Viquipèdia:Articles mamiferoides seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Mamífers
[modifica]
Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats. Les seves característiques principals són el seu pelatge i l'alimentació de les cries amb llet per mitjà de glàndules mamàries. N'existeixen unes 5.500 espècies arreu del món que són classificades en tres subclasses: els monotremes ponedors d'ous (Prototheria), els marsupials (Metatheria) i els placentaris (Eutheria), als quals pertany l'ésser humà. La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30-40 mm i 2 g) fins l'enorme rorqual blau (33 m i 181 tones.
Deixant de banda les cinc espècies de monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous. La majoria de mamífers també tenen dents especialitzades, i el grup més gran de mamífers, els euteris, utilitzen una placenta durant la gestació. El cervell dels mamífers regula un sistema endotèrmic i un aparell circulatori que inclou un cor amb quatre cambres.
{{Article_mamiferoide_01}} - discussió - modifica - historial
L'evolució dels mamífers a partir dels sinàpsids basals ("rèptils" mamiferoides) fou un procés gradual que durà aproximadament noranta-cinc milions d'anys, des de l'aparició dels primers sinàpsids com ara Archaeothyris o Clepsydrops al Pennsylvanià fins l'aparició dels primers mamaliaformes com ara Adelobasileus a l'estatge faunístic Carnià. El llinatge sinàpsid divergí del llinatge sauròpsid, que conduiria als rèptils, els dinosaures i els ocells, a finals del període Carbonífer, només vint milions d'anys després de la formació del clade dels amniotes.
La desaparició dels dinosaures els permeté convertir-se en els animals dominants dels medis terrestres del Cenozoic. A l'Eocè es produí una radiació adaptativa explosiva que donà origen a gran part dels grups moderns de mamífers i al Miocè la mastofauna ja era molt semblant a l'actual. Des de finals del Plistocè han desaparegut molts mamífers com a resultat de l'extinció del Quaternari, probablement relacionada amb l'expansió dels éssers humans arreu del món. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica 514 espècies (al voltant d'un 10% de tots els mamífers) com a en perill greu o espècie amenaçada.
Filogenèticament, els mamífers són els únics sinàpsids encara vivents.
{{Article_mamiferoide_02}} - discussió - modifica - historial
La mastologia és la ciència que estudia els mamífers, una classe de vertebrats amb característiques com ara un metabolisme homeoterm, pèl, un cor amb quatre cambres, i un sistema nerviós complex. És una subdisciplina de la zoologia. La mastologia estudia la morfologia i fisiologia dels mamífers, el seu comportament, el seu cicle vital, la seva ecologia, la seva història evolutiva i les relacions entre les diferents espècies. La mastologia té aplicacions en diferents camps. Per exemple, un bon coneixement dels mamífers pot ajudar els ramaders i veterinaris a cuidar dels animals i a ensinistrar mamífers domèstics com els gats i els gossos (els dos animals domèstics més estesos al món). L'aplicació més important avui en dia de la mastologia és possiblement en els esforços de conservació de les espècies.
{{Article_mamiferoide_03}} - discussió - modifica - historial
El capibara (Hydrochoerus hydrochaeris), també conegut com a chigüiro, carpincho o majas en espanyol, i capivara en portuguès és el rosegador vivent més gran del món. Està relacionat amb els agutins, les xinxilles, els coipús i els conills porquins. El seu nom comú, que prové del guaraní kapiÿva, significa "senyor de l'herba", mentre que el seu nom científic, hydrochaeris, significa "porc d'aigua" en grec.
Els capibares tenen un cos pesant en forma de barril, i un cap petit amb un pelatge marró vermellós a la part superior del cos que esdevé marró grogós a la part inferior. Poden créixer fins a 130 centímetres de llarg i pesar fins a 65 quilograms. Els capibares tenen peus lleugerament palmejats, manquen de cua, i vint dents. Les seves potes posteriors són lleugerament més llargues que les anteriors, i els seus musells són roms, amb els ulls, narius i orelles a la part superior del cap. Les femelles són lleugerament més pesants que els mascles.
{{Article_mamiferoide_04}} - discussió - modifica - historial
Els sirenis (Sirenia, "sirenes" en grec antic) són un ordre de mamífers herbívors amb quatre espècies vivents. Pertanyen al superordre dels afroteris; entre els animals vivents avui en dia, els elefants són els seus parents més propers. Juntament amb els cetacis i les foques, els sirenis són el tercer grup més gran de mamífers marins. A diferència de les foques, no tenen membres que els permetin desplaçar-se per terra. En contrast amb els cetacis, els sirenis romanen sempre en aigües costaneres o en aigua dolça, sovint en aigües molt someres.
Els sirenis són animals de gran mida amb un cos cilíndric. Les espècies modernes assoleixen una longitud d'entre dos metres i mig i quatre metres. La vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), que s'extingí al segle XVIII només vint-i-set anys després del seu descobriment, podria arribar fins a gairebé vuit metres de longitud. El pes de les espècies modernes varia entre 250 i un màxim de 1.500 kg. Les potes anteriors d'aquests animals s'han transformat en aletes, i les potes posteriors han quedat molt reduïdes. A diferència de la majoria de cetacis, no tenen aleta dorsal, i la cua ha quedat transformada en una aleta horitzontal. Un múscul cutani modificat, el Musculus panniculus carnosus, forma el múscul principal de propulsió de l'aleta caudal. La forma de l'aleta caudal és la característica diferenciadora més important entre les dues famílies modernes. Mentre que els dugongs presenten una aleta en forma de mitja lluna, els manatís en tenen una en forma de cercle o de pala.
{{Article_mamiferoide_05}} - discussió - modifica - historial
L'ornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmània. Juntament amb les quatre espècies d'equidna, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família (Ornithorhynchidae) i el seu gènere (Ornithorhynchus), tot i que s'han trobat espècies relacionades en el registre fòssil.
L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, verinós, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se'l trobaren per primer cop, i alguns d'ells el consideraren una falsificació elaborada. És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen una pua a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans. Les característiques úniques de l'ornitorrinc en fan un tema important en l'estudi de la biologia evolutiva, així com un símbol reconeixible i icònic d'Austràlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al revers de la moneda de vint cèntims australiana. L'ornitorrinc és l'emblema animal de l'estat de Nova Gal·les del Sud.
{{Article_mamiferoide_06}} - discussió - modifica - historial
Miacis ("animal mare" en grec antic) és un gènere extint de carnivoramorfs que forma part de la superfamília dels miacoïdeus, un grup de mamífers de l'Eocè que posteriorment evolucionarien en els carnívors moderns. Més concretament, Miacis i altres membres de la seva família evolucionaren en els carnívors caniformes, mentre que els feliformes troben els seus orígens en els viverràvids. El primer Miacis, M. winkleri, aparegué fa aproximadament 55 milions d'anys, a l'Eocè molt primerenc. S'estengueren per Nord-amèrica i Euràsia, com ho demostra el fet que se n'hagin trobat fòssils a llocs tan variats com els Estats Units, el Canadà, Bèlgica,França, el Kazakhstan o la Xina, i estaven adaptats per un estil de vida arborícola dins dels boscos. Encara presentaven característiques típiques d'altres carnívors primitius com els creodonts, com per exemple els seus cranis baixos, llargs cossos esvelts, cues llargues i potes curtes. Probablement s'extingiren fa 42 milions d'anys, a l'Eocè mitjà, però s'han descobert fòssils de l'Eocè superior (fa aproximadament 36 milions d'anys) que han estat tentativament referits a aquest gènere.
{{Article_mamiferoide_07}} - discussió - modifica - historial
Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics nadius d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per les seves amples i escatades cues. És l'únic gènere no extingit de la família dels castòrids i engloba tres espècies: el castor americà (Castor canadensis), el castor europeu (Castor fiber) i el castor de Kellogg (Castor californicus), aquesta última extingida des del Plistocè. Totes elles viuen a l'hemisferi nord, excepte alguns castors americans que foren introduïts a la Terra del Foc, una regió sud-americana. També s'introduïren alguns individus d'aquesta espècie a Europa. Deixant de banda aquestes excepcions, Castor canadensis només viu a Nord-amèrica i Castor fiber només a Europa i Àsia. Castor californicus s'estenia pel que avui en dia és l'oest dels Estats Units. Encara que són molt semblants entre ells, la investigació genètica ha demostrat que els castors americans i europeus són espècies diferents i que la hibridització és improbable, ja que tenen un nombre diferent de cromosomes.
Aquests animals són coneguts per la seva habilitat natural a l'hora de construir dics als rius i rierols, i les seves llars – els caus – als estanys que es creen a causa del bloqueig que fa el dic al corrent d'aigua. Aquesta barrera els proporciona protecció i crea un espai ideal per viure-hi. Per l'edificació d'aquestes estructures, utilitzen principalment els troncs dels arbres que fan caure amb les seves potents dents incisives. Tot i la gran quantitat d'arbres que tallen, els castors no perjudiquen l'ecosistema on viuen, sinó que el mantenen saludable, ja que els seus dics aporten una gran quantitat de beneficis; entre altres coses, aquestes barreres propicien la creació d'aiguamolls, ajuden a controlar les inundacions i eliminen contaminants del corrent. Tot i així, en ecosistemes estranys per ells, aquestes modificacions a l'ambient poden ser perjudicials, tal i com ha passat, per exemple, a la Terra del Foc, a Navarra i a La Rioja.
{{Article_mamiferoide_08}} - discussió - modifica - historial
El lleó (Panthera leo) és un mamífer carnívor de la família dels fèlids i una de les quatre feres del gènere Panthera. Els mascles excepcionalment grans arriben a 250 kg de pes, sent el segon fèlid vivent més gran després del tigre. Els lleons salvatges viuen a l'Àfrica subsahariana i a Àsia, amb una població en perill greu al nord-oest de l'Índia, havent desaparegut del nord d'Àfrica, el Pròxim Orient i l'oest d'Àsia en temps històrics. Fins a finals del Plistocè, fa aproximadament 10.000 anys, el lleó fou el mamífer terrestre gran més estès després dels humans. La seva distribució cobria la majoria d'Àfrica, gran part d'Euràsia, des de l'oest d'Europa fins a l'Índia, i a Amèrica, des del Yukon fins al Perú.
Si sobreviuen a les dificultats de la infància, les lleones que viuen en un hàbitat segur com ara el Parc Nacional Kruger poden arribar sovint a l'edat de 12-14 anys, mentre que els lleons rarament viuen més de vuit anys. Tanmateix, es coneixen casos de lleones que han viscut fins a vint anys en estat salvatge. En captivitat, tant els mascles com les femelles poden viure més de vint anys. Solen viure en sabanes i herbassars, tot i que poden entrar en zones arbustoses i boscoses. Els lleons són animals especialment socials en comparació amb altres fèlids. Un esbart de lleons es compon de femelles que tenen una relació familiar, les seves cries, i un nombre reduït de mascles adults. Els grups de lleones solen caçar junts, atacant principalment grans ungulats. El lleó és un depredador alfa i clau, tot i que pot tenir un comportament carronyaire si en té l'oportunitat. Tot i que els lleons, normalment, no cacen humans de manera selectiva, alguns d'ells poden convertir-se en antropòfags i buscar preses humanes.
{{Article_mamiferoide_09}} - discussió - modifica - historial
L'hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis) és un gran mamífer originari dels boscos i aiguamolls d'Àfrica occidental (el seu nom específic significa "de Libèria", car és en aquest país que viu la immensa majoria). L'hipopòtam nan és solitari i nocturn. És una de les dues úniques espècies vivents de la família dels hipopotàmids; l'altra és el seu cosí molt més gran, l'hipopòtam comú.
L'hipopòtam nan presenta nombroses adaptacions al medi terrestre, però com el seu cosí més gran, és semiaquàtic i es localitza pròxim a l'aigua per tal de mantenir la seva pell humitejada i la temperatura del seu cos baixa. Comportaments tals com l'aparellament i donar a llum es poden donar a l'aigua o a terra ferma. L'hipopòtam nan és herbívor, alimentant-se de falgueres, dicotiledònies, herbes i fruits que troben als boscs.
{{Article_mamiferoide_10}} - discussió - modifica - historial
Flocke (ˈflɔkə) és un cadell femella d'os polar nascut en captivitat al Zoo de Nuremberg l'11 de desembre del 2007. Poques setmanes després de néixer, se l'apartà de la seva mare després que es despertés preocupació per la seva seguretat. Tot i que el zoo havia establert una estricta política de no interferència amb els seus animals, l'equip del zoo preferí criar el cadell a mà. Aquesta decisió es produí en un moment en què el zoo rebia una atenció negativa dels mitjans de comunicació després que una altra óssa polar suposadament es mengés els seus cadells nounats.
De manera similar a l'excitació suscitada per Knut, un ós polar nascut en captivitat i criat a mà al Zoo de Berlín, Flocke ("floquet de neu" en alemany) esdevingué ràpidament una sensació mediàtica. El seu recinte esdevingué una popular atracció turística després la seva presentació al públic el 8 d'abril del 2008. El seu nom fou inscrit com a marca registrada i la seva imatge aparegué en joguines i en publicitat arreu de la ciutat. El zoo anuncià al maig del 2008 que el cap del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient Achim Steiner esdevindria el padrí oficial de Flocke; el programa espera utilitzar Flocke com a ambaixadora per estendre la consciència del canvi climàtic. Una setmana després de la introducció d'un ós nascut a Rússia anomenat Rasputin al recinte de Flocke, a l'octubre del 2009 s'anuncià que ambdós óssos serien transferits a Marineland, al sud de França.
{{Article_mamiferoide_11}} - discussió - modifica - historial
El jaguar (Panthera onca) és un fèlid del gènere Panthera. És l'única de les quatre espècies vivents de Panthera que es troba a les Amèriques. El jaguar és el tercer fèlid més gran del món després del tigre i el lleó i el més gran i potent de l'hemisferi occidental. La distribució actual del jaguar s'estén des de Mèxic, a través de gran part d'Amèrica Central i al sud fins al Paraguai i el nord de l'Argentina. A part d'una població coneguda i possiblement reproductiva a Arizona (al sud-est de Tucson), aquest fèlid ha estat pràcticament extirpat dels Estats Units des de principis de la dècada del 1900.
Aquest fèlid tacat s'assembla especialment al lleopard, tot i que sol ser més gran i amb una constitució més robusta i les seves característiques comportamentals i d'hàbitat són més similars a les del tigre. Tot i que el seu hàbitat preferit és la selva pluvial, el jaguar pot habitar a una varietat de terrenys boscosos i oberts. Està fermament associat a la presència d'aigua i destaca, juntament amb el tigre, per ser un fèlid a qui li agrada nedar. El jaguar és un predador majoritàriament solitari, que para emboscades i que és oportunista a l'hora de triar les preses.
{{Article_mamiferoide_12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs