Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2007/01

Tertúlia de gener

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de novembre, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius de gener del 2007

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General

Canvis en javascripts

Hola :-) si no hi veieu problemes, m'agradaria canviar;

1. Moure el contingut de MediaWiki:Monobook.js al nou arxiu MediaWiki:Common.js
2. Canviar la secció per amagar el títol de la portada, que actualment dóna error amb MSIE per la versió modificada que usen a la viqui francesa;

var mpTitle = "Portada";
var isMainPage = (/(title=|\/wiki\/)([Dd]iscussió:|)[Pp]ortada/.test(document.location));
var isMainPageFront = (document.title.substr(0, document.title.lastIndexOf(" - ")) == mpTitle);
var isDiff = (document.location.search && (document.location.search.indexOf("diff=") != -1 || document.location.search.indexOf("oldid=") != -1));

if (isMainPage) 
{

if (isMainPageFront && !isDiff)
{
document.write('<style type="text/css">/*<![CDATA[*/ #lastmod, #siteSub, #contentSub, h1.firstHeading, #catlinks { display: none !important; } /*]]>*/</style>');
}

--Joanjoc (discussió) 21:00, 1 gen 2007 (CET)

Fet :-) Ara a més podem categoritzar les portades a Categoria:Viquipèdia:Portades, la categoria no es veu a la portada però eliminem el residu de les pàgines sense categoria :-) --Joanjoc (discussió) 17:43, 2 gen 2007 (CET)

Categories i usuari evolució

L'usuari evolució, sense encomanar-se a ningú, sembla que ha decidit carregar-se l'estructura de categories en què estaven classificats els grups humans i crear-ne un altra.

Fins ara hi havia la Categoria:Ètnies, dins d'antropologia i d'aquí hi penjaven coses com Categoria:Pobles eslaus o Categoria:Pobles germànics.

Ara ha creat la Categoria:Grups humans penjant de humans amb subcategories com Categoria:Grups indoeuropeus i Categoria:Grups de jueus.

Trobo que, per una banda, un canvi tan gros caldria consensuar-lo. I per una altra banda no es poden fer categories així, que per una banda agrupen la gent per creences religioses i per altre per llengües.

Personalment trobo millors les categories anteriors, i millor si s'assemblessin més a les categories de la wiki angleses (grups ètnics per regions) i després i separat, grups religiosos. --

Hola com anem? Puc saber què te passa? Fa molt que hi havia queixes de què les classificacions per ètnies són RACISTES. Què t'agafes tan a pit? He vist grups humans que no tenien cap classificació més que la del territori i he fet per posar-les per "grups humans" que és neutra en quant a classificacions i que permet encabir-hi grups molt, molt diferents que sense raons són posats moltes vegades per separats. Després he vist que hi havia el més absolut desgavell en categories com "ètnies", "pobles" i "minories" i he fet per unificar-les. T'ha sentat malament alguna cosa avui? Sempre reverteixes quatrecentes mil vegades sense raonar res i després vas a la senyo de la taverna? Evolució 00:59, 3 gen 2007 (CET)

Si us plau, calma...

Raons, n'he donat, ja sia a les pàgines de discussió corresponents o als canvis fets.

Però sobre el tema en si, el problema que hi veig és fer un canvi així de gros, de cop i volt, i sense discutir-lo amb ningú. A part, que com dic està barrejant conceptes que no casen. Primer estaria bé tenir un article grups humans com a principal de la categoria, o s'expliqui una mica el concepte. Per ara el que hi dius és "Categoria per classificar als "grups humans", també anomenats ètnies, nacions, pobles, races o minories, entre d'altres, segons la font", però aleshores hi poses dins grups religiosos o fins i tots guerrillers! No entenc què estàs fent. Vull dir, els mormons són un d'aquests "grups humans"? I eta? I si no, per què ho són els saduceus o els zelotes? I si la cosa va de cultura, només en canviar la religió de jueu a cristià ja passes a ser indoeurupeu? Vull dir, els jueus mallorquins no són indoeuropeus però els xuetes sí... Per què? --

Raons? Després de l'enèsima reversió sense avís? A les pàgines de discussió ja hi havia comentaris en contra de la classificació. Crec que primer n'hauries d'haver parlat i proposat alternatives en comptes de revertir frenèticament. Ara hi ha un desgavell, ningú ho pot negar això. Hi ha articles sobre "pobles", sobre "ètnies", sobre "nacions", sobre "minories" que a més es barregen amb articles sobre "llengües" i "estats" o "territoris" en comptes de mantenir-se per separat. Les diferències de classificació entre els diferents tipus de gent obeeixen a prejudicis. Unifiquem els criteris. Parlant d'un cas concret a la pàgina de discussió (cosa que t'ha costat fer) els xuetes són indoeuropeus per què no els diferencia res dels seus compatriotes. Veus que simple? Per a relacions genètiques ja hi ha la categoria d'haplogrups. No han canviat "només" la religió, sinó que si no fos per uns cognoms ni tan sols sabrien del seu origen que en un % indeterminat és d'origen jueu. Els mormons clar que són un grup humà. A sota de "grups humans" s'hi podria posar la categoria "grups religiosos" però els únics grups religiosos que he trobat que tenen article (potser m'he equivocat però és el que he vist) són grups jueus de manera que la categoria és directament a "grups humans". És intrigant l'adrenalina que has descarregat en aquest assumpte abans de proposar primer alternatives. Evolució 02:27, 3 gen 2007 (CET)

Crec que la senyo (col·lectiva) de la taverna s'aclariria millor si en comptes de tirar-vos floretes exposéssiu l'esquema de categorització que proposeu d'una manera entenedora, i a més signéssiu les intervencions. D'altra banda, crec que qualsevol canvi que afecti a la categorització de centenars d'articles s'hauria d'avisar abans (aquí, per exemple) i deixar una mica de temps perquè es discuteixi si hi ha algú en contra.--Pere prlpz 10:32, 3 gen 2007 (CET) Hi afegeixo que sí creieu que ja ho heu explicat prou bé en d'altres discussions, podeu indicar-nos on, o bé copiar-ho aquí.--Pere prlpz 10:34, 3 gen 2007 (CET)

Tens raó en què podria haver deixat un temps d'espera amb una consulta prèvia. Em disculpo d'això. Però també em justifico a partir de la cronologia del succeït. Ahir vaig descobrir que hi havia diversos articles sobre grups humans que estaven catalogats només en els estats on estaven de forma majoritària. Ho vaig trobar força absurd i vaig decidir crear una categoria per agrupar-los. Evidentment vaig pensar en els noms "nacions, "ètnies" i "pobles" però els vaig desestimar ràpidament. El primer per què no podia ser més subjectiu, no neutral i origen de polèmica. El segon per què des d'un paradoxal "punt de vista racista" es considera "racista" aplicar el terme ètnia a les civilitzacions occidentals benestants en comptes de només a la gent llunyana o als marginats socials. Pobles podria ser més adequat però també ho vaig desestimar en pensar que la polisèmia de la paraula en alguna subcategoria ens podria fer anar malament. vaig començar així a classificar grups de gent en la categoria "grups humans" vaig anar a buscar si n'hi havia més que no estaven classificats i vaig acabar descobrint que sí que existia la categoria "ètnies" encara que en diversos casos no es fes servir. Ho podria haver mirat abans però ho vaig veure llavors. Llavors també vaig descobrir que hi havia moltes classificacions diferents per a grups de persones (el guirigall ja explicat) amb unes premises poc neutrals. Vaig dirigir-me a la pàgina de discussió de la categoria ètnies per expressar-hi el meu desacord i vaig descobrir que no era el primer i que en temps enrere ja hi havia hagut algun un parell de queixes sense propostes alternatives i que s'havien deixat córrer sense resposta. Vaig proposar fer el canvi a l'altra categoria i en comptes d'esparar un temps -com dius que hauria d'haver esperati que certament hauria d'haver estat així- vaig introduir uns quants trasllats per ensenyar com es podria muntar la categoria i per posar-hi ordre (no em semblava adequat que hi haguès persones, llengües territoris o llibres classificats com a ètnies o minories) que em pensava que eren innocents. Poc em podria imaginar que un anònim s'ofendria encara no sé per què i revertiria tot tan sí com no donant explicacions si de cas en el resum però mai preguntant abans i dirigint-se per queixar-se de mi aquí de mi abans de preguntar-me res. Això sí, sense proposar solucions.

Quina plans tenia de classificació? Primer de tot unificar criteris i que els grups humans no estiguessin etiquetats de diferents formes segons la seva proximitat emocional: o sigui, moure-ho tot a "grups humans". Després fer subcategories lògiques com n'hi ha a qualsevol altre lloc segons com es puguin agrupar. Per exemple abans estaven agrupats els "pobles eslaus" i he fet per agrupar-los a "grups eslaus". Sincerament, no m'esperava tota aquesta reacció. Evolució 18:14, 3 gen 2007 (CET)

Respoc al Pere (s'han solapat les respostes)

Bàsicament, dius el que jo he dit. Que no es pot fer un canvi tan gros en la categorització de desenes, potser més d'un centenar d'articles, sense parlar-ho abans. A part, que en molts articles que estaven categoritzats com a "història d'Europa" (pel Jolle), per exemple, se'ls ha tret aquesta categoria, amb les excuses que no tots els pobles que els tocaria estaven classificats (doncs a classificar-los toquen!) i que si se'ls classifiqués tots seria massa (doncs es fa una subcategoria!) (vegeu-ho a Usuari_Discussió:81.38.188.149).

A part es carrega la categoria Minories de llocs que no tocaria eliminar-la. A veure, una revista del CIEMEN, que tracta de minories, ja trobo bé que la posi a la categoria "revistes", però no que l'elimino de la categoria "Minories"! A algú se li acudiria que una revista d'informàtica no pot estar a les categories "revistes" i "informàtica", per molt que la revista en si no és "informàtica"!? Això també ho ha fet a l'article sobre El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus, dient: trec la categoria "minories" per què evidentment l'article no tracta sobre cap minoria. I bé,potser sí que no tracta sobre cap "minoria" en concret, però com bé diu l'article: és un llibre sobre les petites ètnies de la zona de l'antica URSS. De nou, un hipotètic llibre sobre informàtica no podria estar en una hipotètica categoria "informàtica"?

En resum, que crec que cal consensuar canvis d'aquest tipus i com a mínim explicar-los als comentaris o a la discusió pertinent, per què ja té collons fer canvis d'aquest tipus sense encomenar-se a déu ni a sa mare, i després dir que les reversions són sense explicació, quan són les úniques que en tenen. —el comentari anterior sense signar és fet per 80.39.157.225 (disc. • contr.) --Joanjoc (discussió) 17:35, 8 gen 2007 (CET)

Com que sembla que l'anònim només volia entrar a trap a criticar sense proposar res alternatiu i factible, si ningú altre no diu res començaré a classificar els articles que criï sobre els grups de gent del Níger en la categoria "grups humans" o en alguna categoria seva. Geo 18:58, 19 gen 2007 (CET)

Crec que s'ha deixat passar prou temps com per escoltar una sola proposta a al caos de la Viquipèdia improvisat sobre la marxa d'informació dispersa que hi havia. No n'hi ha. I l'havia demanada. No n'hi ha ni per part de qui es va queixar d'aquella manera irraonable. I tampoc es queixa cap altra gent. Doncs algun dia d'aquests aniré canviant els grups humans de categories. Contestant a preguntes concretes, una revista sobre programes informàtics, no pot estar a una categoria de programes informàtics. Podrà estar a la categoria d'informàtica, però la revista no és un programa. De la mateixa manera un llibre o la persona que l'ha escrita podran estar a antropologia però no són una "minoria", ni el llibre ni la persona. També he de dir que hi havia cents d'articles sobre grups humans i només un pocs determinats estaven agrupats a "història d'Europa". He tret aquests pocs i la teva resposta és que hi haurien de ser tots. Quina redundància. Això és com dir que hi han de ser totes les biografies (que tampoc hi són). Però és normal que no hi siguin per què llavors per què voldríem les categories sobre biografies o grups humans? Evolució 19:41, 22 gen 2007 (CET)

Veig que ningú ha fet cap proposta concreta sobre aquestes categories, ja que, per exemple, ningú ha dit encara què són grups humans (els alemanys de Jutlàndia? els celíacs? els Pets?) i com es classifiquen, ni què són minories i les nacions, abans que la conversa es torni a centrar en el poc constructiu tema de la personalitat i actituds de cadascú, miraré de separar algun tema de la discussió, en un apartat nou, per no espantar la resta d'usuaris amb l'historial d'aquesta conversa.--Pere prlpz 00:36, 23 gen 2007 (CET)

Pobles del món

Bé jo sóc el Joan Gil JGOlaweb i us voldria dir que m'ajudessiu a editar pàgines sobre els pobles d'arreu del món. Jo he començat per un de l' Aragó. Si algú considera que en una enciclopèdia no s'han de posar els pobles que em doni algunes raons que no siguin les de "no tenen importància" perquè si t'ho busques a una enciclopèdia el lloc on vius oi que t'agrada que hi sigui? i a més, si em de ser objectius i neutrals tots els pobels i ciutats hi caben a la wiki ja que allà hi has de trobar de TOT, per això és especial —el comentari anterior sense signar és fet per Joan Gil JGOlaweb (disc. • contr.) --Joanjoc (discussió) 17:36, 8 gen 2007 (CET)

A què ve això? Algú s'ha queixat per què hi siguin? N'hi ha un munt d'articles de geografia de tot el món! 81.36.156.108 22:22, 7 gen 2007 (CET)

Era només una proposta, no cal queixar-se d'acord —el comentari anterior sense signar és fet per Joan Gil JGOlaweb (disc. • contr.) --Joanjoc (discussió) 17:36, 8 gen 2007 (CET)

En la resposta anterior ningú es queixava de tu. Tot el contrari, es preguntava si la teva intervenció es devia a si algú s'havia queixat de tu i et feia notar que no demanaves res que no hi hagués ja abans. 81.36.156.108 08:58, 9 gen 2007 (CET)

Em sembla perfecte que tots els pobles (i la resta de topònims) del món tinguin article a la viquipèdia, sempre que l'article contingui com a mínim una dada no evident que no estigui en un altre article i que no pugui recollir-se millor en un article o una llista de més abast. O sigui, ànims si no són articles del tipus Nikomo és un poble japonès de la prefectura de Nikago i s'acabat l'article (que em penso que alguns farien 400 o 500 articles d'aquests per tal de tenir més articles que la viquipèdia hebrea). Si a més els articles són originals i no només traducció de la viquipèdia anglesa o la castellana aleshores ja seria la perfecció.--Pere prlpz 16:29, 9 gen 2007 (CET)

Estic totalment d'acord amb els dos, sobretot amb l'últim ja que és veritat que per posar quatre línees no cal posar res, és cert, aqúí acabo la discussió sobre "pobles del món". Moltes gràcies per les vostres aportacions i sort!

Noms vulgars de plantes, animals i associacions

Copio una conversa del mes de desembre (amb una única intervenció d'en pastilletes) per continuar amb el tema:

== Sobre els noms "populars" de les plantes ==

Estic satisfet de veure com cada vegada hi ha més entrades de plantes amb flor. Amb tot, em preocupa que també, cada vegada, hi hagi més disbauxa en els seus noms “populars”. Crec, en aquest sentit, que abans que creixi en excés l’entropia caldria una política en aquest sentit. Alguns exemples per reflectir el que dic. El teix, la farigola i l’avet només per posar tres exemples, no ens portem com caldria esperar seguint el criteri DIEC a Taxus baccata, Thymus vulgaris i Abies alba respectivament, sinó als seus respectius gèneres. Això ens porta a tenir-nos que inventar tot un seguit de noms populars per anomenar les espècies. A l’altra costat, i al meu entendre més precís, trobem entrades com romaní que porten efectivament a Rosmarinus officinalis, deixant la descripció del gènere al seu corresponent nom genèric Rosmarinus i afegint entrades d’altres espècies directament del seu nom científic Rosmarinus eriocalyx quan no es té constància (tot i que segur que en té) del seu nom popular.

La proposta és seguir el DIEC sempre que sigui possible i ser prudent alhora de catalanitzar els noms científics --pastilletes 08:16, 12 des 2006 (CET)

A mi també em preocupa el tema i estic d'acord amb en pastilletes a seguir el DIEC, però hi veig detalls que hauriem de tractar (Nota: escric sense els llibres al davant i el que ara ve pot tenir imprecisions en els noms):

• No tots els llibres seriosos segueixen el mateix criteri. Per exemple, la Flora manual dels Països Catalans és molt restrictiva a l'hora de fer servir noms comuns, i de vegades els aplica al nom i d'altres al gènere, mentre que la Vegetació dels Països Catalans (llibre de capçalera dels afeccionats a la fitosociologia) vulgaritza bona part dels noms de plantes que hi surten (sobretot els "importants" per definir les comunitats) i, a més, dóna noms vulgars per a totes les associacions (com ara l'alzinar amb marfull, o encara pitjor, la fageda amb el·lébor verd, que inclou una vulgarització d'Helleborus viridis a més de la vulgarització del nom de la comunitat). Aleshores, quines fonts donem per bones? Què fem amb les comunitats?
• D'acord amb el DIEC, sovint es fa servir el substantiu sol per referir-se a una espècie (oreneta per Hirundo rústica [1], per exemple) mentre que d'altres espècies autòctones semblants porten el mateix substantiu amb adjectius (oreneta cuablanca, oreneta de ribera, etc) (més exemples són plàtan [2] o aligot [3]). En d'altres llengües aquest problema no el tenen tant (per exemple, en castellà parlen de golondrina común y aguilucho común), però nosaltres hem de definir un criteri que ens permeti anomenar d'alguna manera els articles que facin referència a una espècie i el que facin referència al grup. En molts casos podem recórrer a la taxonomia, si bé que per usuaris no entesos en ocells els pot costar trobar l'article que parla de les diferents espècies d'oreneta si es diu Hirundínids. En d'altres casos ho tenim pitjor perquè si seguim al peu de la lletra el DIEC [4], l'article llangardaix es refererirà a una sola espècie, però si algú vol fer un article que parli de les diferents espècies de llangardaix (llangardaix, llangardaix verd, llangardaix verd nord-occidental...) però no inclogui les sargantanes, el nom més curt que se m'ocorre per l'article és lacèrtids que no són sargantanes o lacèrtids més grans que una sargantana (curiosament, amb sargantana no hi ha problemes perquè no hi ha cap espècie anomenada només sargantana [5]).
• Fins ara quan hi ha un nom vulgar, l'article s'anomena amb el nom vulgar i es redirigeix el nom científic (i em penso que això és una norma).

Esbosso una proposta per tal de mirar de trobar una solució que pugui incorporar-se al llibre d'estil:

• Els articles sobre espècies s'anomenaran pel nom vulgar d'acord amb una de les següents fonts (llista a completar). Si no s'hi registra un nom vulgar, l'article s'anomenarà pel nom científic:
  • Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) (Té el gran avantatge de poder-se consultar en línia)
  • BOLÓS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic
• Amb els noms vulgars no recollits a les fonts anteriors, però recollits en d'altres fonts solvents com les esmentades a continuació és convenient fer redireccions però no es poden fer servir per anomenar articles sobre espècies o d'altres unitats taxonòmiques:
  • FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: 2º ed. Ketres de, 1986.
  • MASCLANS, F. Guia per a conèixer els arbres. Barcelona 1958 (8a ed., 1988) Ed. Montblanc - CEC
• Les associacions s'anomenaran pel nom vulgar (o vulgaritzat) recollit en fonts solvents de la llista a continuació (si no existeix nom vulgar, l'article s'anomenarà pel nom científic). No es vulgaritzaran d'altres noms. Llista (a completar):
  • FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: 2º ed. Ketres de, 1986.
• No es vulgaritzaran d'altres noms d'espècies, taxons o associacions. En el text dels articles s'hi pot citar d'altres noms populars que es coneguin, citant la font d'on s'han pres. Sobretot, no s'inventaran noms ni es calcaran d'altres llengües, ni es deixaran articles sobre espècies amb noms en d'altres llengues.
• Els gèneres i d'altres taxons s'anomenaran amb el nom vulgar quan n'existeixi un que hi coincideixi exactament i, si no, amb el nom científic.

Hi ha un parell de llibres que hagués volgut incloure en alguna de les llistes però no els tinc i no els conec prou bé com per saber què fan amb els noms vulgars. Són la Vegetació de Catalunya de Josep Nuet i la Flora dels Països Catalans d'Oriol de Bolós (només tinc la Flora manual).--Pere prlpz 17:45, 9 gen 2007 (CET)

Idea: Per a fer un article sobre les diferents espècies de llangardaixos, per què no dir-ne llangardaixos? Sí, ja sé que sortiran els puristes dels noms en singular, però trobo que és justificat, en parlar de diversos tipus de llangardaixos alhora. --

No em sembla qüestió de purisme sinó de coherència. Per què vols posar-ho en plural? L'article "animal" també? Es posa en singular i es redirigeix el plural. La categoria en plural, però. 81.36.156.108 21:08, 9 gen 2007 (CET)

Millor llegir abans de respondre. Llangardaix és el nom vulgar d'una espècie concreta, de manera que l'article en singular ja està ocupat. PEr això, si es volgués fer un article sobre totes les espècies de llangardaixos (llangardaix, llangardaix verd, llangardaix verd nord-occidental...) en conjunt (llangardaixos és un exemple només, és clar, hi ha molts més casos) la proposta meva seria dir-ne llangardaixos, en plural. --

Hi una UNA espècie que té el nom de "llengardaix". Doncs es queda l'article. Hi ha més espècies amb noms més complicats (llengardaix verd...) de la família dels lacèrtids doncs tenen la seva pròpia pàgina amb el seu nom enllaçat a llengardaix (desambiugació). Què proposes? Que la gent s'hagi de llegir un manual quilomètric abans de trobar informació a la Viquipèdia? Senyors, si es refereixen a la família vagin a "llengardaixos" on una bona part dels rèptils es diuen així, però si es refereixen a l'espècie vagin a "llengardaix". Crec que seria difícil complicar més la vida al lector. No veig motius per no seguir fent el mateix que en la resta dels articles en aplicar el llibre d'estil. Millor llegir abans de respondre. No és qüestió de purisme sinó de coherència. 81.36.156.108 21:24, 9 gen 2007 (CET)

Ho dic complicat, a veure si se m'entén. Per a anomenar l'article d'un grup parafilètic que tingui un nom vulgar igual al d'un grup monofilètic (i que inclogui altres grups monofilètics amb noms iguals, més un adjectiu), fem que l'article del grup parafilètic tingui el tal nom en plural. En aquest cas, quina és la teva proposta? Si el grup fos monofilètic, es podria anomenar amb el nom científic. --

Crec que la gent es complica i amarga la vida. Quan més detallades vulguis establir les normes més complicacions en casos no previstos trobaràs per a aplicar-les. Sobre la marxa i cas per cas no hi ha problemes, sempre es troba la millor solució i donar "llangardaixos" en plural com a nom d'un grup científic amb el que té certa coincidència no em sembla la millor solució per a aquest cas concret. Posar "sargantanes" tampoc, val a dir. En aquest cas concret hi hauria d'haver la pàgina llangardaix per a una espècie, la pàgina llangardaix (desambiguació) per a d'altres espècies de nom semblant, sargantana (però no com a article sinó com a pàgina de desambiguació) i lacèrtid per al grup taxonòmic monofilètic. Lacertidae només hauria de ser una redirecció cap a lacèrtid. Cal mirar cas per cas i adaptar-se al més adequat per al compliment de les normes generals i no fer regles megadetalladíssimes que ho faran odiar tot quan un cas concret se surti per la tangent. Cal saber adaptar-se. Be wather my friend. 81.36.156.108 00:57, 10 gen 2007 (CET)

Realment em dec explicar fatalment. Primer, que no vull fer cap regla! És només un suggeriment, una idea, una manera de trobar una escletxa en les regles per a poder tirar endavant en alguns casos (es pot entendre que s'adapta a les regles admeses quan diu que s'admet un nom en plural si té un significat diferent del singular, de manera que llangardaix seria l'espècie i llangardaixos les diferents espècies). Tanmateix, no has donat cap suggeriment sobre què fer en aquests casos. Per què una pàgina de desambiguació se suposa que no és un lloc per a fer un article, i és l'únic que comentes. --

Llangardaixos no és un grup. Hi ha animals (diferents) que es diuen "llangardaix + una altra cosa". Un cas més exagerat per això són el "llop" i el "llop marí" o el "cranc" i el "cranc bou". Les diferents espècies tenen articles separats però no els cal un de comú que en parli de manera general. En aquest cas concret sí que t'he donat una explicació. Per què et vols complicar més la vida? Mira el que he fet a llangardaix (desambiguació) i al a resta d'articles del tema. 81.36.156.108 12:18, 10 gen 2007 (CET)

Ja està la informació ordenada als articles llangardaix, llangardaix (desambiguació), sargantana i lacèrtid segons com crec que s'ha de fer de manera coherent. Ara és el moment en què em podeu dir què he fet malament i què se m'escapa per què de debò que no veig on hi veieu la complicació. 81.36.156.108 12:52, 10 gen 2007 (CET)

Bàsicament, el que has fet malament ha estat retallar i enganxar, en lloc de moure. Així, s'ha perdut la història de les edicions anteriors. A part, per una banda diria que llangardaix ocel·lat apareix a la GEC. I per acabar, continuo pensant que una bona idea per a crear un article sobre llangardaixos (en general) seria llangardaixos. --

Si el GEC es contradiu amb el DIEC el DIEC té raó. Encara no sé què és un article genèric dels "llangardaixos". No sé què vols posar que no sigui ja en els articles. 81.36.149.201 14:59, 11 gen 2007 (CET)

No vulgaritzar els noms científics és una pijada. No hi ha fonts enciclopèdiques que ho facin. 81.36.156.108 18:02, 9 gen 2007 (CET)

No acabo d'entendre si estàs a favor o en contra de fer articles amb el nom científic vulgaritzat.--Pere prlpz 10:47, 10 gen 2007 (CET)

No crec que hi hagi cap enciclopèdia o diccionari en català que posi els noms científics en comptes dels catalans. Crec que aquí tampoc s'hauria de fer el mateix per molt tècnic que pugui semblar. A més, per això és una enciclopèdia, per informar, si treus la forma catalana informes menys. 81.36.156.108 12:18, 10 gen 2007 (CET)

No volia dir això. Si hi ha un nom vulgar en català (o sigui, un nom català), posem el nom vulgar i el fem servir per anomenar l'article. Per exemple, alzina o blada. Vulgaritzar un nom científic és agafar un nom científic, com ara el de la Catabrosella leiantha, que no té ni ha tingut mai un nom en català (suposo), i anomenar-la catabrosel·la leianta en català. Si això ho fan els de l'Institut d'Estudis Catalans (o l'AVL) i ho posen al seu diccionari, no hi ha cap problema i ho acceptem. El que hem de decidir és què fem si ho fa algú altre i si ho podem fer nosaltres (que això darrer jo ho prohibiria, d'acord amb les normes de la viquipèdia sobre neologismes).--Pere prlpz 12:47, 10 gen 2007 (CET)

A veure, anem a pams. Si agafes qualsevol llibre de referència els noms vulgars i apareixen encara que no estiguin específicament normativitzats (la Gran Enciclopèdia Catalana, l'Enciclopèdia Salvat... etc, etc...). La raó és que hi ha normes rígides i específiques naturals de la llengua que permeten fer aquestes vulgaritzacions sense marge d'equivocació (Lacertidae -> lacèrtid; -idae -> -id). L'exemple que m'has donat és dolent per què els noms binomials no es vulgaritzen. Són una excepció. En tot cas tenen altres solucions (com dir "home de Flores" a l' Homo floriensis). A més, aquest nom binomial, com la resta, té un gènere per al primer mot els quals tampoc es vulgaritzen per norma. N'hi alguns pocs que sí que s'han vulgaritzat per la força d'ús però en aquest cas l'IEC (o el seu braç el Termcat) sí que ha dit la seva. Potser el que et cal és una guia d'estil de vulgarització. En Vilallonga va cantant les 40 a qui no ho fa bé o sigui que sembla que hi entengui. 81.36.156.108 13:08, 10 gen 2007 (CET)

No sé si l'exemple dels llangardaixos ha estat desafortunat perquè desvia el debat. Hi ha algunes coses que em penso que veig clares: l'article sobre llangardaixos i sargantanes s'hauria de dir lacèrtids (ara es diu sargantana i llangardaix hi està redirigit). L'article sobre el Lacerta lepida s'hauria de dir llangardaix, d'acord amb el Diec (ara es diu llangardaix ocel·lat, que és una traducció salvatge del castellà lagarto ocelado). Al principi de llangardaix hi hauria d'haver una nota de desambiguació, que pot portar a llangardaix (desambiguació) o directament a lacèrtids. Si ningú vol fer un article sobre les sargantanes que no parli de llangardaixos (que seria l'article sargantana i tindria una nota de desambiguació al principi semblant a la de llangardaix), sargantana seria una pàgina de desambiguació (o, alternativament, pot estar redirigida a lacèrtids). L'únic que no sé és com s'hauria de dir si algú volgués fer un article sobre els llangardaixos en general que no parli sobre sargantanes: només se m'ocorre esperar que ningú el faci i si algú vol dir alguna cosa sobre aquestes bèsties, ho posi a lacertids.--Pere prlpz 10:57, 10 gen 2007 (CET)

Explicacions d'això més amunt. 81.36.156.108 12:57, 10 gen 2007 (CET)

Poso un exemple que em penso que és millor per posar en clar les qüestions que cal decidir:

• L'article sobre el Platanus x hispanica es diu Plàtan (arbre), i això és correcte segons el DIEC. Creieu que l'article sobre el gènere Platanus s'hauria de dir Plàtans? o que Plàtans s'hauria de redirigir a Platanus? O és millor que es digui Platanus i prou?
• Els noms vulgars que hi ha a Platanus#Espècies crec que està clar que s'han d'esborrar gairebé tots (perquè diria que són vulgaritzacions inventades o calcades de l'anglès). Ara bé, quines fonts acceptem per posar noms vulgars? Han de ser les mateixes per articles, redireccions i per citar-los al text?--Pere prlpz 11:59, 10 gen 2007 (CET)

Els gèneres molt rarament és vulgaritzen. Molt rarament. Així com les famílies es vulgaritzen per sistema els gèneres no. Amb la informació que dóna el diccionari normatiu (el que mana a la llengua) dir plàtan =Platanus és tret de la màniga. Hi hauria d'haver una pàgina de desambiguació per incloure-hi el "plàtan d'orient" i el "fals plàtan". Estic d'acord en què hi ha hagut traduccions inacceptables de noms de l'anglès (en els articles de canyes i el bambú en vaig veure un munt), però per resoldre els dubtes de llengua primer, abans de consultar altres fonts, quant a espècies, caldria seguir el DIEC o el DAVL. La resta poden complementar amb més informació, però si s'hi contradiuen aquests manen. 81.36.156.108 12:57, 10 gen 2007 (CET)

Utilització de la metacaixa

Hola :-) Un usuari es plantejava d'usar la {{Metacaixa}} en un article. Què en penseu? Personalment crec que s'hauria de reservar a algunes pàgines del projecte Portada i Viquipèdia:Introducció (pendent de fer) i a les pàgines d'usuari. Us sembla bé si afegeixo aquesta restricció a la plantilla? --Joanjoc (discussió) 20:30, 9 gen 2007 (CET)

Un dels principis que m'agrada és no intentar fer virgueries. Els articles han de ser sobretot text clar i català que qualsevol pugui editar. Les plantilles ja despisten a més d'un usuari i crec que s'han de limitar a aquelles coses imprescindibles i que no calgui editar sovint. Per altra banda, ja tenim un format i un llibre d'estil que cal respectar per uniformitat. Una altra cosa són els portals que permeten més fantasia creativa. --VRiullop (parlem-ne) 20:39, 9 gen 2007 (CET)

Estic força d'acord amb això de no fer virgueries, i crec que si es vol posar metacaixes en un article millor fer-ho dins d'una plantilla (així la sintaxi complicada de la metacaixa no ens fa nosa als usuaris inexperts). Ara, jo no posaria una limitació a la plantilla sinó que miraria d'estudiar cas per cas si està justificat i si impedeix que qualsevol editi l'article. Es pot posar al llibre d'estil una recomanació semblant a aquella que diu que fem servir l'HTML amb moderació, i que crec que fins ara ha estat suficient.--Pere prlpz 11:33, 10 gen 2007 (CET)

Doncs jo m'estava plantejant fer ús del sistema de metacaixes per a la Taverna i el Portal Viquipedista. --Joanot Martorell ✉ 20:02, 11 gen 2007 (CET)

Jo crec que, a l'igual que les taules de navegació, les metacaixes s'han d'introduir dins la normalitat de la Viquipèdia poc a poc. Amb açò em referisc a anar fent publicitat a altres Viquipèdies perquè la introduïsquen als seus MediaWikis. Però abans de fer açò, crec que s'hauria d'ampliar la gamma de colors de la metacaixa i no només quedar-nos amb el lila, verd i vermell. Altres podrien ser el blau, taronja, gris, marró o groc, jugant un poc amb els colors web. Llavors, sí es podria ampliar l'ús als Portals, al Portal Viquipedista i a altres llocs que requerisquen varietats d'estil. --Pepetps (Podem discutir-ho) 21:51, 11 gen 2007 (CET)

Doncs, si us sembla bé, hi poso que "s'autoritza la seva utilització a l'espai de noms Viquipèdia, Ajuda, Usuaris i Portals, i es desautoritza la seva utilització en els articles i categories". Crec que no s'ha d'utilitzar en articles i categories, ja que la inclusió d'una metacaixa, implica la creació de subpàgines per als usuaris que no usen javascript, i això embrutaria la base de dades d'articles i categories... --Joanjoc (discussió) 11:40, 12 gen 2007 (CET)

Home, no sé d'on vindria eixa autoritat si tot ací vé de planer, he. Però em sembla bona idea posar un avís, quelcom aixina com que eixa plantilla és d'una complexitat extrema, gairebè exòtica (hehe), i que no es recomana el seu ús per als articles enciclopèdics. --Joanot Martorell ✉ 09:56, 15 gen 2007 (CET)

Crec que ben feta servir també pot valer per a les plantilles. Un exemple és {{Districtes i barris de Barcelona}}. És una plantilla enorme. Moltíssim més que el que ocupen de veres alguns articles. Crec que és desmesurada. Una solució alternativa podria ser fer una plantilla independent per cada districte que només mostrés en cada una els barris del deu districte, però llavors s'ensenyaria menys informació per pàgina. Una altra alternativa fins ara no aplicada és fer una sola plantilla amb pestanyes. Que cada pestanya mostri només un districte amb tots els seus altres barris. Hi ha plantilles que tenen solucions a mig camí amb un botó que pitges i es desplega o amaga una casella de text, però em sembla que aquesta opció és més avançada des del punt de vista pràctic i estètic. Per cert, en aquest cas s'hauria de poder incloure una variable que indiqués cada pàgina quina és la pestanya preseleccionada per defecte en cada article. 80.39.193.85 12:12, 12 gen 2007 (CET)

Jo estic d'acord amb en Joanjoc, l'ordre ha de ser directa, ja hi ha una norma que diu que no es poden fer subpàgines per a articles i amb la meta caixa hi ha un risc que passe. Però si políticament ho hem de suavitzar em sembla bé un mer avís, una suggerència, una recomanació. La sintaxi en si és prou complexa com per a que un usuari desavesat en faja ús. –Pasqual · bústia 10:18, 15 gen 2007 (CET)

Fet! He neutralitzat un xic el text --Joanjoc (discussió) 22:42, 17 gen 2007 (CET)

I en pàgines d'usuari? —Albertsab (Queixes - Queixa't) 17:34, 4 febr 2007 (CET)

Articles sense informació i allò que la Viquipèdia no és

No veig quina informació aporta a la viquipèdia l'article Ehrharta deflexa i que no estigui ja a Ehrharta, ja que els dos només indiquen la classificació taxonòmica (i són unes mostres dels molts articles semblants de gramínies que s'estan creant, que suposo que seran centenars d'aquí uns dies).

A més, Viquipèdia: allò que la Viquipèdia no és diu clarament que no és Una recopilació de noms taxonòmics d'espècies de les que no es diposa dades. Viquiespècies és el lloc adequat per a això..

Si els articles donessin alguna informació no evident (com a mínim una, com per exemple viu a l'Àfrica o té les fulles pubescents o serveix per alimentar els cavalls), estarien aportant alguna cosa a la viquipèdia, però no veig que sigui el cas.

Si seguim així, d'aquí a no res any tindrem 100.000 articles, 50.000 dels quals seran d'aquest tipus que no aporta res. Diria que fer creixer la Viquipèdia no és el mateix que inflar-la de palla.--Pere prlpz 16:16, 10 gen 2007 (CET)

Em sumo a l'opinió. Crec que seria necessari que els administradors li fessin un toc al Jordicollcosta ja que com es pot veure a Especial:Contributions/Jordicollcosta està inundant la viquipèdia d'aquesta mena d'articles. --

Els administradors no estem per sobre de cap usuari com per a donar "un toc" a ningú. Nosaltres només hem rebut la confiança de la comunitat per a realitzar certes tasques de manteniment com esborrar pàgines o blocar usuaris vàndals, però les qüestions sobre el contingut de la viquipèdia les pren la comunitat basant-se en les polítiques que ella ha aprovat i algunes d'innegociables i definitòries del què és la Viquipèdia.--SMP·d·+ 17:48, 11 gen 2007 (CET)

Ara mateix això és una crítica pública pel que fa un sol viquipedista i aparentment sense que ell se n'adoni. Potser és millor parlar-ne amb ell en privat i mostrar-li que diuen les normes. Després parlar-ne aquí si no hi ha acord. 81.36.149.201 15:02, 11 gen 2007 (CET)

El que ha passat avui és una bajanada molt grossa. L'anònim 83.36.115.252 amb total impunitat ha posat per esborrar una trentena d'articles sobre poàcies. Això no es fa així. És una actuació arbitrària que passa pel damunt del respecte a la resta, emparant-se en l'anonimat i una tinença abusiva de la raó. He revertit fins que s'arribi a un consens.

Sobre la discussió: En Pere té raó i l'anònim també. Però jo no veig malament que aquests articles hi siguin. Personalment m'he estat molt de crear articles d'espècies en aquesta línia per la normativa, però per a la difusió d'aquestes espècies fóra bo que tinguessin una entrada en aquesta viquipèdia, encara que poguessin anar a wikispecies. Hem de pensar que, de vegades, és més important l'entrada en si que el contingut. Per exemple, és indispensable que tot el nomenclàtor de la Generalitat de Catalunya tingui una entrada a la Viquipèdia, encara que no aporti res, ja que la mínima informació que poguéssim donar (nom, mida, localització i habitants) ja seria suficient per a indrets que solament es poden trobar a mapes i no tenen cap presència a Internet (p. ex. Panedes o El Port). Doncs, seguint aquesta línia, amb les espècies passaria una cosa semblant.

Vilallonga · (digui digui) 16:10, 11 gen 2007 (CET)

En la meva opinió s'haurien de canviar les normes en dos sentits:

• qualsevol cosa que tingui un mínim de definició hauria de poder entrar a la vikipèdia. És una manera de fer-la més gran i una base per a futures ampliacions. Molt d'acord amb en Villalonga per exemple en els noms de llocs, normalment populars, que no apareixen enlloc.
• s'haurien de limitar les atribucions dels anònims. Una d'elles seria la possibilitat de demanar una eliminació. Molts anònims només entren a destruir i és difícil discutir amb un número de ip que pot canviar.--Lohen11 16:38, 11 gen 2007 (CET)

Un cas com el que tractem –que fins avui havia estat acceptat tàcitament per la majoria– pot justificar perfectament un canvi de la normativa, al qual dono el meu suport. D'altra banda, la discussió que tenim ací sobre els articles curts d'espècies és molt important, per tal com suposaria l'esborrat d'uns 800 articles de poàcies. No és qüestió ni d'un anònim, ni d'un sol usuari; és una qüestió que afecta la viquipèdia sencera. Vilallonga · (digui digui) 17:40, 11 gen 2007 (CET)

L'article Panedes és curt però útil perquè conté una informació que no es troba enlloc més de la viquipèdia: Se situa a l'est del terme i del cap del municipi, a la falda del massís de les Gavarres. El veïnat limita amb l'entitat de població baixempordanesa de Romanyà de la Selva. Panedes és una zona d'activitat agrícola i ramadera del municipi.

L'article El Port (Llançà) (suposo que et referies a aquest), en canvi, no aporta cap informació aque no sigui a l'article Llançà (els habitants, el municipi i la comarca). Pel que fa a la difusió, compareu la difusió que assoleix el Port amb el que assoleixen el Bordellet i Perepau: si poses Bordellet o Perepau a la casella de cerca i pitges Cerca vas a parar a l'article Vilafranca del Penedès, que té tanta informació sobre cada un d'aquests nucles com l'article El Port (Llançà) té sobre el Port, de manera que no augmentem pas la difusió d'aquesta informació.

Per les plantes, el mateix o pitjor (perquè la cerca funciona millor amb noms científics que amb d'altres paraules). Si existeix l'article del gènere, amb fent cerca amb el nom de la planta anem a parar al gènere, i al gènere hi tenim tota la taxonomia de la planta (o sigui, el mateix que diria un article d'aquests sobre espècies).

I si aquests articles no ens han fet baixar més la qualitat mitjana de la viquipèdia és perquè encara són només alguns centenars davant de 50.000. Una aproximació del que passaria si tinguéssim gaires milers d'articles així la tindreu mirant ty:Panades i clicant unes quantes vegades Pàgina a l'atzar, que en Tahitià ho escriuen ’Api mā’iti-haere-noa. És una viquipèdia on la majoria d'articles són ’O XXXXX te hō’ē ’oire iti nō Tatarūnia. on només canvia XXXXX pel nom d'uns centenars de pobles catalans. Jo crec que la viquipèdia tahitiana seria una viquipèdia de més qualitat si en comptes de tots aquests articles en tingués un de sol que fos la Llista de pobles de Catalunya (que no sé com es diu en Tahitià). Això sí, d'aquesta manera els tahitians han aconseguit superar els maorís [6], que no han estat tant murris fent articles copy-paste.

O sigui, si omplir la Viquipèdia d'articles sense cap informació és el preu per adelantar als hebreus (que ja els hem adelantat gràcies a les gramínies [7]) prefereixo que ens adelantin ells.

Pel que fa a l'actuació de l'anònim, jo també trobo que és una bajanada. De fet, em toca el voraviu perquè ja no és el primer cop que perdo el temps escrivint per buscar el consens per fer alguna cosa i algun anònim fa (aproximadament) el que jo proposo però tirant pel dret, en versió radical i sense esperar cap consens.

I pel que fa al risc que el Jordicollcosta no s'assabenti de la discussió només cal avisar-lo (de fet, en Vilallonga ja ho ha fet), i crec que aquesta discussió ha de ser aquí i no privada, perquè el que cal buscar és un consens sobre quin és el mínim que ha de complir un article per ser convenient per la Viquipèdia. Només cal veure que el mateix tema afecta als nuclis de població gironins i a les espècies de gramínies (i suposo que si no decidim aturar-ho, ara vindran la resta d'entitats de població de Catalunya i la resta de plantes del món).

Hi afegeixo que, a diferència de l'anònim, jo no esborraria els articles, però no en faria més d'aquest tipus. Els que hi ha els deixaria (indefinidament o durant uns quants mesos o un any) per anar-los omplint i per no desaprofitar la feina.--Pere prlpz 17:46, 11 gen 2007 (CET)

No s'havia enterat de res el Jordi.Per això he demanat a l'anònim que parés. Li hauries d'haver avisat com a mínim de la discussió. 81.36.149.201 18:25, 11 gen 2007 (CET)

Si es tracta d'una moderació, no m'hi oposaré pas, ja que això no posaria en perill la vida de tants articles; ara bé, no comparteixo aquest punt de vista i, a vegades, tenir un article és positiu, perquè pot fer que vingui algú i ho ampliï. És curiós que citis, Pere, articles que només he fet jo (no sé pas si és un elogi o no), tant aquí, com a la viquipèdia en tahitià, on sóc administrador. A la viquipèdia en tahitià l'estratègia era fer-la pujar amunt per animar els tahitians a escriure-hi articles, tot promocionant-la a fòrums en tahitià, etc. Això ha estat un fracàs i és per això que no he continuat amb la tàctica (practicada molt descaradament per la viqui en crioll haitià, amb 6000 articles buits). Quant a les entitats de població, m'he dedicat a fer les de la província de Girona. Penso que és important que tinguin un article propi, tal com es recomanava des de la llista d'aquesta viquipèdia de la llista del nomenclàtor oficial. Amb tot, si no es vol aquesta tècnica no continuaré pas, però ho trobo una llàstima, ja que seríem la primera base de dades informàtica a Internet amb una entrada pròpia per a cada topònim oficial de Catalunya. Això ho veig fonamental. Quant a les espècies, davant el desert que hi ha en català de reculls de plantes, ens podríem convertir en la primera base de dades informàtica a Internet de taxonomia en català. Pas mal? Vilallonga · (digui digui) 17:56, 11 gen 2007 (CET)

Cito els teus i els del Jordi perquè són els que he trobat, suposo que perquè toquen temes que m'interessen i perquè sou molt treballadors i en feu molts. No sé si hi ha articles del tipus En JR és un personatge de Dallas i prou, perquè no els he buscat, però si hi són també s'hi aplica el mateix. L'exemple del tahitià l'he trobat amb els teus interwikis, i valoro la intenció (jo també miro de col·laborar amb alguna viquipèdia petita, però he fet moltíssima menys feina que tu), però no crec que sigui la millor manera d'engrescar els tahitians. I crec que es pot fer una base completa de dades geogràfiques i taxonòmiques, tot i no ser el que és la viquipèdia, fent articles fins al nivell de municipi i de gènere que recullin els noms de les unitats inferiors. Per exemple, a cada municipi s'hi pot afegir una taula amb tots els topònims del municipi, però no cal fer-ne un article de cada un si no tenim hi ha res més a dir-ne que el nom i el municipi (i la comarca, estat, etc.). És més, per no fer microesborranys raquítics, crec que si hi ha poca informació d'una espècie és millor posar-la a l'article del gènere (idem per poble i municipi o personatge i obra de ficció), encara que això seri difícil de convertir en una norma; per exemple, és el que estic mirant de fer amb Brachypodium.--Pere prlpz 18:20, 11 gen 2007 (CET)

Posats a fer articles d'aquest estil, millor fer-ho amb un bot i no matant-nos tant, no? Això sí, amb compte, perquè tots coneixem l'abús que se n'ha fet de la botopèdia a d'altres viquipèdies com les en italià i especialment en polonès que actualment és la 4a viquipèdia després de en, de i fr però que a la pràctica no val pas gaire.--SMP·d·+ 18:13, 11 gen 2007 (CET) PS:Acabem de superar el nombre d'articles de commons (v. [8]) i som el 37è 36è wiki existent amb més articles.--SMP·d·+ 18:13, 11 gen 2007 (CET)

M'ha agradat molt l'explicació tant ben raonada d'en Pere. Només afegir algunes coses:

• He trobat varies wikis que tenen per exemple tots els municipis catalans afegits copy-paste, no per un usuari sinó simplement per un bot. Això encara sembla pitjor.
• El rati de qualitat que esmentes és el quocient entre nombre d'edicions i articles. És a dir, si ens posem a editar a partir d'ara els articles paraula a paraula pujarem a dalt de tot en qualitat. Aquest rati no em sembla massa bo i seria millor un rati d'octets per article, que també seria vàlid per usuari.
• Anant més al tema que ens ocupa, les poàcies ja famoses, i per tenir més elements de decisió perquè no en tinc ni idea, es pot ampliar la informació existent o és de la única que es disposa? Si es pot ampliar en un futur, s'han de deixar i fer-ne tantes com vulgui, si no, ja és més dubtós que s'hagin de mantenir.--Lohen11 18:15, 11 gen 2007 (CET)

PS: No entenc la PS de SMP--Lohen11 18:20, 11 gen 2007 (CET)

Perquè suposo que les estadístiques de commons no acaben d'anar bé i ara mateix ja no és cert.--SMP·d·+ 19:52, 11 gen 2007 (CET)

Crec que es podria aprofitar per posar coma mínim una informació a cada article que li donés cos i raó de ser. Si cada un en tingués una imatge específica seria la bomba. Sobretot pels topònims. Això sí que li donaria una gran importància a internet i ho faria únic. 81.36.149.201 18:25, 11 gen 2007 (CET)

M'agrada la proposta final d'en Pere, la trobo molt encertada. És una bona preparació dins l'article mare de futurs articles satèl·lit. Per mi, endavant, a partir d'ara ja em convenç de seguir aquesta política per a les entitats de població i la toponímia catalana. Per a les espècies (com a braquipodi) em sembla bé, però caldrà veure què hi diu l'home de les canyes. Vilallonga · (digui digui) 18:26, 11 gen 2007 (CET)

Perquè ningú no m'atribueixi mèrits que no tinc, consti que això no ho he inventat jo. Per exemple, a Forma vital de Raunkjaer ja estava fet així fa dos anys ([9]), i no és l'únic exemple (ni aquí, ni a la viquipèdia anglesa).--Pere prlpz 10:53, 12 gen 2007 (CET)

Responc a en Lohen11, que vaig amb retard:

• Jo no he esmentat aquest rati de qualitat, que estic d'acord que pot no ser significatiu. Jo crec que la "qualitat" d'una viquipèdia es percep millor prement Pàgina a l'atzar dues dotzenes de vegades i veient què surt.
• Els articles de les gramínies es poden ampliar tots (d'alguns costarà trobar informació per fer més d'un paràgraf, d'altres se n'han escrit llibres sencers). El problema que hi veig és que es creen uns quants articles per minut però dificilment se'n deuen ampliar gaires al dia.--Pere prlpz 18:31, 11 gen 2007 (CET)

He fet una mostra d'això de posar tots els topònims dintre de l'article del municipi. És a El Papiol i és una mica d'estar per casa, però segur que hi ha qui sap fer-ho amb plantilles, taules i tot això i fins i tot fer-ho amb un bot a partir de la base de dades.--Pere prlpz 19:25, 11 gen 2007 (CET)

Em pense que tot no té cabuda a la Viquipèdia. No estic d'acord en que es face un article per a cadascuna de les espècies de gramínies ni d'arrossos. De la mateixa manera que tampoc no fariem un article per a cada actor o actriu del món. O de cada llogaret d'un municipi, o de tots barris de totes les ciutats. Podriem parlar, per exemple, del Notting Hill de Londres, del Raval de Barcelona, o de Russafa de València. Però què en podriem dir del Campanar de València o de la Vall d'Hebró de Barcelona?. El principal requisit perquè un subjecte siga mereixedor de tindre un article a la Viquipèdia és la rellevància, i que dóni per a dir alguna cosa. Crec que en aquestos casos s'han de sotmetre a votació una proposta d'esborrat, és la millor manera de mesurar la rellevància (i d'altres paràmetres, com per exemple, evitar l'"autobombo") d'un article. I jo votaria per esborrar-los, crear articles a dojo només ens perjudicarà a la llarga, perquè de la qualitat del projecte depén d'atreure nous col·laboradors. --Joanot Martorell ✉ 20:00, 11 gen 2007 (CET)

No és fàcil distingir un esborrany ampliable d'un que és difícilment ampliable i per tant substituïble per una llista o una referència a un altre article. Una forma de veure-ho és anar de forma jeràrquica. És a dir, no té sentit crear esborranys d'entitats de població si el municipi ja és un esborrany. Igualment, per què crear esborranys d'espècies si els gèneres ja són un esborrany? Amb això inflem els esborranys però no avancem res. Primer ampliar l'article mare, fer llistes si cal, i després seguir. O si voleu, vist d'una altra forma, no crear un esborrany si prèviament no se n'ha ampliat un altre. --VRiullop (parlem-ne) 20:27, 11 gen 2007 (CET)

Això està bé com a principi de treball de cada usuari, però gairebé mai s'aplica. De fet, hi han desenes d'articles sobre deïtats escandinaves o de pobles de vés a saber tu de quin país, l'article principal del qual encara és un esborrany. Un exemple d'això són els articles que en fa Jolle. Crec que és un criteri molt vàlid com a principi de treball, però no com a organització i gestió dels articles de la Viquipèdia. --Joanot Martorell ✉ 09:48, 12 gen 2007 (CET)

Després de tot plegat, la proposta d'en Pere és prou assenyada. D'aquesta manera s'evitaria crear esborranys d'espècies el gènere al qual pertanyen és, al seu torn, també un esborrany, com comenta en Vriullop. D'altra banda jo no esborraria tots els articles ja creats, sobretot si com comenta en Pere es poden ampliar, però sí que intentaria evitar que es continuessin creant de forma massiva. --Oersted (parlem-ne) 00:08, 12 gen 2007 (CET)

Això implicaria permetre que uns 1200 articles que no respecten el punt 7 de VP:NO es mantinguessin. Què vol dir això? que si algú fa un article no que respecta les regles, s'esborra, però si en fa 1200 no? I al ritme que anava darrerament, eren uns 100 articles al dia. Per cert, ja sé que això no és cap justificació, però si li he posat el "Destrucció" a una trentena d'articles d'aquests era, per una banda, per què crec que s'ho mereixen, però per una altra per veure que era una tònica que portava 3 setmanes, que (gairebé) ningú no hi deia res, i que fins i tot hi havia qui en felicitava l'autor. Trobo que és un efecte secundari de la febre de la competició de veure qui té més articles, de si en tenim més que la viqui hebrea, o que commons, o si som el 38 o el 39è wiki amb més articles. --

És que no has fet el procediment acordat per a l'esborrament d'articles. La plantilla {{Destrucció}} és quan ja s'ha aprovat per consens una proposta d'esborrament prèviament, o per a casos molt evidents, com ara graffitis, vandalisme, spam, etc... Això de les gramínies, per exemple, no és un cas tan evident, i s'hauria d'haver seguit els passos indicats a Viquipèdia:Esborrar pàgines. --Joanot Martorell ✉ 09:55, 12 gen 2007 (CET)

Arribo una mica tard a aquesta discussio, pero tb em sembla molt be el que diu en Pere. O sigui, que un article ha de contenir alguna informacio no trivial i no redundant per ser a la viquipedia. Respecte a l'argument de que seria positiu tenir tots els noms de poblacio (o de graminies, o del que sigui) en catala: que un petit barri o nucli de poblacio no tingui article propi, no vol dir que no es pugui mencionar en un altre article, i que s'hi faci una redireccio (es pot fer fins i tot que la redireccio enllaci directament cap a l'apartat de l'article principal on es llistin els nuclis de poblacio). No es perd cap informacio, no es dificulta la cerca, i si mes endavant es decideix que si que cal un article complet per algun nucli de poblacio (o especie biologica, etc.), res no impedeix d'editar la redireccio i fer-lo. Xevi 00:43, 12 gen 2007 (CET)

Torno per dir que la proposta d'en Pere és molt encertada, però que hem de mantenir els articles que hi ha fins ara. Em sembla una bogeria voler esborrar 1200 articles (no ja 800, 1200!). No em puc creure que parlem tan lleugerament d'aquest fet. Espero que el sentit comú que no demostren l'anònim en Joanot no s'acabi imposant perquè seria terrible fer una trinxada tal. Ha estat un cas excepcional de violació de la norma i s'ha de tractar de manera excepcional també. Vilallonga · (digui digui) 09:01, 12 gen 2007 (CET)

Jo ho proposaria per esborrar, el nombre d'articles no em preocupa gaire, sinò que siguen útils i, a ser possible, de qualitat. La proposta no es faria d'un en un, es faria una proposta del conjunt d'articles. Si decidim que té prou rellevància, doncs bé, i sinò, doncs a la paperera. I ho dic sense cap ànim de menystenir el treball de J. Coll, m'encarregaria jo mateix de recollir totes les espècies a una llista en un article principal. --Joanot Martorell ✉ 09:48, 12 gen 2007 (CET)

Si els articles són ampliables, no em sembla bé esborrar-los, és feina feta. El que s'ha de fer és ampliar-los.--Lohen11 10:00, 12 gen 2007 (CET)

Per això, si es decidís esborrar-los (que a mi em sabria greu perquè uns companys hi han invertit molta feina), proposaria deixar-los durant un periode transitori ben llarg perquè els anessin ampliant, com per exemple un any. D'altra banda, el que ha comptat els possibles articles a esborrar i n'ha trobat 1200, hi deu haver inclòs els gèneres, que són la majoria dels articles taxonòmics que ha creat el Jordi darrerament i que jo no èsborraria.--Pere prlpz 11:02, 12 gen 2007 (CET)

Responc a En Joanot Martorell (d'un parell de pantalles més amunt, però escric aquí per no trencar el fil del debat dels que han respost abans):

• Jo crec que es pot fer articles de qualsevol llogarret del món i de qualsevol espècie de gramínies, perquè tema per escriure n'hi ha. El que falta és escriure els articles i no només crear-los amb una frase. No conec el barri d'El Campanar, però de la Vall d'Hebron se'n podria escriure uns quants articles (com a mínim un d'història, un d'urbanisme, un de geografia i un de geologia que podrien ser de qualitat, amb uns quants articles satèl·lits molt presentables, entre ells alguns de carrers). Ara bé, l'article Vall d'Hebron tal com està ara mateix, és perfectament prescindible i no aporta res. Per exemple, els articles satèl·lits de Beneixama parlen sobre coses poc importants (i alguns necessiten millores) però són articles perfectament vàlids, que aporten més a la Viquipèdia que un article copy-paste sobre una cosa més rellevant. A més, fan la funció aquella que deia en Vilallonga de posar a internet una entrada sobre un topònim que no es troba enlloc més (i hi afegeixo jo que és una entrada amb alguna cosa a dintre, que és quan té valor una entrada). És més, jo valoro més aquests articles que moltes traduccions automàtiques (o no automàtiques) d'articles normals de la viqui castellana o l'anglesa.--Pere prlpz 11:43, 12 gen 2007 (CET)

Pensa una cosa: Si són de veritat entrades sobre un topònim que no es troba enlloc més, són recerca original i no acceptables. --

Enlloc més a internet.--Pere prlpz 14:20, 12 gen 2007 (CET)

El nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya (municipis, entitats de població i llocs geogràfics) NO és recerca. És informació oficial consolidada per l'ICC-IEC i acceptada per la Generalitat. És que això ja és massa! Vilallonga · (digui digui) 20:29, 12 gen 2007 (CET)

Quina informació hi ha en aquest nomenclàtor? Si és el que jo he vist ([oficial de toponímia major de Catalunya]) diria que només hi ha els noms (i el municipi i comarca on pertanyen, és clar) i això no dóna per a un article. A la viquipèdia en anglès, per exemple, no s'accepten com a referència de la notabilitat (el merèixer ser a la viquipèdia) d'un article els directoris, com em sembla que seria el cas. --

D'aquests topònims no n'he fet un article (pel que sí que seria necessari que fossin notables), sinó que els he llistat a l'article del municipi El Papiol i els he tret del nomenclàtor, però els hauria pogut treure d'un mapa. De fet, conec alguns mapes (fonts verificables de fàcil accés) en els que surten topònims d'aquest poble que no són èn aquesta llista, i més informació verificable sobre alguns d'aquests topònims és possible aconseguir-la de més llocs que el mapa (cal evitar escriure el que només és la descripció del mapa, perquè per posar això és molt millor dibuixar un mapa o posar un link cap a un mapa de l'ICC). Ara bé, jo crec que qualsevol topònim és prou notable per tenir un article si no és propaganda i hi ha prou informació verificable perquè l'article sigui prou llarg (si no té una llargada mínima, millor que la informació estigui a l'article del municipi o al d'un altre topònim més general). Si això val per qualsevol topònim de l'univers, encara val més pels propers, perquè jo crec que en aquesta viquipèdia els topònims dels Països Catalans són encara més notables que els altres (tot i que ja sé que hi ha qui diu que no estem fent la viquipèdia catalana sinó la viquipèdia en català).--Pere prlpz 03:04, 13 gen 2007 (CET)

En Pere ho ha dit molt bé. Res a afegir. Vilallonga · (digui digui) 19:32, 13 gen 2007 (CET)

Hola, sento sumar-me tard a la discussió.Jo estic pel criteri restrictiu, agrupant la informació en la mesura del possible en articles més genèrics i no permetent esborranys que no es puguin ampliar. Jordi, podries dir-nos si aquests articles són ampliables? Jo de bio no hi entenc però els arguments del pere i del Martorell em semblen molt raonables. A més, si tenim una normativa pel que fa a les espècies, no hem de trencar-la per esdevenir base de dades de res, sinó potser posar a viquiespècies la informció en català--barcelona 12:40, 12 gen 2007 (CET)

Defenso absolutament tota la feina feixuga que hem fet, amb l'ajuda, el consens i recomanacions d'altres usuaris. Especialment en el cas dels 800 gèneres de poàcies, dels quals en més de 700 hi la llista de espècies i les interviquis d'on s'ha extret l'informació, també s'han fet moltes redireccions de sinònims, i altres detallets per contribuir a la quinzena anual de la qualitat; i tal com jo, de bona fe, ho entenc, això SI que és la Viquipèdia! i no s'han d'esborrar de cap de les maneres. En el cas de les espècies, la meva intenció era primer crear esborranys correctes d'estil i donar uniformitat per una millor qualitat de la viquipèdia, desprès ampliar el contingut dels articles, molts d'ells imprescindibles en una bona enciclopèdia com aquesta. Aquest anònim destructor va penjar el primer cartellet a la Categoria:Oryza, dos minuts desprès de crear-la, i va continuar proposant la destrucció de les espècies d'arròs i molts altres articles d'herbes i palla, sense motiu ni consens i el que encara és pitjor sense comunicar-ho al autor, aquesta actitud NO és correcte a la Viquipèdia. Tot i això, a contracor però per evitar guerra, vaig parar immediatament la tasca prevista. Per asserenar el tema hem comprometo a respectar rigorosament el punt 7 de VP:NO. Però reclamo que es deixi passar un temps prudencial (un any o més, per la quantitat d’articles a ampliar) abans no s’esborri la feina feta, amb bona intenció ( la meva fita és més la qualitat de la Viquipèdia que no batre records personals o col·lectius). Moltes gràcies a tothom, al company Vilallonga per avisar-me d’aquesta discussió; també als més contraris als meus punts de vista, perquè m’han alliberar d’una avorrida i ensopida feina que no m’agrada gens fer, però sincerament crec que cal. Jordi Coll Costa 13:08, 12 gen 2007 (CET)

Tens raó que els articles sobre espècies, si es volen fer ben fets, ja abans de començar a omplir-los porten la feina feixuga i poc creativa de posar-hi la taula taxonòmica, a diferència de la majoria dels altres articles de la Viquipèdia (potser els de les muntayes i els municipis estan en un cas semblant perquè també tenen taula), i és veritat que crear uns quants articles de cop permet fer la feina feixuga de manera gairebé industrial i molt més eficient, deixant per després la feina artesanal de donar-los contingut. Ara bé, jo demanaria que en el futur, quan es faci d'aquesta manera es faci per lots més petits, o sigui, en comptes de dedicar unes setmanes a crear els articles que es trigarà un any a omplir, es dediqui unes hores a crear els articles que es trigarà uns dies a omplir. D'aquesta manera tindrem simultàniament menys esborranys que no continguin cap informació no redundant.--Pere prlpz 11:43, 15 gen 2007 (CET)

Nacionalidad de Miranda. Ayuda

Eu pido ayuda para crear una wikipedia en lhéngua mirandesa. Los mirandeses somos una nacionalidad que vive en la República Portuguesa pero no somos portugueses. Tenemos nuestra lengua, el Mirandès y cultura propia diferente de la portuguesa. Os pido ayuda porque los portugueses nos quieren borrar y queremos que sea diferente a la wikipedia en asturianu. Queremos que se nos reconozca como una nacionalidade. Admiramos a los catalanes por como se han hecho respetar. Dadnos apoyo.

