Alanina
L'alanina (representat per les lletres Ala)[1] és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
És una molècula hidrofòbica, amb un grup metil com a cadena lateral. És l'aminoàcid més petit després de la glicina.
L'abreviatura d'una lletra és A i la de tres lletres Ala. A l'ARNm, codifica com a GCU GCC GCA GCG.[2]
L'alanina és un aminoàcid no essencial pels éssers humans, però de gran importància.[3] Existeixen dos enantiòmers diferents: l-alanina i d-alanina. La l-alanina és un dels 20 aminoàcids més utilitzats en la biosíntesis de les proteïnes, després de la leucina, ja que es troba en un 7,8% de les estructures primàries i en 1150 proteïnes.[4] La d-alanina es troba a les parets cel·lulars bacterials i en alguns pèptids antibiòtics. Es troba a l'interior i a l'exterior de les proteïnes globulars.
Biosíntesi
[modifica]L'alanina és molt comú, ja que transfereix el seu grup amino al piruvat.[3][5] Per culpa de les reaccions de transaminació a través de l'enzim alanina transaminasa, la qual es reverteix ràpidament, l'alanina pot biosintetitzar-se amb facilitat a partir del piruvat, per tant es troba present als cicles metabòlics de la glicòlisis, gluconeogènesis i en el cicle de l'àcid cítric.[5]
Funcions
[modifica]S'utilitza com a font d'energia pels músculs, el cervell i el sistema nerviós, a més ajuda a metabolitzar els àcids orgànics i els glúcids i es troba involucrada en el metabolisme del triptòfan i de la vitamina B6.[3][6]
L'alanina sintetitzada surt del torrent sanguini i és captada pel fetge, on es metabolitzarà. Mitjançant un procés de gluconeogènesis, es transforma en glucosa, la qual serà utilitzada pel múscul, el cervell, l'eritròcit, la pell, la retina i la medul·la renal.[3]
Ajuda l'estimulació dels anticossos i a estabilitzar els nivells de sucre en sang, a més manté la pròstata en bon estat.[3][6]
La seva falta pot ocasionar una sèrie de trastorns a l'organisme, com per exemple, problemes protàtics, predisposició a les infeccions, alteracions de la glucosa, debilitat muscular, alteracions nervioses i falta de concentració.[3][6]
Referències
[modifica]- ↑ «Nomenclature and Symbolism for Amino Acids and Peptides». Arxivat de l'original el 9 octubre 2008. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Codons & Anticodons». Arxivat de l'original el 2022-11-16. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Levy, Jillian. «The Muscle-Building Amino Acid that Aids Cholesterol» (en anglès), 08-06-2019. Arxivat de l'original el 28 novembre 2020. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «Showing Compound (±)-Alanine (FDB000557) - FooDB». Arxivat de l'original el 18 maig 2021. [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Alanine - an overview | ScienceDirect Topics». [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Alanine» (en anglès). University of Rochester. Arxivat de l'original el 14 novembre 2019. [Consulta: 26 juny 2022].