| Fet? |
Assignat a |
Id |
Tipus |
Article |
Desc |
Segle |
Dataini |
Datafi
|
 Fet! |
Leptictidium |
1 |
Lingüístic |
Moneda Sikarra (7.789 octets) |
Dos dels vestigis més antics de topònims de Catalunya són una moneda amb la inscripció Sikarra (segle III aC) i l'estela romana dels Prats de Rei on diu Municipium Sigarrensis (segle I aC). |
s III aC - I aC |
-300 |
-100
|
|
KRLS |
2 |
Lingüístic |
Topònim Empúries (45.540 octets) |
Empúries és un dels pocs noms de lloc catalans d'origen grec i significava 'mercat'. Apareix en nombroses fonts grecollatines (Polibi, Estrabó, Tit Livi, etc.) i en inscripcions en monedes (dracmes) entre els segles III i I aC. |
s III aC - I aC |
-300 |
-100
|
| Fet! |
Tiputini |
3 |
Lingüístic |
Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell (3.878 octets) |
L'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell , escrita en llatí al voltant de l'any 860, recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars. |
860 |
860 |
860
|
| Fet! |
Tiputini |
4 |
Lingüístic |
Jurament de Radulf Oriol (5.399 octets) |
El document més antic conservat en català segurament és el Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). Exemplifica l'avenç del català en l'escriptura, un camp fins aquell moment exclusiu del llatí. |
1028 - 1047 |
1028 |
1047
|
|
Tiputini |
5 |
Lingüístic |
Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (3.147 octets) |
El Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098-1112) és un text ja escrit completament en català que presenta una gran riquesa de noms propis de persona |
1098 - 1112 |
1098 |
1112
|
|
|
6 |
Històric |
Repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida (5.298 octets) |
Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149). Amb la repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida fa possible l'expansió del català més enllà de la seva àrea constitutiva (la Catalunya Vella o comtal). |
1148 |
1148 |
1148
|
| Fet! |
CLpuntCAT |
7 |
Lingüístic |
Liber iudiciorum (42.631 octets) |
La traducció al català (s. XII) del Liber iudiciorum, conjunt de lleis formada al segle VII, vigent a l'inici de l'edat mitjana, representa un esforç de la prosa catalana escrita per adaptar els recursos de la llengua llatina culta. |
s XII |
1101 |
1200
|
| Fet! |
Davidpar |
8 |
Lingüístic |
Homilies d'Organyà (7.664 octets) |
Les Homilies d'Organyà (segles XII-XIII) són un dels textos antics més coneguts en català. Són la traducció d'uns sermons al català escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. |
s XII - XIII |
1101 |
1300
|
|
|
9 |
Polític |
Usatge (1.408 octets) |
Els Usatges, compilació de lleis i costums escrita en llatí al segle XII, es tradueixen al català durant el segle següent per resoldre problemes legals de la societat feudal. La traducció reflecteix l'extensió del català. |
s XII |
1101 |
1200
|
|
|
10 |
Històric |
Conquesta de Mallorca (33.957 octets), Eivissa i Formentera (9.309 octets) i Menorca (486 octets) |
Durant el segle XIII, Jaume I conquereix Mallorca, Eivissa i Menorca, que formen el Regne de Mallorca. La repoblació de les Illes comporta l'extensió més important del domini de la llengua catalana cap a la Mediterrània. |
s. XIII |
1201 |
1300
|
|
|
11 |
Històric |
Conquesta del País Valencià (53 octets) |
Al segle XIII Jaume I completa la conquesta del País Valencià (s'inicia al XII) amb la presa de València i d'Alacant. Neix el Regne de València i el català s'estén fins al que serà la frontera sud del seu domini lingüístic. |
s. XIII |
1201 |
1300
|
| Fet! |
KRLS |
12 |
Lingüístic |
Cronicó de Perpinyà (1.277 octets) |
El Cronicó de Perpinyà, de la segona meitat segle XIII, combina materials de fonts occitanes amb d'altres d'origen rossellonès i empordanès. Recull trets característics de l'àrea rossellonesa i també aspectes de la llengua occitana. |
s. XIII |
1201 |
1300
|
|
|
13 |
Polític |
Furs de València (15.300 octets) |
Els Furs de València de 1261 són la primera compilació de costums, lleis i privilegis del Regne de València a partir de Jaume I. Aquesta versió suposa l'ús inicial del català en la redacció dels textos legislatius al País Valencià. |
1261 |
1261 |
1261
|
| Fet! |
MartaPiera |
14 |
Lingüístic |
Costums de Tortosa (8.448 octets) |
Els Costums de Tortosa (1272) és un text redactat directament en català, representatiu de l'inici d'una nova etapa en la història de la llengua catalana escrita, ja que supera el període arcaic de la llengua. |
1272 |
1272 |
1272
|
|
|
15 |
Lingüístic |
Crònica de Bernat Desclot (11.062 octets) |
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot (1283-1288) reflecteix el prestigi del català com a llengua de cultura, amb un model consolidat i legitimat per l'autoritat del rei. |
1283 - 1288 |
1283 |
1288
|
|
|
16 |
Social |
Llibre de Sent Soví (18.468 octets) |
El Llibre de Sent Soví (1324) és el primer receptari escrit en català que s'ha conservat i un dels més antics d'Europa no escrits en llatí. Conté més de 200 receptes, que presenten algunes de les bases de la cuina catalana actual. |
1324 |
1324 |
1324
|
|
|
17 |
Lingüístic |
Crònica de Ramon Muntaner (19.978 octets) |
La Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) és un bon exemple de la historiografia oficial, amb una funció gairebé propagandística. L'autor va ser testimoni directe de molts dels esdeveniments que narra. |
1325 - 1328 |
1325 |
1328
|
|
|
18 |
Lingüístic |
Llibre dels fets del rei en Jaume (36.250 octets) |
El Llibre dels fets, escrit pel rei Jaume I al final del segle XIII, és un magnífic exemple de la historiografia reial, que reflecteix, a més, el prestigi de la llengua catalana en aquell període. |
s XIII |
1201 |
1300
|
|
|
19 |
Lingüístic |
Llibre del Consolat de Mar (24.332 octets) |
La formació d'un model culte de la llengua catalana assoleix la plenitud durant el segle XIV, amb textos com el Llibre de Consolat de Mar, que recopila les lleis i els costums marítims dels drets anteriors. |
x XIV |
1301 |
1400
|
|
|
20 |
Polític |
Ordinacions de Pere el Cerimoniós (12.705 octets) |
Pere III, el Cerimoniós, fixa a les Ordinacions de 1344 el funcionament de la Cancelleria Reial, veritable focus cultural a partir de mitjan segle XIV. El text és una mostra de l'ordenació detallada de l'administració reial. |
1344 |
1344 |
1344
|
|
bufalilull |
21 |
Social |
Regiment de preservació de pestilència (5.051 octets) |
El Regiment de preservació de pestilència (1348), del metge Jaume d'Agramunt, és un tractat sobre la pesta, que va assolar Europa el 1347 i va arribar a Catalunya el 1348. És una mostra de l'ús del català en les obres científiques. |
1348 |
1348 |
1348
|
|
|
22 |
Lingüístic |
Llibre d'Evast e Blanquerna (9.357 octets) |
El Llibre d'Evast e Blanquerna (1283), obra de Ramon Llull, s'ha considerat sovint la primera novel·la en català. És un pas més en l'evolució de la llengua catalana per assolir l'ús en tots els camps de la literatura. |
1283 |
1283 |
1283
|
|
|
23 |
Lingüístic |
Crònica de Pere el Cerimoniós (5.737 octets) |
La Crònica de Pere el Cerimoniós (revisada cap al 1385) és la quarta de les grans cròniques, escrita per ordre del mateix rei, segurament amb la seva participació. El text ja s'allunya del món medieval i s'acosta al Renaixement. |
1385 |
1385 |
1385
|
|
|
24 |
Social |
Lo Cristià (11.316 octets) |
Lo Cristià (1379-1386) és una obra inacabada de Francesc Eiximenis, un dels autors més llegits d'aquell moment històric que va tenir una gran influència pública. El text és una veritable enciclopèdia de la vida medieval. |
1379 - 1386 |
1379 |
1386
|
|
|
25 |
Lingüístic |
Lo somni (33.845 octets) |
Lo somni (1399), de Bernat Metge, és una de les obres cabdals de la literatura catalana, a l'inici de la recepció de l'Humanisme a Catalunya. La prosa de Metge és una de les mostres més brillants de la prosa catalana antiga. |
1399 |
1399 |
1399
|
|
|
26 |
Polític |
Mort de Martí l'Humà (29.767 octets) |
Martí l'Humà, últim rei de la dinastia catalana de la Corona catalonoaragonesa, mor sense successió (1410). El període d'interregne de dos anys s'acaba amb el Compromís de Casp (1412) i l'entronització de la dinastia castellana. |
1410 - 1412 |
1410 |
1412
|
|
|
27 |
Històric |
Compromís de Casp (76.773 octets) |
Compromís de Casp (1412). Martí l'Humà mor sense descendència i elegeixen rei de la Corona catalanoaragonesa el castellà Ferran I de Trastàmara, en detriment dels drets del comte d'Urgell, Jaume II. |
1412 |
1412 |
1412
|
|
|
28 |
Lingüístic |
Disputa de l'ase (5.076 octets) |
El franciscà mallorquí Anselm Turmeda escriu la Disputa de l'ase (1417-1418). L'obra, redactada en català, té un gran ressò i és traduïda a altres llengües: alemany, castellà i francès. |
1417 - 1418 |
1417 |
1418
|
|
|
29 |
Històric |
Conquesta de Nàpols (42 octets) |
Amb Alfons IV, el Magnànim, Catalunya assoleix la seva màxima expansió mediterrània amb la incorporació del regne de Nàpols, on s'estableix el 1432. Hi crea una cort fastuosa de caràcter renaixentista i una gran biblioteca. |
1432 |
1432 |
1432
|
|
|
30 |
Lingüístic |
Curial e Güelfa (16.360 octets) |
Curial e Güelfa (1435-1462) és una novel·la cavalleresca, d'autor anònim, de gran mèrit literari i lingüístic. Representa una de les temptatives més originals d'innovació d'aquest gènere en l'àmbit europeu. |
1435 - 1462 |
1435 |
1462
|
|
|
31 |
Social |
Misteri d'Elx (15.767 octets) |
El Misteri d'Elx, de mitjan segle XV, és una representació dramàtica totalment cantada del misteri de la mort i l'assumpció de Maria, continuada fins avui, que se celebra el 15 d'agost a la basílica de Santa Maria d'Elx. |
x XV |
1401 |
1500
|
|
|
32 |
Social |
Mort d'Ausiàs Marc (50.028 octets) |
El 1459 mor, a València, Ausiàs Marc, un dels poetes més destacats del Segle d'Or valencià. La seva obra, que supera el gènere trobadoresc, té una gran repercussió en els segles XVI i XVII, fins i tot en la lírica castellana. |
1459 |
1459 |
1459
|
|
|
33 |
Social |
Espill (Jaume Roig) (22.843 octets) |
Jaume Roig és un metge valencià autor de l'Espill o el Llibre de les dones (1461), una de les obres més emblemàtiques del Segle d'Or valencià. Escrita en vers i en català, té un gran valor literari i social, de caràcter misogin i satíric, |
1461 |
1461 |
1461
|
|
|
34 |
Històric |
Guerra de Catalunya contra Joan II (38 octets) |
1474-1493. En la guerra de Catalunya contra Joan II, el rei francès Lluís XI li promet enviar-li homes. Joan hipoteca el Rosselló i la Cerdanya en favor del sobirà francès, que els envaeix, precedent de l'annexió a França el 1659. |
1474 - 1493 |
1474 |
1493
|
|
|
35 |
Polític |
Mort de Joan II (27.928 octets) |
Quan mor Joan II (1479) puja al tron el seu fill Ferran, casat amb Isabel la Catòlica, reina de Castella i Lleó des del 1474, fet que comporta la unió dinàstica d'ambdues corones, en detriment de la catalonoaragonesa. |
1479 |
1479 |
1479
|
|
|
36 |
Lingüístic |
Tirant lo Blanc (21.600 octets) |
El Tirant lo Blanc (1490), de Joanot Martorell, és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix la simple narració de cavalleries per oferir en català l'univers i la cultura de l'home medieval. |
1490 |
1490 |
1490
|
|
|
37 |
Lingüístic |
Regiment de la cosa pública (2.878 octets) |
L'autor valencià Joan Roís de Corella (1435-1497) promou l'edició impresa d'obres anteriors, com ara el Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis. Es mou en els cercles aristocràtics i cultes de l'època. |
1435 - 1497 |
1435 |
1497
|
|
|
38 |
Social |
Isabel de Villena (17.884 octets) |
Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV, reuneix al seu voltant un nodrit grup d'autors que reconeixen la seva altura intel·lectual. És la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. |
s XV |
1401 |
1500
|
|
bufalilull |
39 |
Lingüístic |
Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (6.764 octets) |
Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols és un conjunt de normes d'ús de mots, sovint reduïdes al mot considerat incorrecte seguit pel correcte. Sembla que tot el conjunt es redacta entre el 1492 i el 1497. |
1492 - 1497 |
1492 |
1497
|
|
|
40 |
Polític |
Unió de les corones d'Aragó i de Castella (194.811 octets) |
Amb Carles I s'uneixen definitivament les corones d'Aragó i de Castella. El 1519 jura les Constitucions catalanes i esdevé emperador. Convoca corts generals diversos cops a Montsó. És l'últim rei a dirigir-se oficialment en català. |
1519 |
1519 |
1519
|
|
|
41 |
Històric |
Revolta de les Germanies (20.873 octets) |
La Guerra de les Germanies (1519-1523) és una revolta popular al País Valencià i a Mallorca, derrotada per les tropes reials. Aquest fet comporta la refermança de la noblesa, progressivament castellanitzada i la derrota del poble. |
1519 - 1523 |
1519 |
1523
|
|
|
42 |
Lingüístic |
Blanquerna (9.357 octets) |
El 1521 s'edita Blanquerna, la primera publicació impresa de Ramon Llull. El seu editor, Joan Bonllavi, va fer-ne una versió modernitzada per difondre la doctrina lul·lista en el període renaixentista. |
1521 |
1521 |
1521
|
|
|
43 |
Històric |
Regnat de Felip II de Castella (59.108 octets) |
Durant el seu regnat (1527-1598), Felip I (II de Castella) estableix la capital definitiva de la cort a Madrid el 1561, amb un caràcter plenament castellà. Manté, però, una actitud respectuosa amb les institucions catalanes. |
1527 - 1598 |
1527 |
1598
|
| Fet! |
Planvi |
44 |
Social |
Concili Provincial Tarraconsense de 1598 (1.665 octets) |
En aplicació de les disposicions del Concili de Trento, als Concilis Provincials Tarraconenses (1598- 1602) s'aprova que la llengua pastoral i dels llibres sagramentals sigui el català. |
1598 - 1602 |
1598 |
1602
|
|
|
45 |
Social |
Corts de Montsó-Binèfar (9.036 octets) |
En les Corts Generals de 1585, reunides a Montsó, els catalans protesten per la política eclesiàstica castellanitzadora de la monarquia. |
1585 |
1585 |
1585
|
|
|
46 |
Polític |
Expulsió dels moriscos (21.367 octets) |
Felip III promou l'expulsió dels moriscos el 1610, seguint la uniformització dogmàtica iniciada pels Reis Catòlics. La comunitat morisca és l'únic reducte lingüístic impermeable al projecte d'assimilació lingüística de la monarquia. |
1610 |
1610 |
1610
|
|
|
47 |
Lingüístic |
Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (35 octets) |
El Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (1628) és una obra d'Andreu Bosch, historiador i jurista de Perpinyà. Conté una defensa de l'ús públic de la llengua catalana. |
1628 |
1628 |
1628
|
|
|
48 |
Polític |
Comte duc d'Olivares (9.085 octets) |
El comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella, promou un intent d'unificació dels regnes peninsulars el 1623-1643, basat en l'hegemonia de Castella. Els catalans s'hi revolten i provoquen la Guerra dels Segadors. |
1623 - 1643 |
1623 |
1643
|
|
|
49 |
Històric |
Tractat dels Pirineus (18.478 octets) |
El 1659 Lluís XIV de França i Felip IV de Castella signen el Tractat dels Pirineus, pel qual el Rosselló, el Conflent i l'Alta Cerdanya, excepte Llívia, passen al domini francès, malgrat l'oposició dels seus habitants. |
1659 |
1659 |
1659
|
|
|
50 |
Social |
L'article Imposició del francès no existeix. |
El 1682 s'obliga a dominar bé el francès per ocupar càrrecs públics o exercir ocupacions liberals a la Catalunya del Nord, incorporada al Regne de França. El 1698 s'imposa el francès en els llibres d'actes. |
1682 |
1682 |
1682
|
|
|
51 |
Històric |
Guerra de Sucessió (141.536 octets) |
La Guerra de Successió (1702-1714) la disputen la dinastia dels Àustria i dels Borbó. Venç el borbó Felip V, que emprèn l'eliminació de la nació catalana i de la seva llengua |
1702-1714 |
1702 |
1714
|
|
|
52 |
Històric |
Batalla d'Almansa (10.348 octets) |
A la Batalla d'Almansa (1707) la victòria dels borbons, encapçalats pel duc de Berwick, suposa la submissió del País Valencià, que va perdre l'autonomia política i va ser sotmès a la llengua castellana |
1707 |
1707 |
1707
|
|
|
53 |
Polític |
Decrets de Nova Planta (223.354 octets) |
Els diversos decrets de Nova Planta que imposa Felip V, dictas entre 1707 i 1716, per la seva victòria en la Guerra de Successió, persegueixen la desaparició del català i de la nació catalana. |
1707-1716 |
1707 |
1716
|
|
|
54 |
Històric |
Tractat d'Utrecht (31.002 octets) |
Amb el Tractat d'Utrecht (1713), la Gran Bretanya conserva Menorca, que havia ocupat l'any 1708. La llengua catalana s'hi conserva, sense voluntat d'aniquilar-la i d'imposar-hi la llengua anglesa. |
1713 |
1713 |
1713
|
|
|
55 |
Polític |
Batalla de l'11 de setembre (51.252 octets) |
Onze de Setembre de 1714. Rendició de Barcelona després del setge de catorze mesos a què la va sotmetre l'exèrcit de Felip V de Castella durant la Guerra de Successió. Es commemora cada any com la Diada Nacional de Catalunya. |
1714 |
1714 |
1714
|
|
|
56 |
Polític |
José Patiño Rosales (8.572 octets) |
José Patiño, intendent del Principat de Catalunya el 1715, té l'encàrrec d'elaborar un informe per a l'aplicació de les mesures repressives del Decret de Nova Planta contra Catalunya. Imposa el castellà en l'àmbit de la Justícia. |
1715 |
1715 |
1715
|
|
|
57 |
Polític |
Conquesta de Sardenya (330 octets) |
Felip V conquereix l'illa de Sardenya a mitjan 1717, i hi introdueix un nou sistema de govern, que estableix per la força que totes les actuacions es facin en castellà. |
1717 |
1717 |
1717
|
|
|
58 |
Polític |
Representació (746 octets) |
Representació és un document de l'any 1760 en què vuit diputats de l'antiga Corona d'Aragó presenten al rei Carles III una relació de greuges per reclamar la recuperació de la llengua catalana i de les institucions autòctones. |
1760 |
1760 |
1760
|
|
|
59 |
Polític |
L'article Reial Cèdula de Carles III no existeix. |
La Reial Cèdula de Carles III és un decret del rei de l'any 1768 que obliga a introduir la llengua castellana a l'ensenyament i a la Justícia. Ja el 1764 el rei exigeix l'ús del castellà en el terreny del comerç. |
1768 |
1768 |
1768
|
|
atenea14 |
60 |
Social |
Universitat de Cervera (58.264 octets) |
Al segle XVIII la Universitat de Cervera és l'única reconeguda a Catalunya, com a instrument de castellanització general. Té privilegis en l'edició de llibres de text, que alguns professors usen en benefici de la llengua catalana. |
s XVIII |
1701 |
1800
|
| Fet! |
ChiccoRodeo |
61 |
Lingüístic |
Instruccions per l'ensenyança de minyons (57 octets) |
Baldiri Reixach (1703-1871) és l'autor de l'obra Instruccions per l'ensenyança de minyons (1749), un llibre que, sense aparentar que era escolar, s'aprofita per defensar la llengua catalana en l'ensenyament als infants. |
1749 |
1749 |
1749
|
|
|
62 |
Social |
L'article Castellanització en l'àmbit de l'ensenyament no existeix. |
Al segle XVIII la jerarquia eclesiàstica afavoreix el procés de castellanització en l'àmbit de l'ensenyament i de la catequesi. La reacció de les classes populars respecte a aquesta actitud és inequívocament de rebuig. |
s XVIII |
1701 |
1800
|
| Fet! |
dteixidor |
63 |
Social |
Il·lustració (40.718 octets) |
La Il·lustració és un moviment intel·lectual situat entre la revolució anglesa de 1688 i la revolució francesa de 1789. Contribueix als avenços econòmics i en la concepció de l'home i del món, però recorre al castellà i rebutja el català. |
1688 - 1789 |
1688 |
1789
|
|
|
64 |
Lingüístic |
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (13.727 octets) |
L'historiador, filòleg i polític Antoni de Capmany (1742-1813), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, escriu sempre en castellà. Sobre el català opina que és un idioma antic, provincial i mort per a les lletres. |
1742 - 1813 |
1742 |
1813
|
|
|
65 |
Lingüístic |
Gramàtica del català (22.492 octets) i L'article Diccionaris en català no existeix. |
Alguns erudits de la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX reclamen tenir una bona gramàtica i un bon diccionari, ja que la repressió havia malmès l'idioma. |
s XVIII-XIX |
1750 |
1825
|
|
|
66 |
Lingüístic |
Carles Ros i Hebrera (9.203 octets) |
Carles Ros (1703-1773), escriptor i filòleg, és un dels impulsors de la recuperació del català i precursor del renaixement literari valencià. Recorre, però, al castellà en la redacció d'algunes obres, fenomen normal al segle XVIII. |
1703 - 1773 |
1703 |
1773
|
|
|
67 |
Lingüístic |
Manuel Joaquim Sanelo (5.663 octets) |
El lexicògraf Manuel Sanelo (1760-1829) és un dels que inicia la recuperació del català. Deixa inacabat un Diccionario valenciano-castellano. Col·labora al Diario de Valencia sobre aspectes conflictius d'ortografia catalana. |
1760 - 1829 |
1760 |
1829
|
|
|
68 |
Social |
Renaixença (49.837 octets) |
El segle XIX és el de la recuperació de la llengua catalana i l'aparició del sentiment polític nacionalista. Per tot el desenvolupament cultural, social, econòmic i polític és conegut com la Renaixença. |
s XIX |
1801 |
1900
|
|
|
69 |
Lingüístic |
Joan Baptista Escorihuela (1.830 octets) |
Joan Baptista Escorihuela (1753-1817) és poeta i impressor. Defensa i divulga la importància de l'ús del català, especialment en la literatura de creació. Publica petites peces literàries de gèneres diversos als diaris de València. |
1753 - 1817 |
1753 |
1817
|
|
|
70 |
Històric |
Guerra del Francès (60.717 octets) |
La Guerra del Francès, invasió de les tropes franceses napoleòniques als Països Catalans (1808-1814), és un entrebanc al camí cap a la Renaixença. Els francesos, però, respecten l'ús del català i no imposen el francès en exclusiva. |
1808 - 1814 |
1808 |
1814
|
|
|
71 |
Lingüístic |
Antoni Febrer i Cardona (11.027 octets) |
Antoni Febrer (1761-1841), gramàtic i escriptor de la tradició menorquina interessada per la normativa del català, té idees innovadores sobre la preceptiva gramatical i una convicció ferma sobre la unitat de la llengua catalana. |
1761 - 1841 |
1761 |
1841
|
|
|
72 |
Lingüístic |
Gaspar Melchor de Jovellanos (15.379 octets) |
L'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor María de Jovellanos (1744-1811) és desterrat a Mallorca per les seves idees antiborbòniques i contra els afrancesats. Reclama que s'ensenyi la llengua catalana a les escoles de l'illa. |
1744 - 1811 |
1744 |
1811
|
|
|
73 |
Social |
L'article Polèmica entre Manuel Sanelo i Joan Baptista Escorihuela no existeix. |
Primer al Diario de Barcelona i després al Diario de Valencia, entre 1796 i 1802 Manuel Sanelo, lexicògraf, i Joan Baptista Escorihuela, poeta i impressor, polemitzen sobre el català i sobre la normativa ortogràfica i gramatical. |
1796 - 1802 |
1796 |
1802
|
|
|
74 |
Lingüístic |
Fèlix Amat de Palou i Pont (14.866 octets) |
El lexicògraf Fèlix Amat de Palou (1750-1824) aporta materials per al Diccionario catalán-castellano-latino (1803-1805), per conduir correctament els parlants catalans a la llengua castellana, considerada la llengua de prestigi. |
1803 - 1805 |
1803 |
1805
|
|
|
75 |
Lingüístic |
Antoni Febrer i Cardona (11.027 octets) |
L'escriptor menorquí Antoni Febrer i Cardona (1761-1841) és un dels primers gramàtics moderns que estudia la llengua catalana sense basar-se en la comparació amb la castellana. Es considera un precedent de Pompeu Fabra. |
1761 - 1841 |
1761 |
1841
|
|
|
76 |
Social |
Diari de Buja (2.985 octets) |
Les Balears esdevenen un centre d'activitat cultural. A Mallorca, el 1812 es publica el primer periòdic en català: Diari de Buja, editat per Miquel Ferrer i Bauçà. Primera mostra de periodisme polític en català; va ser prohibit l'any següent. |
1812 - 1813 |
1812 |
1813
|
|
|
77 |
Social |
Diari de Barcelona (36 octets) |
El Diario de Barcelona, nascut el 1792, el més antic de l'Estat espanyol, passa a publicar-se el 1810, durant l'ocupació napoleònica, amb el nom de Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya, i es redacta en català i francès. |
1810 |
1810 |
1810
|
| Fet! |
Chiccorodeo |
78 |
Lingüístic |
Josep Pau Ballot i Torres (11.266 octets) |
El gramàtic i pedagog Josep Pau Ballot (1747-1821) és l'autor de la primera gramàtica moderna publicada al Principat: Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), redactada durant la Guerra del Francès. |
1815 |
1815 |
1815
|
|
|
79 |
Lingüístic |
L'article Lo Nou Testament no existeix. |
La traducció al català del Nou Testament, editada a Londres l'any 1832, és una obra significativa i excepcional per la seva qualitat en la producció del segle XIX. Contribueix a fer conèixer el català a tot el món. |
1832 |
1832 |
1832
|
|
|
80 |
Social |
Romanticisme (30.379 octets) |
Al segles XVIII i XIX, el Romanticisme a Catalunya frena la tendència dels escriptors a expressar-se exclusivament en castellà, perquè es basa en la potenciació del sentiment nacional i l'interès pel passat històric. |
s XVIII - XIX |
1701 |
1900
|
|
|
81 |
Social |
El Mole (16.852 octets) |
El periòdic satíric d'idees liberals escrit en català El Mole apareix a València el 1837. És capdavanter de la Renaixença, per la seva defensa fervent de la llengua catalana i per la recuperació de la consciència valenciana. |
1837 |
1837 |
1837
|
|
|
82 |
Lingüístic |
Joaquim Rubió i Ors (11.641 octets) |
L'escriptor i professor Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) reclama la tornada a Barcelona de la Universitat, usurpada al segle XVIII. Defensor de la llengua catalana, escriu poesia patriòtica amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat. |
1818 - 1899 |
1818 |
1899
|
|
|
83 |
Lingüístic |
Pere Labèrnia Esteller (13.483 octets) |
Sota els auspicis de l'Acadèmia de Bones Lletres, el lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia (1802-1860) publica el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), model per a futurs treballs. |
1839 |
1839 |
1839
|
|
|
84 |
Social |
Josep Climent, bisbe de Barcelona (9.745 octets) |
Josep Climent, bisbe de Barcelona, introdueix al segle XVIII el bilingüisme en l'ensenyament primari, estratègia de salvar la llengua catalana en un context en què el rei Carles III obligava a usar el castellà. |
s XVIII |
1701 |
1800
|
|
|
85 |
Històric |
Societat Maonesa de Cultura (33 octets) |
Pel Tractat d'Utrecht (1713), Menorca no depèn dels Borbons, sinó de la Corona anglesa, que assegura la continuïtat de la llengua catalana. A la Societat Maonesa de Cultura, creada l'any 1778, la llengua obligatòria és el català. |
1713 |
1713 |
1713
|
|
|
86 |
Polític |
L'article Imposició del francès no existeix. |
A la Catalunya del Nord, el 1700 el rei Lluís XIV aplica un edicte per prohibir l'ús del català en la documentació pública. S'hi imposà la llengua francesa, no coneguda per les classes més populars, que es mantenen fidels al català. |
1700 |
1700 |
1700
|
|
|
87 |
Social |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (62 octets) |
Malgrat que la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona no empra gairebé mai la llengua catalana en les seves actuacions, significa un impuls en la recuperació de la consciència nacional a finals del segle XVIII. |
s XVIII |
1701 |
1800
|
|
|
88 |
Social |
Antoni de Bofarull i de Brocà (41 octets) |
L'escriptor, historiador i gramàtic Antoni de Bofarull (1821-1892) contribueix a la restauració dels Jocs Florals. Publica la primera novel·la romàntica en català: L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant (1862). |
1862 |
1862 |
1862
|
|
|
89 |
Social |
Marià Aguiló i Fuster (11.016 octets) |
L'escriptor i filòleg Marià Aguiló (1825-1897) és el personatge més destacat en el moviment de la Renaixença de les Illes Balears. Pont eficaç en les relacions entre Mallorca i Catalunya, influeix en tots els Països Catalans. |
1825 - 1897 |
1825 |
1897
|
|
|
90 |
Social |
Tomàs Villarroya i Sanz (1.758 octets) |
L'escriptor Tomàs Vilarroya (1812-1856) ha estat considerat l'iniciador de la Renaixença al País Valencià. Es manifesta sempre en defensa de la llengua catalana i contra la submissió a la castellana. |
1812 - 1856 |
1812 |
1856
|
|
|
91 |
Social |
La Palma (revista) (5.463 octets) |
La Palma (1840-1841) és un setmanari d'història i de literatura, manifestació del Romanticisme de Mallorca. Es redacta sempre en castellà. |
1840 - 1841 |
1840 |
1841
|
|
|
92 |
Lingüístic |
Teodor Llorente Olivares (20.770 octets) |
Teodor Llorente i Olivares (1836-1911) és un escriptor, periodista i polític valencià. Gràcies a la influència de l'escriptor i filòleg mallorquí Marià Aguiló deixa d'escriure la seva obra en castellà i es decantà pel català. |
1836 - 1911 |
1836 |
1911
|
|
|
93 |
Lingüístic |
L'article Normativització de la llengua catalana no existeix. |
Al segle XIX, hi ha una situació de caos normatiu a tots els Països Catalans, perquè el català és una llengua escapçada i marginada. La normativització de la llengua catalana està per fer i és urgent que s'establís. |
s XIX |
1801 |
1900
|
|
|
94 |
Social |
Lo verdader catalá (8.285 octets) |
Lo Vertader Català és una revista religiosa quinzenal que apareix el 1843 i es pot considerar un precedent periodístic de la Renaixença. Defensa l'ús de la llengua catalana i anima a la represa de la tradició literària. |
1843 |
1843 |
1843
|
|
|
95 |
Lingüístic |
Manuel Milà i Fontanals (13.083 octets) |
Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) és un filòleg i escriptor català que intervé activament en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia de finals del segle XIX. És un gran historiador de la literatura catalana medieval. |
1818 - 1884 |
1818 |
1884
|
|
|
96 |
Social |
Jocs Florals (32.720 octets) |
El 1859, un grup d'intel·lectuals, entre els quals Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors, demana a l'Ajuntament de Barcelona la restauració dels Jocs Florals o de la Gaia Ciència, que el rei Joan I va instituir l'any 1393 |
1859 |
1859 |
1859
|
|
|
97 |
Lingüístic |
Jacint Verdaguer i Santaló (89.123 octets) |
Jacint Verdaguer (1845-1902) és un escriptor i sacerdot del corrent del Romanticisme. La llengua de la seva obra és magistral en la combinació harmònica de les solucions més cultes i les populars. |
1845 - 1902 |
1845 |
1902
|
|
|
98 |
Polític |
Valentí Almirall i Llozer (13.294 octets) |
Valentí Almirall (1841-1904) és un polític, advocat i escriptor, figura molt rellevant del ressorgiment polític català. El 1868 funda el Partit Republicà Federal a Catalunya i és elegit president del Club de Federalistes. |
1868 |
1868 |
1868
|
|
|
99 |
Lingüístic |
Àngel Guimerà i Jorge (29.879 octets) |
El dramaturg, poeta i periodista Àngel Guimerà (1845-1924) forma part del corrent del Romanticisme històric. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). |
1845 - 1924 |
1845 |
1924
|
|
|
100 |
Social |
El Diari Català (30 octets) |
El 4 de maig de 1879, festa dels Jocs Florals, s'inicia la publicació del primer diari en llengua catalana, El Diari Català, impulsat per Valentí Almirall. |
1879 |
1879 |
1879
|
|
|
101 |
Social |
Oda a la Pàtria (9.014 octets) |
El 1833 Bonaventura Carles Aribau escriu L'oda a la pàtria al diari El Vapor. Consta de sis estrofes de versos alexandrins i reflecteix l'enyorança de Catalunya i enalteix la llengua catalana. Es considera l'inici de la Renaixença. |
1833 |
1833 |
1833
|
|
|
102 |
Lingüístic |
Narcís Oller i Moragas (56.335 octets) |
L'escriptor i periodista Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Entre 1882 i 1892 escriu les novel·les més destacades: L'Escanyapobres, Vilaniu , La bogeria i, especialment, La febre d'or. |
1846-1930 |
1846 |
1930
|
|
|
103 |
Social |
La premsa del segle XIX (114.633 octets) (redirecció) |
A mitjan segle XIX, la premsa esdevé mitjà de comunicació general. Es creen, entre altres, El Noticiero Universal (1888), Las Noticias (1896), La Vanguardia (1881). A València, Las Provincias (1865). A Mallorca, La Almudaina (1894). |
s XIX |
1801 |
1900
|
|
|
104 |
Lingüístic |
L'Avenç (13.279 octets) |
Per fer la codificació de la llengua catalana, cal evitar que cada territori dels Països Catalans fixi la seva pròpia. Publicacions com L'Avenç (1881), no accepten que ningú escrigui amb trets dialectals ortogràfics o d'altra mena. |
1881 |
1881 |
1881
|
|
|
105 |
Social |
L'article Codificació de la llengua catalana no existeix. |
Una de les preocupacions més destacades del moviment de la Renaixença és l'intent de codificació de la llengua catalana. S'elaboren molts diccionaris vocabularis i gramàtiques i s'enceten diverses polèmiques sobre qüestions gramaticals i lèxiques. |
|
|
0
|
|
|
106 |
Social |
Lo Gay Saber (1.664 octets) |
Lo Gay Saber es considera el primer setmanari literari català, i es comença a editar l'any 1868. El seu fundador és Francesc Pelagi Briz. |
1868 |
1868 |
1868
|
|
|
107 |
Social |
La Campana de Gràcia (13.516 octets) |
El 1870 es comença a publicar a Barcelona el setmanari satíric popular La Campana de Gràcia. Inicialment era bilingüe, però es redacta només en català a partir del número 26, al novembre del mateix any. |
1870 |
1870 |
1870
|
|
|
108 |
Social |
L'Esquella de la Torratxa (18.292 octets) |
L'Esquella de la Torratxa, revista satírica popular, es funda el 1872. Duia el subtítol Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana. |
1872 |
1872 |
1872
|
|
|
109 |
Social |
Lo Rat Penat (10.716 octets) |
A València, l'any 1874 es publica el periòdic Lo Rat Penat. Dirigit per Constantí Llombart, aplega escriptors de València, Catalunya i les Illes Balears. |
1874 |
1874 |
1874
|
|
|
110 |
Social |
L'article Escola Normal dels Mestres de Perpinyà no existeix. |
Es funda a Perpinyà l'Escola Normal dels Mestres, que impulsa el procés de descatalanització l'any 1875. |
1875 |
1875 |
1875
|
|
|
111 |
Social |
L'article Fals (Òpera) no existeix. |
Fals (1877) és la primera òpera catalana. El llibret és de Josep Verdú i la música, de diversos autors |
1877 |
1877 |
1877
|
|
|
112 |
Lingüístic |
Primer Congrés Catalanista (3.015 octets) |
L'any 1880 el Primer Congrés Catalanista, presidit per Valentí Almirall, acorda crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, per resoldre la qüestió pendent de la codificació de la llengua catalana. Hi ha disparitat de criteris. |
1880 |
1880 |
1880
|
|
|
113 |
Social |
La Ilustració Catalana (62.265 octets) |
L'any 1880 es comencen a publicar La Ilustració Catalana [sic], primera gran revista gràfica en català, i Lo Pregó, primera revista dedicada exclusivament als anuncis. |
1880 |
1880 |
1880
|
|
|
114 |
Social |
Jaume Massó i Torrents (8.084 octets) |
Jaume Massó i Torrents funda la revista L'Avens [sic], l'any 1882. La publicació va conèixer dues èpoques: de 1881 a 1884 i de 1889 a 1893. |
1882 |
1882 |
1882
|
|
|
115 |
Social |
Lo Pi de Formentor (32 octets) |
El poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera publica El pi de Formentor l'any 1885. En els versos d'aquest poema descriu les zones de Pollença i Formentor, a Mallorca, que esdevenen un símbol mediterrani. |
1885 |
1885 |
1885
|
|
|
116 |
Social |
Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (16.664 octets) |
Es funda l'any 1887 el Patronat de l'Ensenyansa Catalana [sic] per a la creació i foment d'escoles, amb l'objectiu que a les escoles s'ensenyi a llegir i escriure correctament la llengua de Catalunya. |
1887 |
1887 |
1887
|
|
|
117 |
Lingüístic |
Frederic Soler i Hubert (35.231 octets) |
Frederic Soler, conegut per Serafí Pitarra (1839-1895), és un comediògraf, dramaturg i poeta, capdavanter de la defensa d'escriure peces teatrals populars amb el català que ara es parla enfront del català culte dels Jocs Florals. |
1839-1895 |
1839 |
1895
|
|
|
118 |
Lingüístic |
Tomàs Forteza i Cortès (5.523 octets) |
El filòleg i poeta Tomàs Forteza (1838-1898) és un gran defensor de l'ús literari culte i de la unitat de la llengua parlada a les Balears, al País Valencià i al Principat de Catalunya. |
1838-1898 |
1838 |
1898
|
| Fet! |
Sever Salvador |
119 |
Lingüístic |
Consciència de la identitat nacional de Catalunya (95.195 octets) |
Des de les noves plantes de Felip V, el català no és llengua oficial. Als segles XIX i XX, en despertar la consciència de la identitat nacional de Catalunya i Països Catalans, es vol recuperar el caràcter de llengua oficial. |
|
1800 |
2000
|
|
|
120 |
Històric |
Bases de Manresa (15.944 octets) |
La Unió Catalanista aprova el 1892 les Bases de Manresa. La quarta base d'actuació propugna que la llengua catalana sigui l'única oficial a Catalunya i d'ús amb les relacions amb el poder central |
25-27/03/1892 |
25/03/1892 |
27/03/1892
|
|
|
121 |
Social |
Memorial de greuges (5.081 octets) |
Valentí Almirall redacta el 1885 el Memorial de Greuges, que presenta al rei Alfons XII. S'hi defensa l'economia, el dret, la llengua i la cultura catalans. |
1885 |
1885 |
1885
|
|
|
122 |
Lingüístic |
Pompeu Fabra i Poch (51.795 octets) |
Pompeu Fabra (1868-1948), gramàtic i lexicògraf, dedica la seva vida a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. És la figura cabdal en la fixació del català contemporani. |
1868-1948 |
1868 |
1948
|
| Fet! |
Mercè Lorente |
123 |
Lingüístic |
Ensayo de gramática del catalán moderno (57 octets) |
El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra publica el 1891, en castellà, una de les seves obres primerenques: Ensayo de gramàtica del catalán moderno. |
1891 |
1891 |
1891
|
|
|
124 |
Social |
Ateneu Barcelonès (29.957 octets) |
L'escriptor Àngel Guimerà, president de l'Ateneu Barcelonès el 1895, inicia el curs, per primer cop, amb un discurs en català. |
1895 |
1895 |
1895
|
|
Mercè Lorente |
125 |
Social |
Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (3.261 octets) |
El 1898 Pompeu Fabra publica la Contribució a la gramàtica de la llengua catalana |
1898 |
1898 |
1898
|
|
|
126 |
Social |
Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (16.664 octets) |
Neix l'any 1899 l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana, coneguda popularment amb el nom de La Protectora, en favor de l'escola catalana. Posteriorment es dirà Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. |
1899 |
1899 |
1899
|
|
|
127 |
Lingüístic |
Diccionari català-valencià-balear (13.901 octets) |
Comencen les tasques del Diccionari català-valencià-balear (1901-1962) d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll |
1901-1902 |
1901 |
1902
|
|
|
128 |
Social |
En Patufet (24.245 octets) |
En Patufet és la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany. |
1904 |
1904 |
1904
|
|
|
129 |
Lingüístic |
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (12.953 octets) |
El 1906 té lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Els continguts s'adrecen a la recuperació de la llengua nacional i a la tasca de codificació del català. |
13-17/10/1906 |
13/10/1906 |
17/10/1906
|
|
|
130 |
Social |
Societat d'Estudis Catalans (9.841 octets) |
Es funda el 1906 a Perpinyà la Société d'Études Catalanes. L'entitat té un paper destacable en la introducció del català a les escoles, en una època poc favorable. |
1906 |
1906 |
1906
|
|
|
131 |
Lingüístic |
Antoni Maria Alcover i Sureda (24.128 octets) |
Antoni Maria Alcover (1862-1932), eclesiàstic i lingüista mallorquí, és l'impulsor d'iniciatives com el Diccionari català-valencià-balear o la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). |
1862-1932 |
1862 |
1932
|
|
|
132 |
Lingüístic |
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (19.765 octets) |
Francesc de Borja Moll (1903-1991), filòleg i editor menorquí, treballa amb Antoni Maria Alcover en la confecció del Diccionari català-valencià-balear, que acaba l'any 1964. |
1903-1991 |
1903 |
1991
|
|
|
133 |
Social |
La Palmavera (2.325 octets) |
Es funda a l'Alguer, l'associació La Palmavera, que tenia com a objectius l'aixecament de la llengua. |
1906 |
1906 |
1906
|
|
|
134 |
Social |
Institut d'Estudis Catalans (79.381 octets) |
