Lindackerita
Lindackerita | |
---|---|
Fórmula química | CuCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O |
Epònim | Joseph Lindacker (en) |
Localitat tipus | mina Elias, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.30 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.07 – Anhang |
Dana | 39.2.6.1 |
Heys | 20.1.11 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 8,035 Å; b = 10,368 Å; c = 6,453 Å; α = 79,6°; β = 84,83°; γ = 86,7° |
Grup puntual | 1 - pinacoide |
Grup espacial | p1 |
Color | verd poma; verd clar a incolor en llum transmesa |
Exfoliació | perfecta en {010} |
Fractura | concoidal |
Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | verd pàl·lid a blanc |
Densitat | 3,35 g/cm3 (mesurada); 3,37 g/cm3 (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,626 a 1,632 nβ = 1,662 nγ = 1,725 a 1,728 |
Birefringència | δ = 0,099 |
Pleocroisme | feble |
Angle 2V | mesurat: 74° a 74°, calculat: 72° a 73° |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA1995 s.p. |
Símbol | Ldk |
Referències | [1] |
La lindackerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la lindackerita. Rep el nom en honor de Joseph Lindacker (23 d'abril de 1823, Cheb, Imperi austríac - 17 de setembre de 1891, Cheb, Àustria-Hongria), farmacèutic i químic, qui va treballar amb Josef Vogl per analitzar minerals de Jáchymov. Va ser el primer a analitzar aquest material.
Característiques
[modifica]La lindackerita és un arsenat de fórmula química CuCu₄(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1853. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindackerita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París, França.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Elias, situada a Jáchymov, al districte de Karlovy Vary (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita a la propera mina de Svornost, així com a França, Àustria, Alemanya, Itàlia, Namíbia, Iran i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Lindackerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].