http://pt.wikipedia.org/wiki/Usu%C3%A1rio:Mir

http://en.wikipedia.org/wiki/User:Miranfree

La llengua mirandesa no és la mateixa que l'asturiana? A més la viquipèdia en austirà permet la creació d'articles en dialecte mirandès. --Alonso 19:20, 12 gen 2007 (CET)

Suposo que ho és, i ells mateixos citen un article nostre on ho posa clarament. Últimament hi ha molts intents de viquis secessionistes no?--barcelona 20:55, 12 gen 2007 (CET)

Categoria Zoologia

Hola. Crec que la categoria Zoologia no està ben estructurada; té dues categories Animals i Entomologia (?); es que els insectes no són animals? Proposo eliminar la subcategoria Animals (es redundant, tots els temes de zoologia fan referència als animals) i incloure els temes de Entomologia a la la subcategoria Artròpodes.--Xvazquez 17:29, 16 gen 2007 (CET)

No crec que els entomòlegs es puguin classificar com a artròpodes. La teva pregunta tindria sentit si a "zoologia" hi hagués les categories "animals" i "insectes" però el que hi ha és una subdivisió de la zoologia (entomologia) i allò que estudia la zoologia (animals) per tant ho trobo lògic. 81.33.126.225 18:16, 16 gen 2007 (CET)

Problemes al Commons (per segona vegada)

(Copiat de l'Arxiu de la Taverna del mes d'Octubre 2006, per 2ª vegada) (Copiat de l'Arxiu de la Taverna del mes d'Agost 2006)

Darrerament hi ha hagut problemes al Commons sobre els noms de les categories de Catalunya i el País Valencià i sobre si a França hi ha o no algun territori de parla o cultura catalanes. Necessitem gent amb coneixements d'anglès que ens ajudi. Ho podeu fer aquí. Gràcies Pere^(Digueu-me) 07:42, 4 ag 2006 (UTC).

He hagut de bloquejar al xovinista eixe... però em sembla que no he fet bé :( Això es podria interpretar allà com un abús de poder... --Joanot Martorell ✉ 14:09, 4 ag 2006 (UTC)

Han obert un procés d'arbitri a commons:User:NielsF/Arbitration. Jo ja he deixat les meues raons en la meua secció, i l'altre xovinista ho ha fet també ja.... Podeu participar a la seua pàgina de discussió (no a la pàgina d'arbitri). --Joanot Martorell ✉ 03:02, 3 set 2006 (UTC)

L'encarregat de l'arbitri ha deixat aquest missatge al Commons:

L'arbitri té lloc a la pàgina de commons:User:NielsF/Arbitration. Vegeu també un tema discutit al "Village pump" per a més informació. M'agradaria convidar a qualsevol persona perquè dòne el seu punt de vista extern sobre les declaracions fetes per les parts implicades. Gràcies en avant. El termini per a les preguntes i opinions és al setembre 13th 00:00 UTC). NielsF 22:33, 9 September 2006 (UTC). Ho he traduit del missatge original publicat al Village pump --Joanot Martorell ✉ 01:26, 11 September 2006 (UTC)

Els que sovint col·laboreu a Commons, si en teniu ganes i temps per dir-hi quelcom, ja sabeu a on anar!. Salut!. --Joanot Martorell ✉ 01:29, 11 set 2006 (UTC)

L'usuari User:Juiced lemon de commons: hi està tocant una altra vegada els pebrots amb els continguts relacionats amb la Catalunya Nord. No sè què passa amb l'arbitri però sembla aturat, i aquest usuari (que és francés) està una altra vegada fent guerra amb tot allò relacionat amb Catalunya, dient que això de la categoria de commons:Category:Northern Catalonia és propaganda d'un invent i coses per l'estil. I fa coses com no ficar la categoria de França dins de Catalunya (igual que Espanya hi és), o coses com que Catalunya és només la comunitat autònoma, i coses per l'estil. Podeu vore les seues perles a pàgines de discussió com ara commons:Category talk:Cities and villages in Catalonia, commons:Category_talk:Roussillon o a la seua pàgina de discussió.

Potser, si hi editeu o revertiu els canvis els usuaris que sovint participeu a Commons, no semblarà que siga un problema personal entre ell i jo, sino ún problema ideològic (negacionisme català i xovinisme) per part seua. Més valdria que de tant en tant participarem més a Commons si no volem que a poc a poc tot allò relacionat amb la nostra cultura i la nostra llengua es veja bandejat irremisiblement.

Em vindria genial si alguns em féreu companyia allà. --Joanot Martorell ✉ 15:59, 28 oct 2006 (CEST)

Demanem el trasllat de commons:Category:Dunkerque cap a commons:Category:Dunkirk amb la plantilla Plantilla:Move-category! Per fotre'ls!--81.36.150.100 19:11, 28 oct 2006 (CEST)

Realment, és com hauria de ser (i també commons:Category:Seville, commons:Category:Saragossa, commons:Category:Rome, commons:Category:Prague, commons:Category:The Hague, commons:Category:Munich, commons:Category:Andalusia, commons:Category:Navarre i una infinitat més) però si els reanomenem perdem la possibilitat que mai es reanomeni commons:Category:Catalonia a Catalunya.--SMP (d·+) 16:32, 30 oct 2006 (CET)

Els problemes amb un usuari francés cabut, Juiced lemon, encara no han acabat. Eixe usuari no accedix que el material audiovisual i categories relacionades amb la Catalunya Nord es puguen classificar amb categories relacionades amb Catalunya, i és molt agressiu. Perquè no semble una disputa personal entre ell i jo, potser convindria que els usuaris insistim en què eixes categories són el criteri sota el qual sovint treballem i busquem el material relacionat amb la Catalunya Nord, i contradir a eixe usuari de que Catalunya no és només és la CAC, en fi... Ara la discusió es troba a Commons:Administrators' noticeboard/Disputes, on ha encetat un atac personal contra mi per haver-lo intentat blocar. Jo m'hi defense com puc, però el meu nivell d'anglés no és gaire bó.

Aquesta disputa l'hem de tancar d'una volta per totes. Potser estic fent un gra massa, però crec que caldria deixar clar a Commons que una manca de flexibilitat podria incidir negativament en la relació d'aquesta Viquipèdia amb Commons, però això ja seria un altre tema. --Joanot Martorell ✉ 19:50, 18 gen 2007 (CET)

Com és que l'arbitri està parat?--Xtv (que dius que què?) 20:11, 18 gen 2007 (CET)

Doncs perquè l'arbitrador ha desaparegut de cop i volta. I això no és tot, sinò que a sobre eixe xovinista es desentèn de l'arbitri amb l'excusa de que l'arbitrador no ha acomplit els termes que s'ha autoimposat. Ara la discussió també va per Commons:Administrators' noticeboard/Disputes/Catalonia, on cadascú aporta la seua solució. Si se vos occorrix cap solució, escrigueu-hi la proposta. Ara per ara, la majoria estan proposant dividir "Northern Catalonia" i "Southern Catalonia", i que també es dividisca les subcategories ("People from Northern Catalonia" i "People from Southern Catalonia", "Mountains in Northern Catalonia" i "Mountains in Southern Catalonia", etc...). Jo ja hi he posat que la solució és mantenir-la unida. --Joanot Martorell ✉ 11:38, 19 gen 2007 (CET)

Jo també he topat amb l'entranyable lemon, però amb el tema de l'anglès, pel nivell d'argumentació, cal algú amb un domini total. Per qualsevol altra cosa, tot i que no conec els protocols de commons, estic a disposició vostre.--1997 20:20, 18 gen 2007 (CET)

Requisits de l'ús legítim

He creat la pàgina Viquipèdia:Requisits de l'ús legítim adaptant la versió anglesa i interpretant la Viquipèdia:Presa de decisions/2006/Política d'imatges. Com que aquest és un cas on cada viquipèdia té la seva pròpia política, la deixo com una proposta a discutir i a aprovar, si fos el cas, en la seva pàgina de discussió. --VRiullop (parlem-ne) 23:10, 18 gen 2007 (CET)

Article afusellat

Salutacions. Servidor ha col·laborat humilment en la Viquipèdia espanyola en ocasions anteriors. Investigant per aquí he trobat un article directament plagiat d'una font que a més a més no es cita. La meva pregunta és si és legítim esborrar-la i/o refer-la. Jo mateix m'ofereixo a treballar-hi. El article és Josep Dencàs i Puigdollers, i la font, [[10]]. Gràcies. --mundokeko (CET)

Hi ha frases calcades, però no sé si d'això se'n pot dir afusellar ... Potser s'hauria de citar la font original, potser s'hauria de reformular qualque frase... Una altra idea seria demanar-los permís per "afusellar" els articles de http://www.unitat.org/patriotes.html tal com ja es pot fer d'altre llocs: Viquipèdia:Fonts d'informació. Pau Cabot · Discussió 08:41, 19 gen 2007 (CET)

He mirat de millorar una mica l'article, que s'ha anat desafusellant a mida que canviava i he citat la font. Jo no els demanaria permís a aquesta gent perquè els articles em semblen poc objectius, el que no deixa de ser legítim en un partit polític però no és aconsellable en una enciclopèdia. Una altra cosa és que contenen informació sobre gent rellevant que no es troba a gaires llocs més a internet, pel que és una font còmoda.--Pere prlpz 14:18, 22 gen 2007 (CET)

Proposta de política per a la introducció de noms astronòmics i astronàutics

Després de diverses converses i suggeriments per part de diversos viquipedistes, crec que s'ha arribat a un consens suficient com per votar la següent proposta com a política oficial de la Viquipèdia:

A continuació es presenta un intent de sistematitzar una mica els noms d'articles i la forma estàndard dels encapçalaments per a diversos cossos astronòmics i astronàutics.

Astronomia

• Planetes i satèl·lits naturals: s'utilitzarà el seu nom tradicional en català i amb majúscula inicial. Com que la majoria de vegades corresponen a personatges mitològics, serà convenient crear una pàgina de desambiguació que apunti cap al cos celeste i cap a l'ésser mitològic (i evidentment a altres accepcions, si escau). Per exemple: Júpiter, que apunta a Júpiter (planeta) i a Júpiter (mitologia).
• Planetes menors:
  • Per als planetes menors amb denominació oficial definitiva s'utilitzarà el nom oficial de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) amb el format (XXX) Nom sense cap mena de traducció. En aquest cas caldrà fer redireccions des de XXX Nom, ja que és un altre format utilitzat àmpliament. Com que la majoria de noms de planetes menors es basen en personatges mitològics, personatges famosos o llocs geogràfics, caldria fer també un enllaç des d'una pàgina de desambiguació adequada, on aparegui el nom en català. Per exemple (2) Pallas hauria d'estar enllaçada des d'una pàgina de desambiguació Pal·les on aparegui, entre les altres accepcions del terme: «Astronomia: asteroide del cinturó principal; vegeu (2) Pallas».
  • Per als planetes menors amb denominació provisional s'utilitzarà aquesta tal com hagi estat designada per la UAI.
  • Per als noms genèrics de grups de planetes menors, com cubewano o twotino, s'utilitzarà el terme acceptat pel Termcat. Si no existeix, una possibilitat és enviar un correu electrònic al servei de consulta terminològica del Termcat i fer una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques. Els grups d'asteroides més tradicionals, com asteroide Amor, no presenten problemes.
• Topografia planetària: Tots els termes de topografia planetària s'introduiran amb el seu nom oficial segons la UAI (habitualment en llatí) i en rodona, que és també el nom amb què es coneixen habitualment. Per exemple, Valles Marineris, Olympus Mons, Noctis Labyrinthus, Coprates Chasma, Sinus Iridum, Utopia Planitia. Només caldrà fer redireccions en els poquíssims casos en què el lloc topogràfic és també conegut amb la traducció al català, com Mar de la Tranquil·litat, que redigirà a Mare Tranquillitatis. En l'encapçalament de l'article convindria especificar la traducció catalana del nom llatí; per exemple: "Valles Marineris (en llatí «Valls del Mariner») és un gran conjunt de canyons...".
  • Els noms oficials dels trets planetaris estan regulats per la UAI i són termes llatins, de manera que quan s'utilitzin com a nom genèric (és a dir, sense formar part d'un nom propi) s'escriuran en minúscula i en cursiva, respectant la forma plural llatina, si és necessari. Per exemple, «a l'est de Valles Marineris es troba un conjunt de chasmata (valls profundes i llargues, com Tithonium Chasma) que es caracteritzen per...».
  • Els cràters són un cas especial en la nomenclatura astrotopogràfica, ja que el nom oficial no inclou la paraula crater.
• Estrelles: S'introduiran en la seva forma catalanitzada, si existeix, i amb redireccions des d'altres noms tradicionals i des de la nomenclatura de Bayer o altres nomenclatures habituals per a aquella estrella particular (com la de Flamsteed o les dels catàlegs d'estrelles dobles i estrelles variables). Per exemple, Aldebaran tindrà una redirecció des d'Alfa Tauri i des d'α Tauri (tenint present que el programari passarà a majúscula la primera lletra, en aquest cas la α passarà a Α, que no és una a majúscula), que seria la denominació correcta. En l'encapçalament de l'article (o en una plantilla d'estrella, si escau) caldrà especificar les denominacions més habituals en els diferents catàlegs (la plantilla 'Estrella' ja inclou camps per a la denominació de Bayer, de Flamsteed i altres).
  • Quan no es tingui un nom tradicional, o sigui més coneguda i habitual la denominació de Bayer, s'utilitzarà aquesta. Per exemple, Alfa Centauri, amb redirecció des d'α Centauri (tenint present que el programari passarà a majúscula la primera lletra).
• Constel·lacions: S'introduiran en català i amb majúscules inicials, amb redirecció des del seu nom oficial en llatí i des de la seva abreviatura. Per exemple, Óssa Major, amb redirecció des d'Ursa Major i des de UMa. A l'encapçalament (a més de dins la plantilla informativa de constel·lació) caldrà especificar el seu nom oficial en llatí, amb el nominatiu i el genitiu, i la seva abreviatura. Per exemple, a Óssa Major caldrà especificar que el nom oficial és Ursa Major, amb genitiu Ursae Majoris i abreviatura UMa.
• Galàxies: S'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC i altres. Per exemple, la galàxia d'Andròmeda tindrà redireccions des de M31 i NGC 224. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.
• Altres objectes de cel profund: Com en el cas de les galàxies, s'introduiran amb el seu nom propi en català, si existeix, i amb redireccions des dels noms segons els catàlegs de Messier, NGC, IC o altres catàlegs pertinents. Si no existeix un nom propi tradicional, s'introduiran amb el seu nom de catàleg.

Astronàutica

• Vehicles espacials: Tractant-se de noms propis d'un objecte (igual que el nom d'un vaixell, per exemple), s'hauran d'escriure en cursiva dins del cos dels articles (òbviament no al títol, on és impossible el format) i en la seva denominació original. Per exemple, Pioneer 1, Mariner 3, Magellan (no "Magallanes" o "Magalhães").
  • El cas de les sigles és especialment delicat. Alguns vehicles espacials es coneixen més per les seves sigles que pel seu nom complet. A més a més, en els darrers anys s'ha posat de moda crear sigles que, al seu torn, signifiquin alguna cosa, com el cas de la sonda MESSENGER, sigles de «Mercury Surface, Space Environment, Geochemistry and Ranging» i que, al seu torn, signifiquen «missatger». En general s'expandiran les sigles en l'idioma original i es farà una redirecció des de les sigles; en l'encapçalament es recomana indicar les sigles, la seva expansió en l'idioma original i la seva traducció al català. Per exemple Solar and Heliospheric Observatory tindrà una redirecció des de SOHO i l'encapçalament de l'article començaria: "El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, «Observatori Solar i Heliosfèric») és una sonda espacial...". Els casos especials, com el ja anomenat de la sonda MESSENGER, caldria estudiar-los de forma particularitzada, fent una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques.
  • En el cas de noms russos, caldrà introduir-los transcrits (no transliterats), segons la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. Així doncs, introduirem Soiuz (i no Soyuz) o Voskhod (que en castellà transcriuen Vosjod, amb la «j» característica espanyola). A l'encapçalament de l'article caldrà posar també la grafia russa original: "La Soiuz (en rus: Союз)...", "La Voskhod (en rus Восход)...".
• Programes espacials: no cal escriure'ls en cursiva però sí amb la denominació original: programa Gemini (no "programa Gèmini") o programa Apollo (no "programa Apol·lo"). Per completesa estaria bé també redireccionar des de projecte Gemini, projecte Apollo, etc.

Referències

Discussions anteriors sobre el tema

• Usuari_Discussió:Oersted/2006-1#Nomenclatura
• Usuari_Discussió:Sax#Els_noms_dels_asteroides
• Categoria_Discussió:Asteroides
• Usuari_Discussió:Oersted#Nomenclatura_astronòmica
• Usuari_Discussió:Enric#Nomenclatura_astronòmica
• Usuari_Discussió:Oersted/Propostes

Referències bibliogràfiques i en línia

• Josep M. Pujol i Joan Solà: Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic, Columna, Barcelona, 1995.
• Albert Servitje: Llibre d'estil de la Universitat Pompeu Fabra, UPF, Barcelona, 1996.
• Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Algunes idees adaptades del Manual de estilo de la lengua española, de José Martínez de Sousa (Trea, Gijón, 2000).

Notes

Què us sembla? la votem? o què s'ha de fer ara? --Oersted (parlem-ne) 18:59, 19 gen 2007 (CET)

Hola :-) Potser es podria guardar aquest text en una pàgina pròpia i discutir-lo votar-lo a la pàgina de discussió, i si s'aprova enllaçar-hi des de Viquipèdia:Anomenar pàgines. Bona feina! :-) --Joanjoc (discussió) 23:47, 19 gen 2007 (CET)

De fet, és el mateix que hi ha a Usuari:Oersted/Propostes, que és la pàgina on ho vaig anar treballant. No sé si podríem fer la votació allà mateix o millor fer-la en una pàgina específica més "seriosa". --Oersted (parlem-ne) 23:54, 19 gen 2007 (CET)

Jo crec que el millor és passar-ho a una subpàgina de Viquipèdia:Anomenar pàgines. No sé si farà falta votar, ja que ha estat consensuada, però en tot cas es pot fer a la pàgina de discussió.--SMP​·d​·+ 13:55, 22 gen 2007 (CET)

Categories de coses i la gent, llibres i institucions que estudia les coses

Les categories que tenim són sobretot sobre coses, tot i que poden portar com a títol el nom de les coses (per exemple, Categoria:Insectes), de ciències que estudien les coses Categoria:Astronomia o del lloc on aquestes coses es troben Categoria:Antàrtida. El problema que es planteja (de fet se l'han plantejada un parell d'usuaris més amunt, en una altra discussió amb més coses) és on posem les persones, llibres, institucions o similars que estudien les coses.

Actualment, en algunes categories, sobretot les que porten el nom d'una ciència, s'hi barregen els objectes estudiats per la ciència amb els científics que l'estudien (normalment en subcategories separades, però no sempre, perquè d'algunes ciències, no tenim 5 científics i no podem fer-ne una subcategoria, ex: Categoria:Astrobiologia). En les categories amb nom de lloc passa menys, però també passa (ex: a Categoria:Antàrtida hi ha el Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida, que no està a l'Antàrtida) i en les que duen el nom de coses també.

Aleshores, la pregunta que es planteja és si les persones, obres i institucions que estudien coses han d'anar dintre de la categoria de les coses estudiades o no.--Pere prlpz 01:14, 23 gen 2007 (CET)

Jo crec que sí. Crec que és normal que dins la categoria d'Antàrtida hi hagi el comitè que l'estudia. La relació és directa i evident, encara que aquella gent no visqui a l'Antàrtida.

Tot i això depèn del cas. Els astrònoms per exemple no els posaria dins d'univers. Però tots dos estaran dins d'astronomia...--Xtv (que dius que què?) 01:28, 23 gen 2007 (CET)

Els casos problemàtics són aquells en que no existeix la ciència corresponent (o no té nom, o no té categoria). Tot i això, jo posaria els hispanistes dins de la categoria Espanya i els sovietòlegs dins de la categoria Unió Soviètica. Si hi ha la ciència, val més fer-ho a l'inrevés: si algú escriu articles d'entomòlegs, millor crear la categoria entomologia per posar-los, juntament amb els insectes (que també estaran a artròpodes) que no pas posar els entomòlegs dintre d'insectes.--Pere prlpz 01:48, 23 gen 2007 (CET)

Crec que el que s'ha fet fins ara és posar les persones en una categoria sobre el seu ofici. Els llibres van a la ciència sobre la que tracten i suposo que se'n faran categories més específiques si d'un tipus n'hi ha molts. I les categories de llocs geogràfics tenen articles sobre ells. Em sembla un bon plàning. Geo 08:25, 23 gen 2007 (CET)

Recupero dades d'una conversa anterior. Una revista del CIEMEN, que tracta de minories, ja trobo bé que se la posi a la categoria "revistes", però també hauria d'estar a la categoria "Minories". Igual també amb l'article sobre El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus, on hi ha qui n'ha eliminat la categoria "Minories" dient: trec la categoria "minories" per què evidentment l'article no tracta sobre cap minoria. I bé,potser sí que no tracta sobre cap "minoria" en concret, però com bé diu l'article: és un llibre sobre les petites ètnies de la zona de l'antiga URSS. Alguna opinió sobre aquests casos concrets, en què no hi ha una categoria "minorialogia" d'on puguin penjar els llibres, revistes i minories? --

Algun cop ja s'ha discutit el tema de les biografies. El criteri que s'ha seguit és categoritzar les persones per biografies o subcategories de biografies. El que sí que es pot fer es penjar una subcategoria de científics d'una branca en la categoria d'aquella branca, però no posar persones en categories que no siguin biografies. Això és extensible a les coses que parlen de coses. Amb el criteri general de posar el mínim de categories s'evita posar categories indirectament relacionades. Una revista va a revistes. El Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus no pot anar ni a colors ni pobles ni imperis. --VRiullop (parlem-ne) 16:52, 23 gen 2007 (CET)

Estic d'acord amb en VRiullop. Afegiré que el llibre aquest està a la categoria "antropologia". Jo la posaria a la categoria "etnologia" i si en algun moment hi hagués 5 llibres sobre etnologia a la categoria "llibres d'etnologia". Geo 19:29, 23 gen 2007 (CET)

M'he perdut. A veure, segons diu en VRiullop, si tenim un sol físic, no el podem posar a la categoria física. Però si en tenim cinc podem crear la categoria físics i aquesta sí penjar-la de física. És així? Si ho és, no ho entenc. Per què cinc sí, però un no?

A part, una revista sobre informàtica no pot estar a la categoria informàtica? I un llibre sobre física tampoc pot estar a la de física? Aleshores, un hipotètic article sobre "l'origen de les espècies", del Darwin, no podria estar a la categoria evolució?

I, per analogia amb les biografies, si hi ha 5 publicacions sobre química, podem fer una categoria publicacions de química i penjar-la de química?

Ah, i per acabar, quina gràcia l'acudit de la categoria roig per al Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus. Ara que he acabat de riure, alguna explicació del per què no pot tornar, com estava, a minories? Això sí, suposo que aleshores tampoc no pot estar, com l'han posat, a antropologia, no? --

Jo tampoc estic d'acord amb en Vriullop. Si un article hauria d'anar en una categoria però aquesta categoria no existeix perquè no hi ha cinc articles, l'article ha d'anar a les categories on haurien de ser les categories inexistents, si existissin. Així, com que no hi ha la categoria Muntanyes de Bèlgica, les muntanyes belgues aniran de moment a muntanyes d'Europa, i els abkhassos, com que encara no hi ha categoria abkhassos (que hauria d'estar a Abkhassia i a georgians), han d'anar a Abkhassia i a georgians, i si no hi ha una categoria de llibres sobre l'Antàrtida, els llibres sobre l'Àntàrtida han d'anar a Antàrtida (i a llibres). O sigui, el conjunt de (sub)categories és incomplet (i és convenient que així sigui per evitar categories buides o petites), però els articles han d'estar directament als llocs on estarien indirectament si el conjunt de categories estés complet.--Pere prlpz 22:33, 24 gen 2007 (CET)

Jo tambe estic forsa d'acord amb l'argumentacio d'en Pere. A mes, totes les categories de personatges acaben penjant de la categoria "biografies". Ja se que aixo ja ho vaig plantejar fa temps i que ningu va estar d'acord amb mi, pero com potser que ens queixem que un llibre pugui estar en una categoria que no sigui especificament de llibres, i tinguem tots els personatges en una categoria de "biografies". Deixant de banda si un article sobre un personatge es sempre una biografia, les plantes les tenim a la categoria de "plantes" no a la de "descripcions de plantes" o de "fitxes botaniques" ? Xevi 22:42, 24 gen 2007 (CET)

Sóc l'únic que s'ha perdut? Geo 22:51, 24 gen 2007 (CET)

Suposo que no m'he explicat gaire. Vull dir que si hem de filar tant prim que un llibre ha d'anar en una categoria de llibres, les persones haurien d'anar en categories de persones. Una biografia no es una persona, es un escrit que parla d'una persona. Pero be, es una mania personal. De totes maneres, la classificacio per categories no sera mai totalment logica. Xevi 23:04, 24 gen 2007 (CET)

Però els articles són escrits que parlen de persones. Jo potser tampoc m'he explicat bé. Crec que un llibre pot enllaçar-se temàticament, però de manera racional. Crec que un llibre sobre la inflació ha d'anar a "economia" (o a "llibres d'economia" si existís) i no a "inflació". Crec que un llibre sobre minories russes ha d'anar a etnologia i no a minories (categoria que a més em sembla molt ridícula aplicar-la a escala global). Geo 23:20, 24 gen 2007 (CET)

Jo també m'he perdut. Si un llibre sobre la inflació no podria anar a una hipotètica categoria inflació, sinó a la categoria economia, on hauria d'anar un llibre sobre economia? A Ciències Socials? (és on penja la categoria economia). No li trobo la lògica. Se suposa que un article ha d'anar a la categoria més estricta possible. --

En la categoria d'economia també. O sigui, en la categoria d'àrea de coneixement més estricte. Però en l'exemple que he vist més amunt si una categoria es diu "programes informàtics" crec que ha de tenir "programes informàtics" i una revista sobre "programes informàtics" no és un "programa informàtic", però sí que és una revista d'"informàtica" i per tant pot anar a la categoria d'"informàtica" (o a "revistes d'informàtica" sí existís). La categoria D'"informàtica" no conté diverses "informàtiques", sinó temes relacions amb la informàtica en canvi la categoria "programes informàtiques" sí que tindria programes informàtics, de manera que no serien dues categories conceptualment idèntiques. Geo 23:41, 24 gen 2007 (CET)

Acabo de trobar un exemple que ni pintat per a aquesta teoria meva de què hi ha diferents tipus de categories. Un llibre que parlés sobre religions el posaríeu a la categoria Categoria:Religió o a la categoria Categoria:Religions? Pregunteu-vos per què. Geo 23:52, 24 gen 2007 (CET)

Amb o sense preposició

Tinc uns dubtes sobre traduccions d'articles. Alguns els he resolt com he cregut convenient sense pensar si eren correctes. A veure si algú em pot donar un cop de mà:

• Brandywell Stadium: seria "Estadi Brandywell" o potser "Estadi de Brandywell"????
• Ernst-Thälmann-Park: seria "Parc d'Ernst Thälmann" o potser "Parc Ernst Thälmann"???
• Craigavon Brigde: "Pont de Craigavon" o "Pont Craigavon"????
• Foyle Bridge: seria "Pont Foyle", "Pont de Foyle" o "Pont del Foyle"??? (veure riu Foyle).

--Jove (discussió) 20:36, 23 gen 2007 (CET)

Crec que en el català es fa més adient el genitiu que l'aposició encara que aquest ultim s'està posant de moda suposo que per la pressió de l'anglès. Geo 20:41, 23 gen 2007 (CET)

Depèn del cas i cal esbrinar en cada article el perquè del nom. Per exemple, el Craigavon Bridge, anomenat així per Lord Craigavon, s'hauria de dir Pont Craigavon (igual que la Casa Milà, la Línia Maginot o la Torre Mapfre); Pont d'en Craigavon em sembla excessivament imaginatiu. En canvi, la London Tower és la Torre de Londres perquè està a Londres (com passa amb la suda de Tortosa o el castell de Tona).--Pere prlpz 22:23, 24 gen 2007 (CET)

Però en canvi tenim els carrers de Balmes o d'Aribau, o la plaça de Karl Marx, tots amb "de", tot i ser noms de persones. --

Trobo molt eloqüent l'argumentació d'en Pere prlpz, però d'altra banda també trobo més que argumentada l'afirmació del/la company/a anterior. Necessitaríem un criteri consensuat per resoldre aquest conflicte. Què n'opineu?? --Jove (discussió) 13:55, 25 gen 2007 (CET)

Té raó que això dels carrers i els seus nomenclàtors oficials són l'excepció (l'única?) en que una cosa dedicada a una persona porta la preposició en català, tot i que la pràctica habitual no (no he sentit gaire gent parlar del carrer d'Aribau sinó del carrer Aribau). I fins i tot tenim una autopista Pau Casals que em penso que es diu oficialment així. Pot ser que hi hagi una norma establerta en algun lloc?--Pere prlpz 14:40, 25 gen 2007 (CET)

Eivissa a commons

Podeu participar a commons:Category talk:Eivissa per evitar una altra moguda del Llimona Sucosa. --VRiullop (parlem-ne) 21:05, 24 gen 2007 (CET)

Seria emmerdar el tema dir-li que hi ha moltes subcategories de commons:Category:Balearic Islands que tenen els noms oficials i a ningú se li ha passat mai pel cap una barbaritat similar? Aquí n'hi ha unes quantes ... Pau Cabot · Discussió 21:25, 24 gen 2007 (CET)

Millor no li donis idees. Aquest personatge, crec que és francès, té una obsesió particular amb la Catalunya del Nord que fa extensiva als topònims catalans. En Martorell és l'únic que li planta cara i ja ens ha demanat ajuda més d'un cop. Crec que tots plegats hauriem de participar més a commons. Tampoc cal embrancar-se en discussions, però fer-nos notar més com a grup divers.--VRiullop (parlem-ne) 21:50, 24 gen 2007 (CET)

Ja m'ho semblava. Per això vaig pensar primer proposar-ho aquí. La idea de fer un lobby de pressió a commons per intentar evitar desbarats d'aquests m'agrada ... Pau Cabot · Discussió 15:14, 25 gen 2007 (CET)

Sobre la Catalunya Nord suposo que heu mostrat als moderadors que és igual el que digui aquest home. Si les autoritats del Departament dels Pirineus Orientals fan servir el terme "Catalunya Nord" per referir-se a la terra que administren (http://www.cg66.fr/culture/catalanite/catalanitat.html) què dimonis hi té ell a dir? --

Però nosaltres mateixos ens fotem pedres a la teulada quan a l'hora de crear els mapes els fem separant la Catalunya Nord de la Sud. Així, per exemple, ara quan he creat aquest article m'he adonat que realment es veu molt artificial: tots els mapes només inclouen la part sud, llevat dels de la part nord que no inclouen la part sud i són d'un altre color... si nosaltres mateixos ho tenim uniformitzat, els ho deixem molt fàcil perquè ens diguis que és antinatural tenir-ho junt.

:Per cert, he carregat tots els mapes de l'Alt Penedès a commons i aquí se'n veuen 27 enlloc dels 28 que hi hauria d'haver (27 pobles + un de la comarca sencera). He vist que la imatge Image:Localització de Sant Quintí de Mediona.png tot tenir (diria) correctament la categoria (apareix a sota, cliques i surten la categoria corresponent), no apareix al llistat de la categoria. No ho puc entendre. Algú veu quin problema hi ha? Si en veieu 28 doncs potser és que el PC em fa el ruc, però he netejat memòries caus, catxés i tot el que tenia de ronya (m'he fotut una dutxa i tot, però res...).--Xtv (que dius que què?) 02:13, 28 gen 2007 (CET)

He canviat la categoria i a la segona vegada ja m'ha aparegut. Devia ser un error del programa quan va desar la imatge...--Xtv (que dius que què?) 15:18, 28 gen 2007 (CET)

Sin Vergüenza

Algu mes vol opinar sobre l'article Sin Vergüenza ? Som dos discutint si esborrar o no uns paragrafs. (Discussió:Sin Vergüenza Xevi 22:36, 24 gen 2007 (CET)

Municipis / Entitiats de població

Un comentari / una proposta:

He vist que n’hi alguns articles sobre municipis amb una taula de “Entitats de població” quasi a dalt de tot (fins i tot damut de la “Taula de continguts”), com p.ex. a l’article Montblanc o —encara pitjor— a l’article Tarragona, on ti tan sols es pot vuere el contingut.

Des d’un punt de vista informatiu (i estètic) crec, que directe sota la introducció, n’hi hauria de venir la “Taula de continguts” i sota aquesta el primer paràgraf de l'article.

Una solució prodria ser, afegir les entitats de població a la plantilla dels municipis (on a l’última linea ja tenim el nombre de entitats) o posar-los dins de l’article, com p.ex. a l’article Terrassa, on la taula de “Entitats de població” es troba al paràgraf “Barris (nucli urbà i voltants)”

Què penseu? ––Cap Quadrat 11:20, 26 gen 2007 (CET)

Es pot forçar la taula de contingut escrivint-hi __TOC__ abans de la plantilla d'entitats.--SMP​·d​·+ 11:30, 26 gen 2007 (CET)

Té raó en que la taula d'entitats es posa a cada municipi on bonament es pot i pot crear conflictes amb la taula de continguts, la taula del municipi i les imatges. Moltes vegades l'he hagut de bellugar perquè em feia nosa. La solució Terrassa és bona: posar la taula a l'apartat que parli de barris, entitats o pobles del municipi. El problema és que molts municipis són esborranys.--VRiullop (parlem-ne) 19:03, 26 gen 2007 (CET)

Estic d'acord amb en Vriullop, en el sentit que aquestes taules cal posar-les on bonament es pugui. A l'article de Montblanc, l'he col·locada a la secció Geografia. A l'article de Tarragona és més complicat... perquè la taula és molt llarga i l'article no té cap secció prou llarga que parli del barris. De moment, opto per deixar-la on està encara que quedi poc estètic (de fet l'article de Tarragona està eternament a mig fer...)

És correcte que sempre depen de l’article. A esborranys o articles a mig fer no cal aplicar-hi una sistemàtica rigorosa, però articles com ara Montblanc una mica més d’estructura els beneficia molt. --Cap Quadrat 17:19, 31 gen 2007 (CET)

Categories

Mirant la Wiki en Anglès descobreixo el que em semblava lògic, i és que tenen força criteri al respectar categories amb 4 o fins i tot 3 articles si aquestes s'enmarquen dins d'una política coherent de categorització jeràrquica de "llarg recorregut".[11]. Crec que és millor tenir X categories que posin molt d'ordre a un àrea de coneixement, encara que puntualment alguna d'elles no arribi al mínim "arbitari" de 5 articles, que deixar-ho tot en un una calaix "de-sastre" (però bé, això pot ser molt subjectiu i personal, i sempre està la resposta de la comunitat...les normes.. som molts.. criteris homogenis.. etc). Dit això sóc el primer que reconec que cometo moltes errades afegint categories (o me'n deixo, o les poso redundants), però com que entre els desitjos demanats al nou any està el d'esforçar-me per millorar... tot arribarà. Malgrat tot crec que algú (dic algú perquè darrerament hi ha molt "anònim" fent unes funcions massa "RAE-like") que potser està essent massa primmirat. No ho sé... feia temps que no venia per aquí... i la veritat, de vegades sembla que hi hagi massa tecnòcrata... En fi, m'agaradaria que aquesta reflexió no signifiqués desviar massa la'tenció de ningú de la feina principal, que és la de crear una eina de consulta lliure i gartuïta en la nostra llengua, com més gran i de més qualitat, millor .--Tonipares 21:38, 28 gen 2007 (CET)
Per cert, eliminem aquesta? [12]. A mi ja m'agrada com està, però ho deixo pel justicier anònim...

No cal eliminar-la. Com a mínim hi havia dos articles de geografia que no tenien la categoria però que l'havien de tenir, de manera que ja n'hi ha cinc. Estic segur que mirant el mapa serà fàcil trobar uns quants llocs més amb article que estiguin només en les categories dels estats veïns.--Pere prlpz 17:36, 31 gen 2007 (CET)

Me n'alegro de que la categoria Kurdistan pugui oficialment "salvar-se". Gràcies (en nom de la categoria), però no anava per aquí...--Tonipares 20:56, 31 gen 2007 (CET)

Ajut !! Fent un cop d'ull a les categories sobre llengües he trobat les següents que no tenen el mínim de 5 articles preceptius per a tolerar (oficialment) la seva existència: [13] [14] [15].

Segur que entre uns quants (Pere prlpz ??) podem trobar els articles que hi manquen (potser fins i tot ja els tenim creats però mal categoritzats). És important: algú amb esperit de censor podria proposar el seu esborrat... PD: No vull pensar el que pot passar si a algun d'aquests usuaris amics de la ultra-ortodòxia els hi dona per fer una cerca exhaustiva a totes les categories... --Tonipares 09:14, 3 febr 2007 (CET)

Més Ajut !! [16] [17] [18] [19] --Tonipares 10:23, 3 febr 2007 (CET)

Diria que aquestes categories tenen pocs articles, no perquè falti categoritzar-hi articles (com a Kurdistan, que hi ha encara uns quants articles del Kurdistan que estan categoritzats només per l'estat), sinó que no hi ha més articles que s'hi puguin encabir. Les categories sobre llengües que has citat crec que s'haurien de quedar, perquè facil·liten la navegació entre els articles, però les dels rius per comunitats autònomes les veig inútils si no s'omplen. Ara, que jo, en comptes d'esborrar-les directament, hi posaria alguna mena de plantilla i els donaria un temps de gràcia perquè algú les omplís (fent articles).--Pere prlpz 21:38, 13 febr 2007 (CET)

A més, la major part d'aquestes categories de rius estan mal categoritzades (els manca la categoria Geografia del lloc que toqui).--Pere prlpz 21:42, 13 febr 2007 (CET)