Vés al contingut

Tomás Montejo y Rica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomás Montejo y Rica

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1856 Modifica el valor a Wikidata
Baeza (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 abril 1933 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
29 de desembre de 1920 – 13 de març de 1921

1 d'abril de 1922 – 4 de desembre de 1922
Dades personals
FormacióInstituto Cardenal Cisneros Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Conservador
Membre de
Llista
Senador del Regne
1919 – 1923
Circumscripció electoral: vitalici
Senador del Regne
1903 – 1917
Circumscripció electoral: província de Conca
Diputat a Corts
1898 – 1899
Circumscripció electoral: illes Canàries

Diputat a Corts
1891 – 1893
Circumscripció electoral: Districte electoral de Conca

Diputat a Corts
1886 – 1891
Circumscripció electoral: Sevilla

Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata

Tomás Montejo i Rica (Baeza, 13 de desembre de 1856 - † Madrid, 29 d'abril de 1933) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant el regnat d'Alfons XIII.

Trajectòria

[modifica]

Fou catedràtic de Dret Processal i pràctica forense a la Universitat de Madrid, en la que seria vicerector i rector honorari. També fou vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. També seria lletrat del Consell d'Estat d'Espanya.[1]

Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat per Conca en les eleccions generals espanyoles de 1886 i 1891, en les eleccions de 1898 va passar a ser diputat per Canàries.[2] Entre 1903 i 1917 va ser senador per Conca sent nomenat senador vitalici en 1919.[3]

Va ser ministre ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 29 de desembre de 1920 i el 13 de març de 1921 en el gabinet que va presidir Eduardo Dato. Entre l'1 d'abril i el 4 de desembre de 1922 tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera ministerial al govern presidit per Rafael Sánchez Guerra. En la seva darrera etapa va derogar el decret d'Autonomia Universitària, va reformar la carrera de Comerç i va crear les escoles maternals i les de cursos complementaris.[4]

Obres

[modifica]
  • La España del siglo XIX (1887)
  • Las instituciones modernas para resolver conflictos entre patronos y obreros (1911)
  • La función judicial (1916)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba
César Silió y Cortés
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

1921-1922
(abril-desembre) 1922
Succeït per:
Francisco Aparicio Ruiz
Isidoro de la Cierva y Peñafiel
Premis i fites
Precedit per:
Bernabé Dávila y Bertoloti
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 18

1914-1933
Succeït per:
Felipe Sánchez-Román y Gallifa