació Josep Irla.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Maestre Laborde-Boix |
Alcalde de València
|
Succeït per: Agustín Trigo Mezquita |
.svg){kind=small}