L'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans, corporació acadèmica que té per finalitat incentivar la recerca, la cultura i la llengua en l'àmbit general dels Països Catalans. |
1907 |
1907 |
1907
|
|
Kippelboy |
135 |
Lingüístic |
Agrupació Regional Valenciana (680 octets) |
L'Agrupació Regional Valenciana reivindica el 1907 la cooficialitat del valencià. |
1907 |
1907 |
1907
|
|
|
136 |
Lingüístic |
Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (61 octets) (ara redirecció) |
El 1911 es crea la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, presidida per Antoni Maria Alcover.Estudia la llengua, n'estableix la normativa i en fa el seguiment a les terres de llengua i cultura catalanes. |
1911 |
1911 |
1911
|
|
|
137 |
Lingüístic |
Normes ortogràfiques (4.201 octets) |
Pompeu Fabra estableix les normes ortogràfiques de la llengua catalana. Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. |
1913 |
1913 |
1913
|
|
|
138 |
Lingüístic |
Gramàtica del català (22.492 octets) |
Es publica l'any 1918 la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Amb caràcter normatiu, assenyala els límits dels usos correctes de la llengua. |
1918 |
1918 |
1918
|
|
|
139 |
Lingüístic |
Fundació Bernat Metge (5.139 octets) |
S'inicien traduccions al català dels clàssics antics (Fundació Bernat Metge) i de textos bíblics (Fundació Bíblica Catalana) |
1923 |
1923 |
1923
|
|
|
140 |
Polític |
Dictadura de Primo de Rivera (6.963 octets) |
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) aplica una política anticatalanista radical i significa la desvertebració de la cultura catalana, tant des del punt de vista polític com social. |
1923-1930 |
1923 |
1930
|
|
|
141 |
Social |
L'article Prohibició del català a l'escola no existeix. |
L'any 1923 es prohibeix ensenyar el català a les escoles |
1923 |
1923 |
1923
|
|
|
142 |
social |
Revista de Catalunya (6.959 octets) |
El 1924 el polític i periodista Antoni Rovira i Virgili funda la Revista de Catalunya, durant la Dictadura de Primo de Rivera, editada en català, per defensar la llengua i la cultura catalanes. |
1924 |
1924 |
1924
|
|
|
143 |
Social |
Acció Cultural Valenciana (1.500 octets) |
Es funda el 1930 l'entitat Acció Cultural Valenciana, agrupació de caràcter universitari que treballa per reivindicar la catalanitat del País Valencià. |
1930 |
1930 |
1930
|
|
|
144 |
Polític |
República Catalana (28.423 octets) |
Des del Palau de la Generalitat de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana el dia 14 d'abril de 1931. |
14/04/1931 |
14/04/1931 |
14/04/31
|
|
|
145 |
Social |
El Be Negre (13.061 octets) i La Humanitat (10.581 octets) |
Es comencen a publicar l'any 1931 les revistes El Be Negre i La Humanitat. |
1931 |
1931 |
1931
|
|
|
146 |
Polític |
Marcel·lí Domingo i Sanjuan (11.168 octets) |
El decret de bilingüisme promogut pel ministre Marcel·lí Domingo el 1931 estableix l'ensenyament obligatori i gratuït de la llengua materna als parvularis i escoles primàries. |
1931 |
1931 |
1931
|
|
|
147 |
Social |
Ràdio Associació de Catalunya (8.367 octets) |
Ràdio Associació de Catalunya: primera emissora que emet totalment en català |
1931 |
1931 |
1931
|
|
|
148 |
Polític |
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 (8.578 octets) |
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 declara llengües cooficials el català i el castellà, amb el mateix rang. |
1932 |
1932 |
1932
|
|
|
149 |
Lingüístic |
Diccionari General de la Llengua Catalana (5.515 octets) |
L'any 1932 es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. L'Institut d'Estudis Catalans el considera obra de referència normativa fins a la publicació del diccionari normatiu de l'IEC, el 1995. |
1932 |
1932 |
1932
|
|
|
150 |
Social |
Diari de Tarragona (7.996 octets) i el Diari de Girona (11.267 octets) |
Es comencen a publicar el Diari de Tarragona i el Diari de Girona l'any 1932. |
1932 |
1932 |
1932
|
|
|
151 |
Lingüístic |
Normes de Castelló (25.199 octets) |
Es publiquen les Normes de Castelló, que l'any 1932 adapten les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans a la situació valenciana. |
1932 |
1932 |
1932
|
|
|
152 |
Històric |
Guerra Civil Espanyola (39 octets) |
L'any 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, que dura fins al 1939. |
1936 - 1939 |
1936 |
1939
|
|
|
153 |
Lingüístic |
Institut d'Estudis Valencians (4.612 octets) |
Es funda l'Institut d'Estudis Valencians l'any 1937, amb l'objectiu de dinamitzar les ciències de les humanitats. Va mantenir relacions estretes amb l'Institut d'Estudis Catalans. |
1937 |
1937 |
1937
|
|
|
154 |
Polític |
L'article Prohibició del català als registres no existeix. |
Dues ordres ministerials prohibeixen l'any 1938 l'ús del català al registre civil i al registre de les persones jurídiques, respectivament. |
1938 |
1938 |
1938
|
|
|
155 |
Polític |
L'article Repressió del català durant el franquisme no existeix. |
Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el general Francisco Franco implanta una dictadura, entre 1939 i 1975. El franquisme persegueix el català i en prohibeix l'ús en molts àmbits. |
1939 - 1975 |
1939 |
1975
|
|
|
156 |
Social |
L'article Si eres patriota, habla en español no existeix. |
L'any 1939 s'instal·la un gran rètol a Lleida amb el text Si eres patriota, habla en español. En altres indrets apareix la versió Habla el idioma del imperio. |
1939 |
1939 |
1939
|
|
|
157 |
Polític |
L'article Clausura de les escoles de la Generalitat no existeix. |
L'any 1939 es clausuren totes les escoles de la Generalitat. |
1939 |
1939 |
1939
|
|
|
158 |
Social |
Prohibició d'Els pastorets (18.983 octets) |
El Govern Civil de Barcelona prohibeix l'any 1939 les representacions d'Els pastorets fora de l'àmbit familiar. |
1939 |
1939 |
1939
|
|
|
159 |
Polític |
L'article Prohibició als funcionaris públics de parlar en català no existeix. |
El 1940 es publica un ban del governador civil de Barcelona que prohibeix als funcionaris públics parlar en llengua catalana durant les hores de servei. |
1940 |
1940 |
1940
|
|
|
160 |
Social |
Radio España Independiente (4.519 octets) |
L'any 1941 comença a emetre des de Moscou l'emissora Radio España Independiente, coneguda amb el nom de La Pirenaica, amb programació en català. |
1941 |
1941 |
1941
|
|
|
161 |
Social |
Rosa mística (33 octets) |
El 1942 es publica legalment el primer llibre en català després de la guerra civil espanyola: Rosa mística, de Camil Geis i Parragueras. |
1942 |
1942 |
1942
|
|
|
162 |
Social |
Quaderns de l'exili (3.069 octets) |
Es publiquen a Mèxic el 1943 els Quaderns de l'Exili i la Revista de Catalunya, que s'imprimia a França entre 1939 i 1940. |
1943 |
1943 |
1943
|
|
|
163 |
Social |
Editorial Moll (4.946 octets) |
L'Editorial Moll de Mallorca edita el 1943, legalment, la primera obra en català després de la Guerra civil: El somni encetat, de Miquel Dolç. |
1943 |
1943 |
1943
|
|
|
164 |
Polític |
L'article The Case of Catalonia no existeix. |
L'ONU, reunida en conferència a San Francisco, rep el memoràndum The Case of Catalonia, presentat pel Consell Nacional Català, en el qual es denuncia l'intent de genocidi cultural i lingüístic a Catalunya |
1945 |
1945 |
1945
|
|
|
165 |
Social |
L'article El ferrer de tall no existeix. |
L'any 1946 té lloc la primera representació teatral en català a Barcelona després de la guerra civil, amb l'obra Lo ferrer de tall, de Frederic Soler, conegut amb el pseudònim Serafí Pitarra. |
1946 |
1946 |
1946
|
|
|
166 |
Social |
L'article Representacions teatrals en català no existeix. |
A l'octubre i al desembre de 1946 es reprenen les primeres representacions periòdiques en català als teatres Romea i Victòria de Barcelona. |
1946 |
1946 |
1946
|
|
|
167 |
Lingüístic |
Manuel Sanchis i Guarner (15.264 octets) |
El filòleg valencià Manuel Sanchis i Guarner (1911-1981) publica el 1950 la Gramàtica valenciana. |
1950 |
1950 |
1950
|
| Fet! |
JDC |
|
168 |
Lingüístic |
Carles Salvador i Gimeno (29.766 octets) |
El gramàtic i defensor de la llengua Carles Salvador i Gimeno publica la primera edició de la seva Gramàtica valenciana l'any 1951. |
1951 |
1951 |
1951
|
|
|
169 |
Polític |
Llei Deixonne (2.477 octets) |
Es proclama a França la Llei Deixonne, primera en autoritzar l'ensenyament de lleis regionals a França (basc, bretó, català i occità) |
1951 |
1951 |
1951
|
|
|
170 |
Social |
Nit literària de Santa Llúcia (8.378 octets) |
Se celebra per primer cop l'any 1951 el lliurament de premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, als locals de l'antiga Llibreria Catalònia. Josep Pla guanya amb El carrer estret el premi Joanot Martorell. |
1951 |
1951 |
1951
|
|
|
171 |
Lingüístic |
Gramàtica Històrica Catalana (44 octets) de Francesc de Borja Moll |
Es publica el 1952 la Gramàtica històrica catalana, de Francesc de Borja Moll. |
1952 |
1952 |
1952
|
|
|
172 |
Social |
Nova Cançó (47.896 octets) |
El grup integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter i Moix componen el 1956 unes primeres cançons en català que constituiran l'origen de la Nova Cançó, moviment cultural que impulsa la cançó en català. |
1956 |
1956 |
1956
|
| Fet! |
Kippelboy |
173 |
Polític |
El Registre Civil només permet inscriure noms en castellà (3.943 octets) |
L'any 1957 al Registre Civil només es permet inscriure noms en castellà. |
1957 |
1957 |
1957
|
|
|
174 |
Social |
Serra d'Or (9.566 octets) |
La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apareix el 1959 amb el format actual, com a revista d'alta cultura. |
1959 |
1959 |
1959
|
|
|
175 |
Social |
Els Setze Jutges (7.217 octets) |
El 1961 té lloc a Barcelona el primer recital d'Els Setze Jutges, grup de cantants catalans que impulsa la Nova Cançó, un moviment cultural que impulsa la cançó en català. |
1961 |
1961 |
1961
|
|
|
176 |
Social |
Òmnium Cultural (49.944 octets) |
El 1961 neix Òmnium Cultural, en un moment històric en què la cultura catalana era censurada i perseguida per la dictadura franquista. |
1961 |
1961 |
1961
|
|
|
177 |
Lingüístic |
L'article Junta Assessora per als Estudis Catalans no existeix. |
La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans acorda el 1961 la creació de la Junta Assessora per als Estudis Catalans (JAEC). També es crea la Comissió Delegada d'Ensenyament (DEC) d'Òmnium Cultural. |
1961 |
1961 |
1961
|
|
|
178 |
Social |
Cavall Fort (26.590 octets) |
Neix l'any 1961 la revista Cavall Fort, amb el suport dels bisbats de Girona, Vic i Solsona. L'objectiu és trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. |
1961 |
1961 |
1961
|
|
|
179 |
Social |
Edigsa (6.666 octets) |
L'empresa discogràfica EDIGSA, fundada el 1961, edita el seu primer disc: Espinàs canta Brassens. L'escriptor, periodista i cantant Josep Maria Espinàs versiona en català peces del cantant i compositor francès Georges Brassens. |
1961 |
1961 |
1961
|
|
|
180 |
Social |
Edicions 62 (13.606 octets) |
L'any 1962 Max Cahner i Ramon Bastardas funden Edicions 62. La seva primera publicació és l'obra de l'escriptor valencià Joan Fuster Nosaltres, els valencians. |
1962 |
1962 |
1962
|
|
|
181 |
Social |
Obra Cultural Balear (11.395 octets) |
L'entitat Obra Cultural Balear neix a Mallorca l'any 1962 per promoure la llengua i la cultura pròpies i defensar el dret de les Illes Balears al ple autogovern. |
1962 |
1962 |
1962
|
|
|
182 |
Social |
Salvador Escamilla i Gómez (4.471 octets) |
El locutor, presentador de ràdio i televisió i cantant Salvador Escamilla inicia el 1963 l'emissió del programa en català Radioscope, a l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona. |
1963 |
1963 |
1963
|
|
|
183 |
Social |
Festival de la Cançó Mediterrània (10.882 octets) |
Raimon, juntament amb Salomé, guanya el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona de l'any 1963, amb la cançó Se'n va anar. Aquesta és la primera cançó en català retransmesa per Televisió Espanyola. |
1963 |
1963 |
1963
|
|
|
184 |
Social |
TVE Catalunya (31 octets) |
Televisió Espanyola a Catalunya engega les primeres emissions regulars en català l'any 1964. S'inicia un programa mensual de teatre en català. La primera obra que es representa és La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. |
1964 |
1964 |
1964
|
|
|
185 |
Lingüístic |
Història de la literatura catalana (36 octets) (redirecció) |
El 1964 s'inicia la publicació de la Història de la literatura catalana, dels professors Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas. |
1964 |
1964 |
1964
|
|
|
186 |
Social |
Associació de mestres Rosa Sensat (48 octets) |
L'Associació de Mestres Rosa Sensat inicia la seva activitat l'any 1965. És un moviment de renovació pedagògica que té com a objectiu treballar per la millora de l'educació. |
1965 |
1965 |
1965
|
|
|
187 |
Social |
Lluc (revista) (6.304 octets) |
Apareix el 1968 la revista mallorquina Lluc, publicada pels missioners dels Sagrats Cors. La impulsen Cristòfor Veny (director fins al 1970) i el periodista Gabriel Fuster i Mayans. |
1968 |
1968 |
1968
|
|
|
188 |
Social |
Raimon (50.968 octets) |
Raimon fa un recital a la sala Olympia de París l'any 1966. Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirats s'incorporen als Setze Jutges, grup de cantants en llengua catalana. |
1966 |
1966 |
1966
|
|
|
189 |
Social |
Llibreria Tres i Quatre (4.481 octets) |
La llibreria Tres i Quatre de València inicia l'activitat l'any 1967. L'editorial del mateix nom es constitueix jurídicament l'any 1974. Editorial i llibreria formen part d'un projecte de dinamització cultural del País Valencià. |
1967 |
1967 |
1967
|
|
|
190 |
Social |
Gran Enciclopèdia Catalana (21.690 octets) |
Es publica l'any 1968 el primer fascicle de la Gran enciclopèdia catalana, dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester. És una obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans. |
1968 |
1968 |
1968
|
|
|
191 |
Lingüístic |
Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (4.024 octets) |
Es crea l'any 1968 l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), en ocasió d'un col·loqui a la Universitat d'Estrasburg. La fundació jurídica va ser posterior, el 1973. |
1968 |
1968 |
1968
|
|
|
192 |
Social |
Joan Manuel Serrat i Teresa (58.381 octets) |
Joan Manuel Serrat s'enfronta a TVE en pretendre cantar en català al festival d'Eurovisió. És substituït per Massiel, qui guanya el certamen |
1968 |
1968 |
1968
|
|
|
193 |
Social |
Escola La Masia (3.866 octets) |
L'any 1968 es funda La Tramuntana, ara La Masia,[1] primera escola privada catalana al País Valencià. |
1968 |
1968 |
1968
|
|
|
194 |
Social |
La Trinca (35.679 octets) |
Es presenta l'any 1969 el grup musical La Trinca, format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Les seves divertides cançons se centren en la crítica política i social. |
1969 |
1969 |
1969
|
|
|
195 |
Social |
Sis Hores de Cançó (13.437 octets) |
Se celebra l'any 1970 el festival Sis hores de cançó a Canet de Mar, al Maresme. |
1970 |
1970 |
1970
|
|
|
196 |
Social |
Comediants (9.980 octets) |
Neix l'any 1972 el grup teatral Els Comediants. |
1972 |
1972 |
1972
|
|
|
197 |
Social |
L'article Atemptats a llibreries valencianes no existeix. |
Les llibreries Tres i Quatre i Ausiàs Marc, de València, pateixen atemptats l'any 1973. |
1973 |
1973 |
1973
|
|
|
198 |
Social |
Universitat Catalana d'Estiu (12.129 octets) |
L'any 1973, a la Universitat Catalana d'Estiu té lloc una taula rodona de la qual sorgeix el manifest El català, llengua d'expressió científica. |
1973 |
1973 |
1973
|
|
|
199 |
Social |
Els Marges (3.124 octets) |
L'any 1974 apareix Els Marges, revista de llengua i literatura, de periodicitat quadrimestral, fundada pel professor Joaquim Molas. |
1974 |
1974 |
1974
|
|
|
200 |
Polític |
L'article Decret de regulació de les "lenguas regionales" no existeix. |
L'any 1975 es publica un decret sobre la regulació de les lenguas regionales a Espanya, que en permet l'ensenyament. |
1975 |
1975 |
1975
|
|
|
201 |
Social |
L'article Reciclatge de llengua i cultura catalanes no existeix. |
Els Instituts de Ciències de l'Educació (ICE) de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona organitzen l'any 1975 cursos de reciclatge de llengua i cultura catalanes. |
1975 |
1975 |
1975
|
|
|
202 |
Social |
Ràdio 4 (19.802 octets) |
L'any 1976, Ràdio 4 és la primera ràdio pública que emet íntegrament en català després de la guerra civil, amb 18 hores diàries de programació. |
1976 |
1976 |
1976
|
|
|
203 |
Polític |
Institut d'Estudis Catalans (79.381 octets) |
Un reial decret de l'Estat espanyol reconeix el 1976 que l'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. |
1976 |
1976 |
1976
|
|
|
204 |
Social |
L'Avenç (13.279 octets) |
L'any 1976 es comença a publicar L'Avenç, revista de divulgació històrica i de reconstrucció crítica del passat, centrada en la Catalunya contemporània, d'abans i després de la guerra civil. |
1976 |
1976 |
1976
|
|
|
205 |
Social |
L'article Història de l'ensenyament en català no existeix. |
L'any 1976 neixen diverses escoles catalanes integrals als territoris de parla catalana: La Bressola a Perpinyà, Mata de Jonc a Palma i El Rotgle a Castelló de la Plana. |
1976 |
1976 |
1976
|
|
|
206 |
Social |
Avui (10.513 octets) |
L'any 1976 arriba als quioscos l'Avui, primer diari d'informació general en català després de la dictadura franquista. |
1976 |
1976 |
1976
|
|
|
207 |
Social |
Joaquim Maria Puyal i Ortiga (15.515 octets) |
El 1976 té lloc la primera retransmissió radiofònica d'un partit de futbol en català, a càrrec del periodista Joaquim Maria Puyal. |
1976 |
1796 |
1796
|
|
|
208 |
Polític |
L'article Decret de bilingüisme escolar de la Generalitat de Catalunya no existeix. |
L'any 1978 es publica el decret de bilingüisme escolar de la Generalitat de Catalunya. Es comença a aplicar al curs 1978-1979. |
1978 |
1978 |
1978
|
|
|
209 |
Social |
Setmanari de l'Alt Empordà (7.424 octets), El 9 Nou (20.018 octets) i Regió7 (11.381 octets) |
L'any 1978 apareixen els diaris L'Empordà (gener), El 9 Nou (març) i Regió7 (desembre). |
1978 |
1978 |
1978
|
|
|
210 |
Social |
Les millors obres de la literatura catalana (14.779 octets) |
L'any 1978 es comença a publicar la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana, dirigida pel professor Joaquim Molas, per iniciativa d'Edicions 62 i La Caixa. |
1978 |
1978 |
1978
|
|
|
211 |
Social |
Acció Cultural del País Valencià (10.763 octets) |
Neix el 1978 Acció Cultural del País Valencià, entitat que s'alinea en el consens acadèmic internacional pel que fa a la unitat de la llengua catalana. El seu primer president va ser l'escriptor Joan Fuster. |
1978 |
1978 |
1978
|
|
|
212 |
Polític |
Constitució Espanyola de 1978 (47 octets) |
El Congrés dels Diputats espanyol aprova l'any 1978 la Constitució espanyola, que reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l'Estat (article 3. 3.). |
1978 |
1978 |
1978
|
|
|
213 |
Social |
Fundació Congrés de Cultura Catalana (2.885 octets) |
Neix l'any 1979 la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb l'objectiu d'aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d'una societat catalana democràtica. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
214 |
Social |
Manifest d'Els Marges (5.219 octets) |
Apareix l'any 1979 el manifest de la revista Els Marges titulat Una nació sense estat, un poble sense llengua?, que constata la situació precària de la llengua catalana i reclama estructures per garantir-ne la supervivència. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
215 |
Social |
Quaderns Crema (3.297 octets) |
El filòleg i editor Jaume Vallcorba funda el 1979 l'editorial Quaderns Crema. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
216 |
Polític |
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (85 octets) |
L'any 1979 es crea la Direcció General de Política Lingüística, òrgan d'anàlisi direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
217 |
Polític |
