Xarxa transeuropea de transport
La xarxa transeuropea de transport (XTE-T; en anglès: TEN-T) és un conjunt de vies de transport europees, existents o planificades, d'acord amb allò decidit a la Comissió Europea des del 1996,[1] des del Tractat de Maastricht, de contribuir a la integració europea a partir de les infraestructures i els serveis de transport.
Història legal
[modifica]Les directrius XTE-T van ser adoptades el 23 de juliol de 1996 (Decisió 1692/96/CE del Parlament i del Consell sobre directrius comunitàries per al desenvolupament d'una xarxa transeuropea de transport). La Decisió 1692/96/CE recollia els catorze projectes considerats prioritaris en el Consell Europeu de Hessen el 1994, que haurien d'haver estat completats per al 2010, i que incloïen el tren d'alta velocitat sud Madrid-Barcelona-Perpinyà-Montpeller Montpeller i Madrid-Vitòria-Dacs (projecte 3). En el Llibre blanc dels transports de 2001, la Comissió Europea va proposar una revisió de les orientacions i l'abril de 2004 es va aprovar la Decisió 884/2004/CE, que modificava les orientacions comunitàries i va donar llum verda a una llista de 30 projectes prioritaris[2] per desenvolupar les XTE-T, en què s'estructuren actualment (amb el compromís inicial de finalitzar-los l'any 2020). Tanmateix, i des que el 2011 la Comissió va adoptar una Proposta de reglament del Parlament Europeu i del Consell, que ha suposat una reforma de la política, vigent des de l'1 de gener de 2014.[3]
La Proposta de reforma actual de les XTE-T s'estructura en dues subxarxes, una de prioritària i multimodal entre els principals nodes urbans, portuaris, aeroportuaris i logístics de la Unió, que caldria enllestir el 2030 (anomenada xarxa bàsica o principal) i una altra d'inclusiva per retre accessibles totes les regions europees, a completar fins al 2050. En aquesta Proposta, per primer cop, s'hi recull la totalitat del Corredor Mediterrani, des d'Algesires fins a la frontera entre Hongria i Ucraïna.
El 12 de desembre de 2018, el Parlament Europeu aprovà la inclusió de l'eix Cantàbric-Mediterrani.[4]
El 2019, la Generalitat Valenciana cedí terreny per a constituir el node de la Xarxa, la Terminal Intermodal i Logística de València Fuente San Luis.[5]
Què forma part de la XTE-T
[modifica]La Xarxa central o principal de la XTE-T està formada per 94 ports, 15.000 km de línies ferroviàries i moltes carreteres. Aquestes vies formen part de nou corredors que combinen tres modes de transport, enllacen tres estats membres de la Unió Europea i tenen dos seccions que creuen fronteres.[1]
Corredors:[1]
- Corredor Mediterrani: Enllaça la Península Ibèrica amb la frontera entre Hongria i Ucraïna.
- Corredor Atlàntic: Enllaça l'oest de la Península Ibèrica amb Estrasburg.
- Corredor Mar Nord-Mediterrani: Enllaça Irlanda, el Nord del Regne Unit i Benelux (al sud de França).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tout comprendre du futur réseau de transports européen». BFM Business, 18-10-2013 [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ «Projectes prioritaris de xarxes transeuropees de transport en vigor» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-04-08. [Consulta: 5-IV-2013].
- ↑ «Fitxa de seguiment legislatiu de la Proposta de reglament de xarxes transeuropees de transport (Parlament Europeu)» (en anglès). [Consulta: 20-IX-2018].
- ↑ «El Parlament Europeu aprova la inclusió de l'eix Cantàbric-Mediterrani en la xarxa transeuropea de transport». Diari La Veu, 12-12-2018 [Consulta: 13 desembre 2018].
- ↑ «La Generalitat cede 384.000 metros cuadrados para la terminal Fuente de San Luis». El Vigía, 12-04-2019 [Consulta: 14 abril 2019]. Arxivat 2019-04-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-04-14. [Consulta: 14 abril 2019].