Joaquín Chapaprieta Torregrosa

Joaquín Chapaprieta Torregrosa

Biografia
Naixement	26 octubre 1871 Torrevella (Baix Segura)
Mort	15 octubre 1951 (79 anys) Madrid
Diputat a les Corts republicanes
2 març 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Alacant
Ministre de la Governació
14 desembre 1935 – 30 desembre 1935 ← Joaquín de Pablo-Blanco Torres – Manuel Portela Valladares →
President del Govern d'Espanya
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935 ← Alejandro Lerroux García – Manuel Portela Valladares →
Ministre d'Hisenda
6 maig 1935 – 14 desembre 1935 ← Alfredo de Zavala y Lafora – Manuel Rico Avello →
Diputat a les Corts republicanes
14 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Alacant
Ministre de Treball d'Espanya
7 desembre 1922 – 3 setembre 1923 ← Abilio Calderón Rojo – Luis Armiñán Pérez →
Senador del Regne
1918 – 1923 Circumscripció electoral: la Corunya
Diputat al Congrés dels Diputats
8 març 1911 – 10 gener 1918 Circumscripció electoral: Ordes
Diputat al Congrés dels Diputats
29 desembre 1905 – 30 març 1907 Circumscripció electoral: Loja
Diputat al Congrés dels Diputats
27 maig 1901 – 27 març 1903 Circumscripció electoral: Cieza
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit Liberal Fusionista

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) va ser un advocat i polític valencià, ministre en diverses ocasions i president del Consell de Ministres de la II República Espanyola el 1935.

El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen genovés, tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufet de gran categoria, com els de Francisco López Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer.

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (eleccions generals espanyoles de 1901), i més endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. El 1903 va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. El 1915, Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja el 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República.

Diputat el 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-ho el 25 de setembre, quan va ocupar la presidència del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Va aconseguir augmentar la cotització del deute estatal, però els escàndols de corrupció dels radicals (afer Nombela, estraperlo) van fer caure el seu govern. Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la política.

Obres

• La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.

Bibliografia

• Manuel Ferrández Andreu: Mis vivencias con D. Joaquín Chapaprieta: autobiografía, Alicante, Instituto Municipal de Cultura Joaquín Chapaprieta Torregrosa, 2000. ISBN 978-84-89974-18-0
• Miguel Martorell Linares: “La reforma del Estado liberal. Joaquín Chapaprieta en la Crisis de la Restauración”, Hispania, vol. LVIII/1, enero-abril de 1998, pp. 261–282.
• Miguel Martorell Linares: "Joaquín Chapaprieta: de la izquierda dinástica a la derecha republicana", en F. Comín, P. Martín-Aceña i M. Martorell (eds.): La Hacienda española y sus ministros. Del 98 a la Guerra Civil, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2000, pp. 397–433.