L'article Ensenyament en català a les Illes Balears no existeix. |
Es publica l'any 1979 el reial decret pel qual s'incorpora el català al sistema educatiu de les Illes Balears. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
218 |
Polític |
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (9.653 octets) |
S'aprova el 1979 l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que dóna al català l'estatus de llengua pròpia i l'oficialitat. |
1979 |
1979 |
1979
|
|
|
219 |
Lingüístic |
Joan Coromines i Vigneaux (19.289 octets) |
El filòleg Joan Coromines publica el 1980 el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu. |
1980 |
1980 |
1980
|
|
|
220 |
Social |
Ràdio Arrels (4.917 octets) |
El 1981 neix a Perpinyà l'associació cultural Arrels, que el mateix any crea Ràdio Arrels, que emet en català. |
1981 |
1981 |
1981
|
|
|
221 |
Social |
Manifest dels 2300 (6.110 octets) |
L'any 1981, Diario 16 publica l'anomenat Manifiesto de los 2.300 o Manifiesto por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña, que afirma que la política lingüística de la Generalitat de Catalunya discrimina el castellà. |
1981 |
1981 |
1981
|
|
|
222 |
Social |
L'article Concert al Camp Nou de la Crida a la Solidaritat no existeix. |
La Crida a la Solidaritat organitza el 1981 un concert al Camp Nou de Barcelona, amb el tema Som una nació, en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Aplega 100.000 persones. |
1981 |
1981 |
1981
|
|
|
223 |
Social |
Universitat de Perpinyà Via Domícia (4.707 octets) |
Es crea l'any 1982 a la Universitat de Perpinyà un Diploma d'estudis universitaris generals de català. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
224 |
Social |
Escola d'Alguerès Pasqual Scanu (47 octets) |
L'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu inaugura l'any 1982 el primer curs d'alfabetització per a joves i adults. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
225 |
Polític |
L'article El català, cosa de tots no existeix. |
L'any 1982 la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya El català, cosa de tots, per retornar a la llengua catalana el lloc que li correspon dins la seva pròpia societat, després de la dictadura del general Franco (1939-1975). |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
226 |
Polític |
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (21.525 octets) |
El 1982 s'aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià. L'article 7 estableix: Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Es reforma l'any 2006. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
227 |
Polític |
L'article Estatut d'autonomia d'Aragó no existeix. |
S'aprova el 1982 l'Estatut d'autonomia de l'Aragó, que marca que les llengües pròpies seran especialment protegides. Es reforma l'any 2007. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
228 |
Polític |
L'article Història de l'ensenyament en valencià no existeix. |
L'any 1982 s'aprova el decret que regula la incorporació del valencià al sistema d'ensenyament de preescolar, educació general bàsica, batxillerat i formació professional. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
229 |
L |
L'article Llei de canvis de nom dels municipis de Catalunya no existeix. |
Es publica el 1982 la llei que regula el procediment de canvi de noms dels municipis de Catalunya, a fi d'aconseguir que tinguin com a única forma oficial la catalana, excepte a la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa. |
1982 |
1982 |
1982
|
|
|
230 |
Polític |
Programa d'Immersió Lingüística (1.261 octets) |
S'aplica el 1983 el Programa d'immersió lingüística, mètode d'ensenyament d'una llengua que situa l'alumnat en un entorn d'aprenentatge que té com a llengua de relació i d'instrucció la mateixa llengua que ha d'aprendre. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
231 |
Social |
Setmana del Llibre en Català (17.274 octets) |
El 1983 se celebra la Setmana del Llibre en català. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
232 |
Social |
Catalunya Ràdio (70.516 octets) |
Es crea l'any 1983 l'emissora Catalunya Ràdio, dins la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que neix aquell mateix any. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
233 |
Lingüístic |
L'article Serveis municipals de català no existeix. |
L'any 1983 es creen els serveis municipals de català. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
234 |
Polític |
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 (13.388 octets) |
S'aprova el 1983 l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que estableix el català com a llengua cooficial. Es reforma l'any 2007. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
235 |
Polític |
L'article Llei de normalització lingüística a Catalunya no existeix. |
Tots els grups parlamentaris aproven l'any 1983 la Llei de normalització lingüística a Catalunya. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
236 |
Polític |
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (5.694 octets) |
L'any 1983 s'aprova la Llei d'ús i ensenyament del valencià. |
1983 |
1983 |
1983
|
|
|
237 |
Social |
El Temps (32.590 octets) |
Neix a València l'any 1984 el setmanari d'informació general El Temps. |
1984 |
1984 |
1984
|
|
|
238 |
Social |
TV3 (150.032 octets) |
TV3, canal públic de televisió, comença a emetre regularment l'any 1984. |
1984 |
1984 |
1984
|
|
|
239 |
Social |
Dallas (20.978 octets) |
TV3 programa l'any 1984 la sèrie Dallas, en una operació que combina la promoció del nou canal televisiu amb la feina de normalització lingüística. |
1984 |
1984 |
1984
|
|
|
240 |
Polític |
Declaració de Mequinensa (9.006 octets) |
Els alcaldes de municipis de la Franja d'Aragó signen el 1984 la Declaració de Mequinensa, en què es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal. |
1984 |
1984 |
1984
|
|
MartaPiera |
241 |
Lingüístic |
Digui, digui... (4.416 octets) |
El 1984 té lloc la primera emissió a TV3 del curs de llengua catalana multimèdia Digui, digui... |
1984 |
1984 |
1984
|
|
|
242 |
Social |
Obra Cultural de l'Alguer (3.645 octets) |
Es crea l'any 1985 l'Obra Cultural de l'Alguer, per fomentar la cultura algueresa i, principalment, la llengua. |
1985 |
1985 |
1985
|
|
|
243 |
Lingüístic |
TERMCAT (7.650 octets) |
Neix l'any 1985 el TERMCAT, centre de terminologia que té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general. |
1985 |
1985 |
1985
|
|
|
244 |
Social |
Lluís Llach i Grande (80.859 octets) |
El juliol de 1985 Lluís Llach aplega 100.000 espectadors en un concert al Camp Nou. |
1985 |
1985 |
1985
|
|
|
245 |
Polític |
L'article Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya no existeix. |
S'aprova el 1985 la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, per la qual es podrà exigir als funcionaris de la Generalitat el coneixement del català. |
1985 |
1985 |
1985
|
|
Tam Bluemoon |
246 |
Social |
Columna Edicions (1.747 octets) |
L'any 1986 es crea l'editorial Columna, amb un ventall de publicacions molt ampli. |
1986 |
1986 |
1986
|
|
|
247 |
Polític |
L'article Llei de normalització lingüística de les Illes Balears no existeix. |
S'aprova el 1986 la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. |
1986 |
1986 |
1986
|
|
|
248 |
Lingüístic |
II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (13.611 octets) |
L'any 1986 té lloc a Palma de Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. |
1986 |
1986 |
1986
|
|
|
249 |
Social |
L'article Recepció de TV3 al País Valencià i a les Illes Balears no existeix. |
L'any 1987 les emissions de TV3 arriben a tot el País Valencià i al conjunt de les Illes Balears. |
1987 |
1987 |
1987
|
|
|
250 |
Social |
Editorial Empúries (7.224 octets) |
Neix l'any 1988 l'editorial Empúries, una nova contribució a la normalització de la llengua i la cultura catalanes. |
1988 |
1988 |
1988
|
|
bufalilull |
251 |
Lingüístic |
Diccionari català de l'Alguer (2.054 octets) |
S'edita l'any 1988 el Diccionari català de l'Alguer, de Josep Sanna, el primer instrument amb ortografia normalitzada. |
1988 |
1988 |
1988
|
|
|
252 |
Polític |
Consorci per a la Normalització Lingüística (8.548 octets) |
Neix l'any 1988 el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l'objectiu de facilitar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits. |
1988 |
1988 |
1988
|
|
|
253 |
Social |
Nou Televisió (23 octets) |
El 9 d'octubre de 1989 s'inicien les emissions de Canal 9 al País Valencià. |
1989 |
1989 |
1989
|
|
|
254 |
Social |
Cinema en català (34.987 octets) |
Durant l'any 1990 s'estrenen en català diverses pel·lícules d'autors catalans, com ara Ventura Pons, Pere Portabella i altres. |
1990 |
1990 |
1990
|
|
|
255 |
Social |
Escola Valenciana (15.075 octets) |
L'any 1990 neix Escola Valenciana, amb l'objectiu de potenciar la creació d'un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. |
1990 |
1990 |
1990
|
|
|
256 |
Social |
Rock català (19.041 octets) |
El 1991 se celebra un macroconcert de rock català al Palau Sant Jordi amb la presència dels principals grups d'aquest moviment: Sau, els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït... |
1991 |
1991 |
1991
|
|
|
257 |
Social |
Constitució francesa (4.736 octets) |
L'any 1992 es reforma la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República (article 2). |
1992 |
1992 |
1992
|
|
|
258 |
Social |
Plataforma per la Llengua (29.721 octets) |
Neix el 1993 la Plataforma per la Llengua, organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. |
1993 |
1993 |
1993
|
|
|
259 |
Polític |
Constitució d'Andorra (2.202 octets) |
S'aprova l'any 1993 la Constitució d'Andorra, que estableix el català com a única llengua oficial al Principat (Títol I, article 3). |
1993 |
1993 |
1993
|
|
|
260 |
Social |
El Tempir (3.903 octets) |
Neix l'any 1994 l'Associació El Tempir d'Elx, per contribuir a la represa lingüística del valencià després de la dictadura franquista i del gran creixement demogràfic, amb immigració procedent de territoris de parla castellana. |
1994 |
1994 |
1994
|
|
|
261 |
Lingüístic |
Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (7.849 octets) |
Es crea l'any 1994 l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per a l'estudi lingüístic i literari del valencià. |
1994 |
1994 |
1994
|
|
|
262 |
Lingüístic |
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (10.977 octets) |
Es publica l'any 1995 el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. És l'únic diccionari normatiu després del de Fabra de 1932. |
1995 |
1995 |
1995
|
|
|
263 |
Social |
VilaWeb (4.663 octets) |
Vilaweb, el primer diari electrònic en català, neix l'any 1995, amb una visió de la realitat arrelada al país i compromesa amb la cultura catalana, però també oberta al món global. |
1995 |
1995 |
1995
|
|
|
264 |
Social |
Andorra Televisió (11.868 octets) |
El 1995 comencen les emissions d'Andorra Televisió, canal estatal d'Andorra. |
1995 |
1995 |
1995
|
|
|
265 |
Polític |
L'article Estatut municipal de l'Alguer no existeix. |
L'Estatut municipal de l'Alguer regula l'any 1996 l'ús del català en la variant algueresa. |
1996 |
1996 |
1996
|
|
|
266 |
Social |
Diari de Balears (12.411 octets) |
Arriba als quioscos el Diari de Balears, primer en català fora del Principat des de la guerra civil. |
1996 |
1996 |
1996
|
|
|
267 |
Lingüístic |
L'article I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics no existeix. |
Se celebra a Barcelona la I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics, l'any 1996. S'aprova la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. |
1996 |
1996 |
1996
|
|
|
268 |
Polític |
L'article Unitat de la llengua catalana no existeix. |
El Congrés dels Diputats espanyol acorda el reconeixement de la unitat de la llengua catalana l'any 1997. |
1997 |
1997 |
1997
|
|
|
269 |
Lingüístic |
Universitat de València (29.104 octets) |
El Tribunal Constitucional espanyol sentencia l'any 1997 que la Universitat de València pot usar indistintament la denominació acadèmica català i l'estatutària valencià. |
1997 |
1997 |
1997
|
|
|
270 |
Polític |
L'article Promoció de la cultura i la llengua de Sardenya no existeix. |
El govern autònom de Sardenya aprova el 1997 la llei regional Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. |
1997 |
1997 |
1997
|
|
|
271 |
Social |
El Periódico de Catalunya (30 octets) |
Surt al carrer l'edició en català del diari El Periódico de Catalunya, l'any 1997. |
1997 |
1997 |
1997
|
|
|
272 |
Lingüístic |
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori (4.630 octets) |
El Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori inicia l'any 1998 el Projecte Palomba, que porta una hora d'ensenyament d'alguerès a les escoles. |
1998 |
1998 |
1998
|
|
|
273 |
Polític |
Llei de política lingüística (4.560 octets) |
S'aprova el 1998 la Llei de política lingüística a Catalunya, que explicita la voluntat política de la Generalitat de continuar impulsant el procés de recuperació del català en tots els segments de la vida social. |
1998 |
1998 |
1998
|
|
|
274 |
Social |
L'article Implantació del català als productes tecnològics no existeix. |
L'empresa Siemens integra el català als seus telèfons mòbils l'any 1999. |
1999 |
1999 |
1999
|
|
|
275 |
Polític |
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (73 octets) |
L'any 1999 el Consell d'Estat de la República Francesa declara inconstitucional la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. |
1999 |
1999 |
1999
|
|
|
276 |
Polític |
Llei de llengües d'Aragó (50 octets) |
La Llei 3/1999, de patrimoni cultural aragonès, especifica que les llengües pròpies de l'Aragó són el català i l'aragonès. |
1999 |
1999 |
1999
|
|
|
277 |
Polític |
L'article Normes en matèria de tutela del les minories lingüístiques i històriques no existeix. |
S'aprova la Llei 482, Normes en matèria de tutela del les minories lingüístiques i històriques, amb què la República italiana tutela les llengües i cultures minoritàries, com el català. |
1999 |
1999 |
1999
|
|
|
278 |
Polític |
Oficialitat del català a Andorra (1.517 octets) |
S'aprova l'any 1999 la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial, a Andorra, que desenvolupa l'oficialitat del català. |
1999 |
1999 |
1999
|
|
|
279 |
Lingüístic |
Joan Solà i Cortassa (16.095 octets) |
El professor Joan Solà publica la Gramàtica del català contemporani l'any 2001. |
2001 |
2001 |
2001
|
|
|
280 |
Lingüístic |
Atles lingüístic del domini català (51 octets) |
S'inicia l'any 2001 la publicació de l'Atles lingüístic del domini català, dels professors Joan Veny i Lídia Pons. |
2001 |
2001 |
2001
|
|
|
281 |
Social |
Viquipèdia en català (38.300 octets) |
L'any 2001 es crea la versió catalana de la Viquipèdia, l'enciclopèdia participativa de contingut lliure. És la segona a crear-se, després de la de llengua anglesa. |
2001 |
2001 |
2001
|
|
|
282 |
Polític |
Institut Ramon Llull (35.607 octets) |
Es crea el 2002 l'Institut Ramon Llull, organisme públic que té per objectiu promoure a l'exterior la llengua i la cultura catalanes. |
2002 |
2002 |
2002
|
|
|
283 |
Lingüístic |
Voluntariat per la llengua (13.233 octets) |
Neix el 2003 el Voluntariat per la llengua, per practicar català conversant. Es creen parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol millorar. |
2003 |
2003 |
2003
|
|
bufalilull |
284 |
Lingüístic |
Luca Scala (2.021 octets) |
Es publica l'any 2003 El català de l'Alguer, editat per Luca Scala. És l'últim gran projecte de normativització del català de l'Alguer, aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans. |
2003 |
2003 |
2003
|
|
|
285 |
Social |
Andorra al Festival d'Eurovisió (63 octets) |
El 2004 Andorra TV participa al festival d'Eurovisió. El català se sent per primera vegada al festival amb Marta Roures i la cançó "Jugarem a estimar-nos". |
2004 |
2004 |
2004
|
|
|
286 |
Polític |
L'article Dóna corda al català no existeix. |
S'inicia l'any 2005 la campanya Dóna corda al català, que anima a usar la llengua d'una manera desinhibida. La boca saltadora Queta n'és la mascota. |
2005 |
2005 |
2005
|
|
|
287 |
Social |
.cat (13.049 octets) |
La Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres (sigla en anglès, ICANN) aprova el 2005 la creació d'un domini propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana: el domini .cat. |
2005 |
2005 |
2005
|
|
|
288 |
Social |
IB3 Televisió (37.730 octets) |
Comença a emetre regularment l'any 2005 el primer canal autonòmic de televisió de les Illes Balears, IB3. |
2005 |
2005 |
2005
|
|
|
289 |
Polític |
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (46.638 octets) |
S'aprova la Llei orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reforça el deure de conèixer el català. La Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 afecta alguns articles que regulen la llengua. |
2006 |
2006 |
2006
|
|
|
290 |
Polític |
Carta a favor del català (5.847 octets) |
S'aprova l'any 2007 la Carta a favor del català o Carta departamental per la llengua catalana. El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix el català com a llengua oficial al seu Departament. |
2007 |
2007 |
2007
|
| Fet! |
Kippelboy |
291 |
Polític |
Llei d'ordenació de l'ensenyament superior (7.194 octets) |
S'aprova el 2008 la Llei d'ordenació de l'ensenyament superior, que estableix que el català és la llengua pròpia de l'ensenyament superior públic d'Andorra. |
2008 |
2008 |
2008
|
|
|
292 |
Polític |
Uniformisme lingüístic a França (23.750 octets) |
L'Assemblea francesa incorpora l'any 2008 el reconeixement de les llengües minoritàries o regionals a la seva Constitució. |
2008 |
2008 |
2008
|
|
|
293 |
Polític |
Llei d'Educació de Catalunya (9.899 octets) |
El Parlament de Catalunya aprova el 2009 la Llei d'educació, que estableix el català com a eix central del sistema educatiu. |
2009 |
2009 |
2009
|
|
|
294 |
Polític |
Llei de llengües d'Aragó (50 octets) |
S'aprova el 2009 la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó, que reconeix les llengües parlades al territori aragonès, com el català, l'aragonès i el castellà. Es deroga el 2013. |
2009 |
2009 |
2009
|
|
|
295 |
Polític |
Llengua de signes catalana (18.741 octets) |
El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei de la llengua de signes catalana, que en regula, entre altres aspectes, el dret d'ús, l'aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. |
2010 |
2010 |
2010
|
| Fet! |
Kippelboy |
296 |
Polític |
Codi de Consum de Catalunya (7.411 octets) |
El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei del Codi de consum de Catalunya, que estableix els drets lingüístics de les persones consumidores. |
2010 |
2010 |
2010
|
|
|
297 |
Social |
Traducció de programari al català (3.385 octets) |
El català és present a les xarxes socials. El 2012 neix el Twitter en català, a partir de la campanya de mobilització #twitterencatalà. |
2012 |
2012 |
2012
|
|
|
298 |
Polític |
L'article Secessionisme lingüístic a la franja de Ponent no existeix. |
S'aprova la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que estableix la llengua parlada a la zona oriental d'Aragó es denomina LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). |
2013 |
2013 |
2013
|
|
|
299 |
Polític |
Cronologia de la repressió del català (174.374 octets) |
Es produeixen dos atacs destacables a la llengua catalana. S'aprova el Decret que regula la implantació, per al curs 2013/2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Per altra banda, el Govern valencià tanca la Radiotelevisió Valenciana. |
2013 |
2013 |
2013
|
|
|
300 |
Lingüístic |
Parlants de català (12.156 octets) |
Gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment, l'any 2014. Aquesta dada s'extreu de la diferència entre les persones que el saben parlar i les persones que tenen el català (sol o compartit amb el castellà) com a llengua inicial. |
2013 |
2013 |
2013
|
Fet!