Vicente Piniés Bayona
 Piniés, fotografiat per Kaulak.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juny 1875 Osca (Espanya) |
| Mort | 29 novembre 1943 (68 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Ministre de l'Interior d'Espanya | |
| 8 març 1922 – 4 desembre 1922 ← Rafael Coello y Oliván – Martín Rosales Martel → | |
| Ministre de Justícia | |
| 13 març 1921 – 7 juliol 1921 ← Mariano Ordóñez García – Julio Wais Sanmartín → | |
 Senador del Regne | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
Pío Vicente de Piniés Bayona (Osca, 29 de juny de 1875 - Madrid, 29 de novembre de 1943)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i Governació durant el regnat d'Alfons XIII.
Trajectòria
[modifica]Membre del Partit Conservador, va obtenir acta de diputat per diferents districtes de la província d'Osca a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1907, 1914, 1916, 1920 i 1923. Així mateix entre 1918 i 1920 exercirà el càrrec de senador també per la província d'Osca.
Va ser ministre de Gràcia i Justícia entre el 13 de març i el 7 de juliol de 1921 en un gabinet Allendesalazar, i ministre de Governació entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el govern de José Sánchez Guerra y Martínez. En 1932 fou president de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, 1999, p. 173.
Bibliografia
[modifica]- Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. 19. Ediciones de la Torre, 1999, p. 220. ISBN 8479602473.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Mariano Ordóñez García |
Ministre de Gràcia i Justícia 1921 |
Succeït per: Julio Wais Sanmartín |
| Precedit per: Rafael Coello y Oliván |
Ministre de la Governació 1922 |
Succeït per: Martín Rosales Martel |
| Precedit per: Niceto Alcalá-Zamora |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1932 |
Succeït per: Antonio Goicoechea Cosculluela |
