Vés al contingut

Vincent Gallo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVincent Gallo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 abril 1961 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
FormacióSweet Home High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, productor de cinema, pintor, actor de cinema, compositor de bandes sonores, actor de veu, fotògraf, realitzador, model, muntador, director de cinema, cantant, guionista, actor, compositor, escriptor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1985 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficWarp Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvincentgallo.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001252 Allocine: 11990 Allmovie: p90927 TV.com: people/vincent-gallo TMDB.org: 22461
Facebook: Vincent-Gallo-159748934037847 X: VincentGallo Instagram: real_vincentgallo VK: v.gallo Last fm: Vincent+Gallo Musicbrainz: 59e7ace7-3233-4f56-af78-4765957402cb Songkick: 163368 Discogs: 25033 Allmusic: mn0000218336 Modifica el valor a Wikidata

Vincent Gallo (Buffalo, 11 d'abril de 1961)[1][2][3][4] és un actor, cineasta i músic estatunidenc. Ha guanyat diversos guardons, entre ells una Copa Volpi per la millor interpretació masculina, i ha estat nominat a la Palma d'Or, al Lleó d'Or i al Cavall de Bronze.

Trajectòria

[modifica]

Després d'una infantesa fent algun encàrrec per a la màfia local, Gallo va començar la seva carrera com a corredor de motos de Fórmula TT. Va arribar a ser un pintor i músic d'èxit, treballant amb Jean-Michel Basquiat i Lukas Haas. Més endavant, Gallo es va convertir en actor i va participar en pel·lícules com El somni d'Arizona (1993), La casa dels esperits (1993), Palookaville (1995), El funeral (1996), Freeway II: Confessions of a Trickbaby (1999), Trouble Every Day (2001), Stranded (2001), Tetro (2009), Metropia (2009) i La leggenda di Kaspar Hauser (2012).

Com a cineasta, Gallo va dirigir, escriure i protagonitzar tres pel·lícules independents, Buffalo '66 (1998), The Brown Bunny (2003) i Promises Written in Water (2010). També ha dirigit i protagonitzat nombrosos curtmetratges, entre ells The Agent (2010), i diversos videoclips, com «Going Inside» de John Frusciante, «Cosmopolitan Bloodloss» de Glassjaw i «99 Problems» de Jay-Z. Gallo ha publicat diversos enregistraments en solitari amb Warp Records. Com a model ha estat fotografiat per a diverses marques de moda com Calvin Klein,[5] H&M amb Eva Herzigová,[6] Supreme,[7] G-Star Raw,[8] Persol[9] i Yves Saint Laurent.[10]

El treball de Gallo ha merescut un reconeixement de culte,[11][4] especialment al Japó.[12] Les seves actuacions en directe han estat àmpliament elogiades per la crítica, mentre que el seu treball com a director ha provocat opinions dividides. Entre els aficionats al treball de Gallo s'hi compten Jean-Luc Godard, John Waters, Werner Herzog, Claire Denis, David Lowery i Robert Pattinson.

Vida personal

[modifica]
Gallo tocant el 2005

Gallo viu a l'estat d'Arizona[13] en una mansió de 3,25 milions de dòlars a Tucson.[14] Gallo era propietari d'un condomini a la Trump Tower de Nova York, així com d'apartaments en edificis dissenyats per Jean Nouvel i Richard Meier.[15] Gallo és abstemi[16][17] i és col·leccionista de vinils i equips de so d'abans de la Segona Guerra Mundial.[18]

Durant la seva joventut, Gallo va ser amic de l'escriptor William S. Burroughs i va viure a la seva casa durant sis mesos.[19] Gallo també va conèixer al poeta John Giorno, que vivia amb Burroughs en aquella època. Al llarg de les seves vides, Burroughs i Gallo van intercanviar postals, cartes i mixtapes.[20] La Universitat Estatal d'Ohio té una de les cartes de Gallo a Burroughs entre la seva col·lecció d'arxius.[21]

El 1984, Gallo va estar casat amb una dona durant només 10 setmanes, abans que la seva relació s'acabés.[16] Gallo va sortir una vegada amb la celebritat Paris Hilton, i ha mantingut amistats amb el músic Johnny Ramone (abans de la mort d'aquest el 2004),[22] el músic John Frusciante[23] i l'actriu Milla Jovovich.[24][25]

Al seu lloc web, Gallo s'ofereix com a escorta per a dones per 50.000 dòlars, i ven el seu esperma per 1.000.000 de dòlars.[26] El seu lloc web ha estat qualificat de satíric per mitjans com The Daily Wire[4] i ha provocat el menyspreu d'altres mitjans com The Guardian.[27]

Política

[modifica]

Gallo és republicà de tota la vida[28] i conservador.[29] Té opinions contra l'avortament,[30] contra les drogues i la pornografia.[31] És un admirador del president Richard Nixon, a qui descriu com un «intel·lectual».[28] Gallo afirma haver conegut a Nixon quan tenia sis anys, durant el temps en què vivia amb Burroughs.[11]

El 2004 Gallo va aparèixer al documental Rated R: Republicans in Hollywood, parlant de la discriminació política a què s'ha enfrontat a la indústria cinematogràfica com a conservador.[32] També va parlar al Women's National Republican Club, on va expressar el seu suport al president George W. Bush dient que «saps que els Estats Units tenen un gran president quan els francesos l'odien!».[29][33]

El 2018 Gallo va expressar el seu suport al president Donald Trump.[34][35] El 2022 també va elogiar el senador demòcrata Kyrsten Sinema com un polític «de ment oberta i reflexiu» que «afegeix diversitat ideològica productiva i equilibri al nostre bell país»,[13] i va donar 250 dòlars a la campanya del representant republicà Juan Ciscomani.[36] L'agost de 2024, Gallo es va reunir amb Trump i el va avalar a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024[37] mentre el considerava «el president més gran que els EUA hagin parit mai».[38]

Discografia

[modifica]

Àlbums

[modifica]
  • It Took Several Wives (1982, Family Friend Records) com a Bohack
  • The Way It Is Soundtrack (1984, Rojo Records)
  • Buffalo '66 Soundtrack (1998, Will Records)
  • When (2001, Warp Records)
  • Recordings of Music for Film (2002, Warp Records)
  • Butterfly (2025, Family Friend Records) (amb Harper Simon)

EP

[modifica]
  • So Sad (2001, Warp Records)

Obra publicada

[modifica]

Il·lustració

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gallo, Vincent. «Vincent Gallo's biography». vincentgallo.com. [Consulta: 1r agost 2022].
  2. ↑ Welsh, James M. The Francis Ford Coppola Encyclopedia. Scarecrow Press, 27 August 2010, p. 93. ISBN 9780810876514. 
  3. ↑ Young, Rob. Warp: Labels Unlimited. Black Dog, 2005, p. 165. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Wiseman, Andrea. «Vincent Gallo Returns To Acting In The Daily Wire Movie 'Shut In'». Deadline Hollywood, 01-12-2021.
  5. ↑ Githens, Lauri «REBEL WITHOUT A PAUSE THE NON-STOP, OUT-THERE LIFE OF ACTOR VINCENT GALLO». The Buffalo News, 12-01-1997.
  6. ↑ «H&M Spring 2009 : Eva Herzigova, Shalom Harlow and Vincent Gallo». the Fashion Spot. Arxivat de l'original el March 11, 2009. [Consulta: 11 desembre 2022].
  7. ↑ «Magazine for A/W 2007». Supreme.com, 25-10-2007.
  8. ↑ «Vincent Gallo». G-Star RAW. G-Star RAW inc., 14-05-2013. Arxivat de l'original el February 3, 2015. [Consulta: 2 gener 2015].
  9. ↑ «Vincent Gallo Stars in New Persol Campaign». The Fashionisto, 27-02-2017.
  10. ↑ «Vincent Gallo returns to front the SS18 Saint Laurent campaign». Hero (magazine), 12-03-2018.
  11. ↑ 11,0 11,1 «'You are a bad man trying to do bad things to Vincent'». , 13-11-2003.
  12. ↑ «Vincent Gallo: the one that got away». , 07-08-2002.
  13. ↑ 13,0 13,1 Zilko, Christian «Vincent Gallo Praises Kyrsten Sinema as 'Free Thinking, Sensitive, and Thoughtful'». IndieWire, 16-01-2022.
  14. ↑ Knott, Gloria «Director who calls himself the "Donald Trump of Cannes" buys Tucson mansion». Tucson.com, 09-09-2018.
  15. ↑ Verde, Ben «Vincent Gallo sells Trump Tower condo for $1.59M». InMan, 15-02-2022.
  16. ↑ 16,0 16,1 Smith, Andrew «Buffalo boy». The Guardian, 29-09-2001.
  17. ↑ Smith, Damon «Good fella: The musical adventures of Vincent Gallo». The Phoenix, 31-01-2002.
  18. ↑ Vincent Gallo - The Treatment [podcast]. KCRW.
  19. ↑ Gibbons, Fiachra «Bad boy Vincent treats festival to Gallo humour». The Guardian, 21-05-2003.
  20. ↑ «Gallo's Humor: FFC Interviews Vincent Gallo». Filmfreakcentral.com, 22-08-2004.
  21. ↑ Bennett, John M. «WILLIAM S. BURROUGHS PAPERS, WSB97: GUIDE AND INVENTORY», 01-05-1999.
  22. ↑ Boucher, Geoff «In Death, He Wants to Be Celebrated». Los Angeles Times, 15-01-2015.
  23. ↑ Tobias, Scott «Vincent Gallo». AV Club, 01-09-2004.
  24. ↑ Gallo, Vincent; Jovovich, Milla; Leitch Jr., Donovan (2006). Vincent Gallo, 2006 Radio Interview, feat. Milla Jovovich. 
  25. ↑ «Gallo v. Ventimiglia», 2001. [Consulta: 16 gener 2024].
  26. ↑ Gidick, Sarah «#SocialGathering: Vincent Gallo's Another Man Essay, Explained». Hollywood Reporter, 23-03-2018.
  27. ↑ Heritage, Stuart «I could have Vincent Gallo's baby». The Guardian, 04-01-2010.
  28. ↑ 28,0 28,1 «THE WAY WE LIVE NOW: 8-22-04: QUESTIONS FOR VINCENT GALLO; Gallo's Humor». , 22-08-2004.
  29. ↑ 29,0 29,1 NYO Staff «G.O.P. Gallo». , 26-01-2004.
  30. ↑ «Vincent Gallo: The Context of Gallo - Metropia & Promises Written in Water». Lodown Magazine (69): 71-75. Arxivat de l'original el May 31, 2023. 
  31. ↑ «FILM; Vincent Gallo Dares You To See It (If You Can Find It)». , 15-08-2004.
  32. ↑ Schorn, Peter «Rated R: Republicans in Hollywood». IGN, 18-05-2012.
  33. ↑ Grigoriadis, Vanessa «Party Girls». New York Magazine, 24-08-2004.
  34. ↑ Gallo, Vincent «An Essay by Vincent Gallo – Unfiltered and Unedited». Another Man, 20-03-2018.
  35. ↑ Rahman, Abid «Vincent Gallo Pens Essay on Weinstein, Trump and 'Brown Bunny': "I Was the Donald Trump of Cannes"». The Hollywood Reporter, 22-03-2018.
  36. ↑ «Vincent Gallo - Open Secrets». Arxivat de l'original el 11 July 2023. [Consulta: 11 juliol 2023].
  37. ↑ @vincentgallo. «Trump 2024 - Gallo». Instagram, 27-08-2024.
  38. ↑ «Gallo's Humor». , 02-09-2024.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vincent_Gallo&oldid=34582